dijous, 23 de desembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

El sol no espera que se li supliqui per abocar la seva llum i escalfor. Imita’l i fes tot el bé que puguis sense esperar que se t’implori. Epictet d'Hieràpolis

NADAL

Sento el fred de la nit

i la ximbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l’empedrat recolza

i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.

Els de casa a la cuina

prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall

Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena

i ells recullen les plomes

i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som-

Jesús ja serà nat

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit

WHAT CHILD IS THIS?

Aquesta cançó és una nadala escrita l’any 1865 pel poeta anglès W. Chatterton Dix i que musicalment està adaptat al cèlebre tema Greensleeves que alguns atribueixen a Enric VIII. He triat tres versions, una antiga dels Moody Blues, una de la cantant canadenca Allison Crowe i una versió jazzy de Vanessa Williams.

Moody Blues

http://www.youtube.com/watch?v=mqKxoyeeUQ4

Allison Crowe

http://www.youtube.com/watch?v=OMm21jRXG7M&feature=related

Vanessa Williams

http://www.youtube.com/watch?v=thrGSTIG8Zo&feature=related

WHAT CHILD IS THIS?

What Child is this who, laid to rest

On Mary's lap, is sleeping?

Whom angels greet with anthems sweet

While shepherds watch are keeping?

This, this is Christ the King,

Whom shepherds guard and angels sing;

Haste, haste, to bring Him laud,

The Babe, the Son of Mary!

Why lies He in such mean estate

Where ox and ass are feeding?

Good Christian, fear, for sinners here

The silent Word is pleading.

Nails, spear shall pierce him through,

The Cross be borne for me, for you;

Hail, hail the Word made flesh,

The Babe, the Son of Mary!

So bring Him incense, gold and myrrh;

Come peasant, king to own Him.

The King of kings salvation brings;

Let loving hearts enthrone Him.

Raise, raise, the song on high,

The virgin sings her lullaby;

Joy, joy, for Christ is born,

The Babe, the Son of Mary!

STEVE LUKATHER: SantaMental

Steve Lukather és un guitarrista dels anomenats virtuosos. Va formar part del grup Toto en la millor època d’aquest grup. L’any 2003 va enregistrar aquest disc on interpreta cinc temes nadalencs tradicionals i cinc temes nadalencs no tan coneguts. Val a dir que a Steve Lukather l’acompanyen puntualment en aquest disc grans guitarristes com són Steve Vai, Edgar Winter o Eddie Van Halen entre d’altres. Aquest és un disc de nadales en versió rockera, un disc per escoltar nadales d’un altre manera disfrutant de grans guitarristes que ens ajuda una mica a oblidar-nos per un moment dels típics discos de nadales cantants per corals infantils.

LES CENT MILLORS CANÇONS DE NADAL

Joan Amades. Ed. 62

Edicions 62 ha recuperat un antic llibre de l’editorial Selecta i l’ha reeditat com si fos, més o menys un facsímil. No és cap llibre de literatura, és un cançoner de nadales. Manllevo paraules de la meva “germana adoptiva”, la Maria Pilar, per dir quatre coses d’aquest llibre:

“Ara que estem al mes de desembre m’agradarà parlar del primer cançoner de Nadal que recordo d'haver vist a casa dels pares. Es tracta del llibre de Joan Amades, Les cent millors cançons de Nadal, publicat per l'Editorial Selecta, de Barcelona, l'any 1949. És el número 64 de la Col·lecció Selecta. Aquest llibre va anar a parar a mans d'un dels meus germans, i com ja he fet amb d'altres llibres i ja he explicat alguna altra vegada, l'he recuperat comprant-lo a la Fira del Llibre Vell a Barcelona. No sé res del primer possessor d’aquest exemplar...

...El llibre de què parlo avui té un pròleg del mateix Joan Amades, molt interessant, on explica els orígens de les Nadales de casa nostra, de les músiques i les lletres.”

dijous, 16 de desembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Si fem el bé per interès, serem astuts, però mai bons. Ciceró

BRINDIS

Són poques les paraules

per a contar la vida.

La mà del temps,

estrenyem-la, però

sense mai retenir-la.

Que els gestos siguin continguts.

Només posar la mà

necessitada amb urgència quieta

sobre una espatlla un moment.

Llavors l’aigua s’atura.

Joan Vinyoli

PEQUEÑO VALS VIENÉS

Aquesta cançó és un poema de García Lorca aparegut en el seu fantàstic llibre Poeta en Nueva York. Dos visions diferents una traduïda a l’anglès i l’altra, més propera a Lorca, amb la veu d’Enrique Morente del disc que va fer amb els Lagartija Nick anomenat Omega

http://www.goear.com/listen/41379b5/pequeno-vals-vienes-enrique-morente-y-lagartija-nick

http://www.goear.com/listen/d46d410/take-this-waltz-leonard-cohen

Pequeño vals vienés

En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.

¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.

Este vals, este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.

Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.

¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.

En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados,
hay frescas guirnaldas de llanto.

¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.

Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.

¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals, este vals del “Te quiero siempre”.

En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orillas tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.

NORTH MISSISSIPPI ALLSTARS: Hill Country Revue

Els North Mississippi Allstars, tot i tenir aquest nom que ens pot fer pensar en una banda de molts músics, és un trio de musics format pels germans Dickinson, Luther (guitarra i veu) i Cody (bateria) i el baixista Chris Chew. Van començar a tocar l’any 1996 i el podríem classificar com una jam-band. La seva música és, bàsicament rock i blues. Acostumen a acompanyar-se de tota mena de músics en els seus enregistraments. Aquest disc és un enregistrament en directe que es va fer al festival de Bonaroo l’any 2004. En aquest cas acompanyen al trio, el fantàstic R.L. Burnside i tres membres més de la seva família, entre ells el seu fill Duwayne que va acabant ser un imprescindible dels enregistraments dels North Mississippi Allstars. També hi participa Chris Robinson membre dels The Black Crowes. El disc és ple d’energia, des del primer tema, Shake ‘Em On Down, fins al tema que el tanca, Going Down South. Però l’essencia d’aquest grup es mostra en el segon tema, Po Black Maddie/Skinny Woman/Po Black Maddie Burnside, on al llarg de quasi tretze minuts es mostra tota la potencia d’aquest gran grup.

BILBAO-NEW YORK-BILBAO

Kirmen Uribe

Kirmen Uribe és un poeta basc que amb aquest llibre es va iniciar en la narrativa. Va aconseguir el Premi Nacional de Narrativa, el Premi de la Cr´tica d’Euskadi i el Premi dels Llibreters d’Euskadi. En aquest llibre l’autor passa revista a tres generacions d’una mateixa família. Tot el que se’ns narra succeeix durant un viatge que fa el protagonista des de Bilbao a Nova York. El relat és ple d’anècdotes i curiositats de tota mena, des de curiositats dels enterraments a Estònia fins a anècdotes de mariners. En aquesta novel·la també es pot apreciar el procés de creació d’una novel·la, com l’autor va recollint dades a partir de documents o de xerrades amb gent per després muntar l’estructura narrativa. La prosa d’Uribe és senzilla però no simple, i amb el seu to narratiu aconsegueix una lectura còmoda i agradable. Un llibre sense gaires pretensions però que diu més coses de les que semblen en un principi.

divendres, 10 de desembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

La llibertat suposa responsabilitat. És per això que la majoria dels homes li tenen tanta por. George Bernard Shaw

“ESCOLTO LA SECRETA…”

Escolto la secreta

harmonia de l’aire

i l’ardor que tremola

d’unes grans aigües lliures.

Ales i dansa! Déus

que ara passen i canten

altes músiques! Llum

dels ulls sagrats i verges!

Estic sol en aquestes

ombres i sento caure

ones de sang, enmig

d’una alba trista i aspra.


Barcelona, setembre 1936

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

SOY PAZ, SOY PAN, SOY MÁS


Una cançó escrita per l’argentí d’origen italià Piero i de la qual va fer una versió la fantàstica i encantadora Mercedes Sosa.

http://www.goear.com/listen/52fa345/soy-pan-soy-paz-soy-mas-mercedes-sosa

http://www.goear.com/listen/ab620bb/soy-pan-soy-paz-soy-mas-piero

Soy pan, soy paz, soy más

Yo soy, yo soy, yo soy
Soy agua, playa, cielo, casa blanca
Soy mar Atlántico, viento y América
Soy un montón de cosas santas
Mezcladas con cosas humanas
¿Cómo te explico? cosas mundanas.

Fui niño, cuna, teta, techo, manta
Más miedo, cuco, grito, llanto, raza
Después mezclaron las palabras
O se escapaban las miradas
Algo pasó, no entendí nada.

Vamos, decíme, contáme
Todo lo que a vos te está pasando ahora
Porque si no, cuando está tu alma sola llora
Hay que sacarlo todo afuera, como la primavera
Nadie quiere que adentro algo se muera
Hablar mirándose a los ojos
Sacar lo que se pueda afuera
Para que adentro nazcan cosas nuevas.


Soy pan, soy paz, soy más
Soy la que está por acá
No quiero más de lo que puedas dar
Hoy se te da, hoy se te quita
Igual que con la margarita
Igual al mar, igual la vida.

POINT BLANK: The Hard Way

Els Point Blank van ser una banda de rock sureny que, malauradament per a ells i per a aquells que no els han sentit mai, va passar desapercebuda per la gran majoria d’aficionats a la música rock en totes les seves cares. La banda te moltíssima força gràcies a la presencia de dues guitarres que no tenen res a envejar a d’altres bandes de rock sureny i de hard rock. En aquest disc, editat el 1980, que porta com a títol el segon tema del disc, apareix una molt bona i neta versió del tema dels Deep Purple Highway Star. El tema que comença el disc, Turning Back, ja ens avisa del torrent de rock que trobarem més endavant. Per tancar el disc ens trobem un enregistrament en directe ple de potencia. Una llàstima que aquest grup quedés amagat davant de monstres com Deep Purple, Led Zeppelin o Lynyrd Skynyrd.

HISTORIA DEL ROCK. El sonido de la ciudad

Charlie Gillett

Aquesta Historia del Rock es va publicar l’any 2003 en dos volums, el primer volum es subtitula “Desde sus orígenes hasta el soul” i en ell hi ha tres parts. En la primera part parla del naixement del so anomenat rock’n’roll, els seus estils, les companyies discogràfiques i els segells independents. En la segona part es fa referència als estils del blues i al gospel, bàsicament. En la tercera el tema important és el soul. En el segon volum el subtítol és “Desde los Beatles hasta los años 70” i en aquest volum es parla de la música rock des de l’any 1962 al 1971. Aquesta obra de Charlie Gillett és el més important que s’ha escrit sobre la música rock. A més a més, el primer volum té cinc índexs: noms, cançons, àlbums, pel·lícules i detalls importants dels segells discogràfics; el segon volum, a més a més dels mateixos tipus d’índexs del primer volum, s’acompanya d’una guia d’audició, un llistat de discs recopilatoris recomanats i una extensa bibliografia. Una obra imprescindible per a qualsevol interessat en la música rock.

dimecres, 1 de desembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

És veritablement lliure aquell que desitja només allò que és capaç de fer i fa allò que li agrada. Jean Jacques Rousseau

EL CURS DE LA VIDA

Enllà del camí, m’he dit

paraules d’un vell dolor,

allunyada de claror,

per sempre, la meva nit.

Als llavis no torna el crit

en lent càntic, car enlloc

no defugiria el toc,

cor endins, del temps perdut.

I esdevé, somni romput.,

poca cendra de molt foc.

Salvador Espriu

EXIT MUSIC (For a Film)


Aquesta petita meravella que van fer els Radiohead va ser versionada pel pianista de jazz Brad Mehldau. És difícil decidir quina és més fantàstica!


http://www.goear.com/listen/1bb3091/exit-radiohead-cover-brad-mehldau

http://www.youtube.com/watch?v=A0FavvK7La8&feature=related

"Exit Music (For A Film)"

Wake.. from your sleep
The drying of your tears
Today we escape, we escape

Pack.. and get dressed
Before your father hears us
Before all hell breaks loose

Breathe, keep breathing
Don't lose your nerve
Breathe, keep breathing
I can't do this alone

Sing.. us a song
A song to keep us warm
There's such a chill, such a chill

You can laugh
A spineless laugh
We hope your rules and wisdom choke you
Now we are one in everlasting peace

We hope that you choke, that you choke
We hope that you choke, that you choke
We hope that you choke, that you choke

PRETTY THINGS: S.F. Sorrow

Els Pretty Things van ser un grup londinenc que va començar fent R&B i va acabar fent música psicodèlica de molta qualitat però poc reconeguda. Un dels seus membres fundadors va ser el guitarrista Dick Taylor que va formar part de les primeres formacions dels Rolling Stones. Després de diversos discos de gran qualitat però que no van tenir gaire èxit de vendes, després de canvis dels seus membres, van fer la seva obra mestra: S. F. Sorrow. Aquest disc està considerat com la primera òpera rock i que va inspirar als The Who la creació del famós disc, i també un tòtem de l’òpera rock, Tommy. En aquest disc dels Pretty Things es poden trobar petites meravelles com “S. F. Sorrow is Born”, “Private Sorrow”,”Bracelets of Fingers” o “The Journey”. Com d’altres discos dels Pretty Things no va ser un èxit de vendes però va passar a la història de la música rock. En la edició en CD apareixen quatre bonus track de quatre temes molt bons dels Pretty Things: “Defecting Grey”, Mr. Evasion”, Talkin’ About The Good Times” i “Walking Through My Dreams”. Una petita meravella de la música psicodèlica dels anys 60.

L’HOME A LA RECERCA DE SENTIT


Viktor E. Frankl

Ed 62. 141 pàgs.

Aquest és un llibre autobiogràfic del psiquiatre austríac Viktor E. Frankl (1905-1997). En ell no explica la seva vida al complet sinó la seva experiència als camps de concentració dels nazis. L’autor va ser internat al camp de concentració d’Auschwitz i va passar per d’altres. En aquest llibre ens explica com va poder resistir dins dels camps de concentració, analitza des d’un punt de vista psicològic la visió de la vida d’un home tancat dins d’un camp de concentració. Aquella experiència el va dur a la creació de la logoteràpia, que va passar a ser una branca de la psicologia on la paraula està considerada com alliberadora del patiment. Està basada en atorgar un sentit positiu a una experiència negativa, i considerant aquesta experiència negativa com una oportunitat de creixement personal que posteriorment, un cop superada la experiència negativa, fa que la vida es visqui amb més intensitat. El psiquiatre demana al pacient a explicar la seva vivència i l’ajuda a trobar un significat positiu perquè aquesta vivència no acabi desembocant en un trauma. El llibre està dividit en tres parts: 1a) L’internament al camp de concentració, 2a) La vida al camp de concentració, 3a) Un cop alliberat del camp de concentració. A més a més d’aquest escrit sobre “El camp de concentració vist per un psicòleg” que és el subtítol del llibre, hi trobem una petita peça teatral escrita pel mateix Frankl anomenada: Sincronització a Birkenwald. Un diàleg metafísc.