dimarts, 25 de juny de 2013

DITA DE LA SETMANA



Sense música la vida seria un error. (F. Nietzsche)

TOT EL QUE NO DIRÉ





Però els llavis del vers són també muts.
Proven ara i adés –ales ardides
i pures- d’aixecar-se. Ai, estremides
clarors als ulls d’ocells alts i absoluts,

on s’eixamplen els plecs dels camps caiguts
i les ones de blau aprofundides!
El món, dins el sonet, hi té unes mides
i els moments hi són falsos, cecs o eixuts.

El vell record no sembla que hi respiri.
S’ha esbravat el meu somni entre el paper.
Els poemes són creus de cementiri.

Tanta d’absència, avui, busqui recer,
per sempre, al vers. Tot el que no diré,
tot el que no he dit, vull conduir-hi.

      Marià Villangómez

VENUS



L’any 1970 el grup Shocking Blue van ser la primera banda holandesa que aconseguia un n.1 als Estats Units. Era aquest tema.


VENUS
A goodess on a mountain top,
was burning like a silver flame.
the summit of beauty she was,
and venus was her name.
She's got it, yeah baby she's got it.
well, i'm your venus, i'm your fire at you desire.
well, i'm your venus, i'm your fire at you desire.
Her weapon were her crystal eyes,
making every man a man.
black as a darknight she was,
got what no one else had.

MILES DAVIS: “In A Silent Way”





Aquest no és el primer disc de Miles Davis on apareix l’electrònica però sembla ser que és un disc que va marcar i un després en el món de música, millor dit, en el món de l’enregistrament de discos. Els músics que acompanyen a Davis en aquest disc són: Wayne Shorter (saxos soprano i tenor), Chick Corea (piano electric), Herbie Hancock (piano elèctric), Joe Zawinul (orgue elèctric), John McLaughlin (guitarra eléctrica), David Holland (contrabaix) i Tony Williams (bateria). Sembla ser que les dues peces clau d’aquest treball van ser Joe Zawinul, que encara no havia creat els Weather Report i tocava amb el grup de Cannonball Adderley, i el productor Teo Macero. Zawinul perquè va ser qui va fer que Davis es decidís per apostar per l’electònica i Macero perquè va produir aquest disc després de que Miles Davis només tries 18 minuts de les dues hores que havien enregistrat.