dilluns, 11 de març de 2013

DITA DE LA SETMANA



Escriure bé és glòria i mèrit d’alguns homes, d’altres seria glòria i mèrit no escriure res. (Jean de La Bruyere)

ANCORADA



Aquest joc de sentits
Em pren sovint amb força,
Desprèn l’alè de boques
Eixutes per derrota.

Em pren com si mai més
Hagués jo d’habitar-lo;
Se’m fugen de les mans
Els angles del paisatge.

On deixaré les àncores
Del meu vaixell de vidre?
Tensen les hores aigües
Incertes, insensibles.

On deixaré les marques
Del meu auster viatge?
Si l’aire mou l’arena
I el crit és subterrani.

         Isabel Garcia Canet

IL MIO CANTO LIBERO


Aquesta va ser la cançó més famosa de Lucio Batisti. Una cançó amb més missatge del que pot semblar en una  primera audició.

IL MIO CANTO LIBERO
In un mondo che
non ci vuole più
il mio canto libero sei tu
e l'immensità
si apre intorno a noi
al di là del limite
degli occhi tuoi.
Nasce il sentimento
nasce in mezzo al pianto
e s'innalza altissimo
e va...
e vola sulle accuse della gente
a tutti i suoi retaggi indifferente
sorretto da un anelito d'amore
di vero amore
in un mondo che
(pietre un giorno case)
prigioniero è
(ricoperte dalle rose selvatiche)
respiriamo liberi io e te
(rivivono ci chiamano)
e la verità
(boschi abbandonati)
si offre nuda a noi e
(perciò sopravvissuti vergini)
e limpida è l'immagine
(si aprono)
ormai
(ci abbracciano)
nuove sensazioni
giovani emozioni
si esprimono purissime
in noi
la veste dei fantasmi del passato
cadendo lascia il quadro immacolato
e s'alza un vento
tiepido d'amore
di vero amore...
e riscopro te
dolce compagna che
non sai domandare ma sai
che ovunque andrai
al fianco tuo mi avrai
se tu lo vuoi
Pietre un giorno case
ricoperte dalle rose selvatiche
rivivono
ci chiamano
boschi abbandonati
e perciò sopravvissuti vergini
si aprono
ci abbracciano
In un mondo che
prigioniero è
respiriamo liberi
io e te
e la verità
si offre nuda a noi
e limpida è l'immagine
ormai
Nuove sensazioni
giovani emozioni
si esprimono purissime
in noi
la veste dei fantasmi del passato
cadendo lascia il quadro immacolato
e s'alza un vento tiepido d'amore
di vero amore
e riscopro te

MORTE MACABRE:”SYMPHONIC HOLOCAUST”



Morte Macabre van fer només aquest disc. De fet el grup es va formar per a fer aquesta petita meravella. Els quatre integrants de Morte Macabre eren quatre músics suecs, dos eren membres del grup Landberk i els altres dos eren membres del grup Anekdoten. Els disc és una mena d’homenatge a pel·lícules de cine de terror dels anys seixanta i setanta. Aquest disc preten ser una mena de banda sonora d’una pel·lícula de terror. El mellotró i els sintetitzadors són els grans protagonistes, molt per davant dels teclats i les guitarres. “Symphonic Holocaust” és una raresa poc coneguda però molt admirada per aquells que hem tingut la sort d’haver-la escoltat.
 

UTOPÍA



Thomas More

Juntament amb Erasme de Rotterdam i Colet, Thomas More, va ser un dels gran humanistes del Renaixement. Va ser parlamentari, sheriff de Londres i ambaixador, entre d’altres importants càrrecs. Aquesta obra de More està influenciada per la filosofia de Plató, especialment per la lectura de La República. Aquest breu, però no fàcil llibre, està dividit en dues parts. En la primera l’autor fa una crítica social del Londres de l’època exposant la fam i totes les mancances de la majoria dels seus habitants. En una segona part explica com funciona una illa llunyana anomenada Utopía. L’home lliure és uns del temes més importants o el tema més important del llibre. Aquí, per variar, la Inquisició va prohibir tota la primera part i molts aspectes de la segona.