diumenge, 28 d’octubre de 2012

DITA DE LA SETMANA



Si tens llàgrimes, no deixis d'abocar-les   (W. Shakespeare)

PLANY PEL GERMÀ



          Cant perdut que no puc més repetir
          ¿qui parlarà d’ocell i d’herba tendra,
          Quan entre llavi i llavi un gust de cendra
          Senyala la misèria del destí?
                        Josep Sebastià Pons

Després de les llàgrimes
que ens han rentat els ulls
del delicte de veure-hi
quan són closos els teus,
ens posem la teva mort
ens posem el teu enyor
-vidres foscos que ens entelin
aquesta claror impia, massa crua
de la vida que flueix
sense pausa,
sense tu.

Maria Àngels Anglada

HOCUS POCUS



Aquest tema instrumental és potser el tema més famós del grup holandes Focus. Va arrasar en vendes a la Gran Bretanya l’any 1971. Focus estava format per músics d’altíssim nivell.

SPIRIT: “The Family that Plays Together”



Aquest va ser el segon disc dels Spirit, grup californià creat l’any 1967 i format per: Ed Cassady (bateria), Randy California (guitarra), John Locke (teclats), Mark Andes (baix) i Jay Ferguson (veu). Amb el seu primer vinil homònim aparegut l’any 1968 va ser considerat com un dels millors grups de rock de la Costa Oest dels Estats Units. Qualsevol dels quatre primers treballs es podria triar com a mostra de l’estil dels Spirit. L’èxit internacional els hi va arribar l’any 1971 amb el seu quart treballat titulat Twelve dreams of Dr. Sardonicus. Curiosament, després de l’enregistrament d’aquest disc, el grup es va separar. Posteriorment, diferents membres dels grup van ressuscitar el nom del grup però cap de les diferents formacions posteriors van assolir l’èxit dels originals.

THE BOB DYLAN SCRAPBOOK 1956-1966



Com bé diu el títol del llibre, aquest és un recull de retalls de l’etapa 1956-1966 de Bob Dylan. Aquí s’hi troben fotografies estranyes, facsímils de cançons escrites a mà pel mateix Dylan, reproduccions d’entrades de concerts del cantant de Duluth d’aquests anys, reproduccions de retalls de diaris i revistes, reproduccions de programes de mà de festivals de música folk i un CD amb entrevistes. En aquest CD es pot trobar la primera entrevista que li van fer el 29 d’octubre de 1961 i tretze entrevistes més. Un gran plaer per tots aquells que som seguidors de tot el que fa referència al gran Bob Dylan.

dissabte, 20 d’octubre de 2012

DITA DE LA SETMANA



Creu a aquells que cerquen la veritat, dubte d’aquells que l’han trobada. (A. Gide)

LES FINESTRES



En aquests habitacles foscos, on passo
dies d’angoixa, vaig i torno amunt i avall
per trobar les finestres.- Quan s’obri
una finestra hi haurà un consol-
Però les finestres no hi són, o no puc
trobar-les. I millor potser que no les trobi.
No fos cas que la llum sigui un altre turment.
Qui sap quines coses noves mostrarà.

Konstantinos P. Kavafis

O PASTOR



Aquest tema dels portuguesos Madredeus pertany al segon treball del grup anomenat Existir. És un dels temes més clàssics del grup on destaca la veu de Teresa Salgueiro.



O PASTOR
O Pastor
Ai que ningum volta
Ao que j deixou
Ningum larga a grande roda
Ningum sabe onde que andou
Ai que ningum lembra
Nem o que sonhou
E aquele menino canta
A cantiga do pastor
Ao largo ainda arde
A barca da fantasia
E o meu sonho acaba tarde
Deixa a alma de vigia
Ao largo ainda arde
A barca da fantasia
E o meu sonho acaba tarde
Acordar que eu no queria
Ao largo ainda arde
A barca da fantasia
E o meu sonho acaba tarde
Deixa a alma de vigia
Ao largo ainda arde
A barca da fantasia
E o meu sonho acaba tarde
Acordar que eu no queria

MILES DAVIS: Kind Of Blue



Aquesta joia de l’any 1959, és el disc més venut de tota la història del jazz. A Davis l’acompanyen sis músics (el seu mític sextet) dels que destaquen “Cannonball” Adderley (saxo alt), John Coltrane (saxo tenor) i Bill Evans (piano). Sembla ser que aquest disc va ser l’inici del que després es va anomenar jazz modal. Tot el disc té una atmosfera especial que et va captivant conforme el vas escoltant. La trompeta de Miles Davis sembla que parli a més a més de sonar. Cal destacar el piano de Bill Evans omnipresent en tot el disc que sembla anar agafant de la mà a cadascun dels altres instruments i portar-los a aconseguir aquesta meravella que és Kind of Blue.

A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT. PEL CANTÓ DE SWANN



Marcel Proust

A la recerca del temps perdut són un conjunt de set novel·les que conformen un tot literari, o també es podria parlar d’una novel·la dividida en set parts. Segurament es tracta de la millor obra de la literatura francesa del segle XX. La primera d’aquestes set novel·les és Pel cantó de Swan. Aquesta novel·la està dividida en tres parts, de les quals la més coneguda és Un amor de Swann.   De vegades aquesta part ha estat publicada sense les altres dues parts. En la primera d’aquestes parts anomenada Combray, Proust evoca els records d’infantesa que havia viscut en un petit poble on estiuejava. Un amor de Swann relata l’enamorament de Charles Swann d’una dóna que porta un ritme de vida una mica estrany. A través d’aquesta història parla de tots els temes referents a les relacions amoroses com poden ser la gelosia, l’obsessió per la persona amada, els dubtes, la creença en la possibilitat d’estar equivocat en el fet d’estar enamorat d’una persona equivocada, etc. La prosa de Proust no és senzilla però fa gaudir a qualsevol amant de la bona literatura.  

divendres, 12 d’octubre de 2012

DITA DE LA SETMANA



Cada moment és d’or per aquells que saben veure-ho com a tal. (Henry Miller)

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA


Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes.

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra
i com em recaria d'allunyar-me'n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer",
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d'aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per a restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva -i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.

                        Pere Quart