diumenge, 17 d’abril de 2016

DITA DE LA SETMANA



Tothom, sigui escriptor o no, hauria de seguir els dogmes del surrealisme: l'amor, la poesia i la rebel·lió. (Hugo Claus)

NO ET DIRÉ PAS...



No et diré pas què hi ha rera de cada paraula.

Ara ha plogut i el que resta de tarda
serà més íntim i més clar.

Fugim de qualsevol verbositat.
Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i estimar, i el nom
més útil i senzill de cada cosa.
                 
                                          Miquel Martí i Pol

CHANGE PARTNERS



Aquesta cançó de Stephen Stills la va enregistrar en solitari, amb Crosby & Nash i quan van ser quartet amb Neil Young. És un dels temes més coneguts d’Stephen Stills.

CHANGE PARTNERS
All of the ladies attending the ball
Are requested to gaze in the faces
Found on the dance cards

Please then remember
And don't get to close to one special one
He will take your defenses and run

So we change partners
Time to change partners
You must change partners
Again

This is how most of our ladies grew up
At the country club dances
They learned how to handle the boys

Gently but firmly they learned to say no
There were four more young men
Who were waiting in the color and the noise

So we change partners
Time to change partners
You must change partners
Again

All of the ladies attending the ball
Are requested to gaze in the faces
Found on the dance cards

Please then remember and follow your list
'Cause the dear things get hurt
And the broken hearts make you feel

So we change partners
Time to change partners
You must change partners
Again

BILLIE HOLIDAY: “Lady in Satin”



Aquest va ser el darrer disc que va enregistrar Billie Holiday i, tot i que no és un dels millors discos de la seva carrera, és un disc especial, un disc ple de tristor. Quan va enregistrar aquest disc, els excessos amb les drogues i l’alcohol havien passat factura al cos de la cantant. Ray Ellis, que havia treballat amb Frank Sinatra, que dirigia l’orquestra i havia fet els arranjaments va explicar que es va sorprendre quan va veure a Billie Holiday tan demacrada i tan deixada. Holiday va triar cançons que mai havia enregistrat per a que no es fessin comparacions. Tot i que l’enregistrament del disc va ser molt complicat, doncs Billie Holiday havia de veure molta ginebra per poder concentrar-se, el resultat va sorprendre a tothom, inclòs Ray Ellis.

MÚSICA DE MIERDA



Carl Wilson

Aquest llibre és un assaig sobre, en principi, el bon o mal gust en l’art, en concret en la música. A la contraportada del llibre diu que aquest assaig tracta sobre l’amor (a la música), l’esnobisme com a cuirassa i la capacitat d’emoció en temps de cinisme. Crec que aquest assaig és molt més, va més enllà. Aquest llibre va ser editat en anglès l’any 2014 amb el títol Let’s talk About Love: Why Other People Have Such Bad Taste i en aquesta edició s’ha traduït, crec que amb encert amb el títol Música de mierda. Aquest assaig va precedit d’un pròleg de l’escriptor Nick Hornby i d’un molt interessant epíleg de Manolo Martínez, membre del grup Astrud i a la vegada investigador en el departament de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Val molt la pena llegir i, sobretot, rellegir aquest assaig.