dijous, 26 d’abril de 2012

DITA DE LA SETMANA


No et faci vergonya que t’ensenyin el que no saps; saber alguna cosa és meritori; el que és blasmable és no voler aprendre. Cató

VESPRE DE FEBRER



La lluna apunta.
                          Al passeig, és encara
De dia, però cau el vespre, ràpid.
Indiferent, la joventut s’enllaça;
Escora a pobres fites.
                                     I és pensar
En la mort que, al final, ajuda a viure.

Umberto Saba (Trad. Narcís Comadira)

FREIGHT TRAIN



Aquesta cançó és original d’Elizabeth Cotten, una cantant impressionant que va cantar fins poc abans de morir als noranta-dos anys. S’havia dedicat de jove a tocar el banjo i la guitarra però ho va haver de deixar. Quant ja tenia seixanta anys la van “descobrir” la família Seeger i va enregistrar uns quants discos de musica folk, especialment de North Carolina.





JIMI HENDRIX: “Blues”


JIMI HENDRIX: “Blues”
L’any 1994 apareixia aquest CD de Jimi Hendrix quan ja feia vint-i-quatre anys que havia mort. Segurament se han publicat més discos de Hendrix un cop mort que mentre era viu. Aquest CD anomenat simplement “Blues” és senzillament això, una recopilació de clàssics del blues interpretats per Jimi Hendrix i temes de blues firmats per ell mateix. El disc s’obre amb una sorprenent versió de “Hear My Train Comin’” en versió acústica quan la guitarra típica de Hendrix és l’elèctrica. El disc es tanca amb una versió elèctrica d’aquest mateix tema però amb la curiositat que, abans d’encetar el tema, Hendrix anomena diversos títols de blues i fa un riff de cada un d’ells. En definitiva un disc imprescindible pels amants del blues i per aquells fans del so tan característic de que i ha estat un dels més impressionants guitarristes de la música rock.

HEM PERDUT L’OREMUS


Salvador Alsius

Segons ens diu en la introducció el periodista Salvador Alsius, sembla ser que un dia va arribar la seva filla, que començava a estudiar història de l’art, desolada perquè un professor havia dit que no perdria temps explicant que era el diluvi universal o com va morir Sant Joan Baptista. La noia li va dir que li fes classes particulars de religió. D’aquí va sorgir aquest llibre. Jo també recordo una meva professora d’història de l’art, atea ella, que s’estirava els cabells davant de la ignorància dels alumnes sobre temes religiosos, en especial del món judeo-cristià al que pertanyem. En aquest llibre podem trobar definicions que semblen tan elementals com la definició de monja, però no és tan elemental doncs actualment hi ha nanos que no saben què és una monja. En definitiva, aquest llibre aporta explicació sobre lèxic religiós i sobre personatges bíblics. Un llibre molt necessari. Ser ignorant en temes religiosos no ens fa més moderns ni més progressistes, simplement ens fa més ignorants.

dimecres, 18 d’abril de 2012

DITA DE LA SETMANA

Em sembla absurd que els homes vulguin semblar una altra cosa del que són. J.F.Millet

UN DIA A L’EXILI

Un dia a l’exili

casa sense portes ni finestres.

En una pissarra blanca,

marcat amb carbó,

el temps.

Al calaix

les màscares mortuòries

Adam,

Abraham,

Assuer,

qui els sap, tots aquells noms?

Un dia a l’exili

on les hores s’ajupen

per eixir del celler

i entrar a la cambra.

Ombres reunides

entorn de la flama en la llàntia eterna

conten les seves històries

amb deu dits tenebrosos

parets enllà

Rose Ausländer (Trad. Ma. Del Carme Serrat)

RHYTM OF THE RAIN

Aquest tema original del grup The Cascades ha estat versionat per infinitats d’intèrprets, fins i tot s’han fet versions en idiomes diferents a l’anglès original. Dan Fogelberg va fer una molt bona versió que va apareixer en el seu disc en directe de l’any 1991 titulat “Greetings For The West”.

The Cascades

http://www.youtube.com/watch?v=njDqqWSnlwE

Dan Fogelberg

http://www.youtube.com/watch?v=loRE25Sc4ec


RHYTM OF THE RAIN

Listen to the rhythm of the falling rain

Telling me just what a fool I've been

I wish that it would go and let me cry in vain

And let me be alone again

The only girl I care about has gone away

Looking for a brand new start

But little does she know

That when she left that day

Along with her she took my heart

Rain please tell me now does that seem fair

For her to steal my heart away when she don't care

I can't love another when my hearts somewhere far away

The only girl I care about has gone away

Looking for a brand new start

But little does she know that when she left that day

Along with her she took my heart

Rain won't you tell her that I love her so

Please ask the sun to set her heart aglow

Rain in her heart and let the love we knew start to grow

Listen to the rhythm of the falling rain

Telling me just what a fool I've been

I wish that it would go and let me cry in vain

And let me be alone again

Oh, listen to the falling rain

Pitter pater, pitter pater

Oh, oh, oh, listen to the falling rain

Pitter pater, pitter pater


ETTA JAMES: “Burnin’ Down The House”

Etta James, morta recentment, va ser una de les més grans cantants de blues i de Rhytm & Blues de tots els temps. La seva veu era una veu fosca, dura i plena de força. Va començar a enregistrar discos l’any 1955.El seu LP titulat “At Last” va aparèixer l’any 1961i va ser un èxit total. Va enregistrar discos fins l’any passat. Evidentment quan una artista enregistra tantíssims discos no tots estan a la mateixa alçada. En la seva extensa discografia es troben veritables meravelles al costat de discos fluixos. Aquest “Burnin’ Down The House” el va enregistrar en viu a The House of the Blues l’any 2001 quan ja tenia 63 anys però la seva veu encara tenia la seva força de sempre. En aquesta actuació va interpretar temes seus clàssics com “At Last” o “I Rather Go Blind” i temes clàssics d’altres compositors com per exemple el clàssic de jazz “My Funny Valentine” o el clàssic tema de blues “I just Want To Make Love To You”. Un disc molt bo interpretat per una artista impressionant.

http://www.youtube.com/watch?v=YApNirMC9gM

CARTES A THEO

Vincent Van Gogh

En aquest llibre es recullen la majoria de cartes que Vincent Van Gogh va enviar al seu germà Theo, que era el seu marxant. A través d’aquestes cartes es pot descobrir la personalitat de Van Gogh. Abans de dedicar-se a la pintura va ser predicador. El seu coneixement de La Bíblia i el fet de que el seu pare fos pastor protestant es determinant en la seva manera de ser. En aquestes cartes es pot descobrir un Van Gogh interessat per la literatura, interessat, evidentment per la pintura i per qualsevol tipus d’art i sobre tot interessat pels éssers humans. Si es té l’oportunitat de llegir aquest llibre abans de visitar el museu Van Gogh d’Amsterdam no cal deixar-la passar. Els quadres de Van Gogh es veuen de manera diferent si s’han llegit aquestes cartes, i s’entén el motiu pel qual s’hi troben certs quadres que no són d’ell en aquell museu. En una de les cartes Van Gogh li explica al seu germà que ha visitat el Rijksmuseum, i en aquesta carta li comenta la seva visió dels quadres més importants d’aquest museu. Una delícia que fa que un cop llegida aquesta carta si visitem el Rijksmuseum apreciem moltes coses que sense aquesta lectura ens passarien per alt. Altra cosa interessant d’aquests llibre és poder observar l’evolució de la malaltia de Van Gogh i com, al final, conscient de la seva bogeria i de la impossibilitat de deslliurar-se d’ella acaba suïcidant-se una tarda de juliol.

dimarts, 10 d’abril de 2012

DITA DE LA SETMANA

Les arrugues de l’esperit ens fan més vells que les de la cara. Michel E. De Montaigne