dijous, 30 de juny de 2011

DITA DE LA SETMANA

L’enveja és una declaració d’inferioritat. Napoleó

QUIETUD

LENTA la tarda desallotja

el brogit i el bromall balder

que la tempesta, com la fotja

enllacada, a voltes té.


Verda la tarda el ras esquinça

de la primera nit, i blanc,

el ventre de la lluna minsa

va esbudellant-se enmig del fang.


Després la tarda es fa escorpí

i amb l’últim raig pren la mortalla;

la mort de sempre i el verí

s’enduen l’aire i l’aire calla.


I lenta i verda la mancança

amb manllevat somrís avança.

Susanna Rafart

BLACK MARKET

Aquest és un tema instrumental que va aparèixer en el seté disc dels Weather Report. És un dels temes clàssics d’aquest grup on destaquen el líder del grup, Joe Zawinul (teclats), Wayne Shorter (saxo) i, especialment Jaco Pastorius, un dels millors baixistes de la història del rock i que acabava d’entrar a formar part d’aquest grup.

http://www.youtube.com/watch?v=D7fOetV0ha4&feature=related

BECK, BOGERT & APPICE: Live in Japan

L’any 1973, Jeff Beck que havia estat el substitut d’Eric Clapton a The Yardbirds, s’uneix al baixista Tim Boggert i al bateria Carmine Appice, tots dos ex membres de Vanilla Fudge per a formar un power trio. El primer intent de creació va ser l’any 1969 però sense aconseguir-ho per culpa d’un accident de cotxe. Els aficionats al rock d’aquella època van rebre amb entusiasme el primer disc d’aquest trio, un disc impressionant anomena senzillament Beck, Boggert & Appice. Després d’aquest disc va aparèixer aquest enregistrament en directe al Japó que estava format per vuit temes del primer disc més cinc temes que, bàsicament, eren del repertori del Jeff Beck Group. Tot i que aquest disc en directe és un disc elevat a categoria de culte i que en la seva època va ser un disc molt buscat, no és més bo que el primer disc del grup. De totes maneres és un disc que val molt la pena escoltar, en especial els aficionats al hard-rock, doncs la barreja d’aquest grans músics mai pot passar desapercebuda. Tot i que és un disc sobrevalorat val molt la pena, en especial el tema que obre el disc, el Superstition de Stevie Wonder.

EL MAR

Blai Bonet

Aquesta novel·la va aparèixer per primer cop l’any 1958 quan va guanyar el premi de novel·la catalana Joanot Martorell en el marc de Nit literària de Santa Llúcia. La seva edició va provocar que molta gent s’escandalitzés pel seu contingut. En El mar se’ns narra la vida d’uns quant joves al voltant dels vints anys que viuen en un sanatori per tuberculosos. El relat és molt dur, arribant a moments especialment durs com els detalls dels moments finals d’un tuberculós i també en l’execució cruel d’un gat duta a terme per un grup de nens. Cada capítol porta el nom d’un dels personatges i és ell qui ens narra des de, normalment un monòleg interior. Els temes que més es tracten són la mort i la religió. Sembla ser que el relat té un cert to autobiogràfic, doncs Blai Bonet va passar un temps internat en un sanatori per a tuberculosos. En la darrera edició d’aquesta novel·la que va sortir al març de 2011 apareix un epíleg de Xavier Pla on ens explica curiositats de la censura que va patir aquesta obra i de moltes altres curiositats sobre la seva creació.

divendres, 17 de juny de 2011

DITA DE LA SETMANA

Perquè acontentar-nos amb viure arrossegant-nos quan sentim el desig de volar? Helen Adams Keller

AQUELLS QUE ROBEN LA CARN DE TAULA

prediquen resignació.

Aquells a qui han estat destinats els dons,

exigeixen esperit de sacrifici.

Els farts parlen als famolencs

dels grans temps que vindran.

Aquells que porten la nació a l’abisme

afirmen que governar és massa difícil

per a l’home senzill.

Bertolt Brecht

WITH GOD ON OUR SIDE

Aquest vell tema de Bob Dylan, malauradament torna a ser actual. Això és el que transforma una simple cançó en una cançó clàssica. He triat, a més d’una vella versió de Dylan i Joan Baez, una versió que van fer els Mannfred Mann que ja havien fet versions de cançons de Dylan, i una versió a capel·la de la meravellosa veu de Judy Collins.

Judy Collins:

http://www.youtube.com/watch?v=tm5eOio-j_0&feature=related

Dylan & Baez

http://videos.sapo.pt/t2j5nbGZeNZUWGnrzFJV

Mannfred Mann

http://www.youtube.com/watch?v=lbGnOi-RtPo&feature=related

WITH GOD ON MY SIDE

My name it is nothing, my age it means less
The country I come from is a part of the Free West
I was taught and brought up there its laws to abide
And that the land that I live in has God on its side
Oh the history books tell it, they tell it so well
The cavalries charged, the Indians fell
The cavalries charged, the Indians died
For the country was young with God on its side

Oh the Spanish-American War had its day
And the Civil War too Was soon laid away
And the names of the heroes I's made to memorize
With guns in their hands And God on their side.
Oh the first World War, it came and it went
The reason for fighting I never could get
But I learned to accept it, accept it with pride
For you don't count the dead when God's on your side

And then the second World War, it came to an end
We forgave the Germans and now we are friends
Though they murdered six million, in the ovens they fried
The Germans now, too, have God on their side

I've learned to hate Russians
All through my whole life
If another war starts It's them we must fight
To hate them and fear them To run and to hide
And accept it all bravely
With God on my side.

But now we have weapons of chemical dust
And if fire them we're forced to, why then fire them we must
One push of the button and a shot the worldwide
And you never ask questions when God's on your side
tho many a long hour I've thought on this
That Jesus Christ was betrayed by a kiss
But I can't think for you, you will have to decide
Whether Judas Iscariot had God on his side
And now as I leave you, I'm weary as hell
The confusion I'm feelin', there ain't no tongue can tell
The words fill my head and drop to the floor
That if God's on our side, he'll stop the next war.

AMB DÉU DEL NOSTRE COSTAT

Oh, el meu nom no importa
i menys la meva edat.
El país del qual vinc
es diu el Mitjà Oest.
Allà em van educar i em van ensenyar
a respectar les lleis
i que la terra en la qual visc
té Déu del seu costat.

Oh, els llibres d'història ho conten.
Ho conten tan bé.
La cavalleria va carregar,
els indis van caure.
La cavalleria va carregar,
els indis van morir.
Oh, el país que era jove
amb Déu del seu costat.

La guerra hispano-americana
va tenir el seu moment
i la guerra civil també va ser
aviat ventilada.
I els noms dels herois
vaig haver de memoritzar.
Amb pistoles a les seves mans
i Déu del seu costat.

La Primera Guerra Mundial, nois
Va arribar i se'n va anar.
El motiu de la lluita
mai el vaig comprendre.
Però vaig aprendre a acceptar-la,
acceptar-la amb orgull
perquè no es conten els morts
quan Déu està del seu costat.

La Segona Guerra Mundial
va arribar a la seva fi.
Perdonem els alemanys
i després vam ser amics
encara que van assassinar a sis milions
fregint-los en forns,
ara els alemanys també
tenen a Déu del seu costat.

He après a odiar als russos
durant tota la meva vida.
Si una altra guerra comença
haurem de combatre'ls,
odiar-los i témer-los
córrer i amagar-se.
I acceptar-ho tot valentament
amb Déu del meu costat.

Però ara tenim armes
d'agents químics.
Si disparen ells, ens veurem forçats
i haurem de disparar-los.
Una premuda al botó
i un tret al món sencer
i tu mai fas preguntes
quan Déu està del teu costat.

Durant moltes hores inquietes
he estat pensant sobre això:
que Jesucrist va ser
venut per un petó.
Però no puc pensar per vosaltres,
haureu de decidir
si Judes Iscariot
tenia Déu del seu costat.

Així que ara me n'estic anant
esgotat com un dimoni.
La confusió que sento
no hi ha llengua que pugui cantar-la;
les paraules m'omplen el cap
i cauen al sòl.
Si Déu està del nostre costat
pararà la pròxima guerra.

(traducció extreta de la pàgina Bards dels XX)

THE STUFF THAT DREAMS ARE MADE OF


L’any 2006 va aparèixer aquest doble CD que, com ens diu a la portada del llibret que conté dos discos, és una recopilació de “super rareses i gemmes desconegudes de enregistraments apareguts entre 1920 i 1930”. La portada del digipack ens mostra un col·leccionista obrint un paquet de discos de 78 r.p.m. i pensant: “Després de quaranta anys, per fi són meus!!”. Doncs aquestes quaranta-sis cançons son temes de la primera època del blues, dels primers temes country,etc. Els discos originals d’on s’han estrets aquests temes eren vells vinils de 78 r.p.m. i discos de pedra que potser mai es van editar i que només van arribar a ser maquetes. A més dels dos CD també apareix un petit pamflet de vint planes on es parla de col·leccionisme i de col·leccionistes molt curiosos. No només és una edició per a uns determinats aficionats a recopilar coses rares, és un disc pels aficionats a la música en general i en concret als orígens de la música nord-americana.

A LA CARRETERA


Jack Kerouac

Aquesta novel·la és la més coneguda del seu autor i està considerada una de les obres clàssiques de la literatura del segle XX. L’argument podria definir-se com el viatge d’uns amics, bàsicament dos, al llarg dels Estats Units i per una part de Mèxic, però allò seria definir l’argument d’una manera molt simple. Aquesta obra és moltes coses més. Jack Kerouac és un dels grans autors del que es va anomenar generació beat. A més de novel·la també va escriure poesia. Amb A la carretera Kerouac crea un nou estil novel·lístic. Va ser publicada per primera vegada l’any 1957 i encara avui es va reeditant i llegint. Sembla ser que gran part de la novel·la és autobiogràfica. Està escrita com a monòleg interior, des del punt de vista del seu protagonista. S’ha dit que aquesta obra literària és plena de jazz, poesia i drogues; en la meva opinió de tots tres elements guanya la poesia. En qualsevol moment, en qualsevol situació de la novel·la hi apareix la poesia. L’any 2007, quan feia cinquanta anys que A la carretera va ser editada per primer cop, va aparèixer una edició d’aquesta novel·la sense censurar

divendres, 10 de juny de 2011

DITA DE LA SETMANA

Un home de caràcter podrà ser derrotat, però mai destruït. Ernest Hemingway

PER A TU, QUE HAS SENTIT A LA TEVA CARA EL VENT DE L’HIVERN

Per a tu, que has sentit a la teva cara el vent de l’hivern,

i que has vist els núvols de neu entre la boira

i capçades d’oms negres entre estels glaçats,

serà la primavera un temps de collita.

Per a tu, que has tingut com a únic llibre la llum

de l’ombra suprema amb la qual nodries

una nit darrere l’altra quan no hi era Febus,

serà la primavera un triple matí.

Que no t’anguniï el saber: jo no en tinc cap,

i de totes maneres el cant em brolla amb passió.

Que no t’anguniï el saber: jo no en tinc cap,

però la Tarda escolta. Aquell que s’entristeix

pensant en la indolència no pot restar ociós,

i despert es troba aquell que es cregui adormit.

John Keats

EL REPARADOR DE SUEÑOS

Una meravellosa cançó d’en Silvio Rodríguez, tendra, dolça, necessària!!!

http://www.youtube.com/watch?v=X9261y8NGOk

EL REPARADOR DE SUEÑOS

Siempre,

llega el enanito

con sus herramientas

de aflojar los odios

y apretar amores

Siempre,

llega el enanito

siempre oreja adentro

con afán risueño

de enmendar lo roto

Siempre,

apartando piedras de aquí,

basura de allá, haciendo labor,

siempre va esta personita feliz

trocando lo sucio en oro

Siempre,

llega hasta el salón principal

donde está el motor que mueve la luz

y siempre allí hace su tarea mejor

el reparador de sueños

Siempre,

llega el enanito

hasta la persona, hasta todo el pueblo

hasta el universo

Siempre,

llega el enanito

y desde esa hora se acaba el silencio

y aparece el trino

Siempre,

apartando piedras de aquí,

basura de allá, haciendo labor,

siempre va esta personita feliz

trocando lo sucio en oro

Siempre,

llega hasta el salón principal

donde está el motor que mueve la luz

y siempre allí hace su tarea mejor

el reparador de sueños

CHARLIE HADEN & PAT METHENY: Beyond the Missouri Sky


L’any 1996 dos músics de jazz, el contrabaixista Charlie Haden i el guitarrista Pat Metheny es van tancar ens uns estudis de Nova York per a enregistrar aquest disc per al segell Verve. El resultat va ser un disc relaxant, un disc de jazz però lluny del que la majoria de nosaltres entenem per música de jazz. Dels tretze temes que formen el disc, tres són de Haden i només dos de Metheny. El disc comença per un tema meravellós anomenat “Waltz for Ruth” i va fent camí per acabar amb el millor tema dels disc: “Spiritual”, un tema creat per un dels fills de Charlie Haden, Josh Haden. Entre la resta de títols cal destacar un clàssic d’Henry Mancini: “Two for the Road” dos temes de la pel·lícula Cinema Paradiso i un tema del compositor Jim Webb. En el disc no hi participa cap altre music que ells dos, Charlie Haden només toca el contrabaix i Pat Metheny s’encarrega de la guitarra i de la resta d’instruments. Un disc que no et canses d’escoltar.

ELS FALSIFICADORS DE MONEDA

Andrè Gide

Aquesta novel·la va aparèixer l’any 1926, no és la més coneguda d’Andrè Gide, ho és L’immoralista, però és una obra molt interessant de començament del segle XX, del període que es va conèixer com període d’entreguerres. En aquesta novel·la aparèixer un recurs literari, que va aparèixer per primera vegada en El Quijote, i que després serà utilitzat per altres escriptors. Es tracta del recurs de la novel·la dins de la mateixa novel·la. En aquest treball de Gide apareix un personatge que està escrivint una novel·la que s’anomena Los monederos falsos. En un principi aquesta obra pot semblar que es un garbuix de personatges però conforme va avançant la lectura, tot es va aclarint. Es pot considerar que no hi ha un únic protagonista sinó que els protagonistes són els membres de la família Olivier. Tot i que aquesta novel·la va ser escrita fa quasi cent anys, la seva lectura és totalment actual, la qual cosa indica la gran qualitat de aquesta obra d’Andrè Gide.

divendres, 3 de juny de 2011

DITA DE LA SETMANA

Estar preparat és important, saber esperar encara ho és més, però aprofitar el moment adequat és la clau de la vida. Arthur Schnitzler

EL FANG DE LA MEMÒRIA

Perfils del temps,

uns ulls.


El gest quiet del matí,

la lluïssor del silenci.


Parets que s’escrostonen,

el passat que es despulla.


Els rastres d’unes mans

expliquen, fràgils,

fragments de solitud.


Imatges que davallen al present,

veus que retornen.


El fang de la memòria.

Carles Duarte

ALL ALONG THE WATCHTOWER


Bob Dylan va enregistrat el disc John Wesley Harding entre octubre i novembre de 1967 i va sortir a la venda el mes de desembre d’aquell mateix any. Una de les cançons més conegudes d’aquest disc és “Along The Watchtower” i no precisament per la versió original de Dylan sinó per la impressionant versió que va fer el grandíssim guitarrista Jimi Hendrix. La complicada lletra sembla que va sorgir a partir de la lectura bíblica d’Isaias 21.

A més a més de la versió original i la popularitzada per Hendrix, he afegit una versió incendiaria que va fer la Dave Mathews Band al festival de Woodstock l’any 1999.

http://www.goear.com/listen/4f63b5a/all-along-the-watchtower-bob-dylan

http://www.youtube.com/watch?v=l6Z7LR8Z9_o&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=Yam6mrCCvD4&feature=related

ALL ALONG THE WATCHTOWER

"There must be some way out of here,"
Said the joker to the thief,
"There's too much confusion,
I can't get no relief.
Businessman they drink my wine,
Plowman dig my earth
None of them along the line know what any of it is worth "

"No reason to get excited,"
The thief, he kindly spoke
"There are many here among us
Who feel that life is but a joke
But you and I, we've been through that
And this is not our fate
So let us not talk falsely now, the hour is getting late"

All along the watchtower
Princes kept the view
While all the women came and went
Barefoot servants, too

Outside in the distance
A wildcat did growl
Two riders were approaching
the wind began to howl

AL LLARG DE LA TORRE DEL RELLOTGE

“ Ha d’haver una sortida”, va dir el bufó al lladre

“ Hi ha massa confussió, no puc aliviar el meu dolor

Dono el meu vi als homes de negocis, la meva terra al llaurador

Cap d’ells sap apreciar el seu valor”

“No hi ha cap raó per excitar-se”, va dir el lladre amablement

“Molta gent de per aquí pensa que la vida és un acudit

Però tu i jo, ja hi hem passat però aquest no ha de ser el nostre destí

Ara no és moment de dir mentides, es fa tard”

Al llarg de la torre, els prínceps guaitaven

Mentre tot de dones anaven i venien, i criats descalços també

Allà lluny es va sentir el lament d’un linx

Dos genets s’acostaven, el vent va començar a bufar.

GOTIC: “Escenes”


L’any 1977 es va editar l’unic disc del grup Gotic titulat Escenes. El grup estava format per: Jep Nuix (flauta), Jordi Vilaprinyó (teclats), Rafael Escoté (baix) i Jordi Martí (bateria) És molt curiós observar que aquest grup no tenia guitarrista com a membre del grup, i que les guitarres que sonen, i molt bé, són col·laboracions de músics que no pertanyen al grup. Hi ha crítics que van considerar que Escenes era un dels millors discos del rock progressiu que es va fer en aquells anys. Tots els temes són instrumentals i deixen entreveure clares influències del grup Camel però també moltes influencies del jazz i petits tocs de música popular. L’instument de més pes és la flauta, cosa molt curiosa ja que acostuma a ser un instrument que queda en segon pla excepte en grups molt específics com pot ser Jetrho Tull. És difícil destacar un tema en concret, però “Història d’una gota d’aigua” és un tema fantàstic sobre tot per la força que va adquirint conforme avança el tema.

MAL DE LLENGÜES


Jesús Tusón

El subtítol d’aquest breu llibre és: “ A l’entorn dels prejudicis lingüístics”. Aquest és un llibre de sociolingüística a l’abast de qualsevol persona interessada en les llengües, no cal tenir formació universitària per gaudir del que en ell se’ns explica. A més a més, els que hem tingut la sort d’haver tingut com a professor a Jesús Tusón sabem que les seves exposicions són d’extrema claredat. I per explicar una mica que s’hi pot trobar en la lectura d’aquest llibre només cal transcriure unes paraules de la contraportada: “Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d’alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües” . Aquest llibre va ser editat l’any 1988, però veient com bufen els vents als Països Catalans és malauradament molt actual.