dimarts, 31 de juliol de 2012

DITA DE LA SETMANA


Vivim com pobres en un país ric perquè alguns visquin com a rics en un país pobre. (Aforisme medieval)

CONTRA EL NO-RES


Cal fer lloc en nosaltres a les coses
perquè siguin parets contra el no-res
que ens dóna vidres per calmar la fam
i per la set ardent llet verinosa.

En la silent i closa nit rocosa,
on va amortant-se el nostre cor encès,
cal deixar-nos de somnis i de noses
i ser un terrible, solidari clam.

                                 Joan Vinyoli

SI VENS


Potser  aquesta és la millor cançó del grup Ja t’ho diré. Pertany al LP “Moviments salvatges”. Per a alguns, és la millor cançó dels grups catalans dels anys noranta.

SI VENS
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.


THE QUINTET


Aquest disc recull l’actuació que va tenir lloc el 15 de maig de 1953 al Massey Hall de Toronto. En aquell actuació es van reunir ni més ni menys que Charlie Parker (saxo alt), Dizzy Gillespie (trompeta), Bud Powell (piano), Charles Mingus (contrabaix) i Max Roach (bateria). Mai més van tocar a tocar tots cinc plegats. En aquells moments segurament eren els millors musics de jazz que hi havia. Tots pertanyien al estil de jazz dominant aquells anys anomenat be bop. Val a dir que el disc té una mica de trampa doncs l’enregistrament que es va publicar no és exactament l’original. Sembla ser que el tècnic de so va posar el micròfon lluny del contrabaix i pràcticament no es sentia. Charles Mingus va agafar les cintes i va enregistrar al damunt tota la part de contrabaix.


EL CONVIT


Plató
 
Aquest és un dels tants diàlegs de Plató. El tema central és l’amor.  Després una victòria militar d’Agató, aquest convida a una sèrie de coneguts seus a un sopar de celebració dels seus èxits. Entre els assistents hi ha Sòcrates. Un cop acabat el sopar, un d’ells proposa que, a continuació, en comptes de beure fins a embriagar-se mentre escolten música, acabin de passar la nit parlant d’un tema determinat. Decideixen que el tema del que parlaran serà el tema de l’amor. Un darrera de l’altre exposaran la seva visió del que cadascú creu que és l’amor. El primer en fer el seu discurs és Fedre i el darrer Sòcrates, tot i que després del discurs de Sòcrates apareix un personatge embriagat que també explica la seva visió del tema. Cada personatge que exposa el seu pensament va elevant el nivell de l’anterior i la visió de Sòcrates és la més elevada de totes. 

dimecres, 11 de juliol de 2012

DITA DE LA SETMANA


Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics. (Joan Fuster)

MESTRE, APRÈN!


No diguis massa sovint que tens raó, mestre!
Deixa que ho reconeguin els deixebles!
No violentis massa la veritat:
No ho tolera.
Escolta quan parles!
       Bertolt Brecht