dissabte, 28 d’agost de 2010

DITA DE LA SETMANA

Qui no vol pensar és un fanàtic; qui no pot pensar, és un idiota; qui no gosa pensar és un cobard. Francis Bacon

CANT


M’ajup el temps i l’obsessiu treball

de refusar-me als ídols; compromès

a no cedir, bec ginebra amb cascall.

Morir? Dormir?...M’he redreçat il·lès.


És ara, amics, que recordo l’après

d’un arbre, d’una roca, d’un cavall,

i el cant reprenc en l’incessant estrall

del temps que destrueix tot el promès.


En el quiet, blau ordre del matí,

neix la paraula neta quan, primer,

tot s’ha perdut, avall, sense destí,


o calla tot fins que s’arriba a fer

la soledat oberta en què puc dir

que brilla el sol fins quan la nit em té.

Joan Vinyoli

SUPERSTITION


Aquesta cançó d’aire funky va aparèixer al disc Talking Book de Stevie Wonder l’any 1972. Posteriorment va ser versionada per molta gent, en especial per guitarristes virtuosos. Un d’ells va ser Jeff Beck, que la enregistrat en solitari i també ho va fer quan formava part d’aquell trio impressionant anomenat Beck, Bogert & Appice.

http://www.goear.com/listen/b372375/superstition-stevie-wonder

http://www.goear.com/listen/b00ddbf/superstition-beck,-bogert-&-appice

SUPERSTITION
Very superstitious, writings on the wall,
Very superstitious, ladders bout to fall,
Thirteen month old baby, broke the lookin glass
Seven years of bad luck, the good things in your past.
When you believe in things that you dont understand,
Then you suffer,
Superstition aint the way
Very superstitious, wash your face and hands,
Rid me of the problem, do all that you can,
Keep me in a daydream, keep me goin strong,
You dont wanna save me, sad is my song.
When you believe in things that you dont understand,
Then you suffer,
Superstition aint the way, yeh, yeh.
Very superstitious, nothin more to say,
Very superstitious, the devils on his way,
Thirteen month old baby, broke the lookin glass,
Seven years of bad luck, good things in your past
When you believe in things that you dont understand,
Then you suffer,
Superstition aint the way, no, no, no

SUPERSTICIÓ

Molt supersticiós, escrits a les parets
Molt supersticiós, una escala a punt de caure
Una criatura de tretze mesos, un mirall que es trenca
Set anys de mala sort, les bones coses del passat.

Si creus en coses que no comprens
Patiràs
La superstició no és la solució.

Molt supersticiós, rentat la cara i les mans
Lliura’m d’aquest problema, fes tot el que puguis
Deixa’m viure en una fantasia, anima’m
No vols salvar-me, trista és la meva cançó.

Si creus en coses que no comprens
Patiràs
La superstició no és la solució.


Molt supersticiós, res més a dir
Molt supersticiós, el diable és al camí
Una criatura de tretze mesos, un mirall que es trenca
Set anys de mala sort, les bones coses del passat.

PAUL RODGERS: Muddy Water Blues


Paul Rodgers va començar en el món de la música formant part dels Free, per després entrar a formar part dels Bad Company. Un cop acabada la seva etapa amb aquells va actuar en solitari i també va formar part de dos petits projectes: The Firm i The Law. Darrerament a passat a fer gires amb els Queen com a vocalista. L’any 1993 Paul Rodgers va enregistrar aquest disc d’homenatge al gran bluesmen Muddy Waters. En ell apareixen els temes més clàssics del bluesmen de Chicago, des de “I Can’t Be Satisfied” fins al “I’m Ready” passant per “I’m Your Hoochie Cochie Man” o “Rollin’ Stone”. El més curiós és la gran quantitat de guitarristes que col·laboren en aquest disc de tribut, guitarristes de tota mena de procedències des del ex-Pink Floyd David Gilmour, fins a Brian Setzer, Slash, Jeff Beck, Richie Sambora, Steve Miller, etc. Un disc indispensable pels amants dels blues elèctric de Chicago i pels amants de qualsevol tipus de guitarristes.

SIR GAWAIN Y EL CABALLERO VERDE

Ed, Siruela. 75 pàgs

Amb aquest títol, l’editorial Siruela començava la col·lecció “Selección de lecturas medievales” l’any 1982. Es tracta d’una de les aventures més curioses i divertides dels cavallers de la Taula Rodona. Aquest poema del segle XIV comença el dia de Cap d’any quan, mentre el rei Artús i els cavallers de la taula rodona acompanyats de les seves companyes estan dinant tranquil·lament, apareix una mena de gegant de color verd que proposa una prova perillosa per si algú d’aquells que estan allà reunits te el valor d’afrontar-la. El rei Artús s’ofereix voluntari, però després d’una reunió el cavaller Sir Gawain s’ofereix a fer ell la prova per por a perdre el rei. Evidentment que al final en surt victoriós però la por està dintre de Sir Gawain fins al final de l’aventura. Cal dir que l’escriptor Tolkien, famós per la seva obra El senyor dels anells, era un entusiasta d’aquesta obra i la tenia molt estudiada. En definitiva, un plaer per a tots aquells que gaudeixen amb les històries del cicle artúric.

diumenge, 22 d’agost de 2010

DITA DE LA SETMANA

El més gran error és tractar de ser més acceptable del que pots ser. Walter Bagehot

EL TEMPS

Som en l’oblit,

damunt traços de vida

esborrats i reescrits.


Travesso el temps,

antic com l’univers,

guerxat pel pes dels astres.


Ens mena el blau vertigen,

el nu mirall del cel.


Beso els teus ulls cansats,

et prenc les mans,

bevem, fràgils, la llum.


Esguardem dins la nit

el pas del món:

el cicle o el silenci.


Carles Duarte

THE WEIGHT

Aquesta cançó és potser la més famosa del grup The Band. Pertany al seu primer disc Music from Big Pink i s’ha convertit en un tema clàssic que fa poc es va tornar a fer famós per un anunci televisiu. He triat la versió original i una versió arrossegada i molt country que van fer els New Riders Of The Purple Sage, un curiós grup on tocaven, en un començament tres músics dels Greatful Dead.

http://www.goear.com/listen/2a27efa/the-weight-the-band

http://www.goear.com/listen/9de601b/the-weight-new-riders-of-the-purple-sage


THE WEIGHT

I pulled into Nazareth, I was feelin' about half past dead;
I just need some place where I can lay my head.
"Hey, mister, can you tell me where a man might find a bed?"
He just grinned and shook my hand, and "No!", was all he said.

Take a load off Fannie, take a load for free;
Take a load off Fannie, And (and) (and) you can put the load right on me.

I picked up my bag, I went lookin' for a place to hide;
When I saw Carmen and the Devil walkin' side by side.
I said, "Hey, Carmen, come on, let's go downtown."
She said, "I gotta go, but m'friend can stick around."


Go down, Miss Moses, there's nothin' you can say
It's just ol' Luke, and Luke's waitin' on the Judgement Day.
"Well, Luke, my friend, what about young Anna Lee?"
He said, "Do me a favor, son, woncha stay an' keep Anna Lee company?"


Crazy Chester followed me, and he caught me in the fog.
He said, "I will fix your rags, if you'll take Jack, my dog."
I said, "Wait a minute, Chester, you know I'm a peaceful man."
He said, "That's okay, boy, won't you feed him when you can."


Catch a Cannonball, now, t'take me down the line
My bag is sinkin' low and I do believe it's time.
To get back to Miss Annie, you know she's the only one.
Who sent me here with her regards for everyone.



WARHORSE: Warhorse


Els Warhorse van ser una banda de vida breu, tan breu que tan sols van publicar dos obres: “Warhorse” i “Red Sea”. Aquest grup es va formar quan el baixista dels Deep Purple, Nick Simper, va abandonar la banda i va crear Warhorse. Els membres originals, a més de Simper, eren Ged Peck (guitarra), Mac Poole (bateria), Ahley Holt (veu) i Frank Wilson (teclats). En el segon disc, el guitarra va ser Peter Parks. El primer disc dels Warhorse està en la línia de música progressiva dels anys setanta molt propera al primer heavy metal. Està format per 7 temes, tot i que en alguna reedició en digipack apareixen 5 temes extres en directe. El grup es va desfer quan el bateria va deixar el grup per formar part del grup Gong.

LEVIATÁN

Paul Auster
Anagrama. 269 pàgs.

Aquesta novel·la de Paul Auster es podria dir que és la biografia d’un personatge molt curiós anomenat Benjamin Sachs, una biografia narrada pel seu millor amic, Peter Aaron. Però és molt més que això, és una barreja de relacions i casualitats que van relacionant els personatges entre ells fins a portar-los als seus destins. Està escrit amb una prosa que fa de bon llegir, i el misteri que envolta tot el llibre aboca al lector a llegir la novel·la amb fruïció. Darrera un misteri se’n amaga un altre i Auster aconsegueix mantenir el misteri fins a la darrera frase que tanca el llibre. De vegades es diu que la realitat supera la ficció, però en aquesta obra la ficció assoleix un nivells dificilment superables per la realitat. Leviatán és un clar exemple de la literatura dintre de la literatura. Aquesta sisena obra que va escriure l’escriptor nord-americà és una petita joia per a qualsevol que estigui mínimament interessat per la lectura.

dimecres, 18 d’agost de 2010

DITA DE LA SETMANA

No hi ha coses sense interès, només persones incapaces d’interessar-se (G.K. Chesterton)

HOME DE POCA FE


Avui estrenem la llum, encara intacta.
Les paraules llampurnegen com peixos
inquiets en l’espera del miracle
de la seva multiplicació.

La vida és un prodigi massa fràgil:

Sota el pes imperceptible d’un dubte,
el destí quedarà convertit en
pedra. I amb el reflux de les onades,
la platja s’omplirà de peixos morts.
Gemma Gorga

HELPLESS


Neil Young va començar la seva carrera musical al grup Buffalo Sprinfield, desprès va començar a enregistrar en solitari i a la vegada va formar part de Crosby, Stills, Nash & Young. Helpless és una cançó d’aquesta època que encara segueix tocant en els seus directes actualment. Aqui es poden trobar una versió de N. Young, una de N. Cave i una de Patti Smith.

http://www.goear.com/listen/9609219/helpless-neil-young

http://www.goear.com/listen/3761ad0/nick-cave-helpless

http://www.goear.com/listen/8010ae1/helpless-patty-smith


HELPLESS
There is a town in north Ontario,
With dream comfort memory to spare,
And in my mind
I still need a place to go,
All my changes were there.

Blue, blue windows behind the stars,
Yellow moon on the rise,
Big birds flying across the sky,
Throwing shadows on our eyes.
Leave us

Helpless, helpless, helpless
Baby can you hear me now?
The chains are locked
and tied across the door,
Baby, sing with me somehow.

Blue, blue windows behind the stars,
Yellow moon on the rise,
Big birds flying across the sky,
Throwing shadows on our eyes.
Leave us

Helpless, helpless, helpless.


ESMAPERDUTS (“Helpless”)

Hi ha una vila al nord d’Ontario
on hi guardo somnis i bons records,
el meu cap un lloc encara li cal.
Tots els canvis els vaig viure alla.

Vidres blaus rera els estels
Lluna groga que puja,
Ocells grans volant pel cel,
Llançant ombres dintre els ulls que ens deixen

Esma-, esma-, esmaperduts.
Nina, que em sents ara?
Cadenes lligades a la meva porta,
nena, canta amb mi una mica.

Vidres blaus rera els estels
Lluna groga que puja,
Ocells grans volant pel cel,
Llançant ombres dintre els ulls que ens deixen

Esma-, esma-, esmaperduts.

Trad. Albert Llussà

PEETIE WHEATSTRAY: “1930 – 1941”


Aquest disc que va aparèixer dins una col·lecció anomenada Story of blues recull 20 temes interpretats per Peetie Wheatsray un guitarrista i pianista de blues. William Bunch no era conegut pel seu nom, ja que utilitzava tres pseudònims: 'Peetie Wheatstraw', el més conegut d'ells, 'The Devil's Son-IN-Law' i 'High Sheriff of Hell'. Era molt bo amb els dos instruments, però en la majoria dels pocs discs seus que es poden trobar apareix tocant el piano. Com una gran quantitat de joves de la seva època, va abandonar la seva llar, va estar cantant i va tocar per les ciutats d'Arkansas que basaven la seva economia en la fusta durant uns anys i va travessar el Sud com un rodamón fins a instal·lar-se eventualment a East St.Louis, Missouri, cap a 1929.
Va ser en aquesta ciutat on es va canviar el nom pel de Peetie Wheatstraw, nom que té el seu origen en una vella història molt popular entre els negres. Va ser un dels més populars cantants de blues dels anys 30. La consecució del premi "Tennesee Peches" el 1930 li va donar una gran fama, i des d'aquell moment fins a la seva mort prematura, va gravar ni més ni menys que160 títols. L'èxit que van tenir els duets de guitarra i piano, com el format per Scrapped Blackwell and Leroy Carr, va portar Peetie Wheatstraw a buscar guitarristes que col·laboressin amb ell. El seu primer col·laborador va ser Lonnie Johnson, però va arribar a tocar al costat de diferents músics, entre ells els famosos Kokomo Arnold, Charlie McCoy, Bumble Bee Slim, Casey Bill Weldon i Charlie Jordan. Wheatstraw va gravar amb tots ells als segells Decca, Vocalion i Bluebird durant els anys 30.
Va ser el creador de la frase 'Oh, well, well' amb la que adornava les seves cançons. Aquesta falca la van adaptar posteriorment molts músics de blues, entre ells Muddy Waters. Era un tipus molt intel·ligent que amagava la seva veritable personalitat rere una disfressa de fanfarró. La seva veu semblava entelada i la seva forma de cantar era arrogantment mandrosa. Cantava amb cert estil declamatori molt vigorós i sovint la seva veu mostrava un humor provocatiu que semblava riure's de tot allò que criticava en les seves lletres. Els seus discs van tenir molta acceptació del públic, degut sobretot a la seva especial manera de cantar i a les seves provocatives lletres. Peetie va cantar sobre jugadors, prostitutes, rodamóns i contrabandistes de licors, i estava considerat el portaveu i líder de la classe treballadora negra. El 1941, quan es trobava al cim de la seva popularitat, Peetie Weatstraw va morir en ser arrossegat per un tren, en un encreuament de vies, el cotxe que conduïa.

FILLS DE LA MITJANIT

Salman Rushdie
Empúries. 640 pàgs.

Aquesta novel•la de Salman Rushdie és la seva segona novel•la. Va ser nomenada per lectors de tot el món com el millor premi Booker de la història. Aquesta extensa obra ens explica la saga d’una família de la Índia i està narrada per un membre d’aquesta família, Saleem Sinaí. Aquest personatge neix al mateix moment que la Índia va aconseguir la seva independència l’any 1947. Els fills de la mitjanit són totes aquelles persones que van néixer al voltant de la mitjanit d’aquell mateix dia. Aquesta novel•la ha estat comparada a Cien años de soledad de García Márquez i la veritat és que s’hi troben certs punts en comú. Rushdie ens parla de desarrelament i del postcolonialisme a l’Índia, del seu enfrontament amb el Pakistan i dels enfrontaments que van tenir amb la Xina en la seva frontera. Tot des del punt de vista del protagonista que va explicant la història de la seva família a Padma que l’escolta atentament. La manera de narrar de Rushdie fa que la seva obra sigui d’una lectura fàcil i que sense adonar-nos-en travessem la extensa novel•la com si no fos tan llarga.