dilluns, 27 de juny de 2016

DITA DE LA SETMANA


El pitjor no és cometre un error, sinó provar de justificar-lo en comptes d'aprofitar-lo com un avís prudencial de la nostra ignorància. (S. Ramón y Cajal)

TOTES LES SENDES MOREN



Totes les sendes moren
al capdavall de somnis
o pensaments, al lloc
d’on he partit; altra vegada l’orba,
greu solitud, on es canvia l’aire
en una com tristesa vigilant
sobre el matí. Que ja no sé la parla
dels homes, car he pres un sol camí,
el sempre inconegut vers l’indicible.

                                Joan Vinyoli

KEEP ON RUNING



Aquest potser és el tema més famós de la banda Spencer Davis Group, que tot i que el líder era el que donava títol al grup, tenia en Steve Window un jove músic que acabaria deixant a Spencer Davis per muntar un grup emblemàtic de la història del rock: Traffic.
KEEP ON RUNNING
Keep on running, keep on hiding
One fine day I'm gonna be the one
To make you understand
Oh, yeah, I'm gonna be your man.

Keep on running, running from my arms
One fine day I'm gonna be the one
To make you understand
Oh yeah, I'm gonna be your man.

Hey, hey, hey
Everyone is talking about me
It makes me feel so sad.
Hey, hey, hey
Everyone is laughing at me,
It makes me feel so bad,
So keep on running

Keep on running, running from my arms
One fine day I'm gonna be the one
To make you understand
Oh, yeah, I'm gonna be your man

JETHRO TULL: “Stand Up”



Aquest disc editat l’any 1969 va ser el segon dels Jethro Tull. Després de publicar el seu primer treball, “This Was”, el guitarrista del grup, Mick Abrahams, va abandonar el grup per crear Blodwyn Pig. En el seu lloc va entrar Martin Barre que apareix en aquest treball. Aquest és un dels discos on el so característic dels Jethro Tull es va anar forjant i va acompanyar al grup en la majoria dels seus millors treballs. El so d’aquest grup és una barreja de blues, folk i rock progressiu molt característic en especial per la meravellosa flauta del seu líder Ian Anderson. Alguns dels  temes més coneguts del grup apareixen en aquest treball, com poden ser “Nothing Is Esay” o “A New Day Yesterday”.

EL MÓN SEGONS GARP



John Irving

Aquesta novel.la em sembla un relat irregular, amb moments increïbles i moments més fluixos. El començament és interessant i fa que el lector vagi avançant a bon ritme intentant saber més dels personatges que hi apareixen. De totes maneres hi ha moments on sembla que el llibre és excessivament llarg i Irving no sap de què parlar i apareixen capítols que podrien no pertànyer al llibre i la història principal no es veuria gens afectada. Aquesta novel·la va ser un èxit quan va aparèixer i fins i tot va ser convertida en pel·lícula. Tot i el seu èxit, no crec que aquesta sigui una de les millors obres de John Irving.