dissabte, 28 de setembre de 2013

DITA DE LA SETMANA



Només aquell que res espera és veritablement lliure. (Edward Young)

II (de L’Hotel París)


Hi ha encàrrecs, hi ha consignes, hi ha flames a trametre.
Ens cal dubtar també, i tenir fam i fred
i aguardar, sense son, tota la nit així,
fins que el dubte s’acabe, fins que la nit s’acabe.
Hi ha pecats, hi ha desgracies, hi ha el dubte, la bandera.
De tot aço, gemecs, les mans apelagoses,
el crit sense desposta, el silenci, la fúria.

                        Vicent Andrés Estellés

TRAIN KEPT’ A-ROLLIN'



Aquesta cancó que va fer famosa en el món del roc Johnny Burnette, és un tema escrit pel music de jazz Tiny Bradshaw. Ha estat interpretada per molts grups com Yardbirds, Led Zeppelin o Metallica, entre d’altres.

http://www.youtube.com/watch?v=Cd1gRHk28IE

TRAIN KEPT A-ROLLIN
Aboard a train
I met a dame
She was a hipster
Man a real gone dame
She wasn't pretty
For New York City
As we strut down on that ol' fairlane
With a heave and a ho
I just couldn't let her go

Get along
Sweet little woman get along
On your way
Get along
Sweet little woman get along
On your way
With a heave and a ho
I just couldn't let her go

The train kept a rollin' all night long
The train kept a rollin' all night long
The train kept a rollin' all night long
The train kept a rollin' all night long
With a heave and a ho
I just couldn't let her go

I made a stop round Albuquerque
She must'a thought I was real gone jerk
Got off the train at El Paso
A' looking so good I couldn't let her go
With a heave and a ho
I just couldn't let her go

The train kept a rollin' all night long
The train kept a rollin' all night long
The train kept a rollin' all night long
The train kept a rollin' all night long
With a heave and a ho
I just couldn't let her go


THE LESTER YOUNG-TEDDY WILSON QUARTET: “Pres and Teddy”



Lester Young és un dels saxofonistes de jazz més reconeguts dintre del món del jazz. Va començar quan va substituir a Coleman Hawkins en l’orquestra de Fletcher Henderson. El so que aconseguia Young amb el saxo tenor era molt especial, Billie Holiday va arribar a dir que quan Lester tocava semblava que cantés. En aquest disc l’acompanya el seu amic Teddy Wilson al piano, Gene Ramey al contrabaix i Jo Jones a la bateria. El disc és un recull de temes estàndards del jazz amb un so veritablement particular i magnífic.

http://www.youtube.com/watch?v=hC2LL7aaYgY

2666



Roberto Bolaño

 

Quan Roberto Bolaño va saber que li quedava poc temps de vida va decidir escriure cinc llibres perquè la seva dona pogués anant entregant-li a l’editor Jorge Herralde i anar cobrant els drets d’autor. L’editor va trobar que valia més la pena editar tots aquells escrits com una sola novel·la i així va aparèixer 2666, el darrer que va escriure Bolaño. Aquesta novel·la està dividida en cinc parts que són els cinc llibres que en un principi havia pensat Bolaño. El nexe d’unió entre les cinc parts és la imaginaria ciutat de Santa Teresa que ve a ser en la realitat Ciudad Juárez, la ciutat mexicana on han mort i han desaparegut moltíssimes dones. La parte de los crímenes, quarta part del llibre és molt dura i colpidora. 2666 és una novel·la magnífica que supera a l’altra gran novel·la que havia donat fama a Bolaño, Los detectives salvajes.

dissabte, 21 de setembre de 2013

DITA DE LA SETMANA



Les il·lusions perdudes són veritats trobades. (E.D. Dekker)

XXXVIII (de La pell de brau)



No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

                          Salvador Espriu

ONE MORE CUP OF COFFEE



Aquesta cançó pertany a l’àlbum de Bob Dylan, “Hurricane”. Tot i que la cançó que donava títol al disc va ser la més famosa, va ser editada en single, aquest disc és ple de molt bones cançons. Una d’elles és aquesta que ha estat versionada per artistes de tots els estils.


ONE MORE CUP OF COFFEE

Your breath is sweet
Your eyes are like two jewels in the sky
Your back is straight your hair is smooth
On the pillow where you lie
But I don't sense affection
No gratitude or love
Your loyalty is not to me
But to the stars above

One more cup of coffee for the road
One more cup of coffee 'fore I go.
To the valley below.

Your daddy he's an outlaw
And a wanderer by trade
He'll teach you how to pick and choose
And how to throw the blade
He oversees his kingdom
So no stranger does intrude
His voice it trembles as he calls out
For another plate of food.

One more cup of coffee for the road
One more cup of coffee 'fore I go.
To the valley below.

Your sister sees the future
Like your mama and yourself
You've never learned to read or write
There's no books upon your shelf
And your pleasure knows no limits
Your voice is like a meadowlark
But your heart is like an ocean
Mysterious and dark.

One more cup of coffee for the road
One more cup of coffee 'fore I go.
To the valley below.


QUICKSILVER MESSENGER SERVICE: “Quicksilver Messenger Service”





Aquest és el disc amb que van debutar aquest grup instal·lat a San Francisco i format per John Cipollina (guitarra), David Freiberg (baix), Gary Duncan (guitarra i veu) i Greg Elmore (bateria). Al llarg de la seva existència les sortides i entrades de músics es van succeir en excés, acabant sent un grup que no es semblava gaire al grup original que va enregistrar aquest disc. El so dels Quicksilver és un so molt característic, com a mínim el dels primers treballs. El so especial que aconseguien les guitarres i les harmonies vocals feien d’aquest grup una banda amb un so especial. En aquest disc es troben alguns dels seus temes emblemàtics com “Dino’s Song”, “Light Your Windows” i, especialment “Pride Of Man”.

ELS ULLS DEL GERMÀ ETERN



Stefan Zweig

Aquest llibre de Zweig és un relat curt, aproximadament un centenar de pàgines, que es llegeix en una tarda però que et fa pensar durant uns quants dies. Està escrit en clau de llegenda oriental i ple de simbolismes. El protagonista és un guerrer molt important d’un regne imaginari. Durant una batalla contra uns revoltats mata, de manera involuntària al seu germà que se’l queda mirant en el moment que Virata, el protagonista, li clava l’espassa; d’aquí el títol del relat. Aquest fet l’acompanyarà la resta de la seva vida i el farà canviar per sempre, convertint-se en un home que cerca una manera de viure en pau i solitud sense influenciar en els altres. Aquesta cerca l’acaba utilitzant Zweig per criticar la no-acció.

dissabte, 14 de setembre de 2013

DITA DE LA SETMANA



La llibertat de l’home és més important que la llibertat de la pàtria. (M. Gandhi)

AQUESTES BRANQUES...



Aquestes branques baixes t’ofereixen
tota mena de fruits i els pots collir
bo i assegut.

De cor ho dic: voldria
no ser massa exigent; que no fes  mai
nosa a ningú, i saber conservar
ben aplomats els sentiments.

En l’ordre que m’imposo
no hi ha desistiment
ni dubte ni refús; només la clara
voluntat d’estimar i aquest recurs
-branques plenes de fruits-
de les paraules.

            Miquel Martí i Pol

I LA PLUJA ES VA ASSECAR…



Una de les cançons més conegudes de Roger Mas que va aparèixer al disc “DP”. Als cors l’acompanya Pau Riba.



Era mitja tarda i queia un plugim suau,
el cel tapat, escuts de cendra i mort.
Presoners d'un món de possibilitats,
de nens podrits per tots els estats.

Els herois antics eren devorats
per voltors amb la mirada trencada.
Els nens es mutilaven els uns als altres
i les postres es fonien amb la nevera oberta.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó.

I ara pertot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus,
verds, turqueses, òxids i vermells.
L'univers antic s'ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre esdevé el centre de tot.

Els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento com un nen abandonat.
Lliurat a la llum i a l'espai i als astres siderals,
han obert la taquilla del cinema en runes.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó.

Tan sols un horitzó per viure.

BILLIE HOLIDAY: “All Or Nothing at All”



Billie Holiday ha estat una de les més grans cantants de jazz de tots els temps. La seva manera d’interpretar temes, més que cantar-los, era especial. Ella sempre havia dit que li agradava cantar temes que tinguessin a veure amb les seves experiències a la vida, haguessin estat bones o dolentes. Malauradament, la seva vida va estar carregada de tristeses. La seva autobiografia comença dient: “Quan els meus pares es van casar, ell tenia divuit anys, ella setze i jo tres.”.John Hammond, el gran descobridor de joies musicals la va descobrir i al cap de poc cantava al costat de genis com Duke Ellington. En aquest disc l’acompanyen un grapat de músics increïbles dels que destaca el saxo tenor de Ben Webster.

INHÒSPITS



Joan Valls
 
Joan Valls és un conegut periodista esportiu que treballa a TV3. L’any 2011 va publicar aquest llibre subtitulat “Llocs abandonats amb històries increïbles”. En aquest llibre explica com un dia va sortir pel barri del Poble Nou de Barcelona a provar una màquina de fotos i va començar a fer fotos de fàbriques abandonades i com a partir d’aquell dia es va aficionar a buscar i fotografiar llocs abandonats. El llibre està dividit en quatre blocs: “Records del passat industrial”, “On abans hi havia diversió”, “Territoris inhòspits” i “Passeig pel misteri i el surrealisme”. L’afició a fotografiar llocs abandonats és una pràctica molt estesa arreu, només cal fer un tomb per Internet per trobar moltes pàgines dedicades a aquest tema.

dijous, 5 de setembre de 2013

DITA DE LA SETMANA



La vida és la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica, la manera de pensar i de viure. (Milan Kundera)

AVIAT DEIXARAN



AVIAT DEIXARAN
de tremolar
les pestanyes nervioses
de la llum.

És només qüestió de temps
(hi ha res que no sigui
qüestió de temps?),

Aviat
el vent s’aquietarà
i cessarà aquest corrent d’aire
que s’arremolina
entre les mans
i el cor
cada vegada
que tornes
a no passar-hi.

                 Gemma Gorga

STO PERIGALI



Una de les tantes meravelles que va comprondre el grandíssim Mikis Theodorakis, cantat per una de les millors intèrprets dels seus temes: Maria Farantouri.


Sto perigiali to kryfo (Arnisi) - Greek lyrics
Στο περιγιάλι το κρυφό
κι άσπρο σαν περιστέρι
διψάσαμε το μεσημέρι
μα το νερό γλυφό.
Πάνω στην άμμο την ξανθή
γράψαμε τ' όνομά της
Ωραία που φύσηξε ο μπάτης
και σβήστηκε η γραφή .
Με τι καρδιά, με τι πνοή,
τι πόθους και τι πάθος
πήραμε τη ζωή μας. Λάθος!
κι αλλάξαμε ζωή.

LOVE: “Forever Changes”



El grup Love es va formar l’any 1965 a Los Angeles, California. L’alma mater del grup era el guitarrista i compositor Arthur Lee que amb divuit anys ja era un músic reconegut. Aquest va ser el tercer treball d’aquest grup i el millor que van fer. Tot i ser un molt bon músic, Lee no  va acabar de seguir una línea en ascens i la seva carrera esta plena d’encerts i d’errades. “Forever Changes” Va aparèixer l’any 1967 i va ser el tercer treball del grup darrera dels discos “Love” i “Da Capo”. Aquest disc tot i ser un disc de culte va tenir molt poc èxit quan va sortir a la venda. Aquest vinil és una barreja de música psicodèlica, rock i folk. “Alone again Or” és el tema que obre el disc, és va convertir en un clàssic i ha estat molt versionat.


LA MEVA CONCEPCIÓ DEL MÓN



Bertrand Russell

Bertrand Russell, reconegut pensador anglès, va començar a treballar en el món de las matemàtiques i poc a poc va anar derivant cap el món de la filosofia. Aquest llibre es va editar l’any 1959 i recull en ell “pensament” de Russell en tretze entrevistes. En aquestes entrevistes parla de temes com: la religió, la filosofia, la felicitat, el poder, el tabús de la moral, el pacifisme, la tolerància, el fanatisme, etc. El fet que siguin entrevista fa més llegidor el llibre que si fos un tractat filosòfic on únicament parlés Russell. Aquestes entrevistes van ser enregistrades per la BBC i emeses per televisió poc abans de que apareguessin escrites en aquest llibre. Llegit molts anys després, el lector troba que alguns dubtes de Russell ja s’han resolt; o potser.