dilluns, 24 d’octubre de 2011

DITA DE LA SETMANA

Un cop mort l’estimarem de la mateixa manera. (Horaci)

No és pas de tu

No és pas de tu

que tinc por, oh mort,

sinó del temps de morir.


Del temps interminable dels preparatius,

del temps de la higiene exagerada,

del crit homologat i de l’asfixia

pausada i circular de qui s’escanya

a si mateix, tot sol i l’evidència

borrosa d’una cambra

d’una sola finestra, el darrer ull

que em veurà, quan les meves forces,

llavors ja d’un estrany, m’obligaran

a agenollar-me, tan dèbil!, fins que el front

em fregui la terra dels desigs, mestressa

de l’últim manament: adora’m!

Màrius Sampere

RODA

Al disc de Ll. Llach, amb influencies de Tom Waits, anomenat “Torna Aviat” apareixia aquesta cançó. He penjat dos enllaços, un dels nois de la Franja, Túrnez i Sesé i l’altre de Manu Guix que han estat els únics que l’han versionada.

http://www.goear.com/listen/8353713/roda-lluis-llach

http://www.youtube.com/watch?v=BmDWyGESTWE

http://www.youtube.com/watch?v=mgwkNNmvlhM


RODA

Gira la roda del temps
per la força del vent de les ànimes soles.

Gira, mentre seguirem
demanant a un estel la mateixa resposta.

Com si no coneguéssim els senyals
que ens diuen la justa mesura
superba i absurda d’aquesta existència.

Gira, però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.

Gira la roda del temps,
i en el fràgil vaivé que la vida comporta

dubtes de si encara vas
o si ja només vens en el ball de les ones.

Com si no fossin clars tots aquests fars
que escriuen la mida tan curta
que no és ni una excusa per al nostre viatge.

Gira però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.

Gira la roda del temps
i s’acosta silent el moment de les ombres,

sabent la dansa dels morts
farem l’últim esforç per al darrer aprenentatge.

I si no fos absurd el més enllà
seuríem rera la finestra,
mirant el capvespre amb les mans llaçades
per dir-nos aquell adéu
que sempre ens va negar el temps
mentre deixàvem l’escola.

Gira, però a Roda de Ter
tenim un amor secret
que porta el nom d’un bon àngel...

STEVE HOWE: Portraits of Bob Dylan

Steve Howe va ser el guitarrista dels Yes en la seva millor època. Després va enregistrar discs en solitari i també fa formar part de bandes com Asia i GTR. Steve Howe, tot i ser un guitarrista de grups de rock simfònic és un seguidor de Bob Dylan. Bé, més que seguidor és un admirador tal que el seu fill es diu Dylan Howe. L’any 1999 va publicar aquest disc de versions de temes clàssics de Bob Dylan, però no ho va fer en solitari ja que es va fer acompanyar de grans cantants com el seu ex company de Yes Jon Anderson, P.P. Arnold, Max Bacon (ex company a GTR) , Allan Clarke, Phoebe Snow, Keith West, etc. Crec que aquest disc és més per completistes de Dylan que de fans de Steve Howe. Si algú te la sort de ser seguidor de tots dos, gaudirà amb aquest disc, en especial amb el tema “The Lonesome Death Of Hattie Carroll”, un tema que parla d’un assassinat real.

TOMBES & LLETRES


Xavier Cortadellas (coordinador) i Judit Pujadó i Eduard Punset (fotografies)

Aquest llibre va sorgir, segons es diu a la presentació, a partir de la traducció feta per Edicions Sidillà d’un llibre de l’editorial Siruela anomenat Tumbas de poetas y pensadores de Cees Noteboom i Simone Sassen. Tombes i lletres és una petita meravella pels amants de la fotografia, pels amants de la literatura i pels amants dels cementiris, i si algú ho és de les tres coses encara li pot semblar un llibre encara més meravellós. Com diu el subtítol del llibre, aquest és un homenatge fotogràfic i literari a 41 escriptors nostres; és a dir a 41 escriptors en llengua catalana. El llibre consisteix a presentar una fotografia del lloc on ha estat enterrat o d’allà on s’han escampat les cendres de l’escriptor, una petitíssima biografia d’ell, i un escrit de coneguts escriptors, periodistes, etc. i una breu nota bibliogràfica de l’autor de l’escrit. A You Tube hi ha penjat aquest vídeo sobre el llibre, llàstima que la música sigui més curta que les imatges.

http://www.youtube.com/watch?v=6S9cC7orVu4&feature=player_embedded#!

dilluns, 17 d’octubre de 2011

DITA DE LA SETMANA

Quin és el primer deure de l’home? La resposta és molt breu: ser un mateix. (Henrik J. Ibsen)

XII

Pujaré la tristesa dalt les golfes

Amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,

El cartipàs vençut, la tarlatana vella.

I baixaré les graus amb vestit d’alegria

Que hauran teixit aranyes sense seny.


Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


Maria-Mercè Marçal (De Bruixa de dol /Tombant)

SYMPATHY

Els Rare Bird van ser un grup que, en principi, anava en la línia del rock progressiu de la seva època. Curiosament es van fer famosos amb un breu tema més proper al pop que al rock progressiu.

http://www.youtube.com/watch?v=rvCd4LT0VBI&feature=related

SYMPATHY

And when you climb
into your bed tonight
And when you lock...
of the door
Just think of those
out in the cold and dark
'cause there's not enough love to go round

And sympathy
is what we need my friend
And sympathy
is what we need
And sympathy
is what we need my friend
'cause there's not enough love to go round

Now half the world
hits the other half
And half the world
has all the food
And half the world
...

A.J. CROCE: “That’s me in the bar”


Adrian James Croce és el fill del gran cantant Jim Croce que va morir prematurament en un accident d’aviació juntament amb el guitarrista que sempre l’acompanyava. A. J. Croce és un pianista que, degut a un tumor cerebral, va perdre molta capacitat visual. Va editar el seu primer disc l’any 1993, es va titular simplement A. J. Croce i era un disc a mig camí entre el blues i el jazz, un disc ple de swing on destacava la col·laboració del gran guitarrista Robben Ford i que estava produït per J. Simon i T-Bone Burnett. Dos anys després va publicar aquest molt bon disc de blues anomenat That’s me in the bar. En aquest disc Robben Ford només toca en un dels temes, però Croce s’acompanyà a la majoria de temes per un altre grandíssim guitarrista com és Ry Cooder. En aquest disc s’aprecia una evolució de Croce, especialment pel que fa a la veu. Si en el primer disc no tots els temes eren originals d’A. J. Croce, els dotze temes que conformen el disc that’s me in the bar són tots d’ell. Després d’aquest disc Croce va girar cap a camins més pop i va decebre als seus seguidors més blusy que s’han de conformar de gaudir dels seus dos primers discos, especialment aquest that’s me in the bar.

COR DE CREMA

Dorothy Parker

Dorothy Parker va ser una escriptora nord-americana de contes i poesia. En aquest volum es recullen una part de la totalitat dels seus contes. Tot i que el títol d’aquest recull és el d’un dels setze contes triats en aquesta edició de Quaderns Crema, el conte més important de tota la producció de Dorothy Parker és el relat que obra el llibre: “Una rossa corpulenta”. També destaca un breu relat titulat “Nova York – Detroit” que tot i que en un principi pot semblar insignificant està ple de força. La literatura de Parker està marcada per la ironia, una ironia que ratlla la mala baba quan descriu els seus personatges. La majoria dels seus protagonistes principals són dones, unes dones que tot i que semblen pertànyer a la classe alta nor-americana estan marcades per la tristor i la solitud. Els relats estan plens d’alcohol i de buidor, la majoria dels personatges estan envoltats de gent però estan terriblement sols. Alguns dels personatges de Dorothy Parker, que es creuen uns personatges interessants, són uns personatges plens d’estupidesa, una estupidesa de la qual ells no semblen ser conscients però que la escriptora destaca en la seva manera de descriure els personatges dels seus fantàstics relats. La novel·la de Mercè Rodoreda El carrer de les Camèlies sembla estar molt influenciada per la narrativa de Dorothy Parker.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

DITA DE LA SETMANA

No facis avui allò que puguis deixar de fer també demà (Fernando Pessoa)

SALVACIÓ

Viure cinc minuts?

Viure cinc edats?

Beneït el sopor

que m’adormirà...


He gaudit l’embrió

de l’ànima lleugera:

millor dormir, millor

abans del meu capvespre.


Perquè no té retorn

el riure matutí.

La bellesa del jorn

és tota en el matí.

Guido Gozzano (Trad. Joan Tarrida)

CIGARRETES & CHOCOLATE MILK


Aquest tema tan deliciós obria i tancava el disc de Rufus Wainwright anomenat Poses. En un dels vídeos hi ha una actuació en directe i a l’altre el vídeo oficial.

http://www.youtube.com/watch?v=i6N0sNMKFO4

http://www.youtube.com/watch?v=d5CLmflrwIA&feature=related

CIGARRETES & CHOCOLATE MILK

Cigarettes and chocolate milk
These are just a couple of my cravings
Everything it seems I likes a little bit stronger
A little bit thicker, a little bit harmful for me

If I should buy jellybeans
Have to eat them all in just one sitting
Everything it seems I likes a little bit sweeter
A little bit fatter, a little bit harmful for me

And then there's those other things
Which for several reasons we wont mention
Everything about em is a little bit stranger, a little bit harder
A little bit deadly

It isn't very smart
Tends to make one part
So brokenhearted

Sitting here remembering me
Always been a shoe made for the city
Go ahead accuse me of just singing about places
With scrappy boys faces have general run of the town

Playing with prodigal sons
Take a lot of sentimental valiums
Cant expect the world to be your raggedy andy
While running on empty you little old doll with a frown

You got to keep in the game
Retaining mystique while facing forward
I suggest a reading of lesson in tightropes
Or surfing your high hopes or adios kansas

It isn't very smart
Tends to make one part
So brokenhearted

Still there's not a show on my back
Holes or a friendly intervention
Im just a little bit heiress, a little bit irish
A little bit tower of pisa
Whenever I see ya
So please be kind if Im a mess

Cigarettes and chocolate milk
Cigarettes and chocolate milk

JAMES GANG: Live In Concert (1971)


Aquest grup originari de Cleveland, Ohio, va ser un gran grup però molt poc reconegut. La primera formació la formaven Glen Schwartz a la guitarra, Jim Fox a la bateria i Tom Kriss al baix. Quan l’any 1969 Glen Schwartz va abandonar la formació el va substituir el gran Joe Walsh. Més endavant també va formar part del grup un gran guitarrista que va acabar tocant amb els Deep Purple, Tommy Bolin. Aquest disc en directe va ser publicat l’any 1972 i va ser el darrer on va tocar Walsh abans de anar-se a tocar amb la seva pròpia formació i, posteriorment, formar part dels Eagles. Dels set temes que formen el disc, quatre són de Joe Walsh, i destaquen per damunt de tots els quasi divuit minuts del tema “Lost Woman” que tanquen el disc. El disc capta tota la força i potència que portaven a l’escenari aquest fantàstic grup que van ser els James Gang.

EL FILL DE L’ACORDIONISTA

Bernardo Atxaga

Bernardo Atxaga és el pseudònim de Joseba Irazu. Aquest escriptor de contes infantils, narrativa, cançons i guions radiofònics, es va donar a conèixer amb un esplèndid llibre de relats anomenat Obabakoak que va guanyar l’any 1989 el premi Nacional de la Crítica. Amb El fill de l’acordionista va tornar a guanyar el premi de la Crítica l’any 2003. El llibre és una mica la història de l’amistat de dos amics, Joseba i David, i mitjançant aquesta narració d’una amistat de dos persones que es coneixen des de ben petits l’autor ens fa una descripció del món rural del País Basc, del compromís polític d’ells dos durant la seva joventut i dels anys que Joseba va passar als Estats Units, concretament a Califòrnia. La prematura mort de David i un recull de memòries que deixa escrites serveixen a Joseba per redactar la novel·la, que és la vida de David redactada. La novel·la toca moltíssims temes i és difícil decidir quin d’ells és el més important, l’amistat?, la mort?, l’amor?, la política?... El fill de l’acordionista és una novel·la que enganxa des del començament i que fa que el lector pensi i es plantegi moltes coses.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

DITA DE LA SETMANA

EL FALS AMIC ÉS COM L’OMBRA QUE ENS SEGUEIX MENTRE DURA EL SOL (Carlo Dossi)

JOIOSA I DOLOROSA

Joiosa

i dolorosa,

en dol la ment,

anhelant

i dubtant

en llarg turment,

volant al cel,

caient vora la mort,

feliç tan sols

ho és qui té amor al cor.

J. W. Goethe (Trad. Miquel Desclot)

MORE THAN WORDS

Els Extreme van ser un grup de Boston aparegut a finals dels anys vuitanta. Com la majoria de grups de heavy metal enmig de moltíssimes cançons potents són capaços de compondre balades com aquesta que va aparèixer al seu disc Pornografitty i els va elevar al n.1 de les llistes d’èxit.

http://www.youtube.com/watch?v=viQWJUoRG50

MORE THAN WORDS

Saying I love you
Is not the words I want to hear from you
It's not that I want you
Not to say, but if you only knew
How easy it would be to show me how you feel
More than words is all you have to do to make it real
Then you wouldn't have to say that you love me
Cos I'd already know
What would you do if my heart was torn in two
More than words to show you feel
That your love for me is real
What would you say if I took those words away
Then you couldn't make things new
Just by saying I love you

More than words

Now I've tried to talk to you and make you understand
All you have to do is close your eyes
And just reach out your hands and touch me
Hold me close don't ever let me go
More than words is all I ever needed you to show
Then you wouldn't have to say that you love me
Cos I'd already know

What would you do if my heart was torn in two
More than words to show you feel
That your love for me is real
What would you say if I took those words away
Then you couldn't make things new
Just by saying I love you

More than words

MÉS QUE PARAULES

Dir t’estimo

No són les paraules que vull sentir-te

No és que no vulgui

Que ho diguis, però si tu ho sabessis

Que fàcil seria mostrar-me que sents

Més que paraules és tot el que has de fer perquè sigui real

Aleshores no caldria que diguessis que m’estimes

Perquè ja ho sabria

Què faries si el meu cor es trenques en dos?

Més que paraules per demostrar el que sents

Que el teu amor per mi és veritable

Que diries si esborrés aquestes paraules?

Aleshores no podries fer coses noves

Només dient t’estimo

Més que paraules

Ara he intentat parlar-te i que m’entenguis

Tot el que has de fer és tancar els ulls

I estirar les teves mans i acaronar-me

Abraça’m i no em deixis marxar mai

Més que paraules és tot el que cal que m’ensenyis

Aleshores no caldrà que em diguis t’estimo

Perquè ja ho sabré.

Què faries si el meu cor es trenques en dos?

Més que paraules per demostrar el que sents

Que el teu amor per mi és veritable

Que diries si esborrés aquestes paraules?

Aleshores no podries fer coses noves

Només dient t’estimo

Més que paraules



THE SEEDS: Raw & Alive &Rare Seeds

Aquest CD està format per Raw & Alive i una selecció de rareses titulades Rare Seeds. Raw & Alive és un disc en directe, segons alguns és un fals directe. A Rare Seeds apareixen temes de cares B de singles, temes no publicats i temes descartats en el moment de triar cançons per als disc que estaven preparant en el seu moment. The Seeds van ser un grup poc conegut de Los Angeles i de curta vida. La seva música era una barreja de rock amb so garatge amb una mica de rock psicodèlic que recorda una mica de lluny el so típic de The Doors. La formació original del grup la capitanejava el cantant i compositor “Sky Saxon” de veritable nom Richard Marsh, Jan Savage a la guitarra, Rick Andrige a la bateria i els teclats els tocava Daryl Hooper. El seu primer disc de llarga durada va aparèixer l’any 1966 i el seu segon LP també va aparèixer el mateix any, tots dos amb força èxit de vendes. L’any 1969 en vista que l’èxit que havien assolit anava anant a la baixa la banda es va desfer.

TOM WAITS

Mac Montandon

Aquest llibre que porta com a subtítol: Conversaciones, entrevistas y opiniones, no és res més que això, un recull de textos apareguts en revistes especialitzades, magazines de cap de setmana, diaris, etc. Sí, és un recull però un recull fantàstic per a qualsevol que estigui mínimament interessat en la carrera musical d’aquest extraordinari cantant, compositor, músic i actor californià. En aquest llibre es descobreixen els inicis d’aquest personatge que fill de dos professors sovint canviava de residència. També apareixen les seves manies particulars que són unes quantes, però el més interessant és descobrir la seva manera d’entendre la música i l’evolució que va des del primer disc, Closing Time al darrer del discos que es comenten, alguns d’ells només citats però no comentats. De entre tots els articles i entrevistes destaquen tres per sobre la resta de les altres: una suposada conversa entre Tom Waits i Elvis Costello, una entrevista feta per Jim Jarmush i un altre duta a terme per Robert Wilonsky. La resta està molt bé en general, excepte algun article una mica fluixet. En definitiva, aquest llibre és una molt bona manera d’acostar-se a l’univers de Tom Waits.