dimarts, 22 de juliol de 2014

DITA DE LA SETMANA



Qui viu amb pors, mai serà lliure. (Horaci)

NOMÉS VIVIM PLENAMENT VIUS...



Només vivim plenament vius

-qui sap si encara inadvertits pel temps-

els petits anys sense memòria,

perquè els records –els més vívids i tot-

no són sinó el que ens diu la mort

-viva en nosaltres com a pèrdua-

de nosaltres extints en el passat.



Fins que morint la fem morir.

(Com d’un ofec d’oblit.)



                   Carles Camps Mundó

THE BALLAD OF LUCY JORDAN


Aquesta cançó era una de les joies que apareixien al vinil de Marianne Faithfull “ Broken English”. Molta gent la va descobrir perquè formava part de la bada sonora de la pel·lícula “Thelma i Louise”.

THE BALLAD OF LUCY JORDAN
The morning sun touched lightly on
The eyes of Lucy Jordan
In a white suburban bedroom
In a white suburban town

And she lay there 'neath the covers
Dreaming of a thousand lovers
'Til the world turned to orange
And the room went spinning round

At the age of 37
She realized she'd never ride
Through Paris in a sports car
With the warm wind in her hair

So she let the phone keep ringing
As she sat there softly singing
Pretty nursery rhymes she'd memorized
In her Daddy's easy chair

Her husband he's off to work
And the kids are off to school
And there were oh so many ways
For her to spend her days

She could clean the house for hours
Or rearrange the flowers
Or run naked through the shady street
Screaming all the way

At the age of 37
She realized she'd never ride
Through Paris in a sports car
With the warm wind in her hair

So she let the phone keep ringing
As she sat there softly singing
Pretty nursery rhymes she'd memorized
In her Daddy's easy chair

The evening sun touched gently on
The eyes of Lucy Jordan
On the rooftop where she climbed
When all the laughter grew too loud

And she bowed and curtsied to the man
Who reached and offered her his hand
And he led her down to the long white car that waited past the crowd

At the age of 37
She knew she'd found forever
As she rode along through Paris
With the warm wind in her hair

TOM WAITS: “Swordfishtrombones”


Segurament aquest no sigui el millor disc de Tom Waits però és un vinil que marca un canvi en la carrera musical de Waits. Va aparèixer l’any 1983 i va ser el primer disc que va fer per la discogràfica Island. Fins a les hores els treballs d’aquest music i cantant anava molt lligat a la imatge que un pot tenir d’un cantant que toca el piano o la guitarra i s’ho fa tot sol. En aquest disc apareixen marimbes i percussions molt curioses i estranyes que aporten una sonoritat molt diferent als discos anteriors. Altre cosa important és la veu de Tom Waits que encara és més fosca i ronca que anteriorment. Alguns dels temes que apareixen en aquest disc es van convertir en temes clàssics d’aquest music i cantant.



UNA CONXORXA D’ENZES



John Kennedy Toole



Aquesta divertida novel·la va ser publicada l’any 1980, onze anys després que el seu autor s’hagués suïcidat. Kennedy Toole es va suïcidar quan només tenia trenta-dos anys perquè creia que era un escriptor frustrat.  El protagonista de la novel·la és Ignatius Reilly un tipus estrambòtic que viu amb la seva mare que també és una persona molt estrafolària. Las circumstàncies de la vida fan que el protagonista hagi d’acceptar feines d’allò més estranyes que realitza per empreses encara més inimaginables. Els personatges que apareixen en aquest llibre són una colla de neuròtics molt divertits. La obra va tenir un gran èxit de crítica i fins i tot va guanyar el premi Pulitzer.

dilluns, 14 de juliol de 2014

DITA DE LA SETMANA



Invertir en biblioteques és estalviar en sanitat. (Joseph Brodsky)

DECAPITACIÓ XII



Mort esclava!
Ocell engabiat
en gàbia secular. Ocell nostrat,
orb, eixalat,
vermell de sang i de vergonya.

No serem pas relapses!
l’atàvic escarment
ens servarà tostemps.

Ocell refet, canta, cínic, avui,
la llibertat decapitada.

             Pere Quart

RAMBLING MAN



Aquesta va aparèixer en el que potser ha estat el millor disc de Laura Marling fins al moment.

RAMBLING MAN
Oh naïve little me,
Asking what things you have seen,
And you're vulnerable in your head,
You'll scream and you'll wail 'till you're dead.

Creatures veiled by night,
Following things that aren't right,
And they're tired and they need to be led,
But you'll scream and wail 'till you're dead.

But give me to a rambling man,
Let it always be known that I was who I am.

Beaten battered cold,
My children will live just to grow old,
But if I sit here and weep,
I'll be blown over by the slightest of breeze,
And the weak need to be led,
And the tender are carried to their bed,
And It's a cold and pale affair,
And I'll be dammed if I'll be found there.

But give me to a rambling man,
Let it always be known that I was who I am.

It's funny that the First chords that you come to,
Are the minor notes that come to serenade you,
And it's hard to accept yourself as someone, you don't desire,
As someone you don't want to be.

Oh give me to a rambling man,
Let it always be known that I was who I am,
Oh give me to the rambling man,
Let it always be known that I was who I am.

LIBERATION MUSIC ORCHESTRA:” Liberation Music Orchestra”



El líder i creador d’aquest grup és el gran contrabaixista Charlie Haden. Aquest contrabaixista es va donar a conèixer tocant amb el grup d’Ornette Coleman. Aquest disc va aparèixer l’any 1969, Haden va decidir fer uns disc polític i amb l’ajuda de Carla Bley ho va aconseguir. En aquest disc apareixen cançons de la Guerra Civil espanyola i temes clàssics americans com el que tanca aquest vinil, el clàssic “We Shall Overcome”. El disc es va convertir en un disc contracultural doncs la discogràfica que l’havia d’enregistrar es negava a fer-ho. Al final no va tenir més remei que editar-lo però no va gastar ni un cèntim en publicitat. La Liberation Music Orchestra no té una formació fixa, en aquest primer disc apareixien gent de nivell com Gato Barbieri, Paul Motian, Mike Mantler...

NANA



Émile Zola

Aquesta és una de les novel·les més famoses de Zola, creador del naturalisme literari. La protagonista és una dona que es serveix del seu cos per aconseguir tot allò que vol. L’obra és una crítica de la societat. L’autor pretén acusar a la societat de l’època d’hipòcrita. El determinisme, part important del naturalisme, apareix en la novel·la doncs la protagonista pertany a una família on hi ha diferents membres amb greus problemes i l’autor pretén explicar que la vida de la protagonista ve marcada per pertànyer a aquesta família i que no pot escapar al seu futur que ja està marcat.