diumenge, 13 de desembre de 2015

DITA DE LA SETMANA



Massa sovint els grans talents s’amaguen en l’obscuritat! (Plaute)

TARDOR



El cel turquesa de les albades de setembre,
quan s’estrenyen els cercles de la llum
i el Sol es dessagna damunt de les teulades.

La ment s’embriaga d’horitzons
i tem el vell vertigen del no-res
que l’aclapara,
la pell del buit que sent com la interpel·la,
s’aferra al cicle que neix i sucumbeix sense repòs.

                                                           Carles Duarte

PAVAN



Aquest tema dels Amazing Blondel obria el disc al disc “Evensong” aparegut l’any 1970, segon enregistrament d’aquest meravellós i poc conegut grup.

PAVAN
Fare you well on the morrow I must leave
And I'm bound for a far and distant land
A tale would tell of my poor heart and how it grieves
So for you my love this sorrowful Pavan

I was born in Lincoln country
And the son of a country wife am I
Out of all the flowers growing wild in yon forest
You're the fairest rose on which I've laid an eye

Love me hard with the dawn I'll be gone
And I don't know if I'll be back again
God as my guard I'm the champion of the wronged

Off to holy wars to fight the Saracen

While you're away does your spouse turn a whore
Or a chastity belt maiden while crusader's at war
I'm tired of my chain mail
My armour makes me sore
And it all seems so futile

Weep you will but my love I cannot stay
Dry your eyes and we'll share a parting kiss
Wait until the advent of that day
When I'm home and gone is sadness as this

DAVID GILMOUR: ”David Gilmour”



Aquest disc aparegut l’any 1978 va ser el primer de David Gilmour en solitari. En aquella època encara era el guitarrista dels Pink Floyd. El disc sona totalment Pink Floyd. La manera de Gilmour de tocar la guitarra és molt característica i així que sona la primera nota ràpidament l’oient reconeix el toc de guitarra especial de Gilmour. En aquest treball l’acompanyen el baixista Rick Wills i el bateria Willie Wilson. Dels nou temes que conformen l’àlbum, sis temes estan firmats per Gilmour i en els altres tres te diferents col·laboradors.

HOJAS SECAS MOJADAS



Isabel Bono

És difícil parlar d’aquest llibre. Voldria dir moltes coses però, potser, no sabria dir tot allò que voldria. És un llibre de poesia sense poemes. És un petit llibre immens. Potser la seva autora mai serà reconeguda com una gran artista,  com  una poeta diferent, i què? Tots aquells que podem gaudir d’aquest llibre tenim assegurada la felicitat d’obrir el llibre de manera aleatòria i, en llegir una simple frase, rebre una carona o sovint aturar-nos a pensar. Quan dic “una simple frase” no ho dic en to despectiu sinó tot el contrari. Isabel Bono pot, amb cinc paraules, dir-te més coses que un llibre de quatre-centes pàgines. Busqueu-lo, llegiu-lo i gaudiu-lo.