divendres, 27 de maig de 2011

DITA DE LA SETMANA

La vida és allò que et va succeint mentre t’encaparres en fer d’altres plans. John Lennon

Carnaval

Són les fulles la disfressa dels arbres?

Són els trens la disfressa amb què es vesteix

la distància? És potser aquesta pell

la disfressa feixuga de les ànimes?

Despulla’m ara lentament, així

com l’abril es despulla de glaceres.

I llisquem aigua avall de la memòria,

lluny de nosaltres mateixos, tan lluny

de tu i de mi que no ens reconeguem,

disfressats de fulles, trens i distàncies.

Gemma Gorga

A POC A POC

Aquest tema va aparèixer per primera vegada en el disc de Quico Pi de la Serra “Pijama de saliva”. Després en el disc en directe “Qui te un amic” va fer una molt bona versió Joan Manuel Serrat.

http://www.youtube.com/watch?v=rOr9PO9hbNc

A poc a poc

A poc a poc els nens s'adormen,
a poc a poc, de cop, a poc a poc,
a poc a poc se'n van i tornen,
a poc a poc, de cop, a poc a poc.
A poc a poc tendresa humida,
l'abric arnat de l'avi mort,
a poc a poc bevem la vida,
a poc a poc, a glops, a poc a poc.

A poc a poc ballem la dansa,
a poc a poc, de cop, a poc a poc,
a poc a poc sense recança,
a poc a poc, de cop, a poc a poc.
A poc a poc la pell s'arruga,
l'espill cruel se'n riu i et fot,
a poc a poc corre tortuga,
a poc a poc, saltant, a poc a poc.

A poc a poc cal fer les coses,
a poc a poc, de cop, a poc a poc,
a poc a poc vols i no goses,
a poc a poc, de cop, a poc a poc.
A poc a poc la mà nerviosa,
com una aranya va pujant,
a poc a poc estàs mig fosa,
a poc a poc, cardem, a poc a poc.

A poc a poc patim per vici,
a poc a poc, de cop, a poc a poc,
a poc a poc sense desfici,
a poc a poc, de cop, a poc a poc.
A poc a poc tanquem la porta,
i ens amaguem a contracor,
a poc a poc tendresa morta,
a poc a poc, marxem, a poc a poc
.

THE OSCAR PETERSON TRIO: Night Train


Oscar Peterson és un dels grans pianistes de la història del jazz. Va enregistrar més de dos-cents discos sense comptar les col·laboracions en d’altres. Va començar a tocar el piano als cinc anys i als nou ja destacava per la seva tècnica. Curiosament, a part de recollir boníssimes crítiques també van haver veus que criticaven el seu excessiu virtuosisme. L’any 1962 va enregistrar aquest impressionant disc, es va fer en dues sessions realitzades els dies 15 i 16 de desembre segons s’explica a la carpeta del disc. Destaquen els temes
“C Jam Blues” i “Georgia in my mind” de la cara A, i “The Honeydripper” i “Hymn To Freedom” (que tanca els disc i és l’únic tema del mateix Peterson). Aquest tema un aire més gospel que jazzy. Sembla ser que el tema que obre el disc i que és el que dona títol al disc és una composició de Duke Ellington amb petites variacions. La versió en CD porta afegits quatre temes enregistrats l’any 1984, dos dels quals són del fantàstic trompetista Dizzy Gillespie.

HISTORIA DEL ROCK


Durant els anys vuitanta del segle passat, els diaris regalaven cada diumenge un fascicle que pertanyia a un llibre que s’enquadernava quan tenies tots els fascicles. L’any 1986 el diari El País regalava La Historia del Rock. Actualment es pot aconseguir per Internet en alguna pàgina de col·leccionisme. La veritat és que es tracta d’un magnífic estudi de la música rock dividit en 52 capítols. És un llibre per aproximar-se a la història del rock i tenir una breu notícia de tota mena d’estils i de músics. La col·lecció la va dirigir un dels millors crítics musicals de la actualitat, Diego A. Manrique; i cada article està escrit per un especialista del tema. En el primer capítol hi ha una breu guia d’estils molt interessant i un esquema que va des dels anys quaranta fins als vuitanta que és molt clar per entendre d’on sorgeix cada estil musical. Al final apareix un capítol dedicat a la industria discogràfica i un altre dedicat al llenguatge del rock. Per acabar hi apareix un índex onomàstic que s’agraeix moltíssim ja que et permet localitzar ràpidament un cantant o grup dintre del llibre. Seria una molt bona idea actualitzar aquesta fantàstica Història del Rock.

divendres, 20 de maig de 2011

DITA DE LA SETMANA

Al cap i a la fi, allò que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys. Abraham Lincoln

ELS DIUMENGES A LA TARDA

Els diumenges, a la tarda, al pobre barri

de Santa Marina, a la menuda rambla sense ocells,

amb arbres bruts de fums, amb cinema de dues pessetes,

al bar La Parra, amb el tocadiscs llogat, ballen

els fills dels obrers, sota la benigna mirada

de les mares grasses.

Els nois estranyen les noies davant la setmana

de por que se'ls ve al damunt. Els nois no parlen.

Les noies somriuen i s'abandonen amb mesura

als braços i al ritme del fox. Les parelles

alternen, tristes, i s'evadeixen “…fins a l'eternitat!!!”

El cel és gris, com sempre, damunt el poble, brut barri

de Santa Marina i damunt les parelles

que s'evadeixen fins a l'eternitat…

Miquel Bauçà

LUCHÍN

Segurament no és de les cançons més conegudes de Victor Jara però és una cançó rodona; d’una banda és molts trista i tendra, d’altre banda és dura i plena de força. Va aparèixer en el LP La población . Malauradament una cançó molt actual

http://www.youtube.com/watch?v=lZPxPs1vX0w

LUCHÍN

Frágil como un volantín
en los techos de Barrancas
jugaba el niño Luchín
con sus manitos moradas
con la pelota de trapo
con el gato y con el perro
el caballo lo miraba.

En el agua de sus ojos
se bañaba el verde claro
gateaba su corta edad
con el potito embarrado
con la pelota de trapo
con el gato y con el perro
el caballo lo miraba.

El caballo era otro juego
en aquel pequeño espacio
y al animal parecía
le gustaba ese trabajo
con la pelota de trapo
con el gato y con el perro
y con Luchito mojado.

Si hay niños como Luchín
que comen tierra y gusanos
abramos todas las jaulas
pa' que vuelen como pájaros
con la pelota de trapo
con el gato y con el perro
y también con el caballo.

PI DE LA SERRA: “Qui té un amic”

L’any 1989 va sortir aquest vinil d’en Quico Pi de la Serra, on l’acompanyava una banda anomenada Big Chief. Crec que és un disc fantàstic, per a mi el millor de Quico Pi de la Serra. En aquest disc hi participen quatre cantants molt famosos com són Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina i Ana Belén. La veritat és que són quatre temes curiosos, sobretot els cantats per Sabina i el que canta l’Ana Belén perquè ho fan en català; Aute també ho fa en català però no és l’única vegada que ho ha fet. De totes maneres, el millor és tota la resta del disc, una barreja de blues i de jazz interpretada per un dels millors músics i cantants catalans, tot i que poc reconegut. És una pena que aquesta meravella només és pugui trobar, i amb molta sort, en botigues de vinils de segona mà, doncs mai més ha estat reeditat. Per TV3 van fer una retransmissió del concert. Un disc que quan més l’escoltes més agrada.

L’HOME QUE VA SALVAR LA MEVA ÀNIMA

Tony Hendra

El subtítol d’aquest llibre diu: “Una història real sobre el poder de l’amistat”. De tant en tant, crec que ve de gust llegir llibres lleugers; i quan dic això vull dir llibres que llegeixes amb rapidesa i no et fan aturar gaire a pensar. Però també de tant en tant et trobes amb un llibre que es llegeix amb rapidesa perquè t’explica una història curiosa però que sense adonar-te et fa pensar. Aquest llibre no és literatura en majúscules però tampoc és un llibre d’auto-ajuda. És un llibre de lectura fàcil però no és un llibre sense suc ni bruc. És tracta d’un relat interessant de la relació entre dues persones, en principi molt llunyanes, però que al cap i a la fi són dues persones que, tot hi ser diferents, saben trobar el millor l’un de l’altre i anar enriquint-se com a persones. Sembla ser que el llibre està inspirat en una història real i que l’autor és un col·laborador habitual de prestigioses revistes i que va estar relacionat en la seva època universitària amb dos membres dels famosos Monty Pyton. El títol original de la novel·la és Father Joe. The Man Who Saved My Soul, segurament si el traductor o l’editorial haguessin traduït el títol al peu de la lletra molts lectors amb prejudicis no l’haguessin llegit mai.

divendres, 13 de maig de 2011

DITA DE LA SETMANA

Déu mira les mans netes, no les plenes. Publi Siri

LLIBERTAT

En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l’arena en la neu
Escric el teu nom

En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom

En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom

En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l’eco de la meua infantesa
Escric el teu nom

En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom

En tots els meus bocins de cel
En l’estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom

En els camps en l’horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom

En cada glop d’aurora
En el mar en els vaixells
En la muntanya enfollida
Escric el teu nom

En la molsa dels núvols
En les suors de la tempesta
En la pluja espessa i fada
Escric el teu nom

En les formes fulgurants
En les campanes dels colors
En la veritat física
Escric el teu nom

En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom

En el llum que s’encén
En el llum que s’apaga
En les meues cases reunides
Escric el teu nom

En el fruit trencat en dos
De l’espill i de la meua cambra
En el meu llit conquilla lliure
Escric el teu nom

En el meu gos llépol il tendre
En les seues orelles alçades
En la seua pota desmanyotada
Escric el teu nom

En el trampolí de la meua porta
En els objectes familiars
En el foc glorificat
Escric el teu nom

En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s’allarga
Escric el teu nom

En el vidre de les sorpreses
En els llavis atents
Per damunt del silenci
Escric el teu nom

En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom

En l’absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom

En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l’espera sense memòria
Escric el teu nom

I pel poder d’una paraula
Torno a començar la meva vida
Només he nascut per conèixer-te
Per anomenar-te

Llibertat

Paul Eluard

CAROLINA IN MY MIND

Aquesta no és la més coneguda, però si una de les millors cançons del gran James Taylor


http://www.goear.com/listen/88dcea3/carolina-in-my-mind-james-taylor

CAROLINA IN MY MIND

In my mind I'm goin' to Carolina
Can't you see the sunshine
Can't you just feel the moonshine
Ain't it just like a friend of mine
It hit me from behind
Yes I'm gone to Carolina in my mind

Karen she's a silver sun
You best walk her way and watch it shinin'
Watch her watch the mornin' come
A silver tear appearing now
I'm cryin' ain't I
Gone to Carolina in my mind

There ain't no doubt it no ones mind
That loves the finest thing around
Whisper something soft and kind
And hey babe the sky's on fire,
I'm dyin' ain't I
Gone to Carolina in my mind

In my mind I'm goin' to Carolina
Can't you see the sunshine
Can't you just feel the moonshine
Ain't it just like a friend of mine
It hit me from behind
Yes I'm goin' to Carolina in my mind

Dark and silent late last night
I think I might have heard the highway calling
Geese in flight and dogs that bite
Signs that might be omens say I going, going
I'm gone to Carolina in my mind

With a holy host of others standing around me
Still I'm on the dark side of the moon
And it seems like it goes on like this forever
You must forgive me
If I'm up and gone to Carolina in my mind

In my mind I'm goin' to Carolina
Can't you see the sunshine
Can't you just feel the moonshine
Ain't it just like a friend of mine
It hit me from behind
Yes I'm gone to Carolina in my mind
Gone to Carolina in my mind
Then I'm on to Carolina in my mind
Gone to Carolina in my mind
Gone - I'm gone - I'm gone
Say nice things about me
'Cause I'm gone south
Carry on without me
'Cause I'm gone

BALMES: Balmes

Quan als anys noranta va esclatar la moda del que es va anomenar la música New Age, van sorgir molts grups que es van apuntar a aquest corrent musical. Un d’ells va ser el grup Balmes, format per músics de la comarca d’Osona, que va publicar l’any 2000 un disc que portava per títol el mateix nom del grup. El disc consta d’onze temes i la música és una barreja de música medieval i sons més moderns, de fet els músics que formen el grup provenien de la música clàssica : Mª Àngels Blasco (oboè), Núria Blasco (flautes de bec), Coloma Bonnin (piano), Marta Bosch (viola), Marc Casas (percussió), Albert Colomer (violoncel), Nazari Giol (violoncel), Roger Pujol (violí) i Jordi Solé (flauta travessera). Aquesta obra va passar sense gaire èxit la qual cosa és una pena doncs es tracta d’un treball molt superior a molts discos que va publicar la famosa companyia discogràfica Windham Hill Records. I encara és més trist que aquest grup no publiqués més treballs doncs aquest disc és una petita joia.

L’ASSASSINAT CONSIDERAT COM UNA DE LES BELLES ARTS

Thomas de Quency

Aquest breu llibre recull dos articles publicats per l’autor a la revista Blackwood’s Magazine l’any 1827 i l’any 1829 i un post scriptum de l’any 1854 que va afegir Thomas de Quency quan es va fer una edició de les seves obres completes. El primer article està presentat com el text d’una conferència llegida a la Societat de Coneixedors de l’Assassinat i el segon article com a les actes d’un sopar commemoratiu d’aquesta societat; el post scriptum, més fluix que els dos articles és el relat de tres crims famosos d’aquella època i a la vegada una reflexió sobre l’horror. Aquest llibre més que un tractat filosòfic, com algú l’ha definit, és una obra clàssica de l’humor anglès. És clàssic un petit paràgraf que ens dóna una pista del que van els articles d’aquest llibre que diu: “Si un comença per permetre’s un assassinat aviat ja no li dóna importància a robar, del robatori passa a la beguda i a no anar a missa els diumenges, i s’acaba per faltar a la bona educació i per deixar les coses per l’endemà”.

dijous, 5 de maig de 2011

DITA DE LA SETMANA

El veritable coneixement consisteix a saber l’extensió de la pròpia ignorància. Confuci

DESPRÉS DE LA TEMPESTA

Sembla inerta la mar

després d’una tempesta

quan, lentament, tot recobra

el mateix pols d’abans.

Veus l’horitzó límpid

de les aigües, els diferents

tons del blau, el casalot

de l’estació en calma neta

que es desprèn.

A la platja, com fragments esquinçats

d’una vida que torna, escampats

per la sorra encara humida,

jeu la nostre desferra

feta taulons, vestits podrits

de nina.

Josep M. Fulquet

RIDERS ON THE STORM

Aquesta cançó va aparèixer a l’LP del Doors “L.A. Woman”. És un dels temes clàssics d’aquest grup i segons les versions, sembla que té relació amb un assassí anomenat Billy Cook o bé fa al·lusió a un accident de trànsit. El començament del tema, on se sent la pluja i el so dels trons d’una tempesta és una petita joia.

http://www.youtube.com/watch?v=5qRJIBtbc2c

RIDERS ON THE STORM

Riders on the storm
Riders on the storm
Into this house we're born
Into this world we're thrown
Like a dog without a bone
An actor out alone
Riders on the storm

There's a killer on the road
His brain is squirmin' like a toad
Take a long holiday
Let your children play
If ya give this man a ride
Sweet memory will die
Killer on the road, yeah

Girl ya gotta love your man
Girl ya gotta love your man
Take him by the hand
Make him understand
The world on you depends
Our life will never end
Gotta love your man, yeah

Yeah!

Riders on the storm
Riders on the storm
Into this house we're born
Into this world we're thrown
Like a dog without a bone
An actor out alone
Riders on the storm

Riders on the storm
Riders on the storm
Riders on the storm
Riders on the storm
Riders on the storm

NIACIN: Niacin

No és normal trobar una banda on no hi hagi una guitarra, això passa a Niacin. Niacin es van crear l’any 1987 i va ser format pel virtuós del baix Billy Sheehan, exmembre de la banda de hard-rock Mr. Big, John Novello als teclats, i Dennis Chambers a la bateria. Novello havia tocat amb la banda elèctrica de Chick Corea i Chambers havia format part del grup Santana i també havia acompanyat al jazzman Michel Camilo. Aquest disc, que porta per títol el nom del grup, va aparèixer el 18 de febrer de 1987 i està integrat per quinze temes instrumentals, tretze dels quals firmats per Novello i Sheehan, un de firmat per tots tres i un del music clàssic Stravinsky. La seva música és una barreja de rock progessiu i àcid jazz. La veritat és que en sentir el començament del disc el so recorda els teclats de Keith Emerson a la seva època d’E.L.&P. però conforme ens endinsem en l’escolta del disc el so és de Niacin. Un disc que val la pena escoltar per ser un disc molt curiós d’un grup tan curiós que no porta guitarra.

¿QUÈ ÉS POESIA?

Miquel Martí i Pol

Aquest petit llibre de 109 pàgines és el recull de quatre conferències que va fer Miquel Martí i Pol entre 1987 i 1999. Les tres primeres tracten el tema de la poesia en sentit general i la darrera es centra en un llibre en concret, Llibre de les Solituds. Aquest fet fa que aquesta darrera conferència quedi una mica separada de les altres. Les conferències no apareixen per ordre cronològic, la primera (De mi i la meva poesia) és la que va fer a la Universitat Autònoma de Barcelona quan va ser envestit doctor honoris causa l’any 1999, la segona (La poesia, encara) va ser pronunciada com a lliçó inaugural del curs 1998-1999 de la Universitat Autònoma de Barcelona, la tercera (Algunes consideracions sobre experiència i poesia) va ser llegida a la Universitat de Bristol l’any 1987, i la que tanca el llibre (Una aproximació a Llibre de les Solituds) és de l’any 1999 i va ser llegida al Club de Lectura de Reus. El llibre és l’exposició de Martí Pol sobre certs aspectes concrets de la poesia. El títol del llibre, crec que està més pensat de cara a vendre que a informar del que es troba a l’interior. De tota manera crec que s’ha de ser molt il·lús per pensar que algú ens explicarà què és la poesia de manera concreta i clara en molt poques paraules. En general, el llibre, tot i que majoritàriament teòric, és molt llegidor per a qualsevol aficionat a la poesia, en especial la darrera conferència que és molt més propera als profans i menys teòrica.