diumenge, 25 d’abril de 2010

DITA DE LA SETMANA

L’únic símbol de superioritat que conec és la bondat. Ludwig Van Beethoven

L’HOSTE INSÒLIT

Tan sigil•losament que en aparença
no muda res.
Però es balma el silenci
i tota veu ressona carn endintre,
molt més enllà del límits i de l’ombra
d’aquest ocell que vola tan enlaire
i tan endins que no el podem ni veure.

Tan sigil•losament que res no muda
i el vent arrissa els blats i omple la tarda
de múltiples certeses.
L’hoste insòlit
no ve de lluny ni parla una altra llengua.

Tot és molt més senzill que no semblava.

Miquel Martí i Pol

DON’T LET ME BE MISUNDERSTOOD

Aquest tema és un antiga peça de Rhythm & Blues de la que s’han fet moltíssimes versions, l’han interpretada des de Sam Cooke a un grup de música disco anomenat Santa Barbara. He triat la versió que van popularitzar The Animals en la seva primera època; dues versions mes suaus a càrrec de Nina Simone i Joe Cocker; una versió del gran guitarrista de jazz i blues, Robben Ford i una versió en castellà que van fer un dels millors grups de rock del nostre país: Lone Star

http://www.goear.com/listen/244d0d1/don%C2%B4t-let-me-be-misunderstood-the-animals

http://www.goear.com/listen/113e821/dont-let-me-be-misunderstood-nina-simone

http://www.goear.com/listen/9ecfd7b/dont-let-me-be-misunderstood-joe-cocker

http://www.goear.com/listen/9451278/don%C3%A2%C2%B4t-let-me-be-misunderstood-robben-ford

http://www.goear.com/listen/f47d8bd/comprension-lone-star

DON’T LET ME BE MISUNDERSTOOD

Baby, do you understand me now
And sometimes you see a little mad
Can always be an angel
When every things goes wrong you seem to be bad

I'm just a soul who's intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

Sometimes I'm so carefree
With a joy that's hard to hide
Most of the time
I’m so full of worry
And then you're bound to see my other side

I'm just a soul who's intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

If I seem edgy, I want you to know
I never mean to take it out on you
Life has it's problems and I’ve got in more my share
And that's one thing I never mean to do

'cause I love you baby
I'm just human
Have thoughts like any one
Sometimes I think I spend the rest of my life regretting
Some simple thing that I have done

I'm just a soul who's intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

VIVALDI.Guitar Concertos. Los Romeros


Los Romeros són un quartet de guitarra format per músics d’una mateixa família. Són originaris d’Andalucía però viuen als Estats Units, concretament a California. Van començar a tocar l’any 1960 als Estats Units on havia arribat l’any 1957 Celedonio Romero. Aquest quartet es reconegut arreu del món pel seu virtuosisme amb la guitarra, i són especialment aclamades les seves interpretacions de Vivaldi. En aquest disc, enregistrat a Londres l’any 1984, encara toca la formació original, formada per Celedonio Romero i els seus tres fills: Ángel, Celín i Pepe. Els acompanya en aquest enregistrament l’Academy Of St. Martin-In-The-Fields dirigida per Iona Brown. El disc el composen cinc concerts de Vivaldi, uns escrits originariament per a violí, d’altres per a mandolina i la resta escrits per a guitarra i corda. Un petit plaer per qualsevol aficionat a la bona música.

HISTÒRIA D’UN HOME


Fred Uhlman

Columna 297 pàgs.

Aquest llibre només és l’autobiografia de Fred Uhlman, un advocat alemany que va publicar un parell de llibres molt interessants: L’amic retrobat i L’ànima valenta. Uhlman va néixer a Sttutgart l’any 1901 i va morir a Londres l’any 1985. En la solapa del llibre se’ns diu que va ser un advocat socialista en l’Alemanya prenazi i que en l’exili va ser pintor naïf i va publicar dues novel·les. El seu exili el va patir a França, Catalunya, on va conèixer la que seria la seva dona, i Anglaterra. Crec que aquest llibre és interessant per aquells que abans han llegit les seves dues novel·les. En aquest llibre trobaran retalls de la seva vida que trobem a les seves novel·les. Aquesta autobiografia està escrita amb un to humorístic que la fa molt agradable de llegir.

dilluns, 19 d’abril de 2010

DITA DE LA SETMANA

El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan.

Rabindranath Tagore

PUIG DES MOLINS

Vivim damunt l’escorça sensitiva
de les coses. Sobre elles rellisquen
- passos, pals i mirades. I ara anem
entre imatges ardents d’ànima esquiva,

oh remotes parets, cosa passiva,
on amb l’esguard més ample i net tustem
des d’un límit de blaus a vela i rem,
aires –un aleteig- i terra aspriva.

Vivim, braços oberts, entre elements
que s’eixamplen pregons als quatre vents,
foc que cerca el ponent on estimbar-se,

Roques d’un cementiri sepultat,
mar que arronsa l’esquena al vast embat,
dolç embat ja sense aspa en què embullar-se.

Marià Villangómez

The Train Kept A-Rollin'


Aquest tema és una composició del músic de rockabilly Johnny Burnette,de la que s’han fet moltes versions. Avui he penjat la que van fer els Aerosmith, la del mateix Johnny Burnette Trio, una curiosa versió de la Orquestra Plateria i una fantàstica versió dels Yardbirds, un grup per on van passar veritables mosntres del rock, com poden ser Jeff Beck, Jimmy Page o el mateix Eric Clapton. Un fantàstic programa de música, anomenat “Pas a nivell”, de Ràdio Sant Boi, obria el programa amb aquest tema.

http://www.goear.com/listen/408181a/train-kept-a-rollin-the-yardbirds

http://www.goear.com/listen/f7a75ec/the-train-kept-a-rollin%5C-aerosmith

http://www.goear.com/listen/f5ac607/the-train-kept-a-rollin-johnny-burnette-trio

http://www.youtube.com/watch?v=nZom9rBBzJw



STRAWBS. Bursting at the seams


The Strawbs van començar l’any 1967 com a duet, Dave Cousins I Tony Hooper. L’any 1970 va formar part del grup ni menys ni menys que el gran teclista Rick Wakeman, qui després va deixar el grup per formar part del gran grup Yes. L’any 1973 The Strawbs ja feia temps que feien una música més propera al rock simfònic que al folk dels seus inicis. Quan van publicar Bursting at the seams ja eren un quintet i Dave Lambert substituïa un dels membres fundadors, Tony Hooper. Com a curiositat es pot dir que un tema d’aquest disc, “Part of the Union” va ser fet servir per un grup sindical com a himne reivindicatiu. A partir d’aquest moment van començar els problemes entre els membres del grup i, en conseqüència, el seu declivi. Una llàstima.

VIURE


Jordi Llimona
Ed. 62. 121 pàgs.
Dins de la col•lecció Llibres a l’abast es va editar aquest petit (d’extensió) llibre l’any 1996. El subtítol del llibre és L’esdevenir de cada dia “Un cant a la vida,un llibre de plenitud”. En la contraportada se’ns diu que aquest llibre “vol ser un cant a la vida i que només pretén oferir una visió benigna de l’existència, on el somni il•lumini la grisor i la sensibilitat superi la duresa”. Crec que només transcrivint el seu pòrtic sabreu de què va:
Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il•lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
I és abraçar-ho tot,
Perquè, com podríem viure sense abraçar?

dilluns, 12 d’abril de 2010

DITA DE LA SETMANA

El més difícil és conèixer-nos a nosaltres mateixos; el més fàcil parlar malament dels altres (Tales de Milet)

ELS AMANTS


http://www.goear.com/listen/02df5a7/els-amants-ovidi-montllor

La carn vol carn.
Ausiàs March


"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

GLORIA

“Gloria” és una cançó clàssica de la música rock firmada per Van Morrison, que pertany al primer LP dels Them; el primer grup on va començar a cantar l’irlandés. Com a versió he triat la que va fer la Patti Smith en el seu disc de debut amb l’anomenat Patti Smith Grup Horses.

http://www.goear.com/listen/333f2b1/gloria-van-morrison


http://www.goear.com/listen/5333464/gloria--in-excelsis-deo-gloria-patti-smith


SAVOY BROWN: Blue Matter


L’any 1969 es va publicar aquest vinil dels Savoy Brown, era el tercer de la seva carrera i segurament el millor de tots els seus treballs. “Train To Nowhere” és el tema que obra Blue Matter i també és un dels temes clàssics d’aquest grup liderat pel guitarrista Kim Simmonds. En el seu origen el grup es deia The Savoy Brown Blues Band perquè era una banda que feia blues rock britànic, el seu primer disc era ple de versions de clàssics, en especial de temes del gran contrabaixista Willie Dixon. Aviat el nom va quedar reduït a Savoy Brown però el blues seguia sent present entre els seus temes. En aquest vinil hi ha varis temes de blues, entre ells destaquen “Tolling Bells”, “Vicksburg Blues”, Louisiana Blues”, “Don’t Turn Me From Your Door” de John Lee Hooker i “It’s Hurts Me Too”. Entre els bons músics que van passar per aquesta banda es poden citar a “Lonesome” Dave Peverett, Bob Hall, Chris Youlden i Roger Earle entre d’altres.

LAS RECETAS DE CARVALHO


Manuel Vázquez Montalbán
Ed. Planeta 304 pàgs.

Vázquez Montalbán, excel•lent periodista, escriptor de narrativa i poeta, era un gran aficionat a la cuina. En els seus llibres de novel•la negra de la sèrie de Pepe Carvalho apareixen sovint plats dels que a Montalbán li encantaven. Aquest llibre és un refregit de pàgines de llibres de la sèrie Carvalho on apareixen citats plats i, a continuació, la seva recepta corresponent. Les receptes, en general, són de plats no gaire complicats i a més a més trobem comentaris curiosos que ens aporten coneixements culinaris, per exemple, que els italians, els gran devoradors de pasta, no fan servir el formatge en la gran majoria dels seus plats de pasta. Un llibre molt interessant on podem descobrir novel•les de Vázquez Montalbán i receptes de plats boníssims.

dimarts, 6 d’abril de 2010

DITA DE LA SETMANA

La veritat existeix. Només s’inventa la mentida. (Georges Braque)

PLUS ULTRA

http://www.goear.com/listen/2309b1f/plus-ultra-roger-mas


Allà d’allà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
-Estrelleta- jo li he dit-,
de la mar cerúlia gemma,
¿de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?

-No só la darrera, no;
no so més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i començà,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de móns formiguegen.

Jacint Verdaguer

REACH OUT (Out I’ll Be There)

Aquesta cançó va ser un èxit l’any 1966 i d’ella s’han fet moltíssimes versions. Va ser un d’aquells temes que el segell Motown va fer coneguts arreu del món. He col·locat els enllaços a la versió original, a una versió de Gloria Gaynor i a la versió que van enregistrar Los Salvajes en castellà.

http://www.goear.com/listen/1fb8cf2/reach-out-gloria-gaynor

http://www.goear.com/listen/2f84c05/reach-out-i%C2%B4ll-be-there-four-tops

http://www.goear.com/listen/cc05db6/es-mejor-dejarlo-como-esta-los-salvajes

Now if you feel that you can't go on (can't go on)
Because all of your hope is gone (all your hope is gone)
And your life is filled with much confusion (much confusion)
Until happiness is just an illusion (happiness is just an illusion)
And your world around is crumbling down, darlin
reach out come on girl reach on out for me
reach out reach out for me
I'll be there with a love that will shelter you
I'll be there with a love that will see you through

When you feel lost and about to give up (to give up)
Cause your life just ain't good enough (just ain't good enough)
And your feel the world has grown cold (has grown cold)
And your drifting out all on your own (drifting out on your own)
And you need a hand to hold, darlin
reach out come on girl reach out for me
reach out reach out for me
I'll be there to love and comfort you
And I'll be there to cherish and care for you

I'll be there to always see you through
I'll be there to love and comfort you
I can tell the way you hang your head (hang your head)
Your not in love now, now your afraid (you're afraid)
And through the tears you look around (look around)
But there's no piece of mind to be found (no piece of mind to be found)
I know what your thinking,
You're alone now, no love of your own, but darling
reach out come on girl reach out for me
reach out reach out.......... just look over your shoulder
I'll be there to give you all the love you need
And I'll be there you can always depend on me
I'll be there to always see you through
I'll be there to love and comfort you


THE SUPER SUPER BLUES BAND


L’any 1967 el gran bluesman Muddy Waters va reunir els millors músics de blues de Chicago. Ni més ni menys que Howlin’ Wolf, Bo Diddley i el mateix Muddy Waters com a “grans patums” del blues urbà de Chicago i quatre jovenets (per aquells anys) com eren Little Walter, Otis Spann, Hubert Sumlin i Buddy Guy. A més a més la producció va anar a càrrec del grandíssim Willie Dixon. El disc que va resultar d’una sèrie de sessions d’enregistrament està format per vuit temes clàssics del blues, entre ells hi trobem: “Goin’ Down Slow”, “Red Rooster”, “ I Just Want To Make Love To You” i una esplèndida versió de més de nou minuts de “Long Distance Call” que obra el disc. Una autèntica meravella pels aficionats al blues i en particular al blues de Chicago.

WINESBURG, OHIO

Sherwood Anderson

Ed. El cercle de Viena.

Pàgs, 254

Sherwood Anderson va ser un escriptor que ha estat considerat com un dels grans narradors nord-americans dels anys vint. Sembla que va influenciar en grans narradors de l’alçada de Hemingway, Faulkner, Scott Fitzgerald o Steinbeck. Winesburg, Ohio va ser un èxit l’any 1919, i l’any 2009 va guanyar el X Premi Llibreter de l’any, aquí, a casa nostra. Aquesta novel·la és una mena de caleidoscopi de la població de Winesburg, a l’estat d’Ohio. Està formada per petits relats amb un protagonista concret a cadascun d’ells. De totes maneres a cada relat podem trobar un o altre personatge que hem conegut en algun relat anterior. L’únic personatge que va de fil connector és George Willard, un jove periodista de Winesburg; curiosament Anderson era periodista i curiosament el llibre acaba quan George Willard decideix abandonar la seva ciutat per cercar un futur en altre ciutat. Un llibre molt interessant, ple de petites històries que passen cada dia, però que sovint ens passen desapercebudes i les deixem perdre, encara que de vegades, nosaltres mateixos podem ser els protagonistes.