dijous, 22 de juliol de 2010

DITA DE LA SETMANA

La Joventut no és més que un estat d'ànim. Frank Lloyd Wright

ESCAC


La memòria es va esfilagarsant
com les cordes trencades de les barques
que el temporal s’ha endut.
Comprendre cansa. Però mai no tant
perquè no pugui ser l’últim refugi.
Som el rei i la reina en un final
difícil a un tauler ja amb poques peces.

Joan Margarit

ALL THE WORLD IS GREEN

Quan Tom Waits va voler trencar amb la que era la seva discogràfica, va editar dos discos de cop: Alice i Blood Money. En aquest darrer apareixia aquesta meravella titulada All The World Is Green. Un tema ple de dolçor i tendresa que ens agombola en una sensació d’estar adormit enmig dels estels i que ens acarona els nostres sentiments. Deliciosa!!!!

http://www.goear.com/listen/e841194/all-the-world-is-green-tom-waits



ALL THE WORLD IS GREEN
I fell into the ocean when you became my wife
I risked it all against the sea to have a better life
Marie you are the wild blue sky, men do foolish things.
You turn kings into beggars, and beggars into kings.

Pretend that you owe me nothing, and all the world is green
We can bring back the old days again when all the world is green

The face forgives the mirror, the worm forgives the plow.
The questions begs the answer, can you forgive me somehow?
Maybe when our story's over we'll go where it's always spring.
The band is playing our song again and all the world is green.

Pretend that you owe me nothing and all the world is green
Can we bring back the old days again? And all the world is green

The moon is yellow silver on the things that summer brings,
It's a love you'd kill for and all the world is green

He's balancing a diamond on a blade of grass
The dew will settle on our graves when all the world is green

Pretend that you owe me nothing and all the world is green
We can bring back the old days again when all the world is green

He's balancing a diamond on a blade of grass
The dew will settle on our graves
When all the world is green


TOT EL MON ES VERD
Dins l’oceà vaig caure quan amb mi et vas casar,
contra el mar ho vaig arriscar tot per la vida millorar.
Marie, ets el salvatge cel blau, els homes fan coses folles.
Als reis els fas tornar pobres, i als pobres, els fas reis.

Pretén que no em deus res i que tot el món és verd.
Podem retrobar els dies passats quan tot el món és verd.

La cara perdona el mirall, el cuc perdona l’arada.
Les preguntes volen resposta, tal vegada em puguis perdonar.
Potser quan s’acabi la nostra història anirem on sempre és primavera.
La banda torna a tocar la nostra cançó i tot el món és verd.

Pretén que no em deus re i que tot el món és verd.
Podem retrobar els dies passats? I tot el mon és verd.

La lluna és d’un groc platejat en les coses que l’estiu duu,
és un amor pel qual mataries i tot el món és verd.

Sosté el diamant sobre una fulla d´herba,
la rosada sobre les nostres tombes,
quan tot el mon és verd.

Pretén que no em deus re i que tot el món és verd
Podem retrobar els dies passats? I tot el mon es verd.

Sosté el diamant sobre una fulla d´herba,
la rosada sobre les nostres tombes
quan tot el mon és verd.

Trad. Albert Llussà

MAGNA CARTA: Lord of The Ages


Lord of The Ages va ser el cinqué treball dels Magna Carta, un trio que va començar a finals dels anys seixanta de la mà de Chris Simpson. Aquest grup ha tingut diferents formacions i entre els músics que han passat per ell es pot destacar a Davey Johnstone que va abandonar Magna Carta per passar a formar part de la banda que acompanyava a Elton John. Els musics que formaven Magna Carta quan van enregistrar Lord of The Ages estava format per Chris Simpson, Glen Stuart i Stan Gordon. Aquest treball potser no és el millor d’aquest grup però si el que va tenir més èxit entre el gran públic. Aquest disc representa un punt i a part en la discografia dels Magna Carta, els quals partint d’una música folk desemboquen en un acostament al que es va anomenar en aquella època rock simfònic. El disc està compost per vuit temes, dels quals cal destacar el que obre el disc, Wish It Was i el que li dóna títol i tanca la primera cara Lord Of The Ages. Un disc ple de dolces melodies i veus harmonioses. Un disc d’aquells que es poden escoltar anys i anys després de la seva aparició, és a dir, un disc que supera les modes.

Afirma Pereira

Antonio Tabucchi
Ed. 62. 174 pàgs.

Aquesta novel•la d’Antonio Tabucchi comença amb la frase que dóna títol al llibre, com si es tractés d’una declaració. Pereira és un home vidu que enyora la seva dona, morta fa uns pocs anys. Cada dia parla amb el seu retrat com si ella fos viva. La seva feina és escriure en la secció cultural d’un petit diari de Lisboa. La novel•la es desenvolupa l’any 1938 en plena dictadura de Salazar i quan a Espanya s’està produint la Guerra Civil. Pereira és una persona que vol viure tranquil•lament i sense problemes, no vol veure allò que li envolta per no haver de prendre decisions. Un dia apareix a la seva vida un jove, Monteiro Rossi. Aquest jove que comença a treballar com ajudant de Pereira i que està compromès amb els moviments antifeixistes de Portugal, obrirà els ulls a Pereira. El llibre és una crítica als feixismes que en aquell moment es desenvolupen a Espanya, Portugal, Itàlia i Alemanya. La prosa de Tabucchi és d’agradable lectura i plena de petits detalls quotidians que ens ajuden a trobar en Pereira un personatge proper, tendre i ple d’humanitat. Una novel•la inoblidable.

diumenge, 11 de juliol de 2010

DITA DE LA SETMANA

Ens agradi o no ens agradi, tot el que està passant en aquest moment és producte de les decisions que vàrem prendre en el passat. (Deepak Chopra)

GENERAL...

General, el teu tanc és més fort que un cotxe

Arrasa un bosc i aixafa a cent homes.

Però té un defecte:

li cal un conductor.


General, el teu bombarder és poderós.

Vola més ràpid que la tempesta i carrega més que un elefant.

Però té un defecte:

li cal un pilot.


General, l’home és molt útil.

Pot volar i pot matar.

Però té un defecte:

pot pensar.


Bertolt Brecht

SILENCI

Aquesta setmana i degut al panorama del país, desenterro una cançó de’n Llach, pensàvem que havíem avançat i al cap i a la fi sembla que estem igual que fa molts anys...i els nostres polítics què????? A cobrar a final de mes. Com a versió he triat una que van fer fa anys The Walkabouts i que va tornar a aparèixer en un disc d’homenatge a Lluís Llach.

http://www.goear.com/listen/9eddd74/silenci-llu%C3%ADs-llach
http://www.goear.com/listen/cc17f6e/silenci-the-walkabouts


Silenci
Si m'heu de fer callar
que sigui ara,
ara que puc dir no,
i res teniu per a comprar-me.

Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
el pes de tanta basarda.

Que no em sap cap greu
dur la boca tancada,
sou vosaltres qui heu fet
del silenci paraules.

Que no vull esperar
que el temps rovelli l'arma,
que no vull que la por
tingui més temps per a guanyar-me.

Si m'heu de fet callar
que sigui ara,
ara que tinc les mans
per a canviar de guitarra.

Silenci
If you have to silence me
Do it now, do it now
While I can still say no
And you have nothing
With which to bribe me

I don’t want to wait
Do it now, do it now
While I can still feel
All the horror, weighing heavy

It doesn’t hurt me none
To keep my mouth, firmly closed
You are the ones who made
These words, from the silence

I don’t want to wait
‘Till time, rusts the weapons
I don’t want this fear
To have more time, with which to beat me

If ya have to silence me
Do it now, do it now
While I still have the hands
To trade this guitar, for another

It doesn’t anger me
To keep my mouth, firmly closed
You are the ones who made
These words, from the silence

It doesn’t anger me
To keep my mouth, firmly closed
You are the ones who made
These words, from the silence

If you have to silence me
Do it now, do it now

LITTLE WALTER:THE ESSENTIAL LITTLE WALTER


Little Walter era el malnom del harmonicista Walter Jacobs, un dels més impressionants harmonicistes de la història del blues. En els seus enregistraments apareix acompanyat o acompanyant a monstres dels blues com van ser Otis Spann, Willie Dixon, Muddy Waters, Bo Didley, etc. Aquest disc és un recull dels enregistraments que va fer pel segell Chess durant els anys cinquanta. És un disc ideal per aquells que comencen a interessar-se pel blues i no tenen cap disc de Little Walter. El primer tema del disc és, com no podia ser un altre: “Juke”, el fantàstic tema instrumental més representatiu de la manera que tenia de bufar l’harmonica Little Walter. Little Walter va morir molt jove, als trenta-vuit anys, i tot i això va deixar enregistrada una bona quantitat de música. Dintre de la col·lecció The Essential... es poden trobar molt interesants i diferents recopilacions de grans músics del blues que van gravar per al segell dels germans Chess.

ENERO SIN NOMBRE

Max Aub
Alba editorial. 499 pàgs.

Entre l’any 1943 i 1969, Max Aub va escriure la sèrie El laberinto mágico formada per cinc novel•les: Campo cerrado, situat en els anys anteriors a la guerra civil i als primers brots de lluita a Barcelona; Campo de sangre, on es reflecteix la reraguarda i la batalla de Terol; Campo abierto, situat en plena guerra; Campo del Moro, on es narra el dia a dia de l’exercit republicà i finalment Campo de los almendros. En Enero sin nombre estan recollits tots el relats que apareixen a les diferents novel•les que formen El laberinto mágico. En general, aquests relats estan situats en el bàndol republicà i en ells es narren tot allò que els hi passa a diari als homes i a les dones que van viure la Guerra Civil.. Els relats estan agrupats en tres grups: els que es desenvolupen durant la guerra, els que pertanyen als camps de concentració i els que pertanyen a l’exili. Un llibre que reflecteix amb tota la cruesa la quotidianitat de la guerra, els camps de concentració i l’exili.

dilluns, 5 de juliol de 2010

DITA DE LA SETMANA

La uniformitat és la mort; la diversitat és la vida. Mijail Bakunin

EL TEU DOLOR

El teu dolor:

la meva culpa, en el mirall

-mirall, repte que imanta uns ulls

de cega que em retornen, nus,

mandrons de fona

clavats al mig del meu dolor:

la teva culpa en el mirall.

La teva culpa:

el meu dolor en el mirall

-mirall, desert on interroga

els confins de la sorra, cega

endevina d’estralls,

obstinada i fidel, la meva culpa:

el teu dolor, en el mirall.

Maria-Mercè Marçal

I HEARD IT THROUGH THE GRAPVINE


Aquesta cançó és un tema característic del segell Motown compost per Norman Whitfield i Barret Strong, que el va enregistrar per primera vegada, l’any 1967, Smokey Robinson & The Miracles. He penjat la versió de Marvin Gaye, la de Gladys Knight & The Pips i la impressionant i llarga versió que van fer els Creedence Clearwater Revival l’any 1970 en el seu disc Cosmos Factory.


http://www.goear.com/listen/f11e5ff/i-heard-it-through-the-grapevine-marvin-gaye

http://www.goear.com/listen/49d4c37/i-heard-it-through-the-grapevine-gladys-knight-and-the-pips

http://www.goear.com/listen/493ca1f/i-heard-it-through-the-grapevine-creedence-clearwater-revival


STONE THE CROWS: Teenage Licks


Els Stone The Crows van ser un grup d’Escòcia en concret de la ciutat de Glasgow que es dedicaven a fer una mena de barreja entre blues britànic i hard rock. Aquest grup només van enregistrar tres LP,s, aquest Teenage Licks va ser el tercer i últim. Tot tres són molt bons però he triat perquè en ell hi aparèixer una versió fantàstica de “Dont Think Twice, It’s Allright” de Bob Dylan. Les dues columnes sobre la que s’aguantava el grup eren la seva cantant i el seu guitarra. La cantant era Maggie Bell amb una veu que en alguns moments pot recordar a Janis Joplin però també fa recordar la veu de Rod Stewart, sobre tot el de la primera època i el de l’època de The Faces. El guitarrista era Les Harvey, germà d’Alex Harvey, lider de The Sensational Alex Harvey Band. El bateria era Collin Allen, que abans havia passat pels Bluebreakers de John Mayall. El final dels originals Stone The Crows va arribar quan Les Harvey va morir electrocutat en ple concert. El grup va continuar durant un temps però ja no va ser el mateix.

El TURÓ DE WATERSHIP

Richard Adams
Edhasa. 1989


Aquesta curiosa historia es va publicar per primera vegada l’any 1972 i ja ha estat traduïda a més de vint idiomes. Dins de la antiga tradició de les faules, protagonitzen aquesta novel·la uns conills que parteixen del seu cau convençuts de que un gran cataclisme es cerneix sobre ell. Al llarg de l’obra el grup anirà buscant el lloc ideal on construir un nou cau i començar a refer les seves vides. Durant aquesta anàbasi els ocorreran aventures de tota mena, mitjançant les quals l’autor planteja situacions equiparables a les viscudes per un col·lectiu humà que fes una marxa similar tot cercant un lloc on instal·lar-se. Entroncant amb la tradició clàssica del relat disn del mateix relat, apreixen diverses narracions, semblants, en alguns casos, a mites de les religions grega i romana i, a d’altres, als senzills contes i llegendes que s’han transmés de generació en generació. Alguns del personatges ho són pel fet de ser el prototipus de personatges característics, així apareixen el cap, el visionari, el narrador d’històries l’especialista en accions d’atac i defensa, el gràciós que sempre te un acudit preparat, etc.