dilluns, 26 de maig de 2014

DITA DE LA SETMANA



Cerca la profunditat de les coses; fins allà mai aconsegueix descendir la ironia.           (Rainer M. Rilke)

DIVISA



L’estel d’un esguard
I el d’una senyera.

La guerra i l’amar:
la sal de la terra.

Al llavi una flor
i l’espasa ferma.

         Joan Salvat-Papasseit

KISSES SWEETER THAN WINE



Aquesta cançó és original del grup The Weavers. Va ser un èxit de la mà de Jimmie Rodgers i ha estat versionada moltes vegades. Una d’aquestes versions la van fer junts Bonnie Raitt i Jackson Browne.


KISSES SWEETER THAN WINE
Well, when I was a young man never been kissed
I got to thinkin' it over how much I had missed
So I got me a girl and I kissed her and then, and then
Oh, lordy, well I kissed 'er again

Because she had kisses sweeter than wine
She had, mmm, mmm, kisses sweeter than wine
(Sweeter than wine)

Well I asked her to marry and to be my sweet wife
I told her we'd be so happy for the rest of our life
I begged and I pleaded like a natural man
And then, whoops oh lordy, well she gave me her hand

Because she had kisses sweeter than wine
She had, mmm, mmm, kisses sweeter than wine
(Sweeter than wine)

Well we worked very hard both me and my wife
Workin' hand-in-hand to have a good life
We had corn in the field and wheat in the bin
And then, whoops oh lord, I was the father of twins

Because she had kisses sweeter than wine
She had, mmm, mmm, kisses sweeter than wine
(Sweeter than wine)

Well our children they numbered just about four
And they all had a sweetheart a'knockin' on the door
They all got married and they wouldn't hesitate
I was, whoops oh lord, the grandfather of eight

Because she had kisses sweeter than wine
She had, mmm, mmm, kisses sweeter than wine
(Sweeter than wine)

Well now that I'm old and I'm a'ready to go
I get to thinkin' what happened a long time ago
Had a lot of kids, a lot of trouble and pain
But then, whoops oh lordy, well I'd do it all again

Because she had kisses sweeter than wine
She had, mmm…kisses…sweeter…than…wine

HOWLIN’ WOOLF: London Sessions



Aquest disc es va editar l’any 1971 en ple interès dels músics europeus pels blues i pels seus músics. En aquells anys van ser molts músics de blues que van venir a Europa per enregistrar discs amb músics europeus, fins i tot algun d’ells es va instal·lar i es va quedar a viure a Europa on tenien més feina i eren més admirats que als Estats Units on el blues anava a la baixa. Howlin’ Woolf era un cantant de blues amb una veu molt especial i ràpidament reconeixible, en aquest enregistrament l’acompanyen ni més ni menys que Eric Clapton a la guitarra, Steve Winwood al teclat, Bill Wyman al baix i Charlie Watts a la bateria. Tot un repertori de clàssics del blues interpretat per un gran vocalista de blues i una colla de reputats musics europeus.

EL QUE HEM MENJAT



Josep Pla

Aquest llibre de Josep Pla era el volum vint-i-dos de la seva Obra Completa. No és un llibre de cuina típic, no és un llibre de receptes. Segons el mateix Pla, aquest llibre és un llibre de divagacions, de digressions, que fa servir el món de la cuina com a pretext. Va ser publicat l’any 1971 i l’any 1981, l’editorial Destino va fer una edició especial on apareixien fotografies del gran fotògraf Francesc Català Roca. Aquesta edició de Destino va aparèixer el mateix dia que moria Josep Pla, el dia de Sant Jordi de 1981. Tot i que no és un llibre de receptes sí que es poden trobar consells i suggeriments molt interessants pels aficionats a la cuina.

diumenge, 18 de maig de 2014

DITA DE LA SETMANA



La moral és la columna vertebral dels imbècils. (Francis Picabia)

NI LA PLUJA MÉS FINA



Ni la pluja més fina
ni, encara, cap record
ens tornaran la intimitat perduda.

Sempre és nou el silenci,
sempre és nou el neguit
i el ritme breu i pur de les paraules.

Tot el que ha esdevingut i sembla que ens pertany
no pot omplir el gran buit del nostre viure.

I esbrinem que, de sempre, hem fet cap al parany
i que el cor ni un instant ha sigut lliure.

                   Miquel Martí i Pol

LONG MISTY DAYS



Aquest tema donava títol al quart àlbum en solitari de Robin Trower aparegut l’any 1976. Trower va ser veu i guitarra de la millor època del grup Procol Harum.

LONG MISTY DAYS
Long misty days
Told me they would change their ways
Once in a while will come my way

The thrill is gone
Misty days linger on and on
Once in a while is here to stay

We feed this fire
Lovers in a nursery rhyme
The words belong to you
And the melody was mine

Long misty days
Told me in a million ways
Once in a while will come my way

Oh how the moon
Shining at a lonely room
Weeping willow cry for me

Sing me a song
Simple as the day is long
I love someone crying to be free

And take the sky
And tell me if the moon is blue
And if it's meant to be
That my melody was used

Long misty days
Told me in a million ways
Once in a while will come my way

Long misty days
Told me they would change the ways
Once in a while is here to stay.

JOHN CAMPBELL:”One Believer”



Aquest va ser el segon treball de Campbell, un guitarrista de blues molt potent però que va enregistrar en una època en que el blues no interessava a les masses. Va ser per això que va passar desapercebut quan va ser un guitarrista de l’alçada d’Stevie Ray Vaughan o del mateix Jimi Hendrix. Aquest músic va néixer a Louisiana i va mamar el blues que s’havia fet en aquelles terres. Aquest disc és una mostra de blues elèctric, no només de Louisiana sinó d’arreu, també apareix el boogie i certs aires de música soul. En aquest segon i darrer treball, Campbell toca la guitarra elèctrica i també el dobro, una guitarra típica del blues. Un atac de cor el va sorprendre mentre dormia i es va frustrar la carrera d’un gran guitarrista de blues que apuntava a ser un dels mítics guitarristes de la història del rock.