dilluns, 25 d’abril de 2011

DITA DE LA SETMANA

La mort només la podem viure quan se’ns mor algú estimat i pròxim, i sempre, per més previsible que sigui, resulta inesperada, brutal. Miquel Martí i Pol

LES PASSES INSEGURES

Amb mirada discreta, contemplava el retrat

sense creure que arribessin els espectres

amb passes insegures.


Vaig obrir aquell armari

i una incerta figura va aparèixer

al meu costat.

Tenia la trista mirada dels morts.


Volia dir-me el secret d’alguna cosa.

Quan em proposava escoltar-la

el seu espai es trobava desert.

Joan Perucho

UNIVERSAL SOLDIER

Ja fa molts anys que Donovan va fer aquesta cançó i malauradament segueix sent actual. De versions, la més coneguda és la que va fer Buffy Saint- Marie que no aporta res de nou.

http://www.goear.com/listen/37cf8bc/universal-soldier-donovan

UNIVERSAL SOLDIER

He's five foot-two, and he's six feet-four,
He fights with missiles and with spears.
He's all of thirty-one, and he's only seventeen,
Been a soldier for a thousand years.

He'a a Catholic, a Hindu, an Atheist, a Jain,
A Buddhist and a Baptist and a Jew.
And he knows he shouldn't kill,
And he knows he always will,
Kill you for me my friend and me for you.

And he's fighting for Canada,
He's fighting for France,
He's fighting for the USA,
And he's fighting for the Russians,
And he's fighting for Japan,
And he thinks we'll put an end to war this way.

And he's fighting for Democracy,
He's fighting for the Reds,
He says it's for the peace of all.
He's the one who must decide,
Who's to live and who's to die,
And he never sees the writing on the wall.

But without him,
How would Hitler have condemned him at Dachau?
Without him Caesar would have stood alone,
He's the one who gives his body
As a weapon of the war,
And without him all this killing can't go on.

He's the Universal Soldier and he really is to blame,
His orders come from far away no more,
They come from here and there and you and me,
And brothers can't you see,
This is not the way we put the end to war.

VANILLA FUDGE. Vanilla Fudge


Aquest va ser el primer disc dels Vanilla Fudge, un grup que va trencar esquemes quan van aparèixer però que un cop acabada la sorpresa inicial, van desaparèixer. En aquest primer disc es troba el tema que va ser el seu primer single: You Keep Me Hanging On, original de Holland, Dozier & Holland i que van fer famós les Supremes. Destaquen també dos versions molt llargues i molt curioses de dos temes dels Beatles: Ticket To Ride (que obre el disc) i Eleanor Rigby (que el tanca). També van enregistrar una versió del tema Bang Bang de Sonny Bono i una llarga versió de People Get Ready de Curtis Mayfield. Amb el pas dels anys aquest disc no ha guanyat res però segueix sent una curiositat musical digna de ser escolta amb molta atenció. Per alguns crítics, la aparició dels Vanilla Fudge va ser l’anunci del que més tard s’anomenaria rock simfònic. Dos dels músics que formaven part d’aquest grup, Tim Bogert i Carmine Appice, van formar part més endavant del grup Cactus i van formar un potent trio amb Jeff Beck amb qui van enregistrar un disc en estudi i un directe al Japó molt buscat en format original de vinil.

STATE OF THE BLUES


Aquest llibre, que podríem classificar com un llibre de fotografiés, és molt més que un llibre de fotografies. També es podria classificar com un llibre relacionat amb el blues però va més enllà d’un simple llibre que s’acosta al blues. El llibre està firmat pel fotògraf Jeff Dunas com autor de les fotografies, John Lee Hooker com a redactor ( o segurament només signant) del prefaci i William Ferris com autor de la introducció. El llibre està dividit en vuit parts: Prefaci, introducció, dues sèries de retrats de músics relacionats amb el blues, una sèrie d’entrevistes dividides en quatre ( Origens del blues, La tradició del blues, Influències i un darrer espai anomenat Black and Blue),una part dedicada al futur del blues i dues parts més anomenades Afterword i Postscript. Aquesta petita joia de l’editorial Köneman és una meravella per als aficionats a la fotografia, en especial als fans del blanc i negre i pels aficionats al blues.

divendres, 8 d’abril de 2011

DITA DE LA SETMANA

Aquells que anuncien que lluiten en favor de Déu són sempre els homes menys pacífics de la Terra. Com que creuen percebre missatges celestials, tenen les oïdes sordes per a tota paraula d’humanitat. Stefan Zweig

DITS

Lleugera, s'iniciava

la pluja d'una nit.

Lleugers, es confiaven

els teus dits entre els meus dits.

Un instant menut d’adéu.

Oh, només per dos dies.

Em somreies a través

del llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.

Tremolor dels bruscos túnels

per on te'm perds: cor confús,

aquesta nit faig engrunes

amb la traça del record

que tinc als dits. Buits dos dies,

van prémer l'ombra del toc

dels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater

AQUALUNG

Aqualung és segurament un dels millors temes dels Jethro Tull si més no crec que deu ser el tema més conegut d’ells, Va aparèixer en el vinil titulat també Aqualung, el qual aquí va aparèixer mutilat per la censura d’aquella època que va prohibir un tema.

http://www.youtube.com/watch?v=QqZmtq5LhFo

AQUALUNG

Sitting on a park bench
Eyeing idle girls with bad intent.
Snot running down his nose
Greasy fingers smearing shabby clothes.
Aqualung my friend, don't you start away uneasy
Drying in the cold sun
Watching as the frilly panties run.
Aqualung my friend
Feeling like a dead duck
Spitting out pieces of his broken luck.
Aqualung my friend, don't you start away uneasy.

Sun streaking cold
An old man wandering lonely.
Taking time
The only way he knows.
Leg hurting bad,
As he bends to pick a dog-end
He goes down to the bog
And warms his feet.

Feeling alone
The army's up the road
Salvation a la mode and
A cup of tea.
Aqualung my friend
Don't start away uneasy
You poor old sod, you see, it's only me.

Do you still remember
December's foggy freeze?
When the ice that
Clings on to your beard was
Screaming agony.
And you snatch your rattling last breaths
With deep-sea-diver sounds,
And the flowers bloom like
Madness in the spring.

Sun streaming cold,
An old man wandering lonely
Taking time the only way he knows
Leg hurting bad
As he bends to pick a dog-end
he goes down to the bog and warms his feet

Ohohoho

Feeling alone
The army's up the road
Salvation a la mode and
A cup of tea.
Aqualung my friend
Don't start away uneasy
You poor old sod, you see, it's only me.

BAKER GURVITZ ARMY:”Flying In & Out Of Stardom. The Anthology”

Quan el power trio Cream format per Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker es va desfer, es va formar un altre super banda els Blind Faith, amb Clapton, Baker, S. Winwood i R. Grech. Aquesta banda només va publicar un, però fantàstic disc. Aleshores Ginger Baker va formar la seva pròpia banda, els Air Force. Quan aquesta banda va desaparèixer després de publicar dos treballs, Baker es va unir als germans Gurvitz que provenien del grup Gun. Amb ells van publicar tres discos i després es va desfer la formació. L’any 2003 el segell Sanctuary Records va treure aquesta recopilació en un CD doble on apareixen els millors temes d’aquesta potent banda. Indispensable per als seguidors de Baker i que no tenen cap dels tres més que introbables treballs dels Baker Gurvitz Army.

EL TEATRO DE LA MEMORIA

Leonardo Sciascia

A l’Italia de Mussolini, concretament l’any 1926 va succeir un cas que va donar molt que parlar, va ser el que es va conèixer com el cas “Bruneri-Canella”. Sciascia ens explica què va ser concretament aquell cas que va tenir tota Itàlia dividida en dos bàndols. Resulta que un bon dia apareix un home que ha perdut la memòria i no sap ben bé qui és. La família Canella, a partir d’una fotografia apareguda en un diari, diu que aquell és un membre de la seva família que havia desaparegut a la 1a Guerra Mundial. D’altra banda la família Bruneri, diu que aquell personatge és un tipògraf desaparegut feia temps de la seva família. El tema va acabar als tribunals i es va allargar quasi cinc anys fins que el jutge va dictar la sentència definitiva, tot i que el cas va seguir en boca de molts, especialment dels que van perdre el judici. Sciascia aprofita aquest cas per fer una reflexió sobre la identitat. Un llibre breu que diu més coses de les que pot semblar en una primera lectura.