dimecres, 29 de setembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Caldria imposar aquesta màxima: no repetir mai una afirmació malèvola sense contrastar abans si és certa. André Maurois

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

Nobles i bells senyors inconscients feliços
multiplicats cofois entre els miralls
d'Aranjuez o Versalles,
per gala coronats de barretina
frígia,
oh jacobins beats i gaditans metòdics,
ben satisfets i grassos en esperit,
us conec el rebuf quan ens trobeu
arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,
en un racó molest
del racional jardí geopolític.
I què hi farem, si som el poble-nosa,
si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se
a la imatge que en fa el vostre desig?
No heu d'esperar que presentem excuses.

Jordi Sarsanedas

I’D RATHER GO BLIND

Aquest tema que va fer famós Etta James va ser escrit per Ellington Jordan i Billy Foster. A més a més d’Etta James han estat moltíssims els grups i solistes que l’han enregistrada, entre ells Fleetwod Mac, Chicken Shack i el grup tinerfeny Sin Elefante. He triat, a més de la famosa versió d’Etta James, una versió de The Faces amb un esplendid Rod Stewart com a cantant i una molt bona versió de Danna Fuchs Band

The Faces

http://www.goear.com/listen/3597951/id-rather-go-blind-the-faces

Etta James

http://www.goear.com/listen/f4652a4/i-d-rather-go-blind-etta-james

Danna Fuchs

http://www.goear.com/listen/76dad2d/id-rather-go-blind-dana-fuchs

I’D RATHER GO BLIND

Something told me it was over
When I saw you and her talkin'
Something deep down in my soul said, 'Cry, girl'
When I saw you and that girl walkin' around

Whoo, I would rather, I would rather go blind, boy
Then to see you walk away from me, child, no

Whoo, so you see, I love you so much
That I don't wanna watch you leave me, baby
Most of all, I just don't, I just don't wanna be free, no

Whoo, whoo, I was just, I was just, I was just
Sittin here thinkin', of your kiss and your warm embrace, yeah
When the reflection in the glass that I held to my lips now, baby
Revealed the tears that was on my face, yeah

Whoo and baby, baby, I'd rather, I'd rather be blind, boy
Then to see you walk away, see you walk away from me, yeah
Whoo, baby, baby, baby, I'd rather be blind...

LOVE SCULPTURE: Blues Helping


Blues Helping és el primer treball dels Love Sculpture, un trio format per Dave Edmunds (Guitarra, teclats i veu), Bob “Congo” Jones (Bateria i veu) i John Williams (Baix i veu). Dels onze temes que formen el disc, el que obre, “Stumble” i el que tanca, “Blues Helping” són instrumentals. Es pot dir que es tracta d’un disc bàsicament de clàssics del blues amb temes de Freddie King, Elmore James, B.B. King, Willie Dixon, Ray Charles, etc. La versió que fan de “I Believe to My Soul” està molt bé però, en la meva opinió, no arriba a la fantàstica versió que va fer Van Morrison en el disc It’s To Late To Stop Now! Bona interpretació de “On The Road Again” dels Canned Heat però crec que aconsegueixen apropar-se més al so del Canned en el tema “Blues Helping”. Aquest disc de l’any 1968 va ser seguit l’any següent pel disc Forms And Feelings, més experimental i més allunyat del blues. En aquest destaquen les versions que van fer de dos temes de música clàssica: “Farandole” de Bizet i “Sabre Dance” de Khachaturian on Dave Edmunds es llueix com un guitarrista d’una rapidesa i una tècnica increïbles. Després d’aquest disc i una gira el grup es va dissoldre.

OBRA POÈTICA COMPLETA. Joan Vinyoli

Edicions 62. 740 pàgs

L’any 2001 Edicions 62 i la Diputació de Barcelona van editar en una fantàstica edició tota la poesia de Joan Vinyoli. L’obra poètica de Vinyoli apareix dividida en tres parts: Poesia completa, Obra dispersa i Versions i traduccions de poemes. El llibre està precedit per una presentació i una cronologia a càrrec de Xavier Macià, una introducció feta per Joan Teixidor i un pròleg de Miquel Martí i Pol. Aquesta edició conclou amb un apèndix amb notes explicatives i complementàries a càrrec de Xavier Macià i uns índexs. Poc més es pot dir d’una obra poètica completa, que és un plaer destinat als estudiosos i als seguidors de la poesia de Joan Vinyoli.

dimarts, 21 de setembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Ningú és més esclau que aquell que es creu lliure sense ser-ho. (Johan W. Goethe)

MINOTAURE

Cau la nit damunt nostre
i res no podem fer per aturar-nos
l'un a l'altre:
tot llisca suaument i en silenci
-mans, vestits, paraules-,
i ens enllacem profusament,
mai no sabent, però,
qui és la platja i qui l'onada,
qui el vent i qui la casa,
qui la branca i qui la neu,
quan és precisament llavors
que ho som tot alhora.

Àlex Susanna

BLACK MAGIC WOMAN

Aquest tema, que molta gent pensa que és de Santana i no ho és, és una composició del primer guitarrista dels Fleetwood Mac, Peter Green. En el fantàstic LP Abraxas va aparèixer una molt bona versió de Carlos Santana. També he afegit una versió de la mexicana Lila Downs acompanyada de Raúl Midón que va aparèixer al seu disc Ojo de culebra (Shake Away).

Fleetwood Mac

http://www.goear.com/listen/9a2ef29/black-magic-woman-fleetwood-mac

Santana

http://www.goear.com/listen/797cc7b/black-magic-woman-santana

Lila Downs

http://www.goear.com/listen/6b45497/black-magic-woman-lila-downs

BLACK MAGIC WOMAN

Got a black magic woman,

'got a black magic woman
I've got a black magic woman,
'got me so blind I can't see
That she's a black magic woman,
she's try'n to make a devil out of me.
 
Turn your back on me baby,
turn your back on me baby.
Yes, don't turn your back on me baby,
Stop messin' 'round with your tricks.
Don't turn your back on me, baby,
you just might pick up my magic sticks
 
'Got your spell on me baby,
'got your spell on me baby
Yes, you got your spell on me baby,
turning my heart into stone
I need you so bad, magic woman,
I can't leave you alone

THE MARS VOLTA: The Bedlam in Goliath

The Mars Volta són un grup del anomenat rock progressiu que beu directament, entre d’altres, de la música més experimental dels King Crimson. Són una banda texana que té com a membres principals al cantant Cedric Bixler-Zavala i al guitarrista Omar Rodríguez López. La seva música també veu del rock alemany dels setanta i del jazz. El disc The Bedlam In Goliath és el seu quart treball i va aparèixer a començaments de l’any 2008, any en el qual The Mars Volta va ser considerat el millor de rock progressiu segons la revista Rolling Stone. The Bedlam In Goliath arrenca amb el tema “Aberinkula” una peça molt enèrgica que s’acosta al so hardcore però que fa molta olor als King Crimson. El to del disc no perd potència al llarg dels dotze temes que el conformen però no tot ell te la força del primer tema. L’enregistrament d’aquest disc té una curiosa història al seu voltant que té a veure amb un joc de ouija que un dels components del grup va comprar en un viatge a Jerusalem; de totes maneres l’important és la música dels Mars Volta i no les llegendes i aquest treball és ple de bona música pels amants del rock progressiu i ple de força.

BLUES. La historia completa

Ed. Robinbook. 528 pàgs

L’any va aparèixer aquest llibre que ajuda a ampliar la minsa presència del blues en el món editorial d’aquestes latituds. El llibre està dividit en cinc parts: “La historia del blues”,”Estilos del blues”, “Influencias del blues”, “Instrumentos del blues” i “La guitarra en el blues”. La primera part explica la història del blues a través de dècades i dintre de cada dècada hi ha un apartat per temes i estils, un per artistes clau de la dècada i un apartat dedicat per a la resta d’artistes d’aquells anys. Just abans del pròleg trobem una guia que ens explica com fer servir aquest llibre. Al final del llibre, entre altres apartats trobem una bibliografia recomanada que està molt bé per a completistes i insaciables de saber-ne més de blues. La part fotogràfica és molt extensa i amb molt bona qualitat; en definitiva un llibre pels que s’acosten al blues per primera vegada i pels que volen aprofundir més en el coneixement del blues.

dimarts, 14 de setembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

Allà on tothom pensa igual, ningú pensa gaire. (Walter Lippmann)

MEMENTO

Contemplo aquests camps de la tardor,

les illes daurades del somni,

el rostre de la noia sota l’arc de la pluja

desapareixent a la finestra

vers les comes suaus.

El verd de la gespa,

així com les torres esvanides de les esglésies llunyanes,

es fonen dins les blanques tasses de te

d’aquesta tarda aturada en el record.

Ignoro, doncs, el destí de les coses.

Però moriré quan menys ho esperi

sabent el que està escrit des de sempre.

La llum expira dolçament a la sang

com aquest degotim a la teulada.

Joan Perucho

OVER THE RAINBOW

Difícil ha estat triar versions per aquesta cançó de la que s’han fets centenars, l’han interpretada des de cantants de gospel a guitarristes virtuosos procedents del heavy metal. N’he triat tres, la meva preferida, la del malaguanyat cantat de culte John Martyn, una sentida interpretació de Rufus Wainwright i una molt divertida versió punk dels Blink 182.

John Martyn

http://www.youtube.com/watch?v=zET-ozTletY&feature=related

Rufus Wainwright

http://www.youtube.com/watch?v=hrnT2VEsuHc&feature=related

Blink 182

http://www.goear.com/listen/e35ad88/somewhere-over-the-rainbow-blink-182

OVER THE RAINBOW

Somewhere over the rainbow

Way up high,

There's a land that I heard of
Once in a lullaby.

Somewhere over the rainbow
Skies are blue,

And the dreams that you dare to dream

Really do come true.

Someday I'll wish upon a star

And wake up where the clouds are far

Behind me.
Where troubles melt like lemon drops

Away above the chimney tops

That’s where you’ll find me.

Somewhere over the rainbow

Bluebirds fly.

Birds fly over the rainbow

Why then, oh why can’t I?

If happy little bluebirds fly

Beyond the rainbow

Why, oh why can’t I?

MADELEINE PEYROUX. Half The Perfect World


Madeleine Peyroux va néixer a Athens, Georgia, l’any 1974. De petita es va anar a viure a París amb la seva mare. El seu primer disc va ser Dreamland, editat l’any 1996. L’any 2004 va reaparèixer amb Careless Love, on el repertori estava en una línea molt més swing que l’anterior. Half The Perfect World, va ser un treball molt més pretensiós que els anteriors. Va aparèixer l’any 2006, en aquest treball apareixen versions de temes molt coneguts amb un toc molt especial de la cantant. Entre les versions que presenta en aquest disc destaquen el tema de L. Cohen Blues Alert, el de Tom Waits (Looking For) The Heart Of Saturday Night, River de Joni Mitchell,etc. Tot i que Madeleine Peyroux te un estil molt característic i personal i una veu molt apta per el jazz, no és Billie Holiday, ni Carmen McRae ni tan sols és Nina Simone. Encara que ens la vulguin vendre com una d’elles val més que, quan escoltem un disc seu, esperem escoltar a Madeleine Peyroux, que és el que trobarem i no cap de les altres citades.

LO QUE EINSTEIN LE CONTÓ A SU COCINERO

Robert L. Wolke
Ed. Robinbook. 267 pàgs.

Dins de la col•lecció Ma Non Troppo-Ciencia va aparèixer aquest llibre l’any 2003. Aquest no és més que un recull d’articles que l’autor havia publicat a The Washington Post en una columna que s’anomenava “Food 101”. En aquests articles l’autor ens explica curiositats científiques a partir de la cuina. El llibre està dividit en nou capítols on es toquen moltíssims temes des d’un punt de vista científic però molt fàcil d’entendre i a partir d’ells entenem el perquè de moltes coses que fem a la cuina i de les quals no sabíem perquè passaven. Entre tantes i tantes coses també descobrim coses que fem i que no tenen cap sentit de ésser, com per exemple els molinets de sal. Wolke ens explica que així com moldre el pebre just en el moment d’utilitzar-lo és molt interessant pels aromes que es desprenen en trencar-se els grans de pebre, és una tonteria fer servir molinets per a la sal, doncs no si guanya res fent servir aquests molinets que ens venen a les botigues de gourmets. I com aquest exemple un munt més escrits de manera amena i divertida. Al final dels articles hi ha un petit llistat de paraules clau, un índex de temes i un llistat de lectures recomanades.

diumenge, 5 de setembre de 2010

DITA DE LA SETMANA

L’home més ric del món no és aquell qui conserva els primers diners que va guanyar, sinó aquell que conserva el primer amic que va tenir. Marta Mason

CEMENTIRI DE COLESHILL


El mateix mur, la força contrastada
d’unes mateixes pedres que ara els donen
la bonança de ser a l’altre costat.

Contra les làpides que els averanys
fa temps que inclinen cap als mars de l’herba
-no és mort, sinó dormint, algú va escriure-,
una filera de cassons i olles
mig bruts i tebis del darrer sopar
enganyen la certesa de trobar-se
d’aquella part del món encara vius.

Susanna Rafart

VISIONS OF JOAHNNA

Aquesta cançó és una de les meves preferides de Bob Dylan. Va aparèixer en aquell impressionant doble LP Blonde on Blonde, el primer doble LP de la història discogràfica. Crec que tota la força d’aquesta cançó es recolza en la lletra, i crec que és per això que ningú ha gosat a fer una versió diferent i totes les versions que s’han fet són un calc de la que va fer ell en aquell disc. De totes maneres he penjat la versió de la meva admirada Marianne Faithfull, que tot i que m’agrada la seva veu, no aporta res de nou.


http://www.goear.com/listen/bfbd230/visions-of-johanna-bob-dylan

http://www.youtube.com/watch?v=8AkMebZzzVI&feature=related


VISIONS OF JOHANNA

Ain't it just like the night to play tricks when you're tryin' to be so quiet?
We sit here stranded, though we're all doin' our best to deny it
And Louise holds a handful of rain, temptin' you to defy it
Lights flicker from the opposite loft
In this room the heat pipes just cough
The country music station plays soft
But there's nothing, really nothing to turn off
Just Louise and her lover so entwined
And these visions of Johanna that conquer my mind

In the empty lot where the ladies play blindman's bluff with the key chain
And the all-night girls they whisper of escapades out on the "D" train
We can hear the night watchman click his flashlight
Ask himself if it's him or them that's really insane
Louise, she's all right, she's just near
She's delicate and seems like the mirror
But she just makes it all too concise and too clear
That Johanna's not here
The ghost of 'lectricity howls in the bones of her face
Where these visions of Johanna have now taken my place

Now, little boy lost, he takes himself so seriously
He brags of his misery, he likes to live dangerously
And when bringing her name up
He speaks of a farewell kiss to me
He's sure got a lotta gall to be so useless and all
Muttering small talk at the wall while I'm in the hall
How can I explain?
Oh, it's so hard to get on
And these visions of Johanna, they kept me up past the dawn

Inside the museums, Infinity goes up on trial
Voices echo this is what salvation must be like after a while
But Mona Lisa musta had the highway blues
You can tell by the way she smiles
See the primitive wallflower freeze
When the jelly-faced women all sneeze
Hear the one with the mustache say, "Jeeze
I can't find my knees"
Oh, jewels and binoculars hang from the head of the mule
But these visions of Johanna, they make it all seem so cruel

The peddler now speaks to the countess who's pretending to care for him
Sayin', "Name me someone that's not a parasite and I'll go out and say a prayer for him"
But like Louise always says
"Ya can't look at much, can ya man?"
As she, herself, prepares for him
And Madonna, she still has not showed
We see this empty cage now corrode
Where her cape of the stage once had flowed
The fiddler, he now steps to the road
He writes ev'rything's been returned which was owed
On the back of the fish truck that loads
While my conscience explodes
The harmonicas play the skeleton keys and the rain
And these visions of Johanna are now all that remain

VISIONS DE JOHANNA

No és propi de la nit que et posi paranys quan intentes estar tranquil?
Estem aquí desemparats, encara que fem tot el possible per negar-ho.
I Louise reté un grapat de pluja, induint-te a desafiar-la.
Llums parpellegen des de la galeria oposada,
les calefaccions tussen en aquesta habitació,
l'emissora de música country sona suau,
però no hi ha res, realment res a apagar.
Només Louise i el seu amant, tan entrellaçats,
i aquestes visions de Johanna que conquereixen la meva ment.


En el buit carreró on les dames juguen a la gallineta cega amb la cadena de la clau
i les noies de nit completa xiuxiuegen sobre les seves escapades al tren "D"
podem escoltar al serè que encén la seva llanterna
preguntar-se si és ell o són elles qui s'ha tornat bojos.
Louise, ella està molt bé, ella és molt a prop,
és delicada i sembla com un mirall
però ho fa tot massa concís i clar.
La Johanna no és aquí.
El fantasma de l'electricitat udola als ossos de la seva cara,
on aquestes Visions de Johanna han pres ara el meu lloc.


Ara, el petit noi perdut es pren tan seriosament,
es vanta de la seva misèria, li agrada viure perillosament
i quan la porten a col·lació
parla de fer-me un petó de comiat.
Està segur que té molta cara per a ser tan inútil i tot
murmurant vulgaritats a la paret mentre estic al hall.
Oh! Com puc explicar-ho?
Oh, és tan difícil d'aconseguir!
I aquestes Visions de Johanna em van mantenir desvetllat passada l'albada.


Dintre dels museus l'Infinit puja a judici
les veus repeteixen: "així és com deu ser la salvació dintre d'un moment"
però Mona Lisa devia tenir els blues d'autopista,
ho pots dir per la manera com somriu.
Mira congelar-se la primitiva flor de paret
quan totes les dones amb fatxa de gelatina esternuden,
escolta a aquesta amb bigoti dir, "Jesús,
no puc trobar els meus genolls!"
Joies i abaloris pengen del cap de la mula,
però aquestes Visions de Johanna fan que tot sembli tan cruel.


El quincallaire parla ara a la comtessa que està fingint parar-li esment
dient, "Nomena'm a algú que no sigui un paràsit i me n'aniré
i diré una oració per a ell."
Però com Louise sempre diu,
"No hi ha molt a veure, eh, amic?
Mentre ella s'autodisposa per a ell.
i Madonna encara no s'ha mostrat,
on la seva capa del teatre una vegada va haver surat
veiem aquesta buida gàbia ara corroïda;
el violinista camina ara cap a la carretera,
escriu que tot torna al lloc on pertany,
a la part de darrera del camió de peix que està carregant,
mentre la meva consciència esclata...
Les harmòniques toquen els tons esquelètics i la pluja,
i aquestes Visions de Johanna són ara tot allò que en resta.

MÚSICA DISPERSA: Música dispersa



Els Música Dispersa van ser un grup d’un sol disc, que va ser editat l’any 1970 i del que només es van vendre 375 exemplars. El grup estava format per: “Cachas” J. Manuel Brabo ( mandolina, guitarra, flauta i veu), Jaume Sisa (guitarra, swanie, percussió diversa i veu), Albert Batiste (baix, harmònica, orgue, bateria i veu), Josep M. Vilaseca “Tapioles” (bateria) i Selene (piano, flauta, bongos i veu). Van ser un grup que va esclatar en els moments àlgids de l’underground català, tot seguint els mítics Màquina!, Agua de Regaliz i Vértice. El disc està format per 10 temes dels quals destaca Anillo-Cromo, una petita joia que si ara el toqués qualsevol grup de neo-folk anglès o americà el posarien pels núvols i ens cantarien les excel•lencies. Els Música Dispersa van fer un treball molt especial, tot i que en un principi van haver veus que deien que aquest grup se’n fotia del públic. Aquest seu únic disc està en la seva totalitat composat per J. Manuel Brabo “Cachas”. Com a curiositat dir que quan canten juguen a fer servir les veus com a instrument musical però no diuen res de concret. El segell PDI va fer una reedició en CD l’any 1992 a partir del fons editorial del segell Edigsa.

LA PASTORAL CATALANA


Julià de Jòdar

Proa. 393 pàgs.


L’Erina i el Pau són una parella catalana hereva del 68, ell és un ex- militant de PSUC que treballa com a periodista. Decideixen anar a Miami a veure una antiga amiga, Àurea, que, desprès dels correus electrònics que ella ha enviat a l’Erina creuen que pot estar en perill. Aquesta és l’excusa argumental per fer un repàs de l’actual societat catalana. Una societat catalana que sembla ser covarda i petulant. A més a més d’un repàs a la societat catalana es fa un repàs a d’altres esdeveniments a nivell mundial. El relat a les primeres dues-centes pàgines és excessivament lent, és a partir de l’arribada a Miami que el ritme de la novel·la va agafant velocitat. En la meva opinió la novel·la pretén analitzar massa coses i no arriba aprofundir en cap d’elles. Tot i que el crítics en parlen excel·lencies d'aquesta novel·la, el Julià de Jòdar, que vaig trobar fantàstic, a L’Àngel de la segona mort no l’he tornat a trobar en cap de les següents nove·les, a veure si el torno a trobar en la següent.