dimecres, 23 de febrer de 2011

DITA DE LA SETMANA

Què és l’avarícia? Viure contínuament en la pobresa per por de ser pobre. Sant Bernat de Clairvaux

CAIGO SOBRE UNA SILLA

Cuando yo caigo sobre una silla

y mi cabeza roza la muerte;

cuando cojo con mis manos la tiniebla

de las cazuelas, o cuando contemplo

los documentos representativos

de la tristeza, es

la amistad quien me sostiene.


Antonio Gamoneda

SHE’S A RAINBOW

L’any 1969 The Rolling Stones publicaven el disc Their Satanic Majesties Request i aquesta cançó era la que obria la cara B d’aquell vinil. Una de les grans meravelles que han fet aquesta fantàstica banda. En aquest tema Nicky Hopkins era el que tocava el piano i també participa el baixista de Led Zeppelin John Paul Jones.

http://www.youtube.com/watch?v=Jl3arNBLcHE&feature=related

SHE’S A RAINBOW.

"...She comes in colors everywhere;
She combs her hair
She's like a rainbow
Coming, colors in the air
Oh, everywhere
She comes in colors

She comes in colors everywhere;
She combs her hair
She's like a rainbow
Coming, colors in the air
Oh, everywhere
She comes in colors

Have you seen her dressed in blue?
See the sky in front of you
And her face is like a sail
Speck of white so fair and pale
Have you seen a lady fairer?

She comes in colors everywhere;
She combs her hair
She's like a rainbow
Coming, colors in the air
Oh, everywhere
She comes in colors

Have you seen her all in gold?
Like a queen in days of old
She shoots her colors all around
Like a sunset going down
Have you seen a lady fairer?

She comes in colors everywhere;
She combs her hair
She's like a rainbow
Coming, colors in the air
Oh, everywhere
She comes in colors

She's like a rainbow
Coming, colors in the air
Oh, everywhere
She comes in colors..."

NUBLUES: “Dreams Of a Blues Man”

Nublues és un grup britànic format per Jay Nicholls (veu), Ramon Goose (guitarra i sintetitzadors), Ed Vans (baix) I Paul Francis (bateria). L’any 2004 van debutar amb aquest disc on barregen hip-hop i blues. En principi pot semblar una aposta arriscada però el resultat és un disc molt aconseguit, més proper al blues que a cap altre tipus de música, però amb petites dosis de hip-hop que li donen un aire únic. El disc està format per nou temes, tots escrits per membres de la banda, no hi ha cap versió. En aquest disc col·laboren un harmonicista, Kevin Wells i un DJ, DJ”sense esar”. De entre tots els temes cal destacar els sis minuts de “Blues Man on the Run” que obra el disc i també “Conversation Breakdown”.

LA MEMÒRIA ENCESA

Joan Brossa

Aquesta antologia poètica de Joan Brossa, que du com a subtítol “Mosaic antològic”, es va editar l’any 1998. El llibre comença amb un pròleg a càrrec de Glòria Bordons. En aquest pròleg se’ns diu que aquesta no és una antologia clàssica ja que és una antologia de Brossa sobre Brossa. El llibre està format per una sèrie de poemes inèdits,fins aleshores i poemes coneguts de Brossa. Sembla que aquesta antologia està feta a partir d’una selecció de textos escrits entre 1949 i 1996 i que la intenció que té és la de ser una obra divulgativa de la poesia de Joan Brossa on el lector s’acosti a la seva poesia d’una manera una mica anàrquica ja que la tria i distribució dels poemes s’han fet senes seguir un ordre cronològic de creació i na cap ordre de qualsevol mena. La majoria són poemes breus encara que apareixen sonets i d’altres composicions poètiques més formals.

dimarts, 15 de febrer de 2011

DITA DE LA SETMANA

La violència és el darrer recurs de l’incompetent. I. Assimov

PLAERS

El primer esguard per la finestra al matí

El vell llibre retrobat

Rostres plens d’entusiasme

Neu, el canvi de les estacions

El diari

El gos

La dialèctica

Dutxar-se, nedar

Música antiga

Sabates còmodes

Comprendre

Música nova

Escriure, plantar

Viatjar

Cantar

Ser amable.

Bertolt Brecht

AZZURRO

La lletra d’aquesta cançó, que va fer famosa Adriano Celentano, la va escriure el gran Paolo Conte. Conte va començar com a compositor i va acabar actuant cantant i tocant el piano, però en una línia molt propera al jazz i al blues molt allunyada de l’estil de Celentano.

http://www.wat.tv/video/paolo-conte-azzuro-live-ymgy_2ey2h_.html

http://www.youtube.com/watch?v=pP7d92CySpA

AZZURRO

Cerco l'estate tutto l'anno
e all'improvviso eccola qua.
Lei è partita per le spiagge
e sono solo quassù in città,
sento fischiare sopra i tetti
un aeroplano che se ne va.

(RIPRESA)
Azzurro,
il pomeriggio è troppo azzurro
e lungo per me.
Mi accorgo
di non avere più risorse,
senza di te
E allora
io quasi quasi prendo il treno
e vengo, vengo da te,
Ma il treno dei desideri
nei miei pensieri all'incontrario va.

Sembra quand'ero all'oratorio,
con tanto sole, tanti anni fa.
Quelle domeniche da solo
in un cortile, a passeggiar
ora mi annoio più di allora,
neanche un prete per chiacchierar.

(RIPRESA)

Cerco un po' d'Africa in giardino,
tra l'oleandro e il baobab,
come facevo da bambino,
ma qui c'è gente, non si può più,
stanno innaffiando le tue rose,
non c'è il leone, chissà dov'è.

(RIPRESA)

BLAU

Espero l’estiu tot l’any

y de cop ja està aquí.

Ella s’ha ant a la platja

i jo estic sol aquí a la ciutat.

Sento un soroll damunt del sostre

un avió que se’n va.

Blau,

la tarda és molt blava

i se’m fa llarga.

M’adono

que no tinc remei

sense tu.

Y ara

quasi perdo el tren

i vinc, vinc cap a tu,

però el tren dels meus desitjos

en el meu pensament va al contrari.

Sembla a quan era al seminari

feia tant de sol, fa molts anys.

Aquells diumenges en solitud

passejant pel camp

avui m’enfado més que aleshores,

però ni tan sols tinc un capellà per xerrar.

Cerco una mica d’Àfrica al jardí,

entre el llorer i el baobab,

Com feia quan era un nen,

però aquí hi ha gent, i ja no es pot,

estar regant les teves roses,

no hi és el lleó, qui sap on és.



TO CRY YOU A SONG: A Collection Of Tull Tales

“To Cry You a Song” és el títol d’una cançó dels Jethro Tull que van enregistrar per primera vegada dins del seu LP Benefit. L’any 1996 el segell discogràfic Magna Carta va editar aquest disc d’homenatge als Jethro Tull i que van titular amb el títol d’aquesta cançó. Entre els músics que hi van participar cal destacar quatre membres de la primera formació dels Jethro Tull: Mick Abrahams, Clive Bunker, Glenn Cornick i Dave Pegg; grans de la música rock com Keith Emerson, Glenn Hughes, Dereck Trucks, Phil Manzanera, John Wetton o Roy Harper, bluesmens com el gran Charlie Musselwhite; el grup Wolfstone al complert, etc. El resultat és un disc de versions de Jethro Tull que, en general, no aporten gaire de nou ja que la majoria dels intèrprets es dediquen a fer versions més o menys iguals que els temes originals. De totes maneres cal destacar la versió que fan Keith Emerson, M. Abrahams, C. Bunker i G. Cornick del tema “Living in The Past” i la versió de “Locomotive Breath” capitanejada pels Tempest. Com a curiositat trobem el primer tema que és un recull de retalls d’interpretacions de flauta d’Ian Anderson.

LETRAS (1962-2001). Bob Dylan

Ja fa tres anys que es va publicar aquesta edició del que van ser en el seu moment les traduccions completes al castellà de Bob Dylan. Després d’aparèixer aquest llibre, Dylan va publicar Modern Times. Es a dir que en aquest volum de 1264 pàgines apareixen traduïdes al castellà totes les cançons des del primer disc anomenat Bob Dylan fins al que va enregistrar l’any 2001 Love And Theft. La traducció la van realitzar Miquel Izquierdo i José Moreno. Però el que em sembla més curiós d’aquest llibre és que no és tan sols una traducció ja que, després de les traduccions de cada disc, es troben una sèrie de notes sobre el disc en qüestió i de cada una de les cançons anteriorment traduïdes i d’algunes més. Aquestes interessantíssimes notes corren a càrrec de Alessandro Carrera. El llibre és indispensable a qualsevol biblioteca d’un aficionat a Bob Dylan i, encara que sembli exagerat, una peça interessantíssima a qualsevol aficionat a la literatura i en concret a la poesia.

dimarts, 8 de febrer de 2011

DITA DE LA SETMANA

El món no està en perill per culpa de les persones dolentes sinó per aquelles que permeten la maldat. Albert Einstein

VIU, DIUS, EN EL PRESENT

Viu, dius, en el present;

viu només en el present.


Però jo no vull el present, vull la realitat;

vull les coses que existeixen, no el temps que les mesura.


Què és el present?

És una cosa relativa al passat i al futur.

És una cosa que existeix en virtut de que altres coses existeixin.

Vull només la realitat, les coses sense present.


No vull incloure el temps en el meu esquema.

No vull pensar en les coses com presents; vull pensar en elles com a coses.

No vull separar-les de si mateixes, tractant-les com presents.

Ni com reals les hauria de tractar.

No les hauria de tractar com a res.


Hauria de veure-les, només veure-les;

veure-les fins no poder pensar en elles,

veure-les sense temps, ni espai,

veure podent dispensar tot menys allò que es veu.

És aquesta la ciència de veure, que no és cap.


(de Poemes inconjunts) Fernando Pessoa

I DON'T LIKE MONDAYS

Aquesta cançó la va escriure l’any 1979 Bob Geldof quan encara formava part del grup Boomtown Rats. La va escriure a partir d’un fet tràgic: El dilluns 29 de gener una noia de setze anys es va dedicar a disparar des de casa seva, amb un rifle, als alumnes de la seva escola que hi era davant de casa seva. Després de sis hores, dos morts i nou ferits la noia va ser detinguda. Quan li van demanar el perquè del fet, la noia es va limitar a dir: “No m’agraden els dilluns”. El rifle en qüestió li havien regalat per Nadal.

http://www.goear.com/listen/3916ae9/i-dont-like-mondays-the-boomtown-rats

I DON'T LIKE MONDAYS

(Bob Geldof)

Boomtown Rats - 1979

The silicon chip inside her head

Gets switched to overload

And nobody's gonna go to school today

She's gonna make them stay at home

And daddy doesn't understand it

He always said she was good as gold

And he can see no reason

Cos there are no reasons

What reasons do you need to be shown

Tell me why

I don't like Mondays

Tell me why

I don't like Mondays

Tell me why

I don't like Mondays

I want to shoot

The whole day down

The telex machine is kept so clean

And it types to a waiting world.

And Mother feels so shocked

Father's world is rocked

And their thoughts turn to

Their own little girl

Sweet 16 ain't that peachy keen

No it ain't so neat to admit defeat,

They can see no reasons

Cos there are no reasons

What reasons do you need oh oh oh oh

Tell me why

I don't like Mondays

Tell me why

I don't like Mondays

Tell me why

I don't like Mondays

I want to shoot

The whole day down, down, down

Shoot it all down

And now the playing's stopped in the playground now

She wants to play with her toys awhile

And school's out early and soon we'll be learning

And the lesson today is how to die

And then the bullhorn crackles

And the captain tackles

With the problems and the how's and why's

And he can see no reasons

Cos there are no reasons

What reason do you need to die, die, oh oh oh

And the silicon chip inside her head

Gets switched to overload

And nobody's gonna go to school today

She's gonna make them stay at home

And daddy doesn't understand it

He always said she was good as gold

And he can see no reasons

Cos there are no reasons

What reason do you need to be shown

Tell me why

I don't like Mondays

Tell me why

I don't like Mondays

Tell me why

I don't like, I don't like

I don't like Mondays

Tell me why

I don't like, I don't like

I don't like Mondays

Tell me why

I don't like Mondays

I want to shoot

The whole day down

MARC RIBOT Y LOS CUBANOS POSTIZOS

Marc Ribot és un guitarrista americà d’elit, un virtuós que ha tocat al costat de grans de la música com ara Tom Waits, Elvis Costello, Marianne Faithfull, Caetano Veloso, John Zorn, John Henry, Medesky, Martin & Wood, etc. que l’any 1998 va enregistrar el seu primer disc acompanyat dels Cubanos Postizos. Aquest disc reflecteix la manera que té Marc Ribot d'interpretar la música cubana. Aquest excel·lent disc s’inicia amb un dels millors temes de les seves peces: “Aurora en Pekín”. Dels nous temes restants destaquen “Postizo”, l’únic que porta la firma de Ribot, “No me llores más”, “Fiesta en el solar” i “La vida es un sueño”. Aquest és un disc de pura fusió de jazz amb música cubana que aconsegueix un so magnífic i en general aconsegueix un resultat força rodó. La majoria de temes són originals d’Arsenio Rodríguez. Després d’aquest disc, Marc Ribot, va enregistrar dos discos més en la mateixa línia i també acompanyat del Cubanos Postizos.

SÍLABAS NEGRAS

Antonio Gamoneda

Antonio Gamoneda és un dels més importants poetes de la literatura espanyola actual. Sílabas negras és una antologia sorgida com a conseqüència de la entrega del XV Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana de l’any 2006. En l’estudi preeliminar s’explica que no és una antologia realitzada després d’un acurat estudi i després d’unes quantes xerrades amb l’autor. És una antologia que va ser feta a corre-cuita, amb urgència; però no per això deixa de ser de tenir un gran resultat. Curiosament aquest extens recull de poemes d’Antonio Gamoneda no segueix una línea recta des dels orígens de la seva obra fins als darrers poemes sinó que la selecció poètica està distribuïda en diferents apartats amb aquests títols: Esfera, País sin retorno, Parajes, Materia alzada, La dulzura y la sombra, Pasiones vanas, inútiles, impuras, Atrabilis, Fármaco, Geografías blancas y quatre poemes inédits que s’acompanyen de la seva versió autografiada. A cada un d’aquests blocs apareixen poemes de diferents llibres de Gamoneda però sense sentit estrictament cronològic. A més a més del poemes aquest llibre consta d’un estudi preliminar, una bibliografia i una breu notícia biogràfica. Un molt bon llibre per acostar-se a l’univers poètic d’aquest poeta nascut a Oviedo però afincat a Lleó.

dimarts, 1 de febrer de 2011

DITA DE LA SETMANA

"Puc perdonar, però no oblidar” només és un altra manera de dir “No puc perdonar” H. Ward Beecher

SEMPRE ÉS MAI FORA

Sempre és mai fora
teu, i el que hi veus
són les mirades
preconcebudes
amb què els ulls poblen
l’aflicció
del buit. Només
et tens, i ens vols
mirar distints,
però no som
sinó semblances
inexistides
de tu, figures
que et dedueixes
i amb què t’intentes
inútilment
coexistir.
Només et tens,
i, a cada instant,
ets tots els llocs
del temps. La teva
pell és el límit
de l’univers.
Carles Camps Mundó

ALBATROSS


A l'LP dels Fleetwood Mac anomenat English Rose apareixia aquest fantàstic tema instrumental amb el segell del gran guitarrista Peter Green. Un tema d’aquells, tan impressionants. que encara ara no sona passat de moda; és un clàssic. Una vegada vaig conèixer una persona que durant una temporada es passava la tarda ficant monedes a una màquina de música de les que hi havia la bars i només escoltava aquest tema.

http://www.goear.com/listen/bc01eed/albatross-401-fleetwood-mac

http://www.youtube.com/watch?v=6ombnqWR3eA&feature=related

PAN & REGALIZ

Aquest disc va ser enregistrat l’any 1971 i està considerat una dels vinils essencials de la música progressiva del país en els anys setanta. Tot i que és un gran disc, crec que està sobrevalorat. Al poc temps del seu enregistrament uns quants membres del grup van deixar la banda i aquesta va desaparèixer. Tot i ser un grup de música progressiva, els temes tenen una durada de música pop-rock, l’únic tema una mica llarg és Today is Raining que arriba als nou minuts i una mica més, la resta és mou al voltant dels tres minuts. La música d’aquest grup està molt influenciada per grups d’aquella època com Jethro Tull o Pink Floyd. Com a tema curiós destacaria Song For a Friends que recorda algun tema dels que havien fet els Queen en el seus primers discos, com podria ser el tema Good Company del vinil A night at The opera.

CARTES A UN JOVE POETA

Rainer Maria Rilke

Un jove aficionat a la lectura i a escriure poesia, un bon dia va enviar els seus poemes a un dels seus poetes més admirats: Rainer Maria Rilke. Aquest jove, anomenat Franz Xaver Kappus, va mantenir, entre 1903 i 1906, correspondència amb el seu admirat poeta mentre aquest anava voltant per diferents llocs d’Europa fugint de penalitats i intentat guanyar-se la vida d’una manera o d’altra. En aquestes cartes, Rilke parlava de la creació literària, de la poesia, de la seva concepció del món, sobre la vocació de l’escriptor, etc. En aquella època, ell es trobava en un punt a mig camí de dues èpoques diferents en la seva trajectòria poètica. Aquest recull de cartes va ser editat vint anys després de la mort de Rilke i només apareixen les seves missives i no les de Kappus que evidentment no tenen cap interès literari. Aquest és un llibre breu però ple de temes interessants per a qualsevol aficionat a la literatura de qualitat.