dilluns, 24 de gener de 2011

DITA DE LA SETMANA

No rebo cartes dels morts i, de totes maneres, cada dia els estimo més. (Emily Dickinson)

IN MEMORIAM KATHLEEN RAINE

“Encara que també els somnis són veritat

amb el viu tremolor de l’inefable i terrible,

el negat i temut, l’odiat i trist,

l’extrem que no pot suportar-se.

Les paraules tenen el seu sentit

en el temps ¿o sols som un somni errant?”

Joan Perucho

NIT MÀGICA (Nyhta Magikia)


Aquest és un tema musicat per Mikis Theodorakis i que han cantat i enregistrat moltíssims cantants grecs, en aquest cas he penjat una versió de Manolis Mitsias i una de la versió que va fer en català Maria del Mar Bonet en els seu disc EL·LAS.

http://www.youtube.com/watch?v=z3t8UDgH76o

http://www.youtube.com/watch?v=-K7qyHP-9oo&feature=related

NIT MÀGICA

Còsmica quietud
recorda't d'aquella veu:
ell com una ombra dins la nit
quan em digué: mai més, mai més amb tu.

Jo vaig ser la terra
clivellada de set,
ell, allà dalt, al cel, l'univers
cantant per a mi: mai més plourà per tu.

Pàl·lida sibil·la,
consternada per aquell conjur,
en va cercava la música del cor.
L'eco repetí: mai més, mai més amb tu.

ALLMAN BROTHERS BAND: “Sweet Melissa” (An Acoustic Evening)

L’any 2003 va aparèixer un disc no oficial dels Allman Brothers titulat Sweet Melissa i subtitulat An Acoustic Evening. La presentació del CD es tan pobre que no especifica quan va ser enregistrat ni qui eren els components dels Allman Brothers que tocaven en aquell enregistrament. Fins i tot diria que la foto de la portada del CD no va ser realitzada el dia d’aquest concert acústic. L’únic que apareix escrit en el CD es la relació dels deu temes que formen el disc, que menys. Val a dir que aquest enregistrament acústic és una petita joia i que el so està molt i molt bé. A part de clàssics dels Allman Bros com Midnight Rider i In Memory Of Elizabeth Reed cal destacar les dues versions que fan del mític tema de blues del no menys mític Robert Johnson, Come Into My Kitchen. Un disc que mai m’he cansat d’escoltar.

OLOR DE COLÒNIA

Sílvia Alcàntara

Aquesta novel·la publicada l’any 2009 ha estat tot un èxit de vendes. La veritat és que crec que l’autora aconsegueix allò que pretén: explicar com era la vida en una colònia de les que hi havia al llarg del riu Llobregat. Aquest llibre crec que no te cap gran pretensió literària però està molt ben travat. La prosa és molt senzilla i planera, la qual cosa la fa apta per a qualsevol tipus de lector. Però Olor de Colònia no ens mostra la vida en una colònia com si fos una novel·la naturalista del segle XIX; en aquest llibre també hi ha molt d’intriga que el fa molt llegidor i la trama està tan ben escrita que fins a la darrera pàgina no sabem ben bé tot el que havíem de saber, encara que unes pàgines abans del final pensem que ja ho sabem tot. Una novel·la entretinguda i molt fàcil de llegir.

dimarts, 18 de gener de 2011

DITA DE LA SETMANA

Ningú pot estimar les seves cadenes, encara que siguin d’or pur. I. Heywood

L’HOME I LA MAR

Home lliure, per sempre t’estimaràs la mar!
Espill de la teva ànima, l’hi veus emmirallada
en l’infinit vaivé d’onada rera onada,
i tu ja ets un abisme més amargant encar.

Et plau de submergir-te dins de la teva imatge;
l’estrenys amb ulls i braços, però el cor es distreu
d’escoltar adés i ara la seva pròpia veu
en el brum d’aquest plany indomable i salvatge.

Tots dos sou tenebrosos i tots dos sou discrets:
home, als teus gorgs immensos no arribà mai cap sonda,
oh mar, és insabuda ta riquesa més fonda,
tan gelosos com sou de preservar els secrets!

I tanmateix, després de segles innombrables,
heu seguit barallant-vos, cruels, a dret i a tort,
de tant com estimeu el carnatge i la mort,
oh lluitadors eterns, oh germans implacables!

Charles Baudelaire

LILITH


Aquesta setmana he triat una cançó que vaig descobrir quan vaig escoltar el disc Icones de Nena Ventsanou i que en general em va deixar impressionat. La cançó es diu Lilith i sembla que fa referència a la que alguns consideren la primera dona que va existir, abans i tot que Eva. Nena Venetsanou és una de les millors veus de la música grega, sempre ve de gust escoltar-la.

http://www.youtube.com/watch?v=ca4jKXztwB4&feature=related

LILITH

My thought of you besetting me

Let in the shadows lie

Lilith, so beautiful a name.

Your name has nearly died.

Your eyes dark like ebony

And so blue your body seems

What hands have cruelly nailed you

In the midst of the Abyss.

We lead ungrateful, petty lives

Who will break the spell for real?

In our homes in silence we live

Who will come to vanquish fear?

With magic potions you like playing.

Dark witch of the Abyss.

You keep away from Paradise

Its fire upon you never lit.

In dungeons they have thrown you

But you, all naked dance

Unspekable birth you plant.

Disunity seeds you plant.

My sweet flower and nightflower

My dark-haired nightingale

You whir around in sorrow

Trapped in your gloomy jail.

I feel the starts, I feel the leaps

Around us this whirring sign

I do not name anything

Lilith, you are dark as night.

ATOMIC ROOSTER: Death Walks Behind You

Banda britànica de hard-rock i rock progressiu, formada l’any 1969 pel teclista I principal compositor Vincent Crane, ex component de The Crazy World of Arthur Brown, el cantant i baixista Nick Graham i el bateria Carl Palmer. Després del primer disc, el baixista i el bateria abandonaven el grup i van ingressar John Cann (guitarra) i Paul Hammond (bateria). Van enregistrar un dels seus millors discos: Death Walks Behind You (1970) on destaquen el tema que obre el disc i es titula com el disc i temes com Tomorrow Night, Sleeping for Years o Gershatzer. Aquest disc és una bona mostra de rock progressiu amb unes gotes de textures gòtiques i molta dosi de hard rock. En la reedició en CD es troben sis bonus tracks bàsicament de enregistraments fets a sessions de la BBC.

ELS JARDINS INCENDIATS

Gabriel Janer Manila

Amb aquesta novel·la, Gabriel Janer Manila va guanyar el premi Carlemany l’any 1997. Es podria dir que aquesta novel·la és la història d’una saga familiar mallorquina, tot i que no és ben bé això exactament. També es podria dir que Els jardins incendiats és una novel·la policíaca, però aquesta afirmació, tot i que té una part de veritat, seria massa pobre per definir aquesta obra. Els jardins incendiats té una mica de novel·la d’intriga, un xic de història d’una família burgesa i molt de novel·la molt ben escrita que ens fa llegir amb moltes ganes fins que arribem a la darrera paraula que tanca la novel·la. Potser és per la seva brevetat, no arriba per poc a les dues-centes pàgines o segurament perquè està molt ben plantejada i molt ben resolta, però Els jardins incendiats és d’aquelles obres a les que no els hi sobra ni una coma.

dilluns, 10 de gener de 2011

DITA DE LA SETMANA

Aquell que s’ocupa massa en fer el bé no té temps de ser bo. Rabindranath Tagore

MAR MATINAL

Deixeu que aquí m’estigui.

I que posi una mica els ulls en la natura.

Aquest mar matinal, aquest cel sense núvols,

amb llurs blaus resplendents, i la groga ribera.

Tot bell i immensament il·luminat.


Deixeu que aquí m’estigui.

I que m’enganyi com si veiés tot això

(de fet ho vaig veure un instant

quan aquí em vaig estar per primera vegada)

i no també aquí les meves fantasies,

les meves recordances, les imatges del goig.

Konstandinos P. Kavafis

SONG FROM ADAM


En el primer LP de Jackson Browne, editat l’any 1972, va aparèixer aquesta cançó que anys després, l’any 1998, va interpretar M. del Mar Bonet en un CD d’homenatge a Jackson Browne.

http://www.youtube.com/watch?v=wb75Jwil0Zg

http://www.goear.com/listen/98839c2/song-to-adam-maria-del-mar-bonet

SONG FROM ADAM

Though Adam was a friend of mine, I did not know him well
He was alone into his distance
He was deep into his well
I could guess what he was laughing at, but I couldn't really tell
Now the story's told that Adam jumped, but I've been thinking that he fell

Together we went traveling, as we received the call
His destination India, and I had none at all
Well, I still remember laughing with our backs against the wall
So free of fear, we never thought that one of us might fall

I sit before my only candle, but it's so little light to find my way
Now this story unfolds before my candle
Which is shorter every hour as it reaches for the day
But I feel just like a candle in the way
I guess I'll get there, but I wouldn't say for sure

When we parted we were laughing still, as our goodbyes were said
And I never heard from him again as each our lives we led
Except for once in someone else's letter that I read
Until I heard the sudden word that a friend of mine was dead

I sit before my only candle, like a pilgrim sits beside the way
Now this journey appears before my candle
As a song that's growing fainter the harder that I play
But I fear before I end I'll fade away
But I guess I'll get there, though I wouldn't say for sure

Though Adam was a friend of mine, I did not know him long
And when I stood myself beside him, I never thought I was as strong
Still it seems he stopped his singing in the middle of his song
Well I'm not the one to say I know, but I'm hoping he was wrong

I'm holding out my only candle, though it's so little light to find my way
Now this story's been laid beneath my candle
And it's shorter every hour as it reaches for the day
Yes, I feel just like a candle in the way
I hope I'll get there, but I never pray

CANÇÓ PER ADAM

Encara que fos amic meu

No el coneixia prou

El veia sempre lluny, ben lluny

Al fons del pou que ell es va fer

Mai no vaig saber ben bé

El perquè del seu somriure inquiet

Sento a dir que va llançar-se al buit

Però no crec que si llancés

Corríem món

I el món s’obri en dues direccions

Ell se’n va anar cap a Orient

Jo no vaig anar enlloc

Sembla com si encara fos aquí

Assegut molt a prop meu

Ni ell ni jo no hauríem mai cregut

Que cap dels dos marxés

La llum d’aquest matí és tan prima

Que no veig quin pot ser el millor camí

Per entendre aquesta història que em capfica

I se’m fon de mica en mica

A dins dels ulls quan ve la nit

Sóc tan feble com aquesta llum

Però me’n sortiré

Segur que sí, segur.

Somrèiem en dir-nos adéu

No crèiem que passés

Que aquell adéu dures tant temps

I no ens veiéssim més

Recordo com un dia algú em va dir

Que tot li anava bé

I al cap de poc vaig descobrir

Que allò no era cert.

La llum d’aquest matí és tan prima

Que no veig quin pot ser el millor camí

Per entendre aquesta història que em capfica

I se’m fon de mica en mica

A dins dels ulls quan ve la nit

Sóc tan feble com aquesta llum

Però me’n sortiré

Segur que sí, segur.

Encara que fos amic meu

No el coneixia prou

Però sempre que el tenia a prop

Em semblava molt fort

I tanmateix es va aturar

Amb la cançó a mig fer

I no està bé que ho digui jo

Però va fer mal fet

La llum d’aquest matí és tan prima

Que no veig quin pot ser el millor camí

Per entendre aquesta història que em capfica

I se’m fon de mica en mica

A dins dels ulls quan ve la nit

Sóc tan feble com aquesta llum

Però me’n sortiré

Segur que sí, segur.

(Adaptació: Josep Tero)

CORKY SIEGEL’S CHAMBER BLUES

Corky Siegel és un bluesmen de Chicago que és compositor, cantant, pianista, i harmonicista que un bon dia es va treure de la màniga el que ell va anomenar el blues de cambra. És a dir, va barrejar la música de cambra i el blues. En aquest disc, Corky Siegel s’acompanya de la West End String Quartet (Corinne Stilwell i Katherine Hughes tocant els violins, Jill Kaeding al cello i Ricard Halajian a la viola) i del percussionista provinent del jazz i del funk, Frank Donaldson. El disc està format per 10 temes on destaquen Slow Blues (opus 7) i Filisko’s dream (opus 12). Aquest disc només és apte per aficionats a la música en general, però no apte per a puristes del blues i per a puristes de la música classe. Una barreja agradable, fresca i divertida de blues i música de cambra.

OBRA POÉTICA COMPLETA.

César Vallejo

César Vallejo va ser un poeta peruà nascut l’any 1892 i que va morir a París l’any 1938. El seu primer llibre de poemes Los heraldos negros es va publicar l’any 1918. En aquest primer llibre de Vallejo encara es poden trobar les seves influències del modernisme i en especial de Rubén Dario. El llibre que representa el seu trencament amb la poesía anterior i el seu ingrés en els moviments va ser Trilce, publicat l’any 1922. La incomprensió dels seus paisans el va fer partir cap a Europa, on va recórrer Rusia, Espanya i França. En aquest recull que va publicar Alianza Editorial en la seva col·lecció Alianza Tres apareixen tots els llibres que va publicar en vida i els dos que es van publicar després de la seva mort, Poemas humanos i España, aparta de mi éste cáliz.

dissabte, 1 de gener de 2011

DITA DE LA SETMANA

L’esperança és un estimulant vital molt superior a la sort. F. Nietzsche

UNE AUSSI LONGUE ABSENCE

Com ens conforma l’oblit,

la immolació dels dies

(nosaltres que som

l’obscura nit del captaire):

dèbil memòria del temps

en un record de pluges.

Josep M. Fulquet

SEÑOR (tales of Yankee Power)

Aquesta cançó és, com tantes i tantes caçons de Dylan, un tema ple de simbologia. Va aparèixer al disc Street Legal i ha estat molt versionat. En aquest cas, a més de l’original, he triat una versió en grec del grup Pix Lax i una ortodoxa versió del qui va ser guitarra i lider dels Greateful Dead, Jerry Garcia.

Bob Dylan

http://www.youtube.com/watch?v=jBB3i-HsqUI&feature=related

Jerry Garcia

http://www.youtube.com/watch?v=MTjjd4OZIz0&feature=fvw

Pix Lax

http://www.youtube.com/watch?v=dD_-OCx3ts8&feature=related

SEÑOR (tales of Yankee Power)

Señor, señor, do you know where we're headin'?
Lincoln County Road or Armageddon?
Seems like I been down this way before.
Is there any truth in that, senor?

Señor, señor, do you know where she is hidin'?
How long are we gonna be ridin'?
How long must I keep my eyes glued to the door?
Will there be any comfort there, senor?

There's a wicked wind still blowin' on that upper deck,
There's an iron cross still hanging down from around her neck.
There's a marchin' band still playin' in that vacant lot
Where she held me in her arms one time and said, "Forget me not."

Señor, señor, I can see that painted wagon,
I can smell the tail of the dragon.
Can't stand the suspense anymore.
Can you tell me who to contact here, senor?

Well, the last thing I remember before I stripped and kneeled
Was that trainload of fools bogged down in a magnetic field.
A gypsy with a broken flag and a flashing ring
Said, "Son, this ain't a dream no more, it's the real thing."

Señor, señor, you know their hearts is as hard as leather.
Well, give me a minute, let me get it together.
I just gotta pick myself up off the floor.
I'm ready when you are, senor.

Señor, señor, let's disconnect these cables,
Overturn these tables.
This place don't make sense to me no more.
Can you tell me what we're waiting for, señor?

SEÑOR (contes del poder ianqui)

Señor, señor, sap cap a on anem?

Al comtat de Lincon o a l’apocalipsi?

Em sembla que ja he fet aquest camí.

Hi ha res de veritat en això, señor?


Señor, señor, sap on ella s’amaga?

Quant de temps cavalcarem?

Quant de temps he de continuar amb els ulls fixes en la porta?

Hi haurà consol allà, señor?

Encara bufa un vent maleït a coberta

Encara penja una creu de ferro del coll d’ella

Encara toca una banda en aquell solar

On ella em va tenir entre els seus braços i em va dir:”No m’oblidis”

Señor, señor, puc veure el carro pintat

Puc olorar la cua del drac

No puc aguantar més la incertesa

Pot dir-me amb qui he de parlar aquí, señor?

El darrer record que tinc abans de caure agenollat nu

Va ser aquell tren ple d’idiotes atrapat en un camp magnètic

Un gitano amb una bandera trencada i un anell brillant

Va dir:”Això no és un somni, fill, això és seriós”

Señor, señor, vostè sap que té cors de cuir

Doni’m un minut, deixi que em recuperi

Només m’he d’aixecar del terra

Estaré llest quan vostè ho estigui, señor

Señor, señor, desconnectem aquests cables

Tombem aquestes taules

Ja no entenc aquest lloc

Em pot dir que estem esperant, señor?

GOV’T MULE: Live…With a Little Help From Our Friends

El 31 de desembre de 1998 alguns privilegiats van poder acabar l’any assistint a un gran concert, el que van dur a terme els Gov’t Mule al The Roxy Theatre d’Atlanta. Aquell concert va ser enregistrat i va ser el primer disc en directe dels Gov’t Mule. En aquest doble compacte apareixen, a més a més de temes propis del grup, varies versions de temes clàssics del rock com per exemple War Pigs dels Black Sabbath, 30 Days In The Hole dels Humble Pie, Mr. Big dels Free, Cortez The Killer de Neil Young. Fins i tot s’atreveixen amb un tema de Mongo Santamaria amb el que tanquen el concert. El títol del disc, està inspirat en el tema clàssic dels Beatles With a Little Help of My Friends. El títol fa referència a aquells músics amics dels Gov’t Mule que van participar en el concert, com van ser, per exemple Mark Ford i Derek Trucks. Un disc ple d’energia i força sonora.

L’ANTROPÒLEG INNOCENT

Nigel Barley

Aquest és un llibre molt divertit i la seva lectura pot ser el començament d’un acostament a l’antropologia. El seu autor és un doctor en antropologia que va fer la seva primera experiència de treball de camp al Camerun, convivint durant dos anys amb la tribu dels dowayos. I això és del que tracta aquest llibre, de la experiència de Barley al Camerun. El relat és ple d’anècdotes reals molt divertides, les quals són el resultat de la posada en contacte de cultures totalment diferents. Tot i estar escrit amb cert humor, el que en el fons se’ns explica és l’esforç d’un antropòleg per suportar tot el que troba en un lloc totalment oposat al que ell està acostumat a viure.