dijous, 24 de novembre de 2011

DITA DE LA SETMANA

Si vols ser estimat, estima (Séneca)

VENÈCIA

Anava contemplant-se aquell melic tot d’aigua,

refraccions de llum, sublimada epidermis.

A les ales moresques del llebeig

giravoltaven fulles: cadascuna era un rostre.


Si un dia et ve que vols inventar un paradís,

et fas un raïm d’illes amb més de tres-cents ponts.

Seràs a prop dels altres, en restaràs a part.

Només en un melic de boira el déu es mostra.

Maria Luisa Spaziani (Trad. Narcís Comadira)

DESPERADO

Aquesta cançó donava títol al segon LP dels Eagles, publicat l’any 1973. Un dels millors treballs del grup però desconegut per a aquells que només coneixen Hotel California. El tema va ser versionat posteriorment per diferents intèrprets.

http://www.youtube.com/watch?v=0BwOXlGbW6Q

DESPERADO

Desperado, why don't you come to your senses?
You been out ridin' fences for so long now
Oh, you're a hard one
I know that you got your reasons
These things that are pleasin' you
Can hurt you somehow

Don't you draw the queen of diamonds, boy
She'll beat you if she's able
You know the queen of hearts is always your best bet

Now it seems to me, some fine things
Have been laid upon your table
But you only want the ones that you can't get

Desperado, oh, you ain't gettin' no younger
Your pain and your hunger, they're drivin' you home
And freedom, oh freedom well, that's just some people talkin'
Your prison is walking through this world all alone

Don't your feet get cold in the winter time?
The sky won't snow and the sun won't shine
It's hard to tell the night time from the day
You're losin' all your highs and lows
Ain't it funny how the feeling goes away?

Desperado, why don't you come to your senses?
Come down from your fences, open the gate
It may be rainin', but there's a rainbow above you
You better let somebody love you, before it's too late

BANDIT

Bandit, per què no tornes a centrar-te?
Has estat aventurant per tant de temps
Oh, ets algú rude
Però sé que tens les teves raons
Aquestes coses que et complauen
Poden fer-te mal d'alguna manera

No treguis la reina de diamants, noi
Et guanyarà si pot
Saps que la reina de cors és el teu millor aposta

Ara, em sembla que unes bones coses
Se t'han posat a la taula
Però només vols les que no pots obtenir

Bandit, oh, no t'estàs tornant més jove
El teu dolor i la teva fam t'estàs portant a casa
I llibertat, bé llibertat, és només gent parlant
La teva presó és caminar per aquest món només

No et fa fred als peus durant l'hivern?
El cel no neva i el sol no brilla
És difícil distingir la nit del dia
Estàs perdent tots els teus alts i baixos
No és graciós com deixes de sentir això?

Bandit, per què no tornes a centrar-te?
Baixa les teves tanques, obre la reixa
Pot estar plovent, però hi ha un arc de Sant Martí sobre tu
Més val que deixis que algú t'estimi
(Deixa que algú t'estimi)
Més val que deixis que algú t'estimi
Abans que sigui massa tard

URIAH HEEP: Look at Yourself


Els britànics Uriah Heep, nom d’un personatge sinistre extret de la novel·la de Charles Dickens David Coperfield, van tenir el seu major èxit als anys setanta. Estaven en la línia dels grup de heavy-metal progressiu i que amb el seu segon LP,”Salisbury”, van assolir molt d’exit. Look at Yourself va ser el seu següent disc que superava l’anterior, i l’any 1972 van editar el que, segons per a molts crítics, va ser la seva obra mestra: Demons and Wizards. A Look at Yourself, a part d’una magnífica portada que perd moltíssim en CD, es troben tres temes impressionants, el que obra el disc i li dona nom, el tercer tema: “July Morning” i el que tanca el disc, “Love Machine”. En l’edició “Expanded de Luxe”, que es va editar en CD, apareixen set temes de regal. Dues d’elles versions, alternatives o aparegudes a la BBC, de “Look at Yourself” i dues de “What should be Done”.

EL PETIT LLIBRE DE LA CUINA CATALANA de veritat

Pere Sans

La petita editorial Comanegra ha publicat un llibre de cuina que sembla que és una revisió ampliada d’un llibre que va publicar Pere Sans, l’any 1991, anomenat Cuina catalana tradicional i moderna. Aquest llibre de cuina és una petita meravella, sobre tot la part que parla de teoria i pràctica de la cuina, on parla dels mètodes de cocció, els temps de cocció, els sofregits, maneres d’espessir plats etc. Semblen temes que estan molt clars però crec que, per a qui no acabi de tenir clar, aquí trobarà solucions. La manera d’explicar-ho és molt planera i clara, cosa que s’agraeix. És un llibre de cuina molt complert, al qui no li calen fotografies perquè està ben explicat. S’agraeix que, a més a més de les receptes, tingui una part dedicada a les conserves; ja que tal com està el panorama és una manera d’aprofitar productes i estalviar. També és molt interessant tot el que fa referència als vins en general, com comprar-lo, com servir-lo, etc. i al maridatge amb el menjar. Es nota que l’autor del llibre és enòleg de professió. Un fantàstic llibre de cuina.

dijous, 17 de novembre de 2011

DITA DE LA SETMANA

El menys freqüent en aquest món és viure. La majoria de la gent existeix, això és tot (O. Wilde)

TRÀNSIT


Cada instant és esdevenir;
cada moment és pausa.
Des del defora de l’acció
es presenta la rialla,
el plor, la finestra oberta,
la mirada dels dissabtes,
la riera seca, l’aurora.
Tot és igual i és sempre.
Tot és sempre i és igual.
Joan Perucho

CRAZY LOVE


En el disc Before The Poison, Marianne Faithfull cantava aquesta cançó de lletra una mica surrealista que va compondre juntamente amb el genial Nick Cave.

http://www.youtube.com/watch?v=qKIlBB_763o&feature=related

CRAZY LOVE

Hated by all and everywhere he goes
Blazing contempt for human life and lies
Murder as art and what he knows he knows
from life and fear in other people's eyes

Crazy love is all around me
Love is crazy love is kind
But I know somehow you'll find me
Love is crazy love is blind

She walks the boulevard without a care
Knowing too much but having come so far
Pretending life is just a game you play for nothing
Loving no-one and no-where

Crazy love is all around me
Love goes crazy given time
But I know somehow you'll find me
Love is crazy love is blind

She looks as if expecting a surprise
Maybe an encounter that will change her life
Not knowing hot from cold or good for bad
If life is just a joke or if it makes her sad

Crazy love is all around me
Love is crazy love is kind
But I know somehow you'll find me
Love is crazy love is blind

Crazy love is all around me
Love goes crazy given time
But I know somehow you'll find me
Love is crazy love is blind

AMOR BOIG

Odiat per tots, i allà on vagi
Ardent menyspreu de la vida humana i la mentida
Assassinat com l'art i el que sap que sap
de la vida i la por en els ulls d'altres persones

L’amor boig és al meu voltant
L'amor és boig l’amor és una espècie
Però sé que d'alguna manera em trobaràs
L'amor
és boig l’amor és cec

Ella camina per l'avinguda sense cura
Saber molt, però haver arribat tan lluny
Pretendre que la vida és un joc en el qual jugues per res
Estimar ningú ni enlloc

L’amor boig és al meu voltant
L'amor es dóna el temps boig
Però sé que d'alguna manera em trobaràs
L'amor
és boig l’amor és cec

Ella es veu com si esperés una sorpresa
Potser una trobada que canviarà la seva vida
No sabent calent pel fred o bo per dolent
Si la vida és només una broma o si se l’entristeix

L’amor boig és al meu voltant
L'amor és boig amor és una espècie
Però sé que d'alguna manera em trobaràs
L'amor
és boig amor és cec

L’amor boig és al meu voltant
L'amor es dóna el temps boig
Però sé que d'alguna manera em trobaràs
L'amor
és boig l’amor és cec

STEPHEN STILLS: MANASSAS


Stephen Stills és un dels noms claus en la historia de la música rock, no només pels seus discos amb Buffalo Sprinfield, Crosby, Stills.Nash & Young. o Manassas, sinó també per la seva carrera en solitari. Manassas el va formar l’any 1972 i en aquell grup també destacava, Chris Hillman, ex-Byrds, la resta de membres eren Dallas Taylor (bateria), Paul Harris (teclats), Fuzzy Samuels (baix), Al Perkins (pedal steeel) i Joe Lala (percussió). Els temes que tocaven Manassas sonaven a country, folk i blues. Aquest primer disc, va aparèixer en doble vinil on cada cara tenia un títol propi i estava dedicat a estils de música diferents. Les quatre parts eren: “The Raven”, “The Wildnerness”, la cara més country; “Consider” més folk i “Rock & Roll Is Here To Stay” la part més blues-rock. L’any següent va aparèixer un altre disc de Manassas anomenat “Down The Road” que va ser l’últim d’aquesta formació.

MÁS ALLÁ DEL CRASH

Santiago Niño-Becerra

L’autor d’aquest llibre és catedràtic d’Estructura Econòmica a la Universitat Ramon LLull. També és un economista que apareix sovint als mitjans de comunicació, ja siguin diaris, ràdio o televisió. Aquest llibre, que porta el subtítol “Apuntes para una crisis”, és com diu el seu autor en el pròleg, un pamflet que pretén esclarir dubtes a aquells que no tenim gaire idea d’economia i ens trobem bombardejats per informacions sobre l’actual crisi econòmica. El llibre es divideix en quatre parts: una primera que és una bateria de preguntes i les respostes corresponents; una segona on s’explica com s’ha arribat a la crisi, quina és la situació actual i què ens espera; una tercera que es centra en Espanya i una part final on apareix una cronologia que va des de la publicació, per part de Calví, de la seva obra Institució de la religió cristiana fins els nostres dies. La primera part és la més interessant i la quarta la més espessa. Quan s’acaba el llibre a un li queda la sensació que ens espera uns anys molt durs.

dimecres, 9 de novembre de 2011

DITA DE LA SETMANA

La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar. (J. Salvat Papasseit)

DELIMITA'M L'ESPAI

Delimita’m l’espai, però no esperis

que renunciï a res d’allò que estimo.


Mira el vent com pren forma de begònies,

com neteja els miralls i les cortines

i esmola els caires vius d’aquest capvespre.


Tinc una pedra a les mans.

Cada nit

la deixo caure al pou profund del son

i l’ha trec l’endemà, xopa de vida.

Miquel Martí i Pol

SPRING, SUMMER, WINTER & FALL

Aquesta cançó va ser una de les més conegudes d’un grup de pop simfònic grec anomenat Aphrodite’s Child. Un grup on tocava Vangelis Papathanassiou el qual, després, va anar per lliure i va compondre bandes sonores molt famoses com “Carros de foc” i Demis Roussos que es va decantar pel pop comercial amb molt d’èxit.

http://www.youtube.com/watch?v=HHjF99ndiTU&feature=related

SPRING, SUMMER, WINTER & FALL

Spring, summer, winter and fall
Keep the world in time
Spinning around like a ball
Never to unwind
Spring, summer, winter and fall
Are in everything
I know in love we had them all
Now our love is gone
This last thing
Is passing now
Like summer to spring
It takes me
And wakes me now
Like seasons i'll change
And then re-arrange some how
Spring, summer, winter and fall
Keep the world in time
Spinning around like a ball
Never to unwind [interlude]
This last thing
Is passing now
Like summer to spring
It takes me
And wakes me now
Like seasons i'll change
And then re-arrange some how
Spring, summer, winter and fall
Keep the world in time
Spinning around like a ball
Never, never to unwind
Spring, summer, winter and fall
Are in everything
I know in love we had them all
Now our love is gone

PRIMAVERA, ESTIU, HIVERN i TARDOR

Primavera, estiu, hivern i tardor

Mantenir el món en el temps

Girant com una pilota

Mai s’atura

Primavera, estiu, hivern i tardor

Hi són en tot

Se que en l’amor tenia a tots

Ara, el nostre amor ha marxat

Això darrer

Està passant ara

Com de l’estiu a la primavera

Em pren

I em desperta ara

Canviaré de la mateixa manera que les estacions

I després tornaré de nou

THE AMBOY DUKES: "The Amboy Dukes"


Aquest va ser el primer LP d’aquest genial grup d’àcid rock i psicodèlia, anteriorment havien editat un single, amb el qual es van fer conèixer, on la cara A era una potentíssima versió del “Baby Please Don’t Go” del bluesmen Big Joe Williams. Amb aquest tema començava t el disc de llarga durada editat l’any 1967 i després d’aquest tema apareixia un tema clàssic dels Cream, “ I Feel Free”. Un altre versió que apareix en aquest treball és la de “It’s Not True” dels The Who. Els vuit temes restants són composicions de membres del grup. El grup estava format per John Drake (veu), Bill White (baix), Steve Farmer (guitarra rítmica), Rick Lorber (teclats), Dave Palmer (bateria) i com a líder el fantàstic guitarrista Ted Nugent. Tan líder va ser, que l’any 1970 encapçalava la nova banda anomenada Ted Nugent & The Amboy Dukes, una banda més propera al hard rock que no pas a la psicodelia i a l’àcid rock dels orígens dels increïbles The Amboy Dukes.

LIKEAROLLINGSTONE. Bob Dylan en la encrucijada

Greil Marcus

Sembla impossible que d’una cançó es pugui escriure un llibre de poc més de dues-centes pàgines. Però això és el que va fer Greil Marcus l’any 2005 per parlar d’una cançó que, per la majoria de crítics musicals, és la millor cançó de rock de tots els temps: “Like a Rolling Stone” . Aquest tema obria el primer disc de rock de Bob Dylan, Highway 61 Revisited. Evidentment aquest llibre és per a fans de Bob Dylan i per a fans de “Like a Rolling Stone” un tema amb una quantitat increïble de versions. La veritat és que al llibre hi apareix informació que potser no era prou important pel que fa al tema concret del que tracta el llibre però que per als aficionats a la música sempre representa més informació i més gaudi. La part més interessant del llibre és l’epíleg, on es transcriuen els dos dies d’enregistrament de la cançó. És molt interessant perquè és una mostra de com s’enregistraven fa molts anys els discos, el difícil que era enregistrar un disc amb la tecnologia de l’època. Aleshores els temes s’enregistraven amb tot el grup tocant a la vegada, com si fos un directe però sense públic. Les tecnologies posteriors, que permeten que un disc s’enregistri sense que el grup toqui a la vegada, han provocat que grups que sonen molt bé en disc siguin un desastre en directe.

dimarts, 1 de novembre de 2011

DITA DE LA SETMANA

La música és per a l’ànima el mateix que és la gimnàstica pel cos (Plató)

A MIG MATÍ

El sol, el savi vell, va dissipant

minúsculs dubtes de foscor, deixats,

fins ara, per resoldre. Li tremolen

una mica les mans, i tremolen

els arbres i nosaltres, quan sentim

que tot minut que passa ha d’arrencar,

brusc, una bena d’ombra, i ara el just

cas de la llum serà ben recte, i ara

xisclarà el prim desfici de la flauta

d’Iblis, i ho veurem tot, i tot enllà

d’espais de claredat, impenetrables

com el cristall. Tot manifest, direm:

ho has volgut tu, t’ho has buscat tu, de nit,

quan dormies només per despertar-te

i no et volies creure que la vida

se’t faria ignorada, més que el son.

Gabriel Ferrater

VINCENT

VINCENT

En aquell magnífic LP on Don McLean va enregistrar un dels himnes de la música rock com és “American Pie”, apareixia com a tercer tema aquesta petita meravella anomenada "Vincent".

http://www.youtube.com/watch?v=oxHnRfhDmrk&feature=related

VINCENT

Starry
starry night
paint your palette blue and grey

look out on a summer's day
with eyes that know the
darkness in my soul.
Shadows on the hills
sketch the trees and the daffodils

catch the breeze and the winter chills

in colors on the snowy linen land.
And now I understand what you tried to say to me

how you suffered for your sanity
how you tried to set them free.
They would not listen
they did not know how

perhaps they'll listen now.

Starry
starry night
flaming flo'rs that brightly blaze

swirling clouds in violet haze reflect in
Vincent's eyes of China blue.
Colors changing hue
morning fields of amber grain

weathered faces lined in pain
are soothed beneath the artist's
loving hand.
And now I understand what you tried to say to me

how you suffered for your sanity
how you tried to set them free.
perhaps they'll listen now.

For they could not love you
but still your love was true

and when no hope was left in sight on that starry
starry night.
You took your life
as lovers often do;
But I could have told you
Vincent
this world was never
meant for one
as beautiful as you.

Starry
starry night
portraits hung in empty halls

frameless heads on nameless walls
with eyes
that watch the world and can't forget.
Like the stranger that you've met

the ragged men in ragged clothes

the silver thorn of bloddy rose
lie crushed and broken
on the virgin snow.
And now I think I know what you tried to say to me

how you suffered for your sanity

how you tried to set them free.
They would not listen
they're not
list'ning still
perhaps they never will.

VINCENT

Estelada, estelada nit,
Pinta la teva paleta de blau i gris
Observant un dia d’estiu
amb ulls que coneixen la foscor que hi ha a la meva ànima.

Ombres en els turons,
Esbós dels arbres i els narcisos,
Pintes el vent glaçat amb els colors del terra nevat de lli.

I ara puc entendre allò que volies dir-me,
Com vas patir pel teu seny,
Com vas intentar d’alliberar-los.

No et van sentir, no van saber com.
Potser et sentiran ara.

Estelada, estelada nit,
Flors flamejants que brillen i s’il·luminen
Núvols en espiral con un faig violeta es reflexa en los ulls clars blavosos de Vincent.

Colors canviant de matís,
Camps del matí de grans daurats,
Rostres enfosquits pel sol, arrugats de dolor,
Són suavitzats per l’amorosa ma de l’artista.

I ara puc entendre allò que volies dir-me,
Com vas patir pel teu seny,
Com vas tractar d’alliberar-los.

No et van sentir, no van saber com.
Potser et sentiran ara.

Encara que no podien estimar-te, tu els estimaves de debò.
I quan no va quedar esperança en aquella estelada, estelada nit,
Et vas treure la vida, de la mateixa manera com els amants acostumen a fer-ho;
Però podia haver-te dit, Vincent, que aquest món mai

va estar fet per a algú tan formós com tu.

Estelada, estelada nit,
Quadres penjats en corredors buits,
Caps sense cos en murs sense noms,
Amb ulls que miren el món i no poden oblidar.

Com l’estrany que has conegut,
L’home esparracat amb robes esparracades,
L’espina d’argent en la rosa sangonosa
Jeu aixafada i trencada en la neta neu.

I ara crec que sé allò que volies dir-me,
Com vas patir pel teu seny,
Com vas intentar d’alliberar-los.

No et van sentir, ni ho fan ara.
Potser no faran mai.


VAN MORRISON: “…IT’S TOO LATE TO STOP NOW”


Aquest doble vinil que va aparèixer l’any 1974 és un recull de divuit temes enregistrats en directe en una serie de concerts que Van Morrison va fer l’estiu de l’any 1973 a Los Angeles i Londres. En aquests concerts Morrison estava pletòric de forces i això és transmet en aquest doble vinil on s’acompanya del grup de músics que anaven amb ell durant aquells anys, eren la Caledonia Soul Orchestra. Si bé no apareix en aquest disc el que va ser primer èxit d’ell, “Brown Eyed Girl” , si que apareixen clàssics de la seva època amb els Them com el superclàssic “Gloria”. Tot i que aquest doble vinil és d’un alt nivell general i no li sobra res, cal destacar el tema de Ray Charles “I Believe To My Soul”, impressionant, ple de força i energia. Una petita meravella dels primers anys del “lleó de Belfast” en solitari, després de separar-se del seu primer grup, els inoblidables Them. Un disc imprescindible per a qualsevol seguidor d’aquest gran artista com és Van Morrison.

ME’N RECORDO

Joe Brainard

L’autor d’aquest llibre va ser un artista polifacètic i escriptor americà que va néixer l’any 1942 i va morir l’any 1994. Aquest llibre és la compilació de tres petits llibres, I Remember, I Remember More i More Remember More. Brainard va escriure el primer llibret com un exercici artístic sense intenció de publicar però un dia que ho llegia a un grup d’amics, una poetessa americana que tenia una petita editorial li va proposar de publicar-lo i va ser un èxit. En un principi aquest llibre pot semblar una ximpleria, però un cop comences costa de deixar-lo. A la contraportada del llibre i a l’epíleg apareixen unes paraules de l’escriptor Paul Auster sobre aquest llibre molt aclaridores de quina mena de llibre tenim a les mans: “Me’n recordo és una obra mestra. Un per un seran oblidats els llibres del nostre temps considerats més importants, però la modesta joia de Joe Brainard perdurarà. Cartografia el mapa de l’ànima humana i altera de manera permanent la nostra manera de mirar el món a través de frases enunciatives simples i directes. Me’n recordo és, alhora, divertidíssim i profundament emocionant. És també un dels pocs llibres totalment originals que he llegit mai.”