dissabte, 31 d’agost de 2013

DITA DE LA SETMANA



La violència és l’últim recurs de l’incompetent. (Isaac Assimov)

MIRALL




Ara mateix al tronc
floreixen les gemmes:
un verd més nou que l’herba
al cor li és repós:
ja semblava ben mort el tronc,
vinclat al penyalar.

I tot se’m fa miracle:
i sóc aquella aigua de núvol,
que avui emmiralla en les fosses
el seu bocí de cel més blau,
aquell verd que rebenta l’escorça
que tanmateix anit no hi era.

                     Salvatore Quasimodo

FOG ON THE TYNE



Aquest va ser l’únic èxit que va tenir el grup de Newcastle Lindisfarne. Un grup poc conegut comercialment però molt interessant.

FOG ON THE TYNE
Sittin' in a sleazy snack-bar
Snuckin' sickly sausage rolls
Slippin' down slowly, slippin' down sideways
Think I'll sign off the dole
'Cause the fog on the Tyne is all mine, all mine
The fog on the Tyne is all mine
The fog on the Tyne is all mine, all mine
The fog on the Tyne is all mine

Could a copper catch a crooked coffin maker
Could a copper comprehend
That a crooked coffin maker's just an undertaker
Who undertakes to be a friend
And the fog on the Tyne is all mine, all mine
The fog on the Tyne is all mine
The fog on the Tyne is all mine, all mine
The fog on the Tyne is all mine

Tell it to tomorrow, today will take its time
To tell you what tonight will bring
Presently we'll have a pint or two together
Ev'rybody do their thing

We can swing together, we can have a wee wee
We can have a wet on the wall
If someone slips a whisper that its simple sister
Slapped them down and slavered on their smalls
'Cause the fog on the Tyne is all mine, all mine
The fog on the Tyne is all mine
The fog on the Tyne is all mine, all mine
The fog on the Tyne is all mine ....

CHARLIE HADEN & HANK JONES: “Steal Away”



El gran baixista Charlie Haden ha enregistrat varies vegades amb el pianista Hank Jones. En aquest disc toquen, bàsicament, espirituals clàssics, molt clàssics. El so del contrabaix i el piano sense cap altre instrument ni cap veu fa d’aquest un disc especial. Pot semblar estrany però aquests dos instruments junts aconsegueixen donar tota la força que tenen els espirituals i que de vegades ve donat per les veus sense instruments. Tot i que va ser enregistrat l’any 1994, l’any 1996 aquest disc va estat nomenat als premis Grammy de jazz instrumental. Una petita delícia que mai et canses d’escoltar i que cada vegada que l’escoltes t’emociona.



ELS DESORIENTATS

Amin Maalouf

Aquesta novel·la de l’escriptor libanès instal·lat a França Amin Maalouf és un relat farcit de relats. El protagonista de la novel·la, Adam, rep, de matinada, la trucada de la dona d’un que havia estat molt bon amic seu. El marit d’aquesta està a punt de morir i vol veure’l i reconciliar-se. Maalouf, en aquest llibre explica una mica el que va passar i passa al Líban des de diferents punts de vista. El relat és molt llegidor. Tot i que pot semblar una història senzilla i fàcil, està carregada d’informació i de pensaments profunds que Maalouf va anant exposant com si només expliqués la història d’un grup d’amics d’adolescència.  



divendres, 23 d’agost de 2013

DITA DE LA SETMANA



No importa si fas els somnis realitat, l’important és tenir un somni. (Kevin Ayers)

SONET



Gelós de les paraules i els afanys
-caprici en cigne de blancs tremolosos-
Vull lliurar l’agonia dels nous planys
-record pàl·lid de llums i cristalls fosos.

Amb ferides cruels de tots els danys,
obscur, afamegat dels enyorosos
reflexos dels ahirs en els enguanys,
penso en tresors brillants i neguitosos.

I després, al matí de la nit sens conhort,
quant el front torna ple de tristes veritats,
quin deixondir-se de frisances decebudes,

quin inútil cercar de consols i d’ajudes,
plor inepte i terrible entre les soledats,
sabent en la penombra la vostra faç de mort!

              Bartomeu Rosselló-Pòrcel



KILLER QUEEN



Abans de convertir-se en un grup famós que tocava música de fàcil consum, els Queen eren una banda que havia enregistrat quatre discos inoblidables, els quatre primers. Aquesta cançó va ser el seu primer èxit i formava part del seu tercer disc.

KILLER QUEEN
She keeps Moët et Chandon
In her pretty cabinet
'Let them eat cake,' she says
Just like Marie Antoinette
A built-in remedy
For Kruschev and Kennedy
At anytime an invitation
You can't decline

Caviar and cigarettes
Well versed in etiquette
Extraordinarily nice

She's a Killer Queen
Gunpowder, guillotine
Dynamite with a laser beam
Guaranteed to blow your mind
Anytime

Recommended at the price
Insatiable an appetite
Wanna try?

To avoid complications
She never kept the same address
In conversation
She spoke just like a baroness
Little Man from China
Went down to Geisha Minor
Then again incidentally
If you're that way inclined

Perfume came naturally from Paris
For cars she couldn't care less
Fastidious and precise

She's a Killer Queen
Gunpowder, guillotine
Dynamite with a laser beam
Guaranteed to blow your mind
Anytime

Drop of a hat she's as willing as
Playful as a pussy cat
Then momentarily out of action
Temporarily out of gas
To absolutely drive you wild, wild..
She's all out to get you

She's a Killer Queen
Gunpowder, guillotine
Dynamite with a laser beam
Guaranteed to blow your mind
Anytime

Recommended at the price
Insatiable an appetite
Wanna try?
You wanna try...

DEXTER GORDON:”Go”



Aquest disc és una de les joies de la història del jazz. Dexter Gordon, que havia tocat al costat de grans músics del jazz, va enregistrar aquest disc acompanyat de Sonny Clark al piano, Butch Warren al baix i Billy Higgins a la bateria. No eren músics reconeguts però eren el seus acompanyants des de feia temps i amb ells tocava per petits locals i teatres. El disc comença amb un tema clàssic de Dexter Gordon: “Cheese Cake”, i la sensació d’aquell que escolta aquest disc és que els músics estan tocant en directe a un club. Però no, aquest disc es va enregistrat en estudi el 27 d’agost de 1962. Gordon era un saxofonista especial influenciat per Charlie Parker. Poc després d’enregistrar aquest disc va marxar a Europa on va viure quinze anys.


MOMENTS ESTELARS DE LA HUMANITAT



Stefan Zweig

Aquest, segurament, és el llibre més conegut d’Stefan Zweig. En aquest llibre l’autor ens parla de tretze moment importants de la Història. Els capítols estan escrits per ordre cronològic s’inicia amb Ciceró i acaba amb el president americà Wilson. Altres moments històrics són la caiguda de Bizanci a mans dels otomans, la creació del Messies de Häendel, la fi de Napoleó a Waterloo, la recerca del dorado per part dels conqueridors castellans, els darrers dies de Tolstoi, etc. L’estil literari de Zweig el fa molt llegidor i, sembla ser, que les dades històriques són fruit d’una rigorosa investigació per part de Zweig. Val a dir que aquest autor va ser molt famós en la seva època i que ha estat un dels autors més llegit al llarg del segle XX.

dimecres, 14 d’agost de 2013

DITA DE LA SETMANA



Vivim com somniem, sols. (J. Conrad)

XXI (de "Poemes d’Alberto Caeiro")



Si jo pogués trinxar tota la terra
i sentir-la al paladar
seria més feliç un instant...
Però no sempre vull ser feliç.
Cal ser de tant en tant infeliç
per poder ser natural...

No tot són dies de sol
i la pluja, quan manca molt, es prega.
Per això prenc la infelicitat amb la felicitat
naturalment, com qui no s’estranya
que hi hagi muntanyes i planeres
i que hi hagi roques i herba...

El que cal és ser natural i tranquil
en la felicitat o en la infelicitat,
sentir com qui mira,
pensar com qui camina,
i quan es va cap a la mort, recordar que el dia mor,
i que el ponent és  preciós i preciosa la nit
                que roman...
Així és i que així sigui...

                      Fernando Pessoa

MIND GAMES





Aquesta cançó pertany al quart àlbum de John Lennon al qual dona títol. “Mind Games” fa referència a un llibre que parla sobre el poder de la ment i que porta el mateix títol que la cançó.

                           MIND GAMES
We're playing those mind games together
Pushing the barriers, planting seeds
Playing the mind guerrilla
Chanting the mantra, peace on earth
We all been playing those mind games forever
Some kinda druid dudes lifting the veil
Doing the mind guerrilla
Some call it magic, the search for the grail

Love is the answer and you know that for sure
Love is a flower, you got to let it, you got to let it grow

So keep on playing those mind games together
Faith in the future, outta the now
You just can't beat on those mind guerrillas
Absolute elsewhere in the stones of your mind
Yeah we're playing those mind games forever
Projecting our images in space and in time

Yes is the answer and you know that for sure
Yes is surrender, you got to let it, you got to let it go

So keep on playing those mind games together
Doing the ritual dance in the sun
Millions of mind guerrillas
Putting their soul power to the karmic wheel
Keep on playing those mind games forever
Raising the spirit of peace and love

Love...
(I want you to make love, not war, I know you've heard it before)

THE ALAN PARSONS PROJECT:”Tales Of Mistery And Imagination”



Alan Parsons és un enginyer musical que va començar a treballar com ajudant en l’enregistrament dels disc dels Beatles “Abbey Road”. La fama com a enginyer musical li va venir quan va ser el responsable de l’enregistrament d’un dels discos més importants de la història de la música: “Dark Side Of The Moon” dels Pink Floyd. L’any 1976 va crear el seu projecte musical juntament amb Eric Woolfson i Andrew Powell. El seu primer treball va ser aquest LP inspirat en els relats d’Edgard Allan Poe. A la primera cara del vinil apareixen cinc temes que porten, cadascun, el títol d’un relat de Poe. La cara B hi ha dos temes, un d’ells és un tema llarg dividit en cinc parts titulat “The Fall Of The House Of Usher”, segurament el millor tema del disc. Com que els integrants del projecte d’Alan Parsons no són músics ni cantants van haver de contractar músics professionals. En aquest treball hi apareixen, entre d’altres, John Miles i Arthur Brown.


DIARI D’HIVERN



Paul Auster

El gener de 2010, quan està a prop de fer seixanta-quatre anys, Paul Auster va començar a escriure un nou llibre. El llibre en qüestió és aquest diari on fa un repàs a la seva vida. La sensació que et pot quedar, un cop has acabat el llibre, és que aquest és un llibre d’encàrrec o bé que Auster necessitava, pel motiu que fos, publicar un llibre. Tot i que la prosa de Paul Auster sempre resulta agradable de llegir, en aquest llibre hi ha pàgines avorrides. Per exemple quan parla d’allò que menjava quan era petit, un llistat llarguíssim de menjars i productes que aporta molt poca cosa o res al lector. Per altra banda hi ha petites històries molt interessants com, per exemple, la narració de la vida de la seva mare. Tot i ser un llibre irregular, un llibre de Paul Auster sempre té aspectes molt interessants que fan gaudir al lector.