dijous, 21 de juliol de 2011

DITA DE LA SETMANA

La suprema felicitat de la vida és saber que ets estimat per tu mateix o, més exactament, a pesar de tu mateix. Victor Hugo

ELS DORMENTS

He viscut un breu dia creixent enmig de vosaltres;

un rere l’altre, cadascun us n’heu anat a dormir.

Mes resteu vetllant amb mi, dorments, tot deixant-me:

l’ànima, en repòs, guarda la imatge fugaç;

sou, més que mai, presents en l’esperit que delecta

tots els envellits, que enjoveneix tots els morts.

Friedrich Hölderlin

NI IDEA


Kevin Johansen és un cantant argentí d’origen suec que va publicar aquesta cançó acompanyat del seu grup The Nada en el disc també titulat The Nada. El tema és una samba amb una lletra que no és tan simple com sembla.

http://www.youtube.com/watch?v=3_Ii8OxDzMM
NI IDEA
Siempre llama, siempre pide,
siempre grita y siempre exige,
su actitud no existe y a cambio no da nada,
a cambio no da nada.
 
No tiene ni idea, no tiene ni idea,
no tiene ni idea de la vida y el amor 
 
Yo sé que un día lloró
y que alguna vez sufrió,
mas yo también lloré y también sufrí
y no trato a nadie así.
 
Pasa como una tormenta,
que persona más violenta,
si no hay problema lo inventa
y a cambio no da nada.
 
No tenés ni idea, no tenés ni idea,
no tenés ni idea de la vida y el amor. 
 
Rompiste otro corazón,
te fuiste sin ton ni son
y hoy vas a soñar, y vas a recordar
lo que fué amar...
 
Estribillo
(escuchá a tus amigos)
Estribillo
(vos que estás a tiempo)
Estribillo
(y yo tampoco)
Estribillo
ni idea 

VV.AA: NO NUKES


L’any 1980 és va celebrar al Madison Square Garden de Nova York un macro concert en contra del perill que representen les centrals nuclears. D’aquell concert es van fer un disc i una pel·licula. El títol va ser No Nukes. Els musics que van encapçalar aquell concert com a organitzadors van ser Graham Nash, Bonnie Raitt, Jackson Browne i John Hall. A més a més dels organitzadors, altres músics destacats que hi van participar, van ser, entre d’altres: Doobie Brothers, James Taylor, Ry Cooder, Tom Petty, Paul Simon, David Crosby, el grup Poco i Bruce Springsteen, la participació del qual sembla ser que va ser la primera en un festival de qualsevol mena. La gràcia d’aquest disc es troba en els temes que estan duts a terme per diferents intèrprets més que en els que toca un de sol. Entre els temes que sonen a No Nukes cal destacar clàssics com “The Times They Are A-Changin”, “Stay”, “Runaway”, Teach Your Children” o “Angel from Montgomery”.

INTRODUCCIÓN A LA MÚSICA POP

Skoff Torgue

Qualsevol persona aficionada a la música que està interessada en anar més enllà del que és simplement escoltar, que vol adquirir informació sobre allò que escolta no té més remei que informar-se mitjançant revistes llibres i pàgines d’Internet. De vegades el problema és que certes són de nivell elevat i donen per suposat que el lector té certs coneixements adquirits, aleshores la informació no s’acaba d’entendre. Per tots aquells que volen començar a penetrar en un món determinat, ja sigui de música, art, història, etc. Hi ha, normalment una sèrie de llibres que es titulen començant per la paraula “Introducció”.Per aquells que volen acostar-se a la música anomenada pop va dirigit aquest breu llibre de Skoff Torgue. És un llibre molt clar, dividit en quatre grans capítols: història, música, missatge i política. En el primer es fa una aproximació des dels orígens (jazz i blues) fins al moment quan es va acabar de redactar el llibre (1974); en el segon es parla bàsicament dels instruments; en el tercer està centrat en el missatge i el vehicle d’aquest tipus de música, i el darrer i més breu capítol, està centrat en l’aspecte comercial i en el que l’autor anomena “Música pop i revolució”.

divendres, 15 de juliol de 2011

DITA DE LA SETMANA

L’home troba a Déu darrera de cada porta que la ciència aconsegueix obrir. Albert Einstein

PRECEPTE


Cessa, cor meu, de preguntar
i assaja la lloança.
Només qui lloa trobarà
del seu dolor bonança,

car la cançó que neix al cor
bressa la terra i les estrelles
i transfigura les roselles
en immortals espigues d'or.

Fes, doncs, lloant, el teu camí,
des del matí fins a la posta.
Davant l’enigma del destí,
sigui el teu cant una resposta.
                     
                                      Joan Vinyoli

dijous, 14 de juliol de 2011

L'ESCOLA DE RIBERA

En el disc De manars i garrotades, Ovidi Montllor explicava com era la seva primera escola amb la cançó L’escola de Ribera, una escola que deuria fer por. Una escola oposada al que hauria de ser una escola. En aquesta cançó hi ha versos impagables com per exemple quan diu:”El Crist era de fusta, els cristians de cartró” Esperem que els nous aires que bufen no facin tornar les escoles a assemblar-se en aquella. Una de les versions és de l’Ovidi, l’altre és de La Fera Ferotge del disc d’homenatge a l’Ovidi del 15 de maig de 2006 al Palau de la Música Catalana.

http://www.youtube.com/watch?v=cMyLSwWzbJs

http://www.goear.com/listen/b4b584d/lacuteescola-de-ribera-ovidi-montllor

L'escola de Ribera

La suma era dos més dos.
El resultat era quatre.
La pregunta era Qui és?
La resposta era Déu.
La Consigna era Pàtria.
La resposta aixecar el braç.
La classe era a les nou.
El mestre era a les deu.
El wàter era al fons.
La merda era a l'entrada.
Els amics érem tots.
Els enemics érem tots.
Els diplomes eren grocs.
Els diplomats eren verds.
El Crist era de fusta.
Els cristians de cartó.
Els pupitres eren bruts.
Els que sèiem érem pobres.
La regla era per la mà.
La mà era per tancar-la.
El càstig era sever.
El castigat era por.
La missa era molt sèria.
Els assistents no ho sabíem.
El capellà era vell.
Els nens tampoc no ho sabíem.
Els corredors eren llargs.
Els que corrien fugien.
El rellotge era bonic.
Les hores eren llargues.
L'ensenyança era com era.
Els ensenyats el què som.
Ni més ni menys que el què som.
Mestres, Crist i capellà,
pupitres, companys i llibres
Merda, infància, fe i tendresa,
el temps, la por i l'estima,
tot perdut per sempre.

El resultat era un,
la jugada era perfecta.

HOT TUNA: Hot Tuna


Hot Tuna
son un grup que tenen al seu davant dos antics membres del grup de rock psicodèlic Jefferson Airplane, Jorma Kaukonen (guitarra) i Jack Casady (baix). L’any setanta van formar Hot Tuna com a banda paral·lela a Jefferson Airplane. Aquest primer disc és un disc de blues acústic tradicional on Kaukonen i Casady s’acompanyen de l’harmonicista Will Scarlett. Aquest disc va ser enregistrat en directe a Berkeley, concretament al New Orleans House. Més endavant, el grup no va abandonar la seva essència blusera però va acostar-se més al rock més hard. En aquest disc es troben, a part de temes clàssics del blues, algun tema compost per Jorma Kaukonen. Hot Tuna, en una determinada època era bàsicament un grup de jam sessions per la seva capacitat d’improvisar. Sembla ser que una vegada van anar improvisant fins arribar a les sis hores de concert. Aquest primer disc és una delícia blusera, en especial per a aquells que gaudeixen del blues acústic.

LA MORÀVIA

Julià Guillamón

Julià Guillamón és un prestigiós crític literari que actualment escriu al diari La Vanguardia. Anteriorment havia escrit assajos, un recull d’articles i un llibre classificat com a “llibre de proses d’estètica post industrial. La Moràvia és un llibre breu i estrany. El seu protagonista és un personatge que canvia el seu nom veritable per el de Barreiros, en referència a una mena de motor dels anys seixanta. Aquest personatge es dedica a recollir tot d’elements que fan referència al món industrial, des de cable telefònic a plaques de fòrmica i els va instal·lant pel seu pis situat al límit de l’Eixample barceloní com si fos una exposició permanent de productes que tenen a veure amb el món industrial. En mig de la seva dèria de recollir elements industrials i llegir llibres i manuals mecànics, electrònics, etc. ens parla de la relació amb el seu pare. I poca cosa més. Després de llegir el llibre queda clar, si algú tenia cap dubte, que una cosa és escriure crítica literària i altra escriure novel·les.