dimecres, 27 d’octubre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Quan la mort s’abraona sobre l’home, la part mortal s’extingeix; però el principi immortal es retira i s’allunya sa i estalvi. Plató

LES CHOSES VONT DOUCEMENT

Aquests difunts de la tardor
amb llurs ombres flotants entre les coses
recorden els dies joiosos que estimaren.
La muller seguirà al llindar de la porta,
els fills retornaran d’escola,
el canelobre estarà encès damunt la taula
i arribarà la lletra que han escrit les tietes.
No han oblidat el gust mandrós del sol
i el jardí amb les merles damunt l’herba.
Errívols, retornen a una boira grisa
i, encara que duri l’amor i el no-res
la vida sigui, no entenen
com un món ha donat pas a un altre món
i una vida a una altra vida.
És el silenci el qui endola les coses.

Joan Perucho

CANT DE L’ENYOR


Una de les cançons més tendres, més dolces i més necessàries que he escoltat mai.

http://www.youtube.com/watch?v=b24G6ZLQXdU&feature=related

Cant de l'enyor

Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

THE GRATEFUL DEAD: Live & Dead

Aquest va ser el quart treball que van enregistrar els Grateful Dead i el primer disc en directe. Grateful Dead van ser un dels grans grups de la Costa Oest americana juntament als Jefferson Airplane. Van tenir i tenen una gran quantitat de seguidors tot i que la banda fa temps que es va desfer. Era una banda més de actuacions en directe que de discs i més que d’actuacions en directe eren una banda de jam-sessions. Al front del grup hi havia un guitarrista excepcional amb un so molt particular, Jerry Garcia i com a lloctinents hi havia un altra guitarrista, Bob Weir i el baxista Phil Lesh. Aquest disc l’obra un tema clàssic dels Grateful Dead. Dark Star, un tema fantàstic de vint-i-cinc minuts de durada. Tot i que tots els temes són molt bons jo destacaria també Saint Stephen i Death Don’t Have No Mercy. La veritat es que, tot i la seva colla d’acolits, van vendre pocs vinils fins que no van editar Workingman’s Dead l’any 1970.

LA MORT: UNA AURORA


Elisabeth Kübler-Ross

Ed. Luciérnaga. 117 pàgines

Aquest llibre recull tres conferencies que la doctora Kübler-Ross va fer els anys 1982 (Viure i morir) a Suïssa, 1977 (La mort no existeix) a San Diego i 1980 (La vida, la mort i la vida després de la mort). En aquestes conferències es recullen les teories principals d’aquesta doctora pel que fa a la mort i què passa després de la mort. Les idees principals són que quan morim deixem el nostre cos físic i passem a una altra dimensió, per una banda; i per altra, que l’instant de la mort és una experiència única, bella, alliberadora, que es viu sense temor i sense angoixa. Per arribar a aquesta i altres conclusions sobre la mort i la vida, la doctora Kübler-Ross va passar vint anys de la seva vida acompanyant malalts terminals, des de nens petits a ancians. Dintre dels malalts amb els que va estudiar hi havia persones de diferents religions i també ateus. Val a dir que en un principi no li feien gaire cas i pensaven que no estava gaire bé del cap. A pesar de tot ella deia que li importava ben poc el que pensessin d’ella i que es limitava a exposar un treball científic. Amb el temps va assolir divuit títols honoris causa de diferents universitats de tot el món. Un llibre per reflexionar sobre la mort i també sobre la vida.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Em trobo sol quan cerco una mà i només trobo punys. Ralph Bunche

TOT ALLÒ QUE DIEM

Tot allò que diem

ha estat dit per un altre.

Ho sabíem de sempre.

A cada pas que fem,

se'ns oblida l'ofici

i cada vers ens sobta,

tot i tenir-lo dintre.

El secret és saber-ho,

talment com quan sentim

des de llocs oposats

el galop dels cavalls

per les rieres seques.

Aleshores cal prémer

(dins la vall plena d'ecos)

el llibre ben obert

contra la pana: un llamp

es clavà al cor cremat

del vidre ..., confirmem.

Feliu Formosa

MA SOLITUDE


Un dels temes més clàssics de la discografia de Georges Moustaki i una curiosa versió a càrrec de Roger Mas i Refree.

http://www.goear.com/listen/d2b2f0b/ma-solitude-georges-moustaki

http://www.goear.com/listen/9f9088e/la-meva-solitud-roger-mas-i-refree

MA SOLITUDE

Pour avoir si souvent dormi
Avec ma solitude
Je m'en suis fait presqu'une amie
Une douce habitude
Ell' ne me quitte pas d'un pas
Fidèle comme une ombre
Elle m'a suivi ça et là
Aux quatre coins du monde

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Quand elle est au creux de mon lit
Elle prend toute la place
Et nous passons de longues nuits
Tous les deux face à face

Je ne sais vraiment pas jusqu'où
Ira cette complice
Faudra-t-il que j'y prenne goût
Ou que je réagisse?

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Par elle, j'ai autant appris
Que j'ai versé de larmes
Si parfois je la répudie
Jamais elle ne désarme
Et si je préfère l'amour
D'une autre courtisane
Elle sera à mon dernier jour
Ma dernière compagne

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

LA MEVA SOLITUD

Per haver sovint dormit
amb ma solitud
jo me n'hi fet més que un amic
una dolça virtud
Com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
I no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que al final li digui no
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjada
s'ha quedat amb mi igualment
I mal que tries l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà fins a la mort
ma última companya
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud.

JOAO AFONSO:Missangas

L’any 1997 va publicar el seu primer disc, Missangas. És un disc ple de dolcesa sense arribar a embafar, ple de tendresa sense arribar a la blederia; un grapat de cançons que acaronen les oïdes. La veu de Joao Afonso és d’una tonalitat i timbre molt agradables i la música que l’acompanya, tot i que sembla més senzilla del que és, és el complement perfecte per conformar aquest disc tan complert. El disc s’inicia amb l’esplèndid tema Carteiro em bicicleta i va deixant anant una darrera altra les perles que componen aquest collaret musical on no es donen alts i baixos i cada cançó està a gran alçada. Tots els temes van ser escrits pel mateix Joao Afonso excepte el tema 6 que pertany a Tomás Vieira i el 10 que està firmat a mitges amb el seu oncle, el famós Zeca Afonso.

EL CRIT DE LA CONSCIÈNCIA

M. Luther King

Ed. Proa. 123 pàgs

Martin Luther King va ser algú més que un predicador que un dia va iniciar un discurs dient: “Jo tinc un somni...” Luther King va ser un lluitador pels drets dels negres als Estats Units i un lluitador per les llibertats de totes les persones perquè ell partia de la idea cristiana de que tots els homes són germans. Ell mateix va dir un dia quins eren els motors del seu tarannà: “Crist m’ha donat l’esperit i Ghandi el mètode”. Luther King va ser un lluitador que feia servir com a “arma” la no-violència. La seva lluita pels altres li va costar ser empresonat vint vegades, la seva casa va ser dinamitada en dues ocasions i va patir tres atemptats, un dels quals li va costar la vida el 4 d’abril de 1968 a Memphis. En aquest llibre editat l’any 1968, i no reeditat, apareixen transcrits cinc conferències que va fer al Canadà l’any 1967. Els temes de les conferències són: “El problema de les relacions interracials”, “La consciència i la guerra del Vietnam”, “La joventut i l’acció social”, “La no-violència i el canvi social” i “Un sermó de Nadal sobre la pau”. Tot i que aquest llibre va ser editat fa quaranta-dos anys... malauradament encara és de plena actualitat!!!!!!

dimecres, 6 d’octubre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Pensar és el treball més difícil que existeix. Potser per aquesta raó hi hagi tan poques persones que ho practiquen. Henry Ford

EL SECRET

Vindrà el dia més llarg d'algun llarguíssim

estiu. De bon matí, abans que el telèfon

no ens cridi a platja o bosc, ens n'anirem.

Prendrem el tren més lent, i baixarem

a la tercera estació, en un poble

de terra sense verds. El disc vermell

d'una taverna ens donarà el senyal.

Creurem. Ens asseurem, i tot el dia,

mirats però sense mirar, ens prendrem

la tèbia cervesa del silenci.

Tornarem ben segurs que cap record

no ha nascut en nosaltres. Quan trobem

el primer amic, comprendrem que aquell dia

ha estat el del prodigi, que s'han dit

el mot senzill i just, i tothom riu.

Riurem també, i guardarem el secret.

I sobretot després, quan els turmenti

d'haver-se descobert que no es volien

tal com eren i hauran tornat a ser,

i s'agermanin tots en l'odi mutu,

callarem. Que no sàpiga ningú

que no vam dir ni sentir res. Que puguin

odiar-nos també, fraternalment.

Gabriel Ferrater

I PUT ON SPELL ON YOU


I Put on spell on you és un tema que va compondre Screamin Jay Hawkins l’any 1956. Va ser un gran exit I s’han fet moltes versions, a més a més de l’original he triat les que van fer Nina Simone, Arthur Brown i la que van fer Buddy Guy i C. Santana.

Nina Simone

http://www.goear.com/listen/5b61489/i-put-a-spell-on-you-nina-simone

Arthur Brown

http://www.goear.com/listen/91f00ae/i-put-a-spell-on-you-%28cover%29-arthur-brown-and-crazy-world-

Screamin Jay Hawkins

http://www.goear.com/listen/cda4a75/i-put-a-spell-on-you-screamin-jay-hawkins

Buddy Guy & C. Santana

http://www.goear.com/listen/825511f/i-put-a-spell-on-you-buddy-guy-con-carlos-santana

I PUT A SPELL ON YOU

(Jay Hawkins)

I put a spell on you
Because you're mine
You better stop
The things that you're doin'
I said "Watch out!
I ain't lyin', yeah!

I ain't gonna take none of your
Foolin' around
I ain't gonna take none of your
Puttin' me down
I put a spell on you
Because you're mine

PENTANGLE: The Collection



Dins la col·lecció The Collector Series de la discogràfica Castle Communications l’any 1988 va aparèixer aquesta recopilació dels Pentangle. Aquest grup es va formar l’any 1967 i venia a ser un supergrup dins de la música folk tot i que la seva música no és purament folk. Entre els seus membres fundadors hi havia dos grans guitarristes, John Renbourn i Bert Jansch, una vocalista d’una veu dolça i transparent inoblidable per aquell que l’ha escoltada alguna vegada anomenada Jaqui McShee, el baixista era Danny Thompson i el bateria Terry Cox, el qual aportava el toc d’influència jazz i blues a les músiques d’arrels més folk. En aquest recull s’hi troben temes editats entre 1969 i 1973, any en que el grup es va desfer. Dels disset temes que formen el disc, gran part d’ells, com de la majoria de la discografia dels Pentangle, són temes tradicionals arranjats pels membres del grup. Quatre temes estan enregistrats en directe. Entre tots destaquen les peces Bells, Bruton Town, Light Flight, Sally Go Round The Roses, Lord Franklin i Rain And Snow.

FOTORRETÓRICA DE HOLLYWOOD: el manuscrito perdido


Barry Feinstein/Bob Dylan

Global Rhytm Press. 141 pàgs.

Aquest llibre és bàsicament un llibre de fotografies, un llibre de fotografies fantàstiques fetes per Barry Feinstein i acompanyades de textos de Bob Dylan. Aquestes fotos van ser fetes a Hollywood l’any 1964 i Dylan va escriure textos que acompanyen cada fotografia. Les fotos mostren la decadència de l’època daurada de Hollywood i els textos són característics del Dylan d’aquella època. En total són noranta-dues les fotografies i vint-i-tres els poemes que conformen el llibre, els poemes estan transcrits en anglès i traduïts al castellà. Aquesta obra comença amb dues breus converses, una amb Feinstein i un altra amb Dylan; i la segueixen un pròleg de Luc Sante i una introducció de Billy Collins introduïda amb una citació de Dylan que diu: “ És la diferència entre la paraula sobre el paper i la cançó:la cançó s’esvaeix en l’aire i el paper roman”. Un llibre pels aficionats a la fotografia i per els molt aficionats a Bob Dylan.