dijous, 26 de gener de 2012

DITA DE LA SETMANA

Si no esperes l’inesperat no el reconeixeràs quan arribi (Heràclit d’Efes)

AIXÍ HA DE SER

Inútil i ple de sentit
ha de ser
inútil i ple de sentit
ha de sortir del fang
del qual els maons dels grans palaus
es formen per descompondre’s de nou en fang

inútil i ple de sentit
ha de ser
quina obra més inconvenient
fóra aquesta
no apta per a la repressió
irrefutable per a la repressió
inútil, doncs
plena de sentit, doncs

com el poema.


Günther Kunert (Trad. Judith Vilar)

LA NIT ALS TEUS ULLS

Al disc “El•las”, on M.del Mar Bonet interpretava cançons de Mikis Theodorakis, hi havia aquesta cançó amb una lletra preciosa.

http://www.youtube.com/watch?v=NsOJIhZktFc

LA NIT ALS TEUS ULLS
Vas trencar l'obscuritat com un cavall de llums,
com el joc dels dofins nedant per la mar.
Una lluna navegava damunt la font dels teus ulls.

Nit calma el fons del teu esguard, nit bategant al fons del cor.
Ones d'amor de mi saps fer quan puc dormir dins els teus braços.

Cada vers que algú ha perdut s'amaga entre els teus ulls,
amb el fil d'un sanglot vaig brodant cançons.
Jo no vull altra cadència: tu ets la mar dins el meu port.

TEN YEARS AFTER: Live At The Fillmore East 1970

Aquest grup va debutar en públic l’any 1967, el grup el formaven Alvin Lee (guitarra), Leo Lyons (baix), Rick Lee (bateria) i Chick Churchill (teclats). El seu primer LP es va editar el mateix any del seu debut i es titulava com el nom del grup, l’any següent van editar Undead i l’any 1969 van publicar dos discos: Stonedhenge i el fantàstic Ssssh. El grup feia blues rock potent i el seu guitarra, Alvin Lee va ser considerat el guitarra més ràpid del món. Una de les millors versions del seu tema bandera, “Goin’ Home” va ser el que van interpretar ql festival de Woodstock. El problema que tenien els Ten Years After era que depenien massa del lluïment del seu guitarrista i en determinats moments hi ha una sobre actuació d’ell anul•lant a la resta del grup. Aquest disc va ser enregistrat en directe els dies vint-i-vuit i vint-i-nou de febrer de 1970 al mític Fillmore East de Nova York. En aquelles dades el grup estava en el seu moment àlgid i això es nota quan s’escolta aquest impressionant directe.

dimecres, 25 de gener de 2012

L’ESTIU SENSE HOMES

Siri Hustvedt

Aquest és un llibre breu, no arriba a les dues-centes pàgines, però intens. Com indica el títol es tracta d’una novel•la que transcorre un estiu i on només hi apareixen dones. De fet hi apareix un home, en Pete, però més aviat és com un atrezzo sense cap protagonisme. També es parla d’un home, en Boris, que és el marit de la protagonista que l’ha deixada per anar-se’n a viure amb una joveneta. En aquesta novel•la Hustvedt parla, sobre tot, de dones; de dones i dels seus sentiments i de la manera com es mouen i actuen a la vida. Hi apareixen tres nivells de dones classificades per edats. Per una banda hi trobem la mare de la protagonista i les seves amigues de la residència on viuen, en segon lloc trobem el nivell on hi situaríem la protagonista, una poetessa entrada en la cinquantena i , en el tercer nivell, un grup de nenes preadolescents a qui la protagonista els hi classes de poesia. Tot plegat un món femení molt interessant i on homes i dones tenim molt a descobrir. Una dels recursos literaris que més hi sobta és el de l’autor que en té consciencia de ser-ho i es dirigeix al lector com a tal i a qui agraeix que estigui llegint la seva novel•la.

divendres, 20 de gener de 2012

DITA DE LA SETMANA

Res en el món és més perillós que la ignorància sincera i l’estupidesa a consciència (Martin Luther King)

EL TEMPS DE LES PEDRES

Primer va ser el temps de les plantes,
després el temps de les bèsties,
en tercer lloc el temps dels humans,
i ara ve el temps de les pedres.

Qui sent parlar les pedres
sap
que només quedaran les pedres.

Qui sent parlar els homes
sap
que només quedaran les pedres.


Erich Fried(Trad. Ma. Del Carme Serrat)

THE NIGHT THEY DROVE OLD DIXIE DOWN

Si en el primer disc de The Band va destacar el tema The Weight, en el segon treball d’aquest grup ho va fer aquest tema escrit pel guitarra del grup Robbie Robertson i que parla d’uns fets de la guerra de Secessió dels Estats Units. L’inici de la cançó és fantàstic amb el so d’unes trompetes i una tuba. Aquest tema ha estat molt versionat des de Johnny Cash a Richie Havens i Joan Baez

http://www.youtube.com/watch?v=jREUrbGGrgM&feature=related

THE NIGHT THEY DROVE OLD DIXIE DOWN
Virgil Caine is the name and I served on the Danville train
'Til Stoneman's cavalry came and tore up the tracks again
In the winter of '65, we were hungry, just barely alive
By May the tenth, Richmond had fell
It's a time I remember, oh so well

The night they drove old Dixie down
And the bells were ringing
The night they drove old Dixie down
And the people were singing
They went, "La, la, la"

Back with my wife in Tennessee, when one day she called to me
"Virgil, quick, come see, there go the Robert E.Lee"
Now I don't mind choppin' wood, and I don't care if the money's no good
Ya take what ya need and ya leave the rest
But they should never have taken the very best

The night they drove old Dixie down
And the bells were ringing
The night they drove old Dixie down
And all the people were singing
They went, "La, la, la"

Like my father before me, I will work the land
And like my brother above me, who took a rebel stand
He was just eighteen, proud and brave, but a Yankee laid him in his grave
I swear by the mud below my feet
You can't raise a Caine back up when he's in defeat

The night they drove old Dixie down
And the bells were ringing
The night they drove old Dixie down
And all the people were singing
They went, "Na, na, na"

THE JERRY GARCIA BAND: After Mignight Kean College, 2/28/80

Jerry Garcia va ser un gran guitarrista que va començar a tocar al grup Grateful Dead, un grup especialitzat en fer jam sessions, de fet van ser un grup més de directes que de discos, i que va formar part d’aquest grup mentre va existir. A banda dels Grateful Dead, l’esperit inquiet de Jerry García li va fer crear grups paral•lels com Merl & Jerry al costat de Merl Saunders, i la banda que duia el seu nom: The Jerry Garcia Band (JGB). Aquest triple CD recull l’actuació que van fer The Jerry Garcia Band al Kean College d’Union, Nova Jersey el 28 de febrer de l’any 1980. Tot i que és un directe, el so dels tres CD’s és excepcional. De entre tots els temes que interpreten destaquen les versions que fan del tema After Midnight de J.J. Cale que dona títol al disc, una versió d’Eleanor Rigby que interpreten enmig d’ After Midnight, i dos versions dels temes de Bob Dylan Knockin’ On Heaven’s Door i Simple Taste Of Fate. Quasi tres hores de molt bona música i un concert sensacional pels amants de les jam sessions.

GOSPEL, BLUES & JAZZ

Paul Oliver, Max Harrison y William Bolcom

Aquest llibre, com es diu en una nota de l’editor, pertany a una sèrie de volums que tenen el seu origen a New Grove Dictionary of Music and Musicians (1980) que és el document més complet i actualitzat del món sobre coneixements musicals. De tota manera, el contingut d’aquest llibre, tot i tenir l’origen al New Grove, conté informació addicional sobre els artistes individuals. El llibre es divideix en cinc capítols: el primer està dedicat als espirituals; el segon, al ragtime; el tercer, al blues; el quart al gospel; i el darrer al jazz. Dels tres autors destaca Paul Oliver que és el redactor del primer, tercer i quart capítols. Aquest autor és l’autor d’una de les millors història del blues que s’han editat mai. El contingut del llibre podria semblar ser una breu història d’aquests tres estils musicals, però tot i que el llibre no és gaire extens per tractar aquests temes, es tracta d’un text on s’explica l’origen i evolució d’aquests tres estils de música negra d’una manera molt precisa i fins i tot de manera minuciosa.

dimarts, 10 de gener de 2012

DITA DE LA SETMANA

Perdonar és el valor dels valents. Només aquell que és bastant fort per perdonar una ofensa, sap estimar. (Mahatma Gandhi)

EL BOIG ÉS MORT

A la sala d’espera, quan els trens
anaven amb retard,
explicava contes de les mil
i una nits.

Mai no va saber
saludar com calia. Al bon dia
responia sempre: potser.

Ho sabem: es treia el barret
davant els gossos.
La seva corona reial de paper de diari
la van dur els nens cap a casa.

Les cinc ratlles de la secció local del diari
acabaven amb els mots: va ser
la seva última nit,
quan al parc es va enfilar a l’arbre.

Corren rumors que es va oblidar
d’agafar-se bé
quan va llançar al món
la seva crida de pau.

Günter Bruno Fuchs (Trad. Feliu Formosa)

LORD OF THE AGES

Aquest tema, de quasi deu minuts de durada, donava títol al cinquè treball dels Magna Carta editat l’any 1973. La llarga durada del tema era típica dels grups de rock progressiu i simfònic de l’època.

http://www.youtube.com/watch?v=937n8mOG1Ms&feature=related

LORD OF THE AGES
Lord of the Ages rode one night
Out through the gateways of time
Astride a great charger
In a cloak of white summit
He flew on the air
Like a storm
Dark was the night
For he gathered the stars in his hand
To light a path through the sky
Rather hoofs of his charger
Made comets of fire
Bewitching all eyes
Beheld them

Lord of the Ages, nobody knows
Whether he goes, nobody knows

Below a dark forest in caves of black granite
The children of darkness dwelt in oblivion
Betraying one another in endless confusion
But the Lord of the Dark
Had bewitched them
From time's first creation
The wise men and prophets
And all workers of magic
Had warned of the reckoning
The wind and the fire
And the plague of destruction that follows the path
Of evil

Lord of the Ages, nobody knows
Whether he goes, nobody knows

Far above the wide ocean and thundering rivers
Through the sun and the rain
The turn of the seasons
Rode the god of all knowing
While all around him celestial companions
Friends from the void before time was
woven
Honour his crown with words of white fire
And carry his robes with light

Whether he goes, nobody knows

But in the peace of a valley
A young child was born
Filling the night with his crying
And an old man gave thanks to the lord of the ages
Who's battle is not with innocence
But the birds of the air were silent
Knowing that time had come when time was forgotten
The waters were stilled
The mountains stood empty
And the cities were deaf
Long, long ago

Enough
Cried a voice
And the earth was awaking
Poor and the rich fell to ring of the fire
Death and destruction rode out together
Turning the world to a funeral pyre

It was the Lord of the Ages - Gathering in the harvest
I thank the Lord of the Ages - Gathering in the harvest
Oh, Lord - Gathering in the harvest

Gathering in the harvest
And from the blood and the thunder of men in their dying
His eyes dark with sorrow
The Lord of the Ages
Gathered in his harvest

Gathering in the harvest, gathering in the harvest . . .

But to the old and helpless
The weak and the humble
To the children of light
His words of compassion breezed on
them gently
Dissolving the darkness across the great valley that rumbled with fire
And from the death and destruction
The Lord of the Ages
Carried the fruit to the harvest
To freedom

Lord of the Ages, nobody knows
Whether he goes, nobody knows

JEFF BECK: Beckology

Aquest triple CD recull la música, des dels seus inicis fins als anys vuitanta, d’un dels més grans guitarristes de la història del rock. El primer CD comença amb tres temes de l’època en que Beck tocava en el seu primer grup, The Tridents. Va deixar aquest grup per substituir ni menys ni menys que a Eric Clapton a The Yardbirds, de qui són els dinou temes següents, dels quals quatre estan extrets d’una actuació en directe a la BBC. Tanquen aquest primer CD tres temes dels seus primers singles en solitari. El segon CD està integrat per sis temes de l’època en que Rod Stewart era el cantant del Jeff Beck Group; quatre temes de la mateixa banda però ja sense Rod Stewart, i quatre temes del power trio Beck, Bogert & Appice. El darrer CD té dues parts, una primera de temes instrumentals i la segona formada per temes enregistrats els anys vuitanta on destaquen una potent versió de “The Train Kept A-Rollin” i una versió, que havia editat en single, del clàssic de The Troggs “Wild Thing”. Aquesta caixa que conté els tres Cd’s s’acompanya d’un fantàstic llibret de seixanta pàgines ple de molta informació i molt bones fotografies.

EL CARRERÓ DELS MIRACLES

Maguib Mahfuz

Aquesta novel•la coral és una de les més de seixanta novel•les que va escriure l’egipci Maguib Mahfuz, premi Nobel de literatura l’any 1988. El carreró que dóna títol a la novel•la és el carreró Midaq, on viuen la majoria de personatges que van teixint l’entramat de la novel•la. Aquest carreró està situat al nucli antic de El Caire i juntament amb mitja dotzena més de carrerons propers són l’escenari on la jove Hamida, el barber Abbas, la viuda Affi, Kirsha ,que és el propietari del cafè del barri, i d’altres personatges van desenvolupant les seves vides. A través d’elles Mahfuz ens mostra la misèria d’aquell barri i de la majoria de la societat egípcia de l’època. La descripció dels personatges per part de l’autor és molt minuciosa, tant pel que fa a l’aspecte físic de cadascun d’ells com pel que fa a l’aspecte psicològic. Potser la caracterització dels personatges sigui una de les habilitats lideraries més sobresortints de la narrativa de Mahfuz. També la descripció dels ambients i els llocs on desenvolupa l’acció és tan perfecta que aconsegueix que el lector tingui la sensació d’estar dintre d’aquell escenari i fins i tot tenir la sensació de percebre l’olor d’aquells carrerons miserables.

dimarts, 3 de gener de 2012

DITA DE LA SETMANA

La cultura ha guanyat principalment amb aquells llibres amb els quals els editors han perdut diners. (Thomas Fuller)

SOMNIS MESQUINS DEIXEU-ME

Somnis mesquins deixeu-me
no és pas l’or el que cerco,
sinó la vida curulla d’esperança,

Impresa en el buit d’aquesta
imatge lluminosa, pels ulls captada

en aquesta tarda clara que convida
a oblidar foscos destins, inapel•lables.

Montserrat Abelló

SOLSBURY HILL

Aquest tema pertany al primer disc que va fer Peter Gabriel en solitari després de deixar Genesis, la banda on era el líder del grup. Peter Gabriel es va mantenir en un alt nivell, Genesis van treure dos bons discos desprès de la sortida de Gabriel, però a partir de les hores van anant caient en picat.

http://www.youtube.com/watch?v=LqpLo7f8-oo

SOLSBURY HILL
Climbing up on Solsbury Hill
I could see the city light
Wind was blowing, time stood still
Eagle flew out of the night

He was something to observe
Came in close, I heard a voice
Standing stretching every nerve
I had to listen had no choice

I did not believe the information
Just had to trust imagination
My heart going boom boom, boom
"Son," he said, "Grab your things, I've come to take you home."

To keeping silence I resigned
My friends would think I was a nut
Turning water into wine
Open doors would soon be shut

So I went from day to day
Tho' my life was in a rut
'Till I thought of what I'd say
Which connection I should cut

I was feeling part of the scenery
I walked right out of the machinery
My heart going boom boom boom
"Hey," he said, "grab your things, I've come to take you home."
Yeah back home

When illusion spin her net
I'm never where I want to be
And liberty she pirouette
When I think that I am free

Watched by empty silhouettes
Who close their eyes, but still can see
No one taught them etiquette
I will show another me

Today I don't need a replacement
I'll tell them what the smile on my face meant
My heart going boom boom boom
"Hey," I said, "You can keep my things, they've come to take me home."

THIN LIZZY: SHADES OF A BLUE ORPHANAGE


Aquest va ser el segon disc que van treure els Thin Lizzy. El van editar l’any 1972. Els Thin Lizzy van ser un grup irlandès liderat pel baixista i cantant Phil Lynott. La formació original de l’any 1970 era un trio format per Phil Lynott (baix i veu), Eric Bell (guitarra) i Brian Downey (bateria). Aquest trio va editar tres discos. Després van haver diferents sortides i entrades de músics, com Gary Moore o Brian Robertson. En principi eren una banda de hard rock però que amb al temps es van acostar molt al heavy metal. Alguns grups de heavy metal com, per exemple, Iron Maiden es declaren seguidors de Thin Lizzy. Aquest segon disc és un disc més aviat suau que obra i tanca amb dos temes de set minuts. El que obra el disc és “The Rise And Dear Demise Of The Funky Nomadic Tribes” és segurament el millor tema d’aquest vinil. En contrast amb aquest dos temes trobem un tema que no arriba als dos minuts i un altre que no arriba als tres. El nom d’aquest disc és un homenatge als dos grups d’on venien els músics que formaven Thin Lizzy: Shades of Blue i Orphanage.

DRUÏDA 2/6

Diversos autors

Druïda 2/6 no és un llibre, és una capsa que conté onze petits quaderns on es recullen poemes i dibuixos, aquarel•les, collages i gravats. Cada quadern està format per poesies d’un poeta i l’obra gràfica d’un artista. El quadern de Vicent Andrés Estellés ve il•lustrat per dibuixos de Manuel Boix, el de Blai Bonet per dibuixos de Josep Guinovart, el de Joan Brossa per dibuixos d’Antoni Tàpies, el de Salvador Espriu per dibuixos de J. M. Subirachs, les proses poètiques de J. V. Foix s’acompanyen de dibuixos de Ricard Pla Boada, els poemes de J. M. Llompart per aquarel•les de A. Ràfols Casamada, els poemes de M. Martí i Pol per dibuixos d’Andreu Alfaro, el quadern de J. Vidal Alcover està il•lustrat per gravats de J. Vives Campomar, els versos de Guillem Viladot s’acompanyen amb collages del mateix Guillem Viladot, als poemes de Marià Villangomez els hi fan costat dibuixos de Vicens Calbet i els poemes de Joan Vinyoli van acompanyats d’aquarel•les de J. Hernández Pijuan. Tot plegat, una tria de grans poetes i de grans artistes plàstics. Aquest petit tresor va ser editat l’any 1984 per Druïda, amb seu a Maó i Barcelona, i va ser distribuït per una llibreia, ja desapareguda del carrer Santa Anna, de Barcelona; la llibreria Leviatan. Tot i ser relativament recent és una obra molt buscada per col•leccionistes.