dimecres, 29 d’agost de 2012

DITA DE LA SETMANA


L’èxit és l’habilitat d’anar de fracàs en fracàs sense perdre l’entusiasme. (W. Churchil)

10



PROTEGITS rere uns vidres per a vista cansada
mirem d’esma com plou damunt la mar, gotes
blanques que cauen i desapareixen com una
lleu efervescència d’aigua oxigenada. La cegue-
sa pot ser produïda per un excés de llum o per
un excés de foscor. També per un excés de vo
luntat –no voler veure-hi, per exemple-. ¿És
per això que cada vegada ens calen més diop-
tries per apreciar el perfil rotund de l’amor
quan s’interposa entre el desig i la mirada?

                          Gemma Gorga

E TI VENGO A CERCARE


Franco Battiato és un personatge curiós dintre del món de la música. Un cantant que et pot sorprendre pel cantó bo i pel dolent. Al seu disc “Fisiognomica” i apareixia aquesta cançó amb una lletra molt especial.
 

E TI VENGO A CERCARE
E ti vengo a cercare
anche solo per vederti o parlare
perché ho bisogno della tua presenza
per capire meglio la mia essenza.
Questo sentimento popolare
nasce da meccaniche divine
un rapimento mistico e sensuale
mi imprigiona a te.
Dovrei cambiare l'oggetto dei miei desideri
non accontentarmi di
piccole gioie quotidiane
fare come un eremita
che rinuncia a sé.
E ti vengo a cercare
con la scusa di doverti parlare
pensi e che dici
perché in te vedo le mie radici.
Questo secolo oramai alla fine
saturo di parassiti senza dignità
mi spinge solo ad essere migliore
con più volontà.
Emanciparmi dall'incubo delle passioni
cercare l'Uno al di sopra
del Bene e del Male
essere un'immagine divina
di questa realtà.
E ti vengo a cercare
perché sto bene con te
perché ho bisogno della tua presenza


I ET VINC A BUSCAR
I et vinc a buscar, encara que només sigui per veure’t o parlar
perquè necessito la teva presencia
per entendre millor la meva essència.
Aquest sentiment popular neix de mecàniques divines
com una arrencada mística i sensual em lliga a tu.
Hauria de canviar l’objecte dels meus desitjos
sense conformar-me amb les alegries quotidianes,
fer com un ermità que renuncia a ell mateix.
I et vinc a buscar, amb l’excusa d’haver de parlar
perquè m’agrada allò que penses i dius
perquè en tu veig les meves arrels.
Aquest segle s’està acabant,
Saturat de paràsits sense dignitat.
Només m’empeny a ser millor, amb més voluntat
emancipar-me del somni de les passions,
cercar l’un per damunt del bé i del mal,
ser una imatge divina d’aquesta realitat.
I et vinc a buscar
perquè estic bé amb tu, perquè necessito la teva presència.


MARIA DEL MAR BONET: “Anells d’aigua”


L’any 1985 apareixia aquest disc de la Maria del Mar Bonet. Crec que, juntament amb “Alenar”, són els seus millors treball. En aquest LP apareix per primera vegada el seu interès per la música del nord d’Àfrica i en aquest vinil l’acompanya l’Emsembles de Musique Traditionelle de Tunis. Amb aquest grup va fer varies gires pels Països Catalans i per França. De totes les cançons d’ “Anells d’aigua” destaquen el tema que obra el disc,” Carta a un amic” i la joia anomenada “Bir-Demet Yasemen” que traduïda al català vol dir:”Un ram de gessamins”.


MADAME BOVARY


Gustave Flaubert

Aquesta és una de les novel·les més importants de l’historia de la literatura universal. Pertany al que es va anomenar novel·la realista europea. La veritat és que és un plaer llegir i rellegir els clàssics i trobar que, realment hi ha novel·les que pel fet de que per ella no passin els anys se les anomeni clàssiques. Després de llegir aquesta novel·la, certes novetats editorials actuals et cauen de les mans. La història de Madame Bovary és la d’una dona mal casada que viu en un món irreal idealitzat per la seva afició a llegir certes novel·les. Això la porta a buscar aventures amoroses fora de casa i a malgastar tots el diners que no té. La veritat és que aquesta meravella té més d’una lectura i si bé algú es pot quedar amb una lectura superficial amb la que pot gaudir d’ella, també pot anar més enllà i observar que aquesta obra de Flaubert és una critica a una part de la societat de l’època.

dimecres, 22 d’agost de 2012

DITA DE LA SETMANA


Semblem tan lliures i, estem tan encadenats!  (Robert Browing)

HOME QUE CANTA


Per trobar el veritable lloc,
cal saber ajupir el cap a poc a poc
i deixar passar el vent, perquè és molt fort.
Més tard, quan tot serà el que és
i el silenci es tornarà silenci,
alçaré el cap a poc a poc
i triomfant, humil, responsable,
cantaré fort, sense basarda.

                   Joaquim Horta

MASTERPIECE


L’any 1973 apareixia el LP de The Temptations anomenat “Masterpiece”. El segon tema de la primera cara d’aquell disc l’ocupava aquest fantàstic tema, que donava títol al disc, de quasi catorze minuts d’autèntica música del segell Motown.


MASTERPIECE
Where I was born ev`rything was dull and dingy
I lived in a place they called the inner city
Getting ahead huh was strictly a nono
Cause nobody cares what happens to the folks
That live in the ghetto
Thousands of lives wasting away
People living from day to day
It`s a challenge just staying alive
`Cause in the ghetto only the strong survive

Money I ain`t got none, job can`t find one
The streets raised me from a baby, ooh
Thousands of lives wasting away
People living from day to day
It`s a challenge just staying alive
`Cause in the ghetto only the strong survive

Broken down homes, kids strung out
They don`t even know what life`s all about
Stealin` cars, robbin` bars
Mugging drugs, rat infested
And no one`s interested

Kids dodging cars for recreation
Only adds to a mother`s frustration
Breakings, folks comin` home
And finding all their possessions gone
Oh it`s an ev`ry day thing - well well - in the ghetto
Oh it`s an ev`ry day thing in the ghetto

CROSBY, STILLS, NASH & YOUNG: “Déjà vu”


Aquest va ser el primer disc d’aquest quartet de grans artistes; en el disc anterior encara no hi era Neil Young. Està considerat un dels millors discos de la història del rock de la Costa Oest.  Stills i Young havien format part de Buffalo Springfield, Nash havia tocat amb els Hollies i Crosby era un antic membre dels fantàstics The Byrds. En aquest disc es barregen country, folk, pop i rock. Cal destacar la participació de John Sebastian i, en un tema, la del guitarrista dels Greatful Dead, Jerry Garcia. Sembla ser que durant l’enregistrament d’aquest disc hi havia força tensió entre els components del grup per problemes personals de cadascun d’ells, però això no es va reflectir en el resultat final, doncs van aconseguir un disc inoblidable. Difícil destacar una sola cançó, depèn del dia i del moment d’ànim de quan s’escolti.

CONVERSES AMB TERESA FORCADES


Eulàlia Tort

Ja fa temps que Teresa Forcades s’està convertint en una monja mediàtica. Això és no és ni bo ni dolent però per als seus detractors els hi sembla molt dolent i als seus seguidors és el que menys els interessa. Aquest llibre és una manera d’acostar-se a la manera de pensar i veure el món que té Teresa Forcades. Està dividit en deu entrevistes on es toquen temes diversos com: “Déu és amor”, “Guarir el cos i l’ànima”, “Dones”, “Jesús”, “El món d’avui”, etc. Evidentment també apareix el tema de les farmacèutiques. En aquestes entrevistes Forcades demostra que no només en sap d’aquest tema, però el que explica de les farmacèutiques fa esgarrifar. M’ha sorprès, entre altres coses, la seva opinió del president veneçolà Chávez, i evidentment no hi estic d’acord amb ella en tot el que exposa però aquest llibre m’ha fet plantejar-me coses i això sempre enriqueix.

dimarts, 14 d’agost de 2012

DITA DE LA SETMANA


Els homes construïm masses murs i pocs ponts. (I. Newton)

PEL QUE HAS COMÉS NO SENTIS...


Pel que has comès no sentis més el desconsol;
espines té la rosa, la font de plata fang,
núvols i eclipsis enfosqueixen lluna i sol,
i hi ha cucs odiosos dintre el capoll més blanc.

Tothom comet errors i, en això, jo també,
que justifico amb símils la teva transgressió,
em degrado llimant la teva culpa, i sé
que t’exculpo un pecat que no té absolució.

Jo aporto la raó per excusar-te el mal
(la part contrària és transformada en advocat),
i contra mi mateix obro un procés legal:
tanta guerra l’amor i l’odi han entaulat

en mi, que jo m’he vist com si encobrís l’empresa
d’aquest lladre tan dolç que em roba amb tanta aspresa.

                        William Shakespeare (Trad. Salvador Oliva)

NO TROBARÀS LA MAR


Aquesta cançó és una de les més antigues de Maria del Mar Bonet, també de les que no oblides un cop l’has escoltada. Serrat va fer una versió d’aquesta cançó.


NO TROBARÀS LA MAR
Si un dia véns a casa
te mostraré es jardí,
un núvol que tenc al pati
i la flor de gessamí.

No trobaràs la mar,
la mar fa temps que va fugir:
un dia se'n va anar
i em va deixar aquí.

Deixaré sa feina per tu,
ses eines damunt sa taula,
tancaré bé sa finestra
i es vent no em robarà cap paraula.

No trobaràs la mar...
Trobaràs noves flors
i fruites a sa taula,
una cançó per tu
que fa temps que tenc guardada.

No trobaràs la mar...
I més tard, quan te'n vagis,
serà l'hivern cada nit,
jauré en el mateix llit
amb la fredor en els llavis.

No trobaràs la mar...

TRAFFIC: “Welcome to The Canteen”


Traffic van ser una banda formada l’any 1969 i que en el moment de la seva formació, els seus membres i les seves famílies es van traslladar a una granja en el camp a viure en comuna com era habitual entre els hippies d’aquella època. Els seus membres fundadors van ser Steve Winwood, Jim Capaldi, Dave Mason i Chris Wood. Van ser un grup molt reconegut i que van tenir molts éxits. L’any 1971 van enregistrar en directe aquest disc on, a més a més dels quatre músics fundadors, apareixen Rick Grech, Jim Gordon i Kwaku Baah. Com a curiositat cal destacar que el nom de Traffic no hi apareix per enlloc. En comptes del nom del grup apareixen els noms dels músics. Sembla ser que va ser per un problema amb la discogràfica. De tota manera si que apareix el logo del grup.

MUNDO JUDÍO


Mario Mucnick

Com diu el seu autor a la mateixa portada del llibre, aquest no és més que una crònica personal i una introducció a la història dels jueus. El llibre està escrit com una crònica però a l’inversa d’una crònica normal, és a dir, no comença en l’origen sinó en l’actualitat i des d’aquí va retrocedint cronològicament fins a l’origen dels jueus. Està escrit amb senzillesa i claredat i arribes a descobrir que els jueus no tenen perquè ser creients, hi ha jueus ateus però que es consideren jueus. En poques paraules, una gran majoria de jueus és consideren un raça, no un seguidors d’un Déu. Una de les coses que m’han sorprès més ha estat que el judaisme es transmet únicament per via materna. Un jueu es pot casar amb una dona no jueva però els seus fills ja no seran jueus. En canvi els fills d’una dona jueva que es casi amb un home no jueu sempre estaran considerats jueus. Es per aquesta raó, i no per cap altra, que els nazis van matar moltes més dones i nenes que homes i nens. Si aconseguien matar totes les dones jueves haguessin extingit els jueus.

dimecres, 8 d’agost de 2012

DITA DE LA SETMANA


M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té (Joan Fuster)

NO HE PERDUT RES


Un altre cop sóc aquí, el sol gira
a les espatlles com un falcó i la terra
repeteix la meva veu en la teva.
I torna a començar el temps visible
en l’ull que albira la llum.
No he perdut res.
Perdre és caminar més enllà
d’un diagrama del cel
encalçant moviments de somnis, un riu
ple de fulles.

   Salvatore Quasimodo

SAD LISA


Abans de convertir-se a l’islamisme i deixar la seva carrera dins la música pop, Cat Stevens va enregistrar uns quants discos amb temes que van tenir força èxits- En el disc “Tea For The Tillerman” apareixia aquesta cançó que no va ser la més famosa dels disc però que suporta molt bé el pas del temps.

SAD LISA
She hangs her head and cries on my shirt.
She must be hurt very badly.
Tell me what's making you sadly?
Open your door, don't hide in the dark.
You're lost in the dark, you can trust me.
'Cause you know that's how it must be.

Lisa Lisa, sad Lisa Lisa.

Her eyes like windows, tricklin' rain
Upon her pain getting deeper.
Though my love wants to relieve her.
She walks alone from wall to wall.
Lost in a hall, she can't hear me.
Though I know she likes to be near me.

Lisa Lisa, sad Lisa Lisa.

She sits in a corner by the door.
There must be more I can tell her.
If she really wants me to help her.
I'll do what I can to show her the way.
And maybe one day I will free her.
Though I know no one can see her.

Lisa Lisa, sad Lisa Lisa.

SCORPIONS: “Acoustica”



L’any 1972 els alemanys Scorpions enregistraven el seu primer disc anomenat “Lonesome Crow” que no va tenir gaire bona acollida. Ells van insistir i, a poc a poc van anant fent-se un lloc entre els grups de hard rock en un principi i després van triomfar entre els seguidors del heavy metal.  Un dels membres fundadors d’aquest grup va ser el guitarrista Michael Schenker qui posteriorment va deixar la banda i va triomfar amb el seu propi grup. L’any 2001 van enregistrar aquest disc on es recullen actuacions en directe i en format acústic. Aquest disc no va agradar a la majoria dels seguidors dels Scorpions doncs s’allunyava del so metàl·lic del grup. En aquest disc apareixien temes clàssics d’altres grups com “Dust in The Wind” dels Kansas, “Love of My Live” dels Queen o “Drive” de The Cars. Aquest disc va ser un recopilatori de grans èxits dels Scorpions on apareixen temes com “Still Loving You” o “Wind of Change”

L’AVI DE 100 ANYS QUE ES VA ESCAPAR PER LA FINESTRA


Jonas Jonasson
Aquest llibre és un récord de vendes. Número 1 de vendes a Suècia, evidentment, França, Alemanya, etc. De totes maneres, algú va dir un dia que el vi més venut no era el millor sinó el més econòmic. I aquest llibre no és el més econòmic però si un llibre fàcil de llegir. Un cop llegit el llibre tinc la sensació que són dos llibres en un. Sembla que l’autor tenia una idea però li quedava curta i va afegir un altre història. Les dues s’alternen fins aconseguir un supervendes de poc més de quatre-centes pàgines. Sembla que alguns crítics literaris han rigut molt amb aquesta novel·la, jo no la trobo tan graciosa. Alguns crítics diuen que la novel·la està plena d’ironia, on? La vida del protagonista és el més absurd dels absurds ratllant l’estupidesa. Per acabar d’arrodonir-ho tot cal pensar en el títol: L’avi en qüestió no és avi ni podia ser-ho doncs és estèril. Segurament la paraula “avi” és més políticament correcta que “vell”, però si a una persona que té cent anys no se li pot dir vell, a qui se li pot dir? Resumint, aquesta novel·la és a la literatura el mateix que un vi de tetrabrick a l’enologia.