dimarts, 27 de desembre de 2011

DITA DE LA SETMANA

El temps és una certa part de l’eternitat. (Ciceró)

VII

Com l’arbreda del mar,
confosos més no insegurs,
i d’alguna joia purs
i guanyats com per atzar,

dins l’arbreda popular,
no ja les ones, els murs,
¿preservarem mots segurs
pels quals ens caldrà lluitar?

Has dut, mortal, a aquest lloc
un propòsit, un designe,
una preocupació.

Pujarà del cor el foc,
i ell ha de traçar-te el signe
fulgurant de la cançó.

Vicent Andrés Estellés (De El Procés)

TIME

Aquesta cançó pertany al fantàstic disc de Tom Waits Rain Dogs. He afegit una versió molt dolça que va fer Tori AEnllaçmos. Crec que la meravella d’aquesta cançó és la seva semblant senzillesa.

http://www.youtube.com/watch?v=B0Owl_X-m8I

http://www.youtube.com/watch?v=gtythil5qwY&feature=related

TIME

Well, the smart money's on Harlow
And the moon is in the street
The shadow boys are breaking all the laws
And you're east of East St. Louis
And the wind is making speeches
And the rain sounds like a round of applause
Napoleon is weeping in the Carnival saloon
His invisible fianc is in the mirror
The band is going home
It's raining hammers, it's raining nails
Yes, it's true, there's nothing left for him down here

Chorus:
And it's Time Time Time
And it's Time Time Time
And it's Time Time Time
That you love
And it's Time Time Time

And they all pretend they're Orphans
And their memory's like a train
You can see it getting smaller as it pulls away
And the things you can't remember
Tell the things you can't forget that
History puts a saint in every dream
Well she said she'd steak around
Until the bandages came off
But these mamas boys just don't know when to quit
And Matida asks the sailors are those dreams
Or are those prayers
So just close your eyes, son
And this won't hurt a bit

TEMPS
El diner llest aposta per Harlow
I la lluna és al carrer
I els nois de les ombres estan trencant totes les lleis
I tu ets a l’est d'East St. Louis
I el vent està fent un discurs
I la pluja sona com una salva d’aplaudiments.

I Napoleó està plorant al bar Carnestoltes
La seva núvia invisible és al mirall
I la banda se’n torna a casa
Esta plovent martells, està plovent claus
Sí, és veritat, ell no té res a fer aquí

I és temps, temps, temps
I és temps, temps, temps
I és temps, temps, temps
De que estimis
I és temps, temps, temps

I fan veure que són orfes
I la seva memòria és com un tren
Que es fa més petit a mesura que s’allunya
I les coses que no pots recordar
Revelen les coses que no pots oblidar
Aquesta història posa un sant a cada somni

Ella va dir que es quedaria per aquí
Fins que caiguessin les benes
Però aquests gallines mai saben quan anar-se’n
I Matilda pregunta als mariners: Són somnis o són oracions?
Així, doncs, tanca els ulls, fill meu
No et farà mal res

I és temps, temps, temps
I és temps, temps, temps
I és temps, temps, temps
De que estimis
I és temps, temps, temps

Les coses estan bastant fotudes per a una noia de calendari
Els nois salten dels cotxes i esquitxen el carrer
I quan van a assaltar-la
Ella treu una navalla de la seva bota
I mil coloms cauen als seus peus
Així, doncs, posa una espelma a la finestra
I un petó en els seus llavis
Fins que el plat de la finestra s’ompli de pluja
Com una desconeguda amb dol en el cor
I acomiada al violinista fins que jo torni

I és temps, temps, temps
I és temps, temps, temps
I és temps, temps, temps
De que estimis
I és temps, temps, temps


DEREK & THE DOMINOS: “Layla and Other Assorted Love Songs”

Derek &The Dominos van ser un grup que només va enregistrar un disc en estudi, aquest fantàstic “Layla and Other Assorted Love Songs”. El van enregistrar l’any 1970. El grup estava encapçalat per Eric Clapton i uns altres músics que Clapton va conèixer quan va col•laborar amb la banda Delaney, Bonnie & Friends. El tema Layla estava dedicat a la dona de George Harrison, gran amic de Clapton de qui estava enamorat. Patty Boyd, la dona de Harrison va deixar el seu marit per anar-se’n amb Clapton. Tot i això, l’amistat entre ells no es va trencar i Harrison va ajudar a Clapton a sortir del pou on es va ficar amb les drogues i l’alcohol. En aquest disc hi participa el gran guitarrista, mort en accident, Duanne Allman, membre fundador i pilar dels Allman Brothers Band. Aquest és un disc bàsic en la història del rock. Posteriorment va aparèixer un disc en directe quan el grup ja s’havia desfet.

LA EUROPA DEL SIGLO XIX (1815-1914)

Geoffrey Bruun

En aquest temps que tant sentim parlar d’Europa i de la unitat o no unitat d’Europa val la pena llegir aquest llibre, si es té un mínim interès per la història, publicat per primera vegada, en anglès, l’any 1959 i en castellà, per primera vegada l’any 1964. Com diu en el prefaci l’autor, :”En la historia de Europa, el periodo que se extiende desde la batalla de Waterloo en 1815 y los comienzos de la primera Guerra Mundial, en 1914, posee una unidad perceptible y estas fechas proporcionan los límites lógicos, aunque no estrictamente cronológicos, de un estudio de la civilización europea del siglo XIX.. Aquest llibre ajuda a entendre el concepte d’Europa del segle XIX i ajuda a entendre on som i perquè hem arribat aquí. Aquest llibre no és un llibre que preveu el futur, però a partir de la seva lectura es pot entendre clarament cap a on anava Europa, i la seva influencia a nivell mundial, a partir de la derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo.

dimarts, 20 de desembre de 2011

DITA DE LA SETMANA

Aquell que confon esposa amb esclava, esta confonent amor amb propietat. (J. Narosky)

EL SILENCI

El silenci que

s’escampa en la nit

és el preludi de pensaments

que es claven en les parets

nues, on els ulls

cerquen signes

inequívocs que els guiïn

enllà de tants dubtes.

I voldries posar-hi

paraules. Però és

mostren esquives,

ara ocultes al fons

d’aquest jo que,

de sobte, se’m fa estrany.

Montserrat Abelló

A CHRISTMAS SONG

Jethro Tull va enregistrar l’any 2009 el disc A Christmas Song, una sèrie de temes relatius al Nadal però sense ser les típiques nadales. El tercer tema, que donava títol al disc, era aquest.

http://www.youtube.com/watch?v=aFvth5GWFSw&feature=related

A CHRISTMAS SONG

Once in Royal David's City stood a lonely cattle shed,
Where a mother held her baby.
You'd do well to remember the things He later said.
When you're stuffing yourselves at the Christmas parties,
You'll just laugh when I tell you to take a running jump.
You're missing the point I'm sure does not need making
That Christmas spirit is not what you drink.

So how can you laugh when your own mother's hungry,
And how can you smile when the reasons for smiling are wrong?
And if I just messed up your thoughtless pleasures,
Remember, if you wish, this is just a Christmas song.

(Hey! Santa! Pass us that bottle, will you?)

MERRY AXEMAS: “A Guitar Christmas”

Quan trobes insuportable escoltar un disc de nadales cantat per una coral o coraleta infantil, però t’agrada escoltar aquelles tonades d’unes cançons de Nadal que has escoltat tota la vida, pots trobar moltes alternatives. Una d’elles és aquest recull de temes nadalencs interpretats per guitarristes de hard rock, rockabilly i fins i tot heavy metal anomenat Merry Axemas. En aquest CD editat l’any 1997 apareixen guitarristes, duríssims en els seus grups, interpretant nadales típiques britàniques de la manera més inimaginable en aquesta colla de rockers. Apareixen des del blues-rocker Kenny Wayne Shepherd, que obre el disc amb el clàssic tema anglosaxó “Rudolph, The Red- Nosed Reindeer”, als virtuosos com Richie Sambora, o Steve Vai, interpretant “O Holy Night” i “Christmas Time Is There” respectivament. També cal destacar la versió que fa la Brian Setzer Orchestra del tema “Jingle Bells” i la fantàstica versió que fa Jeff Beck de “Amazing Grace”. També cal remarcar els temes que interpreten Steve Vai i Steve Morse.

TOTS ELS CONTES DE NADAL

Charles Dickens

Aquest llibre recull el cinc contes de Nadal que va escriure Dickens entre1843 i 1848. Estan presentats per ordre cronològic, comença amb el més conegut, Cançó de Nadal en prosa (un relat nadalenc d’espectres), i el segueixen: Les campanes, El grill de la llar, La batalla de la vida i L’home maleït que va pactar amb el seu fantasma. Tot plegat, un recull meravellós dels contes de Nadal que va escriure Dickens. Tot i que el primer conte és el més conegut, els altres estan al mateix nivell literari. És un gaudi llegir a Dickens, la seva prosa és rica i a la vegada molt clara, cosa que no tothom aconsegueix quan escriu. Segurament, una part molt important de que ens arribi la clara i encisadora manera de relatar de Dickens, és en aquest cas la traducció que en fa Xavier Pàmies. Un llibre per llegir i rellegir cada hivern, per Nadal, al costat de la llar de foc!

dimarts, 13 de desembre de 2011

DITA DE LA SETMANA

L’home té il·lusions com l’ocell ales. Això és el que el sostè. Blaise Pascal

LA FORMA ÉS VOLUPTAT

Cal primer que forma i forrellats esclatin,

i per obertes canonades tot el món penetri.

La forma és voluptat, pau, celestial delit,

però besllaurar rostolls és el meu neguit.

La forma em vol lligar i em vol estrènyer.

Però jo el meu ésser arreu voldria empènyer.

La forma és duresa, clara i sense pietat,

però a mi m’atrauen el pobre i el dissortat,

i, en lliurar-me sense límit ni recança,

la vida vol sadollar-me amb delectança.

Ernst Stadler (Trad. Ma. Del Carme Serrat)

MUSIC


L
’any 1976 John Miles va editar l’LP “Rebel” on apareixia aquesta cançó que va ser l’únic èxit de John Miles. Un més d’aquells músics que només tenen un hit. Però un molt bon hit.

http://www.youtube.com/watch?v=PF6mk2Sq4yY&feature=related

MUSIC

Music was my first love
and it will be my last.
music of the future
and music of the past.
To live without my music
would be impossible to do.
in this world of troubles,
my music pulls me through.
Instrumental
Music was my first love
and it will be last.
music of the future
and music of the past
and music of the past
and music of the past.
Instrumental
Music was my first love
and it will be my last.
music of the future
and music of the past.
To live without my music
would be impossible to do.
in this world of troubles,
my music pulls me through.

MÚSICA
La música va ser el meu primer amor
i serà l'últim.
La música del futur
i la música del passat.
Viure sense la meva música
seria impossible de fer.
en aquest món de problemes,
la meva música m’empeny.

La música va ser el meu primer amor
i serà l’últim.
música del futur
i la música del passat
i la música del passat
i la música del passat.

La música va ser el meu primer amor
i serà l'últim.
La música del futur
i la música del passat.
Viure sense la meva música
seria impossible de fer.
en aquest món de problemes,
la meva música m’empeny.

TANGLED UP IN BLUES. “Songs of Dylan”

A finals dels anys noranta del segle passat, House of The Blues van enregistrar una sèrie de CD’s on músics de blues feien versions de músics de rock. Van editar Cd’s de versions dels Rolling Stones, de Janis Joplin, de Bob Dylan, etc. Aquest disc titulat “Tangled Up In Blues” juga amb el nom del disc clàssic de Bob Dylan, “Tangled Up In Blue”. En aquesta compilació de temes de Dylan, que, segons es diu a la caràtula del disc, “This Ain’t No Tribute”, es fan dotze versions de temes de Bob Dylan. La tria és molt bona, i es poden trobar des de versions molt bluseres fins a versions properes al country, al soul i al gospel. Dels dotze temes d’aquest disc destaquen: la versió gospel de Mavis Staples de “Gotta Serve Somebody”, la versió de blues cru que fa R.L. Burnside del tema “Everything Is Broken”, la fantàstica versió de Larry McCray de “All Along the Watchtower” i el punt final que fan The Band amb “One Too Many Mornings”. Un disc especial pels amants del blues i de Dylan.

PAÍS DE LLOPS

Xavier Vernetta

Aquest llibre d’en Xavier Vernetta, subtitulat: “Una novel·la sobre els vencedors de la Guerra Civil” va ser premiada amb el 6è premi Lleida de narrativa 2007. Em sembla que és una novel·la sense pretensions però molt treballada. L’autor comença presentant al lector els personatges que van filant la història que s’explica en aquest llibre. Un és un exlegionari, l’altre és un marquès que havia estat oficial en el bàndol nacional, un altre és un periodista fill de carlí, i a més a més hi apareixen un coronel de cavalleria i un capità de policia. Ells són els que van teixint una història que, si en un principi, sembla llunyana i difícil d’entortolligar, acaba perfectament resolta. Hi ha llibres de gran èxit de vendes que no acaben de resoldre ben bé la història que volen explicar; Xavier Vernetta tanca el cercle de manera perfecta, tot i que, potser, hi ha històries paral·leles que no aporten gaire de res interessant a la trama central. Un llibre per evadir-se i per no oblidar que al món hi ha de tot; i que la mala gent no té bàndols, simplement només pensen en ells.

divendres, 2 de desembre de 2011

DITA DE LA SETMANA

Més costa mantenir l’equilibri de la llibertat que suportar el pes de la tirania (Simón Bolivar)

ANIVERSARI

Ja l’any quaranta dels meus anys

jeu fosc a dues carboneres,

ribotat. El munt d’encenalls

se l’han partit la marmanyera

memòria, la mentidera,

i l’oblit, el drapaire mut.

L’una en farà curtes fogueres,

l’altre, caliu d’inquietud.

Gabriel Ferrater

STARS

Cançó de Janis Ian que pertany al seu sisè disc que va sortir l’any 1974. La fama li va arribar l’any següent amb el LP “Beetwen The Lines” i, en concret, amb el tema “At seventeen”.

http://www.youtube.com/watch?v=nA8LwUBNdXc

STARS

I was never one for singing
what I really feel
Except tonight, I'm bringing
everything I know that's real

Stars, they come and go
They come fast or slow
They go like the last light
of the sun, all in a blaze
and all you see is glory
But it gets lonely there
when there's no one here to share

We can shake it away
if you'll hear a story
People lust for fame
Like athletes in a game
we break our collarbones
and come up swinging
Some of us are downed
Some of us are crowned
and some are lost
and never found
But most have seen it all
They live their lives in
sad cafes and music halls
They always have a story

Some make it when they're young
before the world has
done its dirty job
and later on, someone will say
"You've had your day
You must make way"
But they'll never know the pain
of living with a name you never owned
or the many years forgetting
what you know too well

The ones who gave the crown
have been let down
You try to make amends
without defending

Perhaps pretending
you never saw the eyes
of grown men of twenty five
that followed as you walked
and asked for autographs
or kissed you on the cheek
and you never could believe
they really loved you

Some make it when they're old
(Perhaps they have a soul
they're not afraid to bare
Or perhaps there's nothing there)

Some women have a body
men will want to see,
so they put it on display
Some people play a fine guitar
I could listen to them
play all day
Some ladies really
move across a stage
and gee, they sure can dance
I guess I could learn how
if I have it half a chance

but I always feel so funny
when my body tries to soar
and I seem to always worry
about missing the next chord
I guess there isn't anything
to put up on display
except the tunes
and whatever else I say
Anyway, that isn't really
what I meant to say
I meant to tell a story
I live from day to day

Stars, they come and go
They come fast or slow
They go like the last light
of the sun, all in a blaze
and all you see is glory
But those who've seen it all
they live their lives
in sad cafes and music halls
we always have a story

So if you don't lose patience
with my fumbling around,
I'll come up singing for you
even when I'm down

ROBERT JOHNSON. The origins, music and influence of


Aquest triple CD editat l’any 1998 és una capsa fantàstica per a aquells aficionats al blues o a aquells que intenten acostar-s’hi. La figura central és un dels mites del blues: Robert Johnson, segurament el bluesmen més mitificat de la història d’aquest estil musical. El primer CD està integrat per catorze temes de músics anteriors a Robert Johnson dels qui ell va beure. El segon CD el formen les vint-i-nou cançons que va enregistrar Robert Johnson. I al tercer CD s’hi troben setze temes versionats per artistes posteriors a Robert Johnson. La remasterització és fantàstica, cap soroll de fons, sembla com enregistrat actualment. Total, que el soroll de fons no és cap excusa per aquells que diuen que els antics discs de blues són plens de sorolls. Del primer CD cal destacar el tema dels Mississippi Sheiks, els del gran Charley Patton i els de Kokomo Arnold; del tercer, el tema amb que Johnny Winter obra el disc i la versió de David Hay “Me & The Devil”, entre d’altres.

UN PENSAMENT DE SAL, UN PESSIC DE PEBRE


Montserrat Roig

Aquest llibre, subtitulat “Dietari obert 1990-1991” és el recull dels darrers articles que Montserrat Roig va publicar al diari Avui fins un parell de dies abans de morir. Aquets articles són escrits d’allò que és quotidià, que sembla que parlen de coses que no afecten al món immens on estem submergits, però que ens parlen del dia a dia d’aquelles coses que ens afecten i que, com a petits punt de mitja, van formant la nostra vida com si d’un jersei de llana es tractés. En el pròleg, J.M. Castellet ens explica que Montserrat Roig li va dir que ella volia fer la tria d’articles i després discutir-ho amb ell. Ell ja sabia que això no seria possible, que a la Montserrat li quedaven dies. Quan Castellet va es va posar a fer la tria li va ser impossible fer-la i va decidir publicar-los tots. Un encert no haver-ne descartat cap. És un plaer llegir articles tan actuals com: “Catalunya no és el Parlament”, “Els intel·lectuals i la malaltia infantil de la riquesa” o “Per què no els prohibim de llegir?”. Vint anys després molt actuals!