dissabte, 5 d’octubre de 2013

TÚMUL DE VENT



És tan subtil la ratlla que separa
la llum de l’ombra, que em confonc sovint
i de sobte camino a les palpentes.
Més que perdut, distant, no goso fer
preguntes a l’estrany que m’acompanya.
¿Si el vell espill consuetudinari
no reflecteix la imatge que voldria,
qui sinó jo pot sentir-se’n culpable?
Assegut i en silenci, faig recompte
de dubtes i mancances per no perdre
ni el goig de viure ni la confiança.

                    Miquel Martí i Pol


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada