dijous, 31 de març de 2011

DITA DE LA SETMANA

D’homes és equivocar-se, de bojos persistir en l’error. Ciceró

HORES AMARGUES

La cambra fa olor de la roba planxada.

La llum, per l’esquerda del vell porticó,

sobre el llit es posa tota esbiaixada,

que sembla talment que el llençol fa claror.


Les hores amargues de la malaltia

són bruixes isardes d’un negre tupit

i a voltes em sembla que deu ser de dia

i a fora la lluna pregona la nit.


La calma manyaga de tardes incertes

a voltes em dóna ganes de plorar.

Totes emboirades, totes encobertes,

veig les meves penes lentament passar.


Llavores m’embauma una son infinita.

Tot d’una la porta s’obre grinyolant

i apareix la meva germana petita

que em porta una tassa de llet fumejant.

Ferran Puigdellívol i Corrons

WORK SONG

Aquest gran tema original d’Oscar Brown i Nat Adderley, va ser un èxit dins del món del jazz interpretat pel germà d’uns dels compositors, Julian “Cannonball” Adderley. L’èxit va ser tal que va trespassar les fronteres del jazz i van ser molts els que van fer la seva versió; fins i tot hi van haver que es van atrevir a fer versions horripilants i no gaire lluny d’aquí. Qui pugui, que escolti la versió de la Butterfield Blues Band en el fantàtic disc "East-West"

http://www.youtube.com/watch?v=5X_dh2kHpkM

Charles Ford Blues Band

http://www.youtube.com/watch?v=N609Ip_ZFKQ

The Animals

http://www.youtube.com/watch?v=TuN_xec7jEs&feature=related

Cannonball Adderley

GUITAR BANDITS 1974: Recorded Live During “California Jam” 1974

Aquest triple CD és una autèntica joia pels seguidors dels grans grups dels primers anys setanta. La informació que aporta el CD sobre aquest festival és zero, el llibret que es troba a l’interior és un recull de fotografies dels protagonistes d’aquell festival. S’ha de dir que el so és molt bo i que la gent que es pot sentir en aquest directe són ni més ni menys que: Ten Years After, Johnny Winter Band, Robin Trower, Bachman Turner Overdive, Mountain, Aerosmith, Mott The Hoople, Humble Pie, Eric Clapton, Edgar Winter Trash Band, The Who i Peter Framptom. Una bona estona per gaudir de grups potents i sobre tot molt guitarreros.

ELS DÉUS INACCESSIBLES

Miquel Àngel Riera

D’ençà que vaig llegir la primera novel·la d’en Miquel Àngel Riera vaig pensar que si aquest escriptor escriguis en anglès, francès o castellà seria mundialment reconegut i qui més qui menys en sabria d’ell. Sortiria a tot els suplements super fantàstics de diaris importants amb suplements importants on escriuen savis crítics literaris que de tant en tant ens canten meravelles d’autèntiques púrries literàries. Miquel Àngel Riera va néixer a Manacor i va escriure en la seva llengua materna i ho va fer a un nivell altíssim. L’obra de Riera és autèntica literatura, però malauradament si algú pretén comprar qualsevol llibre seu no ho podrà fer, no existeixen, no s’han reeditat. Per sort va aparèixer una recopilació de tota la seva obra narrativa i un altra de tota la seva obra poètica. A Els déus inaccessibles ens parla d’un capellà d’un petit poble de la muntanya de Mallorca. Un capellà que observem des del seu interior. Tota la novel·la està narrada des de l’interior d’ell, i allà hi trobem la seva devoció per Déu i la seva devoció pels deus clàssics. El seu descobriment de Déu va venir a partir del descobriment de la bellesa i això el va fer cercar més a Déu, però el seu interès per un poeta llatí i per la literatura clàssica en general i per un poeta en particular també és molt important en la seva manera de ser. Aquesta breu novel·la, com totes les de Riera no es poden llegir en diagonal, res hi sobra; i el final està tan ben trobat que ens sorprèn. Quan creiem que ja sabem com s’acabarà ens trobem amb una sorpresa. Una maravella més de Miquel Àngel Riera.

dijous, 24 de març de 2011

DITA DE LA SETMANA

Aquells que busquen de veritat a Déu, s’ofeguen dintre dels santuaris. Proverbi àrab

25

(del Llibre de benaventurances)

Estam parlant

i et deu semblar,

potser,

que me qued lluny,

i estic present com mai:

és quan, adesiara,

detenc, de tu,

dins meu,

la trajectòria d’un gest,

el to meravellós d’una paraula exacta,

l’inversemblant llampec

d’algun esguard prodigiós que em gires.

M’abstrec i,

sense esforç,

en faig, d’ells,

un a un,

el més incalculable

enriquiment

del record.

No hi haurà, pens, més remei

que haver una llarga vida

per fer el meticulós

ús que pertoca

d’un tan commovedor

contengut

de la memòria.

Miquel Àngel Riera

BATISCAFO KATIUSKAS

Potser aquesta sigui una de les millors cançons dels Antònia Font o potser és la millor. Crec que té punts de contacte amb aquell famós tema de la Steve Miller Band titolat “Blue Odissey”

http://www.youtube.com/watch?v=u4gEyvHKRfM

http://www.youtube.com/watch?v=7Txi_evc5QI&feature=related

BATISCAFO KATIUSKAS
Batiscafo monoplaça,
es teu focus a s'abisme
de ses aigües insondables
només tu les averigües.

Batiscafo socialista
redactant informe tràgic,
camarada, maquinista
a institut oceanogràfic.

Batiscafo solitari
dus un ruting planetari.

Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s'ha fet de nit i es plàncton s'il·lumina
i cantes ses balenes a 30.000 quilòmetres d'aquí.

Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s'ha fet de nit i es plàncton s'il·lumina
i canten ses sirenes aproximadament per no existir.

Batiscafo socialista
redactant informe tràgic,
catedràtic Yuri Puscas
a institut oceanogràfic.

Batiscafo katiuscas
fas un atles visionari.

Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s'ha fet de nit i es plàncton s'il·lumina
i cantes ses balenes a 30.000 quilòmetres d'aquí.

Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s'ha fet de nit i es plàncton s'il·lumina
i canten ses sirenes aproximadament per no existir.

WINTERTIME BLUES “The Benefit Concert”

L’any 2000 va aparèixer al mercat un doble CD produït per Warren Heynes anomenat Wintertime Blues. Sembla ser un concert que es va enregistrar arran d’un concert benèfic, però en la informació que apareix al CD no aconseguim saber a benefici de què es va fer el concert. L’únic que sabem és la gent que va participar i que en llegir els crèdits pensem que realment val la pena escoltar aquest disc. Com a grans figures apareixen els Gov’t Mule, Derek Trucks Band, Edwin McCain i Susan Tedeski; i la resta de grups i intèrprets són: Cry of Love, Larry McCray, Little Milton, John Neel, Mike Barnes, etc. Realment és un doble Cd que val la pena per a seguidors del Rock sureny i de grups aficionats a les Jam Session. El primer CD comença en un nivell acústic molt suau i va anant agafant força conforme avança el concert; el segon CD s’inicia amb Susan Tedeski interpretant “Angel From Montgomery” i després segueix la potència dels Cry of Love a qui segueixen els enèrgics Gov’t Mule. El disc acaba amb la interpretació en grup de la cançó nadalenca “Merry Christmas Baby”.

DESCALÇ SOBRE LA TERRA VERMELLA

Francesc Escribano

Amb aquest llibre en Francesc Escribano va guanyar el premi Gaziel de Biografies i Memòries de 1998. En aquest llibre se’ns explica la vida de Pere Casaldàliga, que va arribar l’any 1968 al Brasil, concretament a Sao Felix do Araguaia unes terres salvatges dominades pels terratinents i els paramilitars que imposen la seva violència per aconseguir els seus interessos. La vida de Pere Casadàliga crec que és un exemple clar del que vol dir seguir l’evangeli. Lluny dels grans palaus, dels grans temples, lluny del poder i l’opulència, de les grans cerimònies i la seva parafernàlia i lluny de la vanitat, però molt a prop de l’ensenyament de Crist, Casaldàliga fa un veritable tasca evangelitzadora. I quan dic evangelitzadora no vull dir imposar una manera de creure sinó de fer proper als més necessitats el Crist alliberador i vencedor de tot allò que és simplement material. Al llarg del relat apareixen moments realment terribles de violència i que només la veritable fe en el que creu, i actuar en conseqüència fa de Pere Casadàliga un exemple a seguir. Casaldàliga sí que predica amb l’exemple, lluny d’aquells mestres de la Llei i els fariseus que diuen i no en fan (Mt23, 1-12), lluny d’aquells que tot el dia estan pendents del seu poder i dels seus interessos. En definitiva, un llibre que ens mostra un exemple a seguir ja sigui en el terreny de la fe o en qualsevol altre aspecte de la vida. Sembla ser que s’està fent una pel·lícula sobre els primers anys de Casaldàliga al Brasil on es fa servir aquest llibre com a part del guió.

dimecres, 16 de març de 2011

DITA DE LA SETMANA

Si es comença pensant amb certeses, s’acabarà arribant a tenir dubtes; però si s’accepta començar amb dubtes, s’acabarà arribant a certeses.Francis Bacon

ZENÓ DE CITIUM REFLEXIONA EN VEU ALTA

Passo la mà per sobre la taula de fusta

per saber si té febre: he d’aprendre encara

a reconèixer la tristesa callada

dels objectes, el posat dòcil amb què

entomen la pluja àcida de les hores.

A quina escola ensenyen aquest dolor

tranquil de cadira, de llençol, de marbre?

Qui diria que l’armari enyora el vent

i les ales dels avets? Es plany de nit,

però de dia s’obre a espais d’aire i llum

i a estones, sembla que fins i tot somriu.

Gemma Gorga

MI CALLE


Els Lone Star han estat un dels més grans grups de rock o de R&B d’aquests país. L’any 1968 van editar en single aquesta cançó que diu més del que pot semblar a primer cop d’oïda. He penjat un (horrorós) enregistrament en directe i una versió que s’acompanya d’un còmic.

http://www.youtube.com/watch?v=tSGfUzrsWLw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=d-ZLcaebiIU&feature=related

MI CALLE

Vivo en un lugar
donde no llega la luz,
niños se ven
que van descalzos
sin salud.

Por la estrecha calle
algún carro viene y va
y cuando llueve
nadie puede caminar.

Mi calle

tiene un obscuro bar,
húmedas paredes
pero sé que alguna vez
cambiará mi suerte.

Doy mi dirección
al que brindo
mi amistad
más al saberla
no me quieren visitar.

Pero alguna vez,

siempre por casualidad,

he visto amigos

con mujeres en el bar.

CHICAGO: Chicago Transit Authority

El grup de jazz-rock conegut com a Chicago van néixer l’any 1967 i duien el nom de Chicago Transit Authority que era el nom de la corporació del transport públic de la capital d’Illinois. Per problemes legals el nom del grup va quedar reduït a Chicago. L’any 1969 van publicar el seu primer treball, un doble vinil anomenat Chicago Transit Authority. Aquest és un dels millors treballs d’aquest grup on destaquen temes com “Beginnings”, “Qüestions 67 & 68”, “Does Anybody Really Want Time It Is?”,l’impressionant “Poem 58” o la meravellosa versió que van fer del clàssic de Bo Diddley “I’m a Man” on en quasi vuit minuts van fer una de les millors versions d’aquest tema. Com a curiositat cal dir que els tres primers treballs d’aquest grup van ser àlbums formats per dos vinils i que el quart àlbum estava format per quatre vinils enregistrats en directe al Carnegie Hall. La primera formació d’aquest grup estava formada per: Robert Lamm (veu i teclats), Peter Cetera (veu i baix), Terry Kath ( veu i guitarra), Daniel Seraphine ( bateria),Lee Loughnane (trompeta), James Pankow (trombó) i Walter Parazaider (saxo, flautes i vents en general). Tot i que van començar en una línea jazz-rock molt fresca i a la vegada potent, van anant derivant cap el pop més ensucrat de balades fàcils. Una pena.

FUNCIÓ D’ESTIU

Christa Wolf

Aquesta novel·la de l’escriptora alemanya Christa Wolf va aparèixer per primer cop a Alemanya l’any 1989. És una obra que parla de records d’un estiu a través de l’experiència de diversos protagonistes que comparteixen uns dies de vacances. Aquests protagonistes són un grup d’amics que viuen a la ciutat i que coincideixen passant uns dies d’estiu al camp. Un dels nexes d’unió de tots ells és una sensació constant de que estan essent apartats d’un grup no concret al que pertanyen. L’obra comença amb una frase breu però que ens obra la cortina de l’escenari on es representarà una història de diferents veus, la frase diu: “Fou aquell estiu tan estrany”. La frase que tanca el primer paràgraf ens presenta un personatges que coneixerem a través del relat i ens mig anticipa com acabarà tot: “Ara que la Luisa ha marxat, la Bella ens ha deixat per sempre, la Steffi és morta i les cases destruïdes, a la vida torna a regnar la memòria”. Funció d’estiu és una novel·la intensa on l’autora sap dibuixar amb precisió cadascun dels trets característics dels seus personatges, per, entre tots ells, tots donar forma a una novel·la.

dimecres, 9 de març de 2011

DITA DE LA SETMANA

Només l’home culte és lliure. Epíctet de Frigia

PETIT ECO EN EL STYX

Ara, desvetllat serpent,

anellant-me en secrets signes,

em perdia pels malignes

camins del meu pensament.

Presoner de mancament

que creix en un vell dolor,

negre riu dominador,

aigua de negat, t’emportes,

crit avall, record de mortes

esperances de claror.

Salvador Espriu

CLOSING MY EYES

Senzillament una de les joies que els Fleetwood Mac van enregistrar al meravellós Then Play On

http://www.twitvid.com/CHDQB

CLOSING MY EYES

Now it's the same as before
And I'm alone again

With no sorrow for myself
And I'm blaming no one else

And closing my eyes
And seeing you standing there

Now it's the same as before
You've touched me with your love

And though you're in my heart
We're still a world apart
As now I'm back to the time
Where I would search for a dream
But no use to try anymore as before
Someday I'll die, and maybe then I'll be with you

So I'm closing my eyes
To hear the people laugh

For they're all alone
Not knowing where to go

But is it asking too much
When the question is what to do
With the life I have
It seems I know nothing now
Except my love for you
And the strength in my hands
To go on feeding your smile



TURTLE ISLAND STRING QUARTET: The Hamburg Concert

The Turtle Island Quartet és un impressionant quartet de corda americà format l’any 1985. En aquest disc compacte es recull una actuació que van fer a Hamburg l’any 1998. En aquest concert van interpretar tota mena de música, des de versions de clàssics com Bach o Vivaldi a versions de músics de jazz com Thelonius Monk o Pat Metheny, passant per uns quants temes propis. Aquest quartet està format per David Batakrishnan (violi i violi baríton), Evan Price (violí), Danny Seidenberg (viola i violí) i Mark Summer (Cello). Un disc per gaudir qualsevol aficionat a la música, ja sigui clàssica, jazz o bona música en general.

KHADJÍ-MURAT

Lev Tolstoi

Segons diu Harold Bloom, en el pròleg d’aquest llibre en l’edició que va fer Editorial Destino juntament amb UPF l’any 1996, aquesta “és la millor narració que s’ha escrit mai, o, si més no, la millor que jo he llegit”. La veritat és que Khadjí-Murat és un relat engrescador, que un cop el comences no el pots deixar. Sota la senzilla aparença d’una novel·la sobre un lluitador rebel s’amaga tot un munt d’idees sobre altres temes. El protagonista és un guerrer txetxè que es rebel·la contra el seu cap i s’entrega al tsar per lluitar contra el seu antic cap. Dins d’aquest relat s’hi trobem reflexions sobre la guerra, el poder, l’ambició, la llibertat dels pobles petits sotmesos per pobles més grans, etc. Khadjí-Murat és una novel·la per llegir i tornar a llegir i anar trobant petites joies, grans idees que ens fan pensar sobre temes totalment actuals. Sense anar més lluny, els problemes del Caucas i concretament els de Txetxenia encara està per resoldre.

dimarts, 1 de març de 2011

DITA DE LA SETMANA

En totes les activitats és saludable, de tant en tant, col·locar un signe d’interrogació en aquelles coses que durant molt de temps s’han donat com a segures. Bertrand Russell

EL GUANY

Res no he perdut,

que res no posseïa

qui arribava invàlid i nu.


Però he guanyat a poc a poc, de pressa,

rovell d’enyors, peresa acovardida

i una mesura rasa d’incerteses

on cerca brins la desmenjada fe.

Pere Quart

YOUR LOVE IS THE PLACE WHERE I COME FROM


Aquest és potser el tema més conegut dels Teenage Fan Club. Simplement, una molt bona cançó pop, de vegades en costa de trobar-ne.

http://www.youtube.com/watch?v=5Qhd6sTMVto&feature=related

YOUR LOVE IS THE PLACE WHERE I COME FROM

Your sadness don't lie
your feelings can't hide
you always know why
but your reasons are sly
you never deny
what you feel inside
i disappear when you're not here
in my life
I can't slip away when i see your face
i lose my confusion
your love is the place where i come from
when i'm on my own i'm lost in space
my freedoms a delusion
your love is the place where i come from
My sadness don't lie
my feelings can't hide
i just can't deny
what i feel inside

JIMMY WITHERSPOON: Live at The Mint

Jimmy Witherspoon va ser un cantant de blues i de jazz amb una veu molt característica que es va donar a conèixer a la banda de Jay McShann a la segona meitat dels anys quaranta. La seva interpretació més coneguda pels amants del blues és la que va fer del tema de Bessie Smith Ain’t Nobody’s Business. Poc a poc va anant acostant-se al jazz però sense perdre el seu toc bluessy. A la dècada dels vuitanta va patir un càncer del que es va poder sortir, però a la dècada dels noranta un càncer de gola va acabar amb ell. Aquest disc enregistrat al Club Mint va ser el seu darrer enregistrament. L’acompanya un fantàstic quartet encapçalat per un dels grans guitarristes del blues i del jazz actual, Robben Ford. En aquest disc es pot sentir la veu de Jimmy castigada per la malaltia però ell aguanta i se’n surt. Un recull de clàssics del blues i del jazz amb so de petit club, que és com millor es gaudeix aquest tipus de música. Es fa difícil triar cap tema destacat, tots estan esplèndidament interpretats i la producció és excel·lent, cap soroll de club fora de lloc tan sols els imprescindibles per situar-nos. Quinze mesos després de aparèixer aquest disc moria el gran Jimmy Witherspoon.

EL SOROLL I LA FÚRIA

William Faulkner

Segons alguns estudiosos i crítics literaris El soroll i la fúria és una de les vint millors novel·les del segle xx. És una novel·la, com la majoria de les de Faulkner, difícil; que necessita que el lector posi molt de la seva banda per anar entrant en la novel·la, enmig de diàlegs i pensaments que de vegades apareixen sense un estricte ordre gramàtic. El monòleg interior predomina al llarg de les quatre-centes i poques pàgines que conformen aquesta obra en al seva edició de la editorial Proa. L’argument d’aquesta novel·la és la tràgica i depriment història de la família Compson, una família del sud dels Estats Units que en una època va viure el seu màxim esplendor i a poc a poc va perdent les seves terres, les seves influències i el seu poder respecte a aquells que l’envolten. Els principals protagonistes són els quatre germans Compson: Caddy, la noia; Quentin, un jove que va arribar a estudiar a Harvard; Janson, que treballa a una botiga del poble, i el més petit de tots, Benjy qui, des del moment del seu naixement pateix retard mental. Després de veure els esdeveniments des del punts de vista dels germans Compson apareix la veu de Dilsey, la dona negra que cuida de la casa dels Compson i que al llarg dels anys de treballar per a ells coneix totes les misèries d’aquesta família.