Sense la música, la vida
seria un error. (F. Nietszche)
diumenge, 19 de febrer de 2017
SEGONA PROCLAMA
Força sovint el repte és el silenci,
l’espai incert que va de vers a vers,
de pregunta a pregunta.
Potser el que marca el ritme és el desig,
però el desig tan aviat sotmet
com allibera, i mai no concedeix
treves al sentiment o a l’esperança.
Amb la mà alçada contra tots els vents
refermo un vell propòsit:
no em malviuré més enllà del que pugui
descriure dignament,
sense temors absurds i mantenint
la mirada ben neta.
Miquel Martí i Pol
EASY MONEY
Aquest tema de Nick Cave & The Bad Seeds apareixia al seu excel·lent doble disc
“Abbatoir Blues”/The Lyre of Orpheus”. Més que un doble disc eren dos discos
dins d’una mateixa capsa folrada amb tela.
EASY MONEY
It's difficult. It's very tough.
I said to the man who'd been sleeping rough
To sit within a fragrant breeze
All among the nodding trees
That hang heavy with the stuff
He threw his arms around my neck
He brushed the tear from my cheek
And held my soft white hand
He was an understanding man
He did not even barely hardly speak
Easy money
Rain it down on the wife and the kids
Rain it down on the house where we live
Rain until you got nothing left to give
And rain that ever-loving stuff down on me
All the things for which my heart yearns
Gives joy in diminishing returns
He kissed me on the mouth
His hands they headed south
And my cheek it burned
Money, man, it is a bitch
The poor, they spoil it for the rich
With my face pressed in the clover
I wondered when this would be over
And at home we are all so guilty-sad
Easy money
Pour it down the open drain
Pour it all through my veins
Pour it down, yeah, let it rain
And pour that ever-loving stuff down on me
Now, I'm sitting pretty down on the bank
Life shuffles past at a low interest rate
In the money-coloured meadows
And all the interesting shadows
They leap up, then dissipate
Easy money
Easy money
Easy money
Rain it down on the wife and the kids
Rain it down on the house where we live
Rain it down until you got nothing left to
give
And rain that ever-loving stuff down on me
CHARLIE MUSSELWHITE: “In My Time”
Charlie Musselwhite és un dels més reconeguts
harmonicistes actuals dins del blues i, més concretament, dins del blues
elèctric. A part de fer els seus propis discos, ha intervingut a infinitat de
discos d’altres músics. Aquest disc editat l’any 1993 és el vint-i-unè disc de
la seva extensa discografia. El disc comença amb dos peces en acústic, on
Musselwhite toca la guitarra i no l’harmònica, per passar posteriorment a temes
elèctrics. Entre tots els temes destaquen el tema instrumental “Leavin’ Blues” i els temes “Watson’s
Excellent Adventure”. La meitat de temes són del propi Musselwhite i l’altre
mitat son temes d’altres compositors, on destaquen temes de Sleepy John Estes,
R. Sykes i S.B. Williamson.FAGO
Carles Porta
A començament de l’any 2007 va aparèixer mort
d’un tret d’escopeta l’alcalde de Fago, un petit poble del Pirineu aragonès.
Sembla ser que aquest alcalde governava el poble, d’uns trenta habitants, com
si fos un cacic i això feia que tingués molts enemics. El cas va causar molt
rebombori. Santiago Mainar va ser acusat de l’assassinat i va ingressar en
presó. Carles Porta, gran periodista d’investigació, que ja havia tingut molt
èxit quan va escriure un llibre sobre fets que van ocórrer a la muntanya de
Tor, va investigar aquest assassinat succeït a Fago. De tot el que va
investigar va escriure aquest llibre, Fago, que en determinats moments pot
semblar al lector una novel·la però no ho és. Dos personatges centren
l’atenció: Santiago Mainar i la seva germana Marisa que mai va creure que el
seu germà fos un assassí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
