diumenge, 30 d’octubre de 2016

DITA DE LA SETMANA

L'amistat no és una cosa que s'aprengui a escola. Però si no has après el significat de l'amistat, no has après rés. (Muhammad Alí)

LA MALA SORT



Per alçar un pes tan gran
El teu coratge caldria, Sísif!
Tot i obstinant-se a l'obra
L'Art és llarg i breu el Temps.

Lluny de cèlebres túmuls
En un cementiri aïllat
El meu cor, tambor vetllat,
Va redoblant marxes fúnebres.

-Molta gemma dorm oculta
En les tenebres i l'oblit,
Aliena a pics i a sondes.

-Molta Flor amb tot exhala
Com un secret el seu grat aroma
En les profundes solituds.

                 Charles Baudelaire

STOLEN CAR



Amb aquesta cançó s’obria el primer treball de Beth Orton, titulat “Central Reservation”. Un disc que la va fer famosa i que, potser, mai ha superat amb els treballs que va publicar posteriorment.

STOLEN CAR
You walked into my house last night
I couldn't help but notice
A light that was long gone still burning strong
You were sitting, your fingers like fuses
Your eyes were cinnamon

You said you stand for every known abuse
That was ever threatened to anyone but you
And why should I know better by now
When I'm old enough not to?

While every line speaks the language of love
It never held the meaning I was thinking of
And I can't decide over right or wrong
I guess sometimes you need the place where you belong

Some may sing the wrong words to the wrong melody
It's little things like this that matter to me
Others feel that you should stand
For every known abuse to hand
And all the things that they could never see

You said you stood for every known abuse
That was promised to anyone like you
Don't you wish you knew better by now
When you're old enough not to?

When every line speaks the language of love
And never held the meaning I was thinking of
And I can't decide over right or wrong
You left the feeling that I just do not belong

One drink too many and a joke gone too far
I see a face drive like a stolen car
Gets harder to hide when you're hitching a ride
Harder to hide what you really saw

Oh yeah, you stand for every known abuse
That I've ever seen my way through
Don't you wish I knew better by now?
Well I think I'm starting to

When every line speaks the language of love
And never held the meaning I was thinking of
And I've lost the line between right or wrong
I just want to find the place where I belong

Why should you know better by now
When you're old enough not to?
I wish I knew better by now
When I'm old enough not to

SONNY CLARK: “Cool Struttin’”



Aquest disc està considerat el millor que va enregistrar Sonny Clark i un dels més importants del hard bop. Va ser enregistrat a començament de l’any 1958, en una sola sessió, com ho acostumava a fer el productor Alfred Lion. Acompanyen al pianista Sonny Clark uns músics triats per ell i alguns d’ells, la secció rítmica, pertanyien al quintet de Miles Davis. Clark va ser un músic que va ser “descobert” ja un cop mort. Va morir amb trenta-dos anys d’una sobredosi d’heroïna. En el seu breu temps en el món del jazz va acompanyar a gran quantitat de monstres del jazz però només va enregistrar vuit discos com a cap de grup.

LA TECA



Ignasi Domènech

Aquest llibre publicat per primera vegada l’any 1924, és, potser, el llibre més clàssic de la cuina catalana. Domènech va treballar a Barcelona, París, Londres i Madrid i va publicar una trentena de llibres de cuina al llarg de la seva vida i aquest és el més conegut. El llibre està estructurat en tres parts. La primera conté tres capítols introductoris on no apareixen receptes. Un d’ells parla de com s’ha de parar una taula i com ha de ser una cuina i quins instruments són els més necessaris, un altre parla de les festes més tradicion als i els plats més adients a aquestes dates, i un tercer està dedicat a consells de “molt interès”. Aquest llibre ha estat classificat de caòtic i potser tenen una mica de raó aquells que asseguren això, però és un llibre força interessant d’on han begut grans cuiners actuals que han parlat de la importància d’aquest llibre a la seva formació.

diumenge, 16 d’octubre de 2016

DITA DE LA SETMANA


Tots som uns aficionats. La vida és tan curta que no dóna temps per a res més. (Ch. Chaplin)

DIRIA NOMS



Diria noms, només. Noms de pobles, de rius,
de pensions, d’hotels, de ciutats-boscos verds,
i xiprers, i castells, i primeres estrelles,
i les pedres rosades, i olivars i sarcòfags,
i monestirs, i cànters. Només diria noms.
Noms i coses que són, encara, on jo no hi sóc.
Aquelles cartes llargues, i exaltades, i trèmules,
Que mai no vaig escriure. I aquella criatura.
                   
                                              Vicent Andrés Estellés