dimecres, 24 de novembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Aquells que són capaços de renunciar a la llibertat essencial a canvi d’una petita seguretat transitòria, no mereixien ni la llibertat ni la seguretat. Benjamin Franklin.

COMIAT

El núvols vénen apilotats.


Agafo un mocador per dues puntes

i faig un nus. Després un altre.

(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)

Un altre en faig d’igual i estiro sempre

el mateix bec. Tapo els nusos.

Llanço el mocador enlaire, i els nusos

estan desfets.

Ah, Llibertat!

Joan Brossa

C’EST LA VIE


Segurament aquesta no és el millor tema que van fer Emerson, Lake & Palmer; però potser és un dels més coneguts. Un tema que pot agradar als fans més fans dels E.L.&P de la mateixa manera que gent incapaç d’empassar-se sencer un vinil d’Emerson, Lake & Palmer.

http://www.goear.com/listen/24c5f7d/cest-la-vie-emerson-lake-and-palmer

C’EST LA VIE

C'est la vie
Have your leaves all
turned to brown
Will you scatter them around you
C'est la vie.

Do you love
And then how am I to know
If you don't let your
love show for me
C'est la vie.

(Chorus) Oh, oh, c'est la vie.
Oh, oh, c'est la vie.
Who knows, who cares for me...
C'est la vie.

In the night
Do you light a lover's fire
Do the ashes of desire
for you remain.

Like the sea
There's a love too deep to show
Took a storm before my
love flowed for you
C'est la vie

(Chorus) Oh, oh, c'est la vie.
Oh, oh, c'est la vie.
Who knows, who cares for me...
C'est la vie.

Like a song
Out of tune and out of time
All I needed was a rhyme for you
C'est la vie.

Do you give
Do you live from day to day
Is there no song I
can play for you
C'est la vie.

(Chorus) Oh, oh, c'est la vie.
Oh, oh, c'est la vie.
Who knows, who cares for me...
C'est la vie.


DAVE ALVIN: Public Domain


Dave Alvin era un del guitarristes del grup The Blasters, fins que un dia es va cansar i va iniciar la seva carrera en solitari. L’any 2000 va publicar aquest disc subtitulat “Songs From The Wild Land”. Com el seu títol índica no és més que un recull de quinze cançons populars dels Estats Units, quinze cançons de domini públic. De totes maneres les versions que Alvin fa d’aquests temes estan molt encertades. El disc comença amb un tema fantàstic: Shenandoah i continua amb tota una corrua de cançons populars on destaquen les conegudíssimes Walk Right In i Railroad Bill, cançó aquesta que va obrir l’unic disc del grup Nothing Hillbillies al davant del qual hi havia Mark Knofler. El disc està ple de folk, country i blues, sense fer petites clucades d’ull al rock més potents com en el cas del tema Don’t Let Your Deal Go Down on destaca l’harmònica del bluesmen John “Juke” Logan. L’escrit que acompanya el disc és obra del mateix Dave Alvin i en ell ens diu que aquestes velles cançons viuen en el silenci de les muntanyes, a la vora dels rius, en les foscors i en les llums de les autopistes, en els darrers camps de batalla, a les granjes abandonades, als cors parroqials,etc. Diu que la música folk viu a les terres salvatges del nostre cor i que aquestes cançons no pertanyen a ningú, pertanyen a tothom.

INTRIGUES I DESITJOS


P.D. JAMES

Cercle de Lectors. 378 pàgs

P.D. James és una reconeguda escriptora de novel·la policíaca que ha estat considerada com la successora d’Agatha Christie. Crec que aquesta autora va molt més enllà d’Agatha Christie, els seus llibres van més enllà de la típica novel·la policíaca on es planteja un enigma i el personatge en qüestió s’encarrega de resoldre. En les novel·les de P.D. James s’hi troba moltísima més literatura que en qualsevol novel·la d’Agatha Christie. A Intrigues i desitjos, el protagonista torna a ser Adam Dalgliesh, un detectiu aficionat a escriure poesia. La novel·la està situada en una península imaginaria de la costa nord-est d’Anglaterra a on Dalgliesh ha decidit passar unes curtes vacances. El detectiu ha triat aquest lloc perquè creu que és un lloc tranquil, però en arribar al seu destí descobreix que el lloc triat és la zona on actua un assassí en sèrie que en un principi ha matat quatre dones. En comptes de fer vacances no tindrà més remei que investigar el cas del Xiulador, malnom de l’assassí en sèrie. Tota la novel·la és una teranyina d’intrigues i desitjos d’alguns personatges de la zona que Dalgliesh va esbrinant fins arribar a un final realment sorprenent. Una novel·la policíaca sense més pretensions que entretenir però sense deixar d’escriure bé.

dimecres, 17 de novembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

La veritat es corromp tant amb la mentida com en el silenci. Ciceró

NOCTURN PER A ACORDIÓ

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però jo he vist la pluja

a barrals

sobre els bots,

i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;

sota els flandes

i els melis,

sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada

sense llums als vagons:

i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però totes les mans de tots els trinxeraires

com una farandola

feien un jurament al redós del meu foc.

I era com un miracle

que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll.

Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells

- que són de tants colors

com la mar sota el sol:

que no li calen veles.

Joan Salvat-Papasseit

ROOM TO MOVE

La cançó més coneguda del grandíssim John Mayall. No crec que acabi cap concert sense tocar aquest tema. El que hem tingut la sort d’assistir algun dels seus concerts sabem que quan John Mayall acaba d’interpretar aquest tema, el concert ha arribat al final. Una harmònica innoblidable.

http://www.goear.com/listen/3d9f1f5/room-to-move-john-mayall

May seem peculiar
How I think o'you
If you want me, darlin'
Here's what you must do
You gotta give me
'cause I can't give the best
Unless I got room to move

If you want me darlin'
Take me how you can
I'll be circulating
'cause that's the way I am
You gotta give me
'cause I can't give the best
Unless I got room to move

CALVIN RUSSELL: Sound From The Fourth World

Calvin Russell és un music molt poc conegut per les grans masses, la seva música no acostuma a sonar en les emissores més conegudes i en les especialitzades tampoc gaire. Va nàixer a Austin, Texas i te aspecte d’un personatge dolent de western. La seva música és una barreja de rock potent amb espurnes de country i blues. Sound From The Fourth World, de 1991, és el segon disc que va enregistrar després de donar-se a conèixer amb A Crack in Time. El disc comença amb molta força amb el tema You’re My Babe i segueix en una línea rockera amb els dos següents temes. En One Meat Ball, tema que torna a repetir al final del disc s’aprecien certs aires que recorden al primer Tom Waits. Crossroads és el primer tema on Russell toca la guitarra acústica i és, juntament amb Babe I Love You, Love Stealer i Down Down Down els únics moments on el guitarrista es relaxa però la resta es tota una demostració de guitarra potent i amb molta força. Un disc on no hi ha cap tema col·locat per omplir, no en sobra res.

EL CORB I ALTRES POEMES

Edgar A. Poe

Llibres del Mall. 91 pàgs

El corb és, segurament, el poema més famós d’Edgar Allan Poe. En aquest llibre la traducció al català va a càrrec d’en Xavier Benguerel. Aquest breu llibre està dividit en cinc parts bàsiques, a més a més d’un poema d’Stéphane Mallarmé anomenat La Tomba d’Edgar Poe al començament del llibre i una molt completa taula cronològica al final del llibre. La primera de les cinc parts en que es divideix el llibre és una introducció de Xavier Benguerel on parla de com va anar fent la seva traducció d’El corb i de algunes teories seves sobre la traducció de poesia. La segona part seria la seva darrera i definitiva traducció del poema d’en Poe. La tercera part la formarien tres llargs poemes titulats: Ulalume, A Helena i Anabel Lee. La darrera part correspon a la primera traducció que va fer Xavier Benguerel. El corb és un poema estremidor publicat l’any 1845. El componen divuit estrofes de sis versos cadascuna. Sembla ser que el corb protagonista del poema i de nom “mai més”és una al·legoria de la mort. Tot el poema i l’ambient que el poeta aconsegueix transmetre és angoixant i tètric; realment no és un poema que et deixa indiferent, un cop llegit et convida a tornar a llegir-lo i roman en el cap durant molt de temps sense anar-se’n, de la mateixa manera com el corb es queda dintre de l’habitació del poeta i no se’n va mai més.

dimecres, 10 de novembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Quan la vida et presenti raons per plorar, demostra-li que en tens mil i una per riure. Anònim

(de Exentos I)

Mi juventud, un rostro junto al mar

que no es mi rostro, pero su sonrisa

es mi sonrisa.


Mi juventud se extiende junto al mar

y yo me siento dulcemente olvidado.


Temo que mire demasiado tiempo

la belleza del agua y que ya quiera

cerrar los ojos y mirar en sí,

y que me encuentre dentro de sus ojos.

Antonio Gamoneda

ANTZINAKO BIHOTZ


(Cor arcaic)

Una preciosa cançó del gran Mikel Laboa que vaig descobrir en un llibre-disc de textos de Bernardo Atxaga i on sona una trompeta magnífica.

http://www.youtube.com/watch?v=7O8mxEMHKrk&feature=related

ANTZINAKO BIHOTZ

Bihotz, buztinezko Bihotz,
Etxe ttiki bat zara,
Ahula, hauskorra, lau gelatako;

Lau, lau gelatan Bihotz,
Zenbat mamu dauzkazun,
Nola ikaratzen zaren, gauean;

Gau, gau batzutan Bihotz,
Hautsi egiten zara,
Lurrera jausi eltzetxo baten gisan;

Bihotz, jausitako Bihotz,
Ari zra intzirika,
Kexu zara, negar zara, oi Bihotz;

Zer, zer diozu Bihotz,
Ez zaitut konprenitzen
Zure hitza arrotza zait, bitxia;

Zeit, Einsamen Helian,
Abens grauen flammendes,
(Denbora, Helian bakartia,
Iluntzea, grisa, lamatan)
Ez zaitut konprenitzen, oi ene Bihotz;

Der Tod ist ein Meister,
Und du, zur Linken, du,
(Heriotza maisu bat da
Eta zu, siniestroa zu)
Ez zaitut konprenitzen, oi ene Bihotz;

Der, des menschen Sinn,
Von zweifeln voll,
(Gizonen patua
dudaz betea)
Ez zaitut konprenitzen, oi ene Bihotz;

Bihotz, antzinako Bihotz,
Ez al zara zaharregi,
Eta ilun, eta itxu, barregarri;

Ilun, ez da dena ilun,
Begirazazu leihotik,
Ikustazu baso hori,berdatzen;

Berde,zein berde dauden,
Basoko garo zuhaitzak,
Zein ixil eta lasai, arratsean;

Arrats, arrats hontan Baso,
Hartzazu ene Bihotza,
Buztinetik sortua da, zu bezala.

COR ARCAIC

Tu, que ets como una casa
feta d’argila:
Petita, fràgil,
de quatre habitacions;

Tu, que t’omples de fantasmes,
i que t’espantes,
i que plores,
quan arriba la nit;

Tu, que en la foscor
et trenques
como una guardiola
llençada al terra;

Tu, cor arcaic,
mira per la finestra,
mira cap aquell bosc
que ja torna a ser verd.

Tu, que un cop caigut
crides paraules
en una llengua
que no comprenc,

Que dius Helian,
Einsamen Helian,
Abends grauen
flammendes
;
[El temps, solitari Helian
de nit, gris, de foc, en flames]


I que dius Der Tod
ist ein Meister
Und du, Zur Linken,du

[La mort és un mestre

i tu, tan sinistre, tu]

I que dius Der, des menschen Sinn,
Von zweifeln voll,


Tu, cor arcaic,
entra dins d'aquest bosc:
va sorgir de l'argila, com tu.

FACES:The Best Of Faces

Faces va ser un grup que es va formar l’any 1969 arran de la dissolució dels Small Faces com a conseqüència de l’anada de Steve Marriott a Humble Pie. Així doncs el grup de mod britànic The Small Faces passà a anomenar-se Faces i a fer un tipus de música diferent, més rockera i també amb influències del blues i fins i tot del folk. Dos exmembres del Jeff Beck Group van passar a formar part dels Faces: Rod Stewart i Ron Wood. Van fer quatre vinils amb força èxit, però quan Rod Stewart va deixar la banda per dedicar-se a la seva carrera en solitari i Ron Wood va passar a formar part dels Rolling Stones per substituir a Taylor, unit a la fugida del baxista Ronnie Lane, el grup va desaparèixer. Aquest disc no és més que una recopilació apareguda l’any 1999 que està molt bé i on apareixen els grans èxits de la banda. És un disc per a completistes o per aquells que no tenen res d’ells. Inoblidable el segon tema: Three Button Hand Me Down, en especial per als aficionats al baix elèctric i en especial pels admiradors de Ronnie Lane.

ATREVEIX-TE A PENSAR

Josep-Maria Terricabras

Ed. La Campana.199 pàgs.

Aquest llibre de Josep-Maria Terricabres subtitulat, La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana, és una mena de petit manual per ajudar-nos a pensar amb claredat. No és un llibre de filosofia en sentit estricte, tot i que la filosofia flueix per tot el llibre. Tampoc és un llibre d’autoajuda d’aquest que està de moda actualment. Crec que és un llibre que ens ajuda a aturar-nos i a replantejar-nos la nostra manera de pensar. Potser hi haurà gent a la que no li aporti res de nou però a la majoria de gents d’un nivell normalet ens pot servir per a replantejar-nos algunes coses a l’hora de pensar. El llibre està dividit en 10 capítols que, com diu l’autor, no cal llegir en un ordre lineal i que porten títols com: Interrogants, qüestions, enigmes; Les coses que creiem, Les coses que estimem, Moral i desmoralització, etc. Un llibre sense gran pretensiós filosòfiques però amb més suc del que pot semblar a primera vista.

dimecres, 3 de novembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

La mort no ens roba els éssers estimats. Tot el contrari, ens els guarda i ens els immortalitza en el record. La vida sí que ens els roba molt sovint i de manera definitiva. François Mauriac

RECORD D’UNA MÚSICA

Com una llàntia,ardent silenciosa

en un gran temple incert,

música en el record, memòria lluminosa,

cremant en la tenebra on el passat es perd,


ah, no t’apaguis mai! Perquè, com aquell dia,

si tanco els ulls i escolto la teva veu suau,

la tristesa se’m fongui en melangia,

la melangia en pau.

Màrius Torres

UN NÚVOL BLANC


Un altre cançó dedicada a la mort de la seva mare que Ll. Llach va compondre per al disc Maremar.

http://www.goear.com/listen/c966195/un-nuvol-blanc-lluis-llach

Un núvol blanc

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

THE TEREM QUARTET: Terem

The Terem Quartet són un grup de Sant Petesburg format per Andrei Konstadinov (dorma soprà), Igor Pomerenko (dorma alt), Andrei Smirnov (Acordió bayan) i Mikhail Dziudze (balalaika baixa) que es dediquen a fer versions de temes clàssics del folklore rus i de temes de música clàssica, sense deixar de banda la interpretació de temes propis. Per aquells que no ho saben val a dir que la dorma és una mena de balalaika petita. Aquest disc va aparèixer l’any 1992 i és el disc més folk de la seva discografia. Dels catorze temes que conformen el disc cal destacar les variacions sobre el Llac dels cignes de Txaikowski i les dues versions de temes tradicionals russos com són: Lyrical Dance i Cossak’s Farewell. Un disc per escoltar mentre assaborim la posta de sol d’una vespre de tardor.

ELS CEMENTIRIS DE BARCELONA


Fotografia: Colita / Pilar Aymerich

Text: Carme Riera

Edhasa 1981. 285 pàgs.

Aquest llibre editat el mes de maig de 1981 va tenir una vida més aviat curta ja que alguna família relacionada amb alguna fotografia o amb algun text inclòs en el llibre es va queixar i el llibre va ser retirat per ordre del jutge. Això ha fet que sigui un llibre buscat i, si es troba, car. Bàsicament és un llibre de fotografies, un preciós llibre de fotografies de cementiris en blanc i negre. Dues grans fotògrafes van ser les encarregades de fer les fotografies: Colita i Pilar Aymerich. La part textual va ser redactada per l’escriptora mallorquina Carme Riera. El llibre consta d’una introducció de quaranta pàgines i després sens parlà i sens mostren nou cementiris de Barcelona. L’estructura de cada capítol és sempre la mateixa: Característiques tècniques d’arquitectura, breu introducció, mostra de escrits recollits a les tombes o nínxols, fotografies i, si s’escau, morts il·lustres del cementiri en qüestió. Un llibre fantàstic.