dimecres, 27 de juny de 2012

DITA DE LA SETMANA


La meva intenció era descobrir com funcionava la vida. Després de moltes temptatives, ho vaig trobar als llibres. (Herta Müller)

IV

                  
No sé tu com ho sents. A mi, la pena
em fa volar pels ulls estels de fosca
i m’ha deixat la sang amb gest d’eclipsi,
com si m’entràs la son d’un déu cansat.
No sé tu com ho sents. Ja no me queda
ni un múscul per tensar amb una rialla,
ni un arrecés de sang per jugar a barques,
ni un os que encara cregui en horitzons.
Un plor encès, com una gran mordala
m’estima peixos pel caló del coll,
i, enllà del crit, el món ja ni és llegenda.
Estic alegre perquè estic tristíssim
patint religions teves que els àngels
no podrien gaudir. Tu, Nai, apaga’t:
combregaré calfreds, dejunant albes.
Un centímetre és prou de pell plorosa
per deixar-me enrampat tota la vida.

Miquel Àngel Riera (De Poemes a Nai)

A MAN NEEDS A MAID


Dins d’un dels millors discos del Neil Young més primerenc, Harvest, on hi apareixia la famosíssima “Heart Of Gold”, també apareixia aquest tema que també es va convertir en un clàssic del seu repertori.


"A Man Needs A Maid"
My life is changing
in so many ways
I don't know who
to trust anymore
There's a shadow running
thru my days
Like a beggar going
from door to door.

I was thinking that

maybe I'd get a maid
Find a place nearby
for her to stay.
Just someone
to keep my house clean,
Fix my meals and go away.

A maid. A man needs a maid.

A maid.

It's hard to make that change

When life and love
turns strange.
And old.

To give a love,

you gotta live a love.
To live a love,
you gotta be "part of"
When will I see you again?

A while ago somewhere

I don't know when
I was watching
a movie with a friend.
I fell in love with the actress.
She was playing a part
that I could understand.

A maid. A man needs a maid.

A maid.

When will I see you again?


THE VELVET UNDERGROUND: “The Velvet Underground & Nico”


L’any 1967 va aparèixer al mercat aquest disc que, per alguns crítics, és el millor disc publicat en tota la història del rock, tot i quan va sortir al mercat va vendre poquíssims exemplars i en les llistes no arribaria ni al número cent cinquanta. El grup estava format per Lou Reed a la guitarra,  John Cale als teclats i viola, Sterling Morrison al baix i Maureen Tucker a la bateria.El manager del grup era ni més ni menys que Andy Warhol. Ell mateix se’n va encarregar de fer el disseny de la carpeta i tothom coneix el disc com “el disc del plàtan”. Va ser Warhol qui va imposar a la model Nico com a cantant en certs temes d’aquet disc. La majoria de temes del disc tracten el tema de les drogues i de l’absència de moral. La veritat és que aquest i els altres disc que van treure els Velvet Underground van passar pràcticament desapercebuts per a la majoria de la gent. Va ser quan la formació es va dissoldre quan es van convertir en un grup de culte. Obria el disc el tema que es va fer més famós, “Sunday Morning”

EL MAPA I EL TERRITORI


Michel Houellebecq
Aquesta és la darrera novel·la del polèmic escriptor francès M. Houellebecq i amb ella va aconseguir el prestigiós premi Goncourt. El fil conductor d’aquesta obra és el seu protagonista, Jed Martin, un artista que es dedica a la fotografia i posteriorment a la pintura. La novel·la està estructurada en tres parts i un llarg epíleg. Tot i que El mapa i el territori comença d’una manera que enganxa al lector, crec que a partir de la tercera part la novel·la comença a perdre força tot i el tema truculent que apareix en aquesta darrera part. Houellebecq toca temes alguns temes universals en les seves novel·les i aquesta no és una excepció. Com a curiositat destacaria el fet de que l’autor del llibre apareix dins de la novel·la com a personatge; en un principi pot fer gràcia però al final dóna una sensació de egocentrisme que fa grinyolar l’obra.

dijous, 21 de juny de 2012

DITA DE LA SETMANA


Sigues tu mateix. Estima el que veritablement estimes. (Ray Bradbury)

TEMPS PERDUT


El temps no es perd ni es guanya
transcorre i el vivim, amb vent propicis
de vegades; d’altres cops, amb angoixa.

Tot és incert i, alhora, necessari,
i mai no se sap bé què hi ha rera les dunes
del gran esforç de créixer i de comprendre.

Transcorre el temps;
ningú no el perd ni el guanya.
Transcorre el temps i transcorrem nosaltres.
    
                            Miquel Martí i Pol