diumenge, 31 de gener de 2010

DITA DE LA SETMANA

La millor manera de venjar-se de l’enemic és no assemblar-se a ell. (Marc Aureli)

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol,
vestit d’algues, or i escata;
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata;
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ampla gira-sol,
vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l’era;
em vesteixo d’home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar,
foll d’una dolça metzina;
amb perles a cada mà
visc al cor d’una petxina;
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s’afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d’una dolça metzina.

J.V. Foix

SOM TU I JO


Aquesta setmana una de les meves cançons preferides de Ll. Llach. No he trobat cap versió, però em sembla que ningú la ha versionada.

http://www.goear.com/listen/ab04852/som-tu-i-jo-lluis-llach

Som tu i jo

Et buscava en el vent,
assegut a la platja,
i quan no t'esperava
has passat dolçament.

I el teu cos tan bonic
retallat en l'onada,
fibra nua que avança,
m'ha sobtat molt endins.

En el màgic color dels teus ulls,
hi he deixat el desig dels meus ulls
i com una petjada,
quan minvava la llum,
va quedar una cançó.

Si la vida és cançó,
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia,
i la veu som tu i jo.

I quan no t’esperava

i el meu sol declinava

has vingut com la llum.

Si la veu som tu i jo,
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia
i la vida cançó.

WIDESPREAD PANIC “Live in the Classic City”


De tots els discos que han tret els Widespread Panic em quedo amb aquest triple CD editat l’any 2002. Es tracta d’un disc on els temes estan estrets dels dos concerts que van fer els dies 1,2 i 3 d’abril de l’any 2000 al Classic Center Theater a Athens. Els músics que formaven Widespread Panic en aquells concerts eren: John Ball (guitarra i veu), John Hermann (teclats i veu), Michael Houser (guitarra i veu), Todd Nance (bateria i veu), Domingo S. Ortiz (percussió i veu) i David Schools (baix i veu). Els Widespread Panic és un grup del que s’anomena rock sureny però xop de blues. No el podem classificar de grup de blues, però tampoc podríem definir-lo simplement com un grup de rock sureny tipus Lynyrd Skynyrd. Certs crítics musicals els classificaven com banda del anomenat neo-hippie per tenir certes influències de grups com poden ser els Greateful Dead. En les seves actuacions en directe, com és el cas d’aquest triple disc, hi ha una tendència a estirar els temes i fer-los llarguísims amb solos i més solos. Com exemple podria parlar del tema de J.J. Cale “Ride Me High” que apareix com tercer tema del segon disc i que dura ni més ni menys que una mica més de 16 minuts. Aquest directe és tracta d’un disc dens que et va absorbent i hipnotitzant conforme el vas escoltant. Un disc imprescindible per tots aquells aficionats als temes densos i llargs però molt nets de so.

LA DAMA DE BLANC

Wilkie Collins

Ed. Columna.

545 pàgs

La dama de blanc és la primera gran novel·la de Wilkie Collins. Publicada per primera vegada l’any 1860 no s’ha parat de reeditar fins ara. Aquesta novel·la és una novel·la de misteri que fa que un cop comences a llegir no puguis deixar de fer-ho fins que acabes el llibre. L’obra comença quan Walter Hartright arriba a Limmeridge per fer classes de dibuix a la neboda del baró Frederik Fairlie, un neuròtic. Un dia Walter topa amb una dona vestida de blanc i envoltada de misteri. Aquesta dona li parla de Limmeridge i de la seva propietària, ja morta, la dona del baró. A La dama de blanc es barregen els interessos d’uns personatges per aconseguir una herència amb una història d’amor protagonitzada per Walter i Laura. Una història d’amor impossible doncs Laura està promesa amb sir Percival, un personatge malvat que només aspira a apropiar-se de tot el que Laura ha d’heretar. En fi, una novel·la que captiva al lector des de la primera frase fins que s’arriba al final del relat.

diumenge, 24 de gener de 2010

DITA DE LA SETMANA

Pocs veuen el que som, però tots veuen allò que aparentem (N. Maquiavelo)

HECES

Esta tarde llueve, como nunca; y no
tengo ganas de vivir, corazón.

Esta tarde es dulce. Por qué no ha de ser?
viste gracia y pena; viste de mujer.

Esta tarde en Lima llueve. Y yo recuerdo
las cavernas crueles de mi ingratitud;
mi bloque de hielo sobre su amapola,
más fuerte que su “No seas así!”

Mis violentas flores negras; y la bárbara
y enorme pedrada; y el trecho glacial.
Y pondrá el silencio de su dignidad
con óleos quemantes el punto final.

Por eso esta tarde, como nunca, voy
con este búho, con este corazón.

Y otras pasan; y viéndome tan triste,
toman un poquito de ti
en la abrupta arruga de mi hondo dolor.

Esta tarde llueve, llueve mucho. ¡ Y no
tengo ganas de vivir, corazón!

César Vallejo

Nobody Knows You When You're Down And Out

Aquesta setmana un clàssic del blues escrit per Jimmie Cox i versionat per moltíssims músics. Parla d'un tema universal que malauradament segueix sent actualitat. He triat les versions de la grandíssima Bessie Smith i una de les versions d'Eric Clapton, la que va fer quan tocava en el grup Derek and the Dominos.
http://www.goear.com/listen/c874d1d/nobody-knows-you-when-youre-bessie-smith

http://www.goear.com/listen/c110c8b/nobody-knows-when-youre-down-and-out-derek-and-the-dominos



Nobody Knows You When You're Down And Out
Once I lived the life of a millionaire,
Spent all my money, I just did not care.
Took all my friends out for a good time,
Bought bootleg whisky, champagne and wine.

Then I began to fall so low,
Lost all my good friends, I did not have nowhere to go.
I get my hands on a dollar again,
I'm gonna hang on to it till that eagle grins.

'Cause no, no, nobody knows you
When you're down and out.
In your pocket, not one penny,
And as for friends, you don't have any.

When you finally get back up on your feet again,
Everybody wants to be your old long-lost friend.
Said it's mighty strange, without a doubt,
Nobody knows you when you're down and out.

When you finally get back upon your feet again,
Everybody wants to be your good old long-lost friend.
Said it's mighty strange,
Nobody knows you,
Nobody knows you,
Nobody knows you when you're down and out.


Ningú et coneix quan has fracassat

Com un millonari la vida vivia,
diners malgastava, res no em preocupava..
Pagant sempre jo si amb amics sortia,
vi, whisky i cava, jo sempre comprava.

Quan tots els calers se`m van acabar,
no em quedà ni un amic ni un lloc on anar.
Si mai torno a fer uns quants de diners,
me´ls penso guardar fins al cap del mes.

Ningú et vol conèixer
quan tot ho tens perdut.
Ni un cèntim em queda,
Tots el camp han fotut.

Però quan de nou m´hagi aixecat
vells amics retornaran.
Certament és ben estrany,
ningú et coneix si has fracassat.

Si mai et tornes a aixecar,
antics amics retornaran.
Certament és ben estrany,
ningú et coneix,.
ningú et coneix.
ningú et coneix si has fracassat.

(Traducció: Albert Llussà Torra)

RARE EARTH.”Get Ready”



Els Rare Earth van ser el primer grup de músics blancs que va enregistrar per al segell discogràfic Motown, un segell especialitzat en música negra, sobretot el soul. Aquest grup de Detroit, ciutat industrial americana on hi van sortir un bon grapat de músics de blues amb un so molt especial, estava formada per Gil Bridges (veu, saxo, flauta i percussió), Rod Richards (guitarra i veu), John Persh (baix), Kenny James (òrgan) i Pete Rivera (bateria i veu). Get ready va ser el seu primer disc, i la cara A del disc només hi havia el tema que donava títol al disc, un tema original de The Temptations que els Rare Earth van versionar amb un tema de 21 minuts!!! Un tema que en la seva versió single també va tenir molt d’èxit. Els 21 minuts que dura “Get Ready” són una petita meravella de la història del rock, un tema inoblidable. A la cara B apareixen temes clàssics com “Tobacco Road”, “Feelin’ Allright” o el clàssic dels Savoy Brown “Train to Nowhere”. Un disc per assaborir i no oblidar mai.

CAMÍ DE SIRGA

Jesús Moncada

Edicions de La Magrana

346 pàgs.

A hores d’ara no sé si hi ha gaire gent aficionada a la lectura que no hagi llegit Camí de sirga. És un llibre d’aquells que et queda dintre teu per sempre. La veritat és que em va costar entrar-hi. El començament em va costar, però un cop vaig entrar vaig gaudir de la seva lectura com poques vegades ho he fet. Crec que és un dels meus llibres preferits. Moncada en aquesta novel·la ens descriu la desaparició de l’antic poble de Mequinensa abans que quedés al fons d’un pantà. Mequinensa era un poble de miners i de navegants fluvials. La narració ens presenta molts i diferents personatges, miners, navegants, gent de la classe alta; ens presenta els dos bars que hi havia al poble...una meravella de llibre que tinc moltes ganes de rellegir perquè sé amb seguretat que hi gaudiré, cosa que no em passa amb certes novetats que anuncien dient que són fantàstiques i deixen molt que desitjar.

diumenge, 10 de gener de 2010

DITA DE LA SETMANA

L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona (Aristòtil)

EL JARDÍ

Vora el llac, fondo entre pinar i Albareda

A recer de mur i brossa un jardí

Tan sàviament plantat amb flors de cada mes

Que és florit des de març fins a octubre.

Aquí, de bon matí, no pas gaire sovint, m’assec

I desitjo que jo també pugui totemps

Dins els climes diversos, bons, dolents

Mostrar una cosa o altre d’agradable.

Bertolt Brecht

TURN,TURN,TURN


Aquesta setmana una cançó que està basada en el llibre de La Biblia anomenat Eclesiastés. Hi va haver unes quantes versions, les més conegudes les de Pete Seeger i aquesta versió fantàstica dels Byrds. Les he penjat totes dues, la de Pete Seeger porta incorporada la traducció que fa el seu nét.

http://www.goear.com/listen/0dcb884/turn!-turn!-turn!-(to-everything-there-is-a-season)-the-byrds

http://www.goear.com/listen/d59b4ae/turn-turn-turn-pete-seeger

TURN,TURN,TURN


To Everything (Turn, Turn, Turn)
There is a season (Turn, Turn, Turn)
And a time to every purpose, under Heaven
A time to be born, a time to die
A time to plant, a time to reap
A time to kill, a time to heal
A time to laugh, a time to weep

To Everything (Turn, Turn, Turn)
There is a season (Turn, Turn, Turn)
And a time to every purpose, under Heaven
A time to build up,a time to break down
A time to dance, a time to mourn
A time to cast away stones, a time to gather stones together

To Everything (Turn, Turn, Turn)
There is a season (Turn, Turn, Turn)
And a time to every purpose, under Heaven
A time of love, a time of hate
A time of war, a time of peace
A time you may embrace, a time to refrain from embracing

To Everything (Turn, Turn, Turn)
There is a season (Turn, Turn, Turn)
And a time to every purpose, under Heaven
A time to gain, a time to lose
A time to rend, a time to sew
A time for love, a time for hate
A time for peace, I swear it's not too late


GIRA, GIRA, GIRA

Per tot (gira,gira,gira)

hi ha una estació (gira,gira,gira),

I un temps per a cada propòsit, sota el Cel

Un temps de néixer, un temps de morir a temps

Un de plantar, un temps de recollir
Un temps per matar, un temps de curar

Un temps per riure, un temps per plorar.

Per tot (gira, gira, gira)

hi ha una estació (gira, gira, gira),

I un temps per a cada propòsit, sota el Cel

Un temps de construir, un temps de desmontar

Un temps de ballar, un temps per lamentar-se

Un temps per tirar pedres, un temps per recullir-les junts

Per tot (gira,gira,gira)

hi ha una estació (gira,gira,gira),

I un temps per a cada propòsit, sota el Cel

Un temps d'amor, un temps d'odi

Un temps de guerra, un temps de pau

Un temps per abraçar, un temps d'abstenir-se de fer-ho

Per tot (gira,gira,gira)

hi ha una estació (gira,gira,gira),

I un temps per a cada propòsit, sota el Cel

Un temps per guanyar, un temps de perdre

Un temps per estripar, un temps de cosir
Un temps per l’amor, un temps per l'odi

Un temps per la pau, juro que no és també tard.


UN DIUMENGE A LA PISCINA A KIGALI


Gil Courtemanche
Ed. La Magrana.
238 pàgs.

Aquest llibre, com diu el seu autor al preàmbul, “és una novel•la però també és una crònica i un reportatge”. Gil Courtemanche és un periodista i escriptor canadenc francòfon, que ha estat corresponsal a diversos països del món, Etiòpia, Cambodja, Vietnam... Amb aquest llibre va guanyar el premi Llibreter al Quebec l’any2001. Un diumenge a la piscina a Kigali és un relat colpidor, però que ens ajuda a entendre l’enfrontament entre hutus i tutsis a Rwanda. És una novel•la que denúncia i ens ajuda a entendre com es va arribar al genocidi de Rwanda. Alguns passatges són d’una forta violència i crueltat, però l’autor diu al preàmbul que són pura i dura realitat, cap exageració. Un diumenge a la piscina a Kigali és a la vegada una novel•la meravellosa i tendra com salvatge, dura i colpidora. Els personatges que surten a la novel•la són personatges reals però amb el nom canviat, a excepció dels dirigents i responsable del genocidi qui apareixen amb els sues noms autèntics. Una meravella literària, dura, molt dura, però deliciosa.

(III Concert per a piano i orquestra en Do menor Opus 37)


BEETHOVEN

Jo no en tinc ni idea de música clàssica, però hi han coses que m’agraden i molt, com aquest concert de Beethoven. Aquest concert el va compondre Beethoven l’any 1800 i va ser estrenat tres anys més tard. Sembla ser que el dia de l’estrena, el compositor va tocar el concert davant d’unes partitures en blanc amb uns petits dibuixos que només ell entenia. No ser dir què és el que fa que aquesta obra m’emocioni, potser perquè la vaig escoltar moltíssimes vegades quan estudiava, i la música amb lletra em despistava i preferia estudiar escoltant música clàssica. Escolteu-lo i si en voleu saber més sobre aquest concert...informeu-vos, jo només puc dir que m’emociona.

dimecres, 6 de gener de 2010

Dita de la setmana

És més fàcil escriure deu volums de principis filosòfics que posar en pràctica només un dels seus principis. L. Tolstoi

DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ


Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat
.

PERE MARCH


ANIMAL de records, lent animal,

ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes

haver viscut alguna volta en alguna banda.

Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.

No els versos estellats, apressats, que escrivies,

sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.

Et permets recordar amb un paisatge i tot:

les butaques del cine, el film que es projectava,

del que no vàreu fer gens de cas, està clar;

i evoques Albereda, les granotes del riu,

les carcasses obrint-se en el cel de la fira,

tota València en flames la nit de Sant Josep

mentre féieu l’amor en aquella terrassa.

Animal de records, lent i trist animal,

ara evoques i penses la carn fresca i suau

per on les teues mans o els teus besos anaven,

la glòria d’unes teles alegres i lleugeres,

els cavallons de teules rovellades, la brossa

que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.

Animal de records, lent i trist animal.

Vicent Andrés Estellés

LIKE A ROLLING STONE


Aquesta setmana una cançó, que segons alguns és la millor cançó de tots els temps. Jo no hi crec gaire en això de les millors cançons, els millors discos, els millors llibres, les millors pel·lícules…penso que hi ha una cançó per a cada moment, un poema per un moment determinat…etc. La cançó que feia una setmana no et deia res…avui t’omple d’emoció……

http://www.goear.com/listen/52f2963/like-a-rolling-stone-bob-dylan

http://www.goear.com/listen/b3b4228/com-una-pedra-del-cam%C3%AD-miralls-de-dylan

LIKE A ROLLING STONE

Once upon a time you dressed so fine
You threw the bums a dime in your prime, didn't you?
People'd call, say, "Beware doll, you're bound to fall"
You thought they were all kiddin' you
You used to laugh about
Everybody that was hangin' out
Now you don't talk so loud
Now you don't seem so proud
About having to be scrounging for your next meal.

How does it feel
How does it feel
To be without a home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

You've gone to the finest school all right, Miss Lonely
But you know you only used to get juiced in it
And nobody has ever taught you how to live on the street
And now you find out you're gonna have to get used to it
You said you'd never compromise
With the mystery tramp, but now you realize
He's not selling any alibis
As you stare into the vacuum of his eyes
And ask him do you want to make a deal?

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

You never turned around to see the frowns on the jugglers and the clowns
When they all come down and did tricks for you
You never understood that it ain't no good
You shouldn't let other people get your kicks for you
You used to ride on the chrome horse with your diplomat
Who carried on his shoulder a Siamese cat
Ain't it hard when you discover that
He really wasn't where it's at
After he took from you everything he could steal.

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

Princess on the steeple and all the pretty people
They're drinkin', thinkin' that they got it made
Exchanging all kinds of precious gifts and things
But you'd better lift your diamond ring, you'd better pawn it babe
You used to be so amused
At Napoleon in rags and the language that he used
Go to him now, he calls you, you can't refuse
When you got nothing, you got nothing to lose
You're invisible now, you got no secrets to conceal.

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

COM UNA PEDRA DEL CAMÍ

Abans d'ahir i abans, tenies tant
donaves caritat des d'un pedestal
no és així?
la gent et deia "nena te la foteràs"
tu reies "què sabran tots aquests de mi"
ningú al teu voltant
no era pro bo per tu
ara ja no parles tan alt
no pots anar vacilant
d'haver d'anar fotent el pal per anar vivint

Digues que sí
digue'm com et sents
sense un mal llit on dormir
com un gos vagabund
com una pedra del camí

Vas anar als millors col.legis, sí d'acord
però allà només vas aprendre a ser més infeliç
ningú t'havia ensenyat a viure al carrer
i ara veus que hauràs d'aprendre sola a seguir el teu camí
deies "res no em lligarà mai
al vell vagabund", però ara què tal
et senta haver de suplicar
mentre mires fixe el buit del seus ulls
i li demanes, "vols fer un tracte amb mi"

Digues que sí
digue'm com et sents
amb ningú al teu cantó
sense una adressa al món
com un gos vagabund
com una pedra del camí

No et vas parar a pensar "què voldran aquests
encatadors de serps"
quan van venir a fer tots els seus trucs per tu
no vas entendre a temps que no anaves bé
no és bo deixar que els altres facin i pensis per tu
sobre un cavall de crom amb un diplomàtic
que portava un gat siamès damunt del cap
no és dur de cop veure al despertar
que t'han robat els millors anys
després de dir a tothom que ell si que era algú del teu estil

Digues que sí
digue'm com et sents
amb ningú al teu cantó
sense una adreça al món
com un gos vagabund
com una pedra del camí

Princesa del suburbi, avui tothom
fa festa ben tranquil a casa seva
fan intercanvi de regals preciosos
però per tu és millor que empenyoris ràpid
el teu anell
tant que et diverties tu
amb el poiós pelut i el seu llenguatge brut
et crida ves-hi, ara no t'hi pots negar
quan res no tens segur que res no perdràs
ets invisible, ara no tens secrets per mi

Digues que sí
digue'm com ets sents
amb ningú al teu cantó
sense una adreça al món
com un gos vagabung
com una pedra del camí

Els miralls de Dylan, 1997
(Gerard Quintana i Jordi Batiste)

GOT TO KEEP MOVIN’ (Keith B. Brown)



Keith B. Brown està en la línia de músics del country blues com Guy Davis, Keb Mo' o Corei Harris. Com els bons músics, té un segell diferent, un toc molt particular i net que aconsegueix un so increïblement nítid i agradable. Alguns crítics opinaven que aquest músic podia aportar un aire nou a un estil musical que feia molt que estava estancat. La música que Keith B.Brown aconsegueix treure de la seva guitarra és tota una col·lecció històrica de blues acústic.
L'estil que té
Brown tocant la guitarra és delicat i suau. La seva manera de cantar es caracteritza per una dicció nítida però, alhora, plena de força. Els seus ídols, segons ell ha declarat més d'una vegada, són els cantants del Mississipi: Skip James i Son House. Durant la dècada dels noranta, Brown es va forjar una sòlida reputació guanyant nombrosos concursos i rebent molts premis per la seva poderosa i autèntica manera d'interpretar el country-blues.
“Got To Keep Movin” és el seu segon treball. A més de la composició i de la interpretació,
Brown va coproduïr el disc amb George R. Davis Jr. Dotze cançons formen ' Got To Keep Movin ', totes elles escrites i compostes pel propi Brown, i constitueixen un grapat de temes del més estricte blues del Delta del Mississippi. Keith B. toca la guitarra i canta, li acompanyen Jason Ricci a l'harmònica i a Mark Telesca al baix. És molt destacable la manera de tocar l'harmònica de Ricci perquè aporta molta força al disc. El treball de Telesca amb el baix no és tan espectacular, però sí imprescindible, ja que dóna certa sensació de consistència al disc. El tema que obre aquest treball de Brown és 'Down The Line', una peça que s'inicia amb una potent entrada de la guitarra i l'harmònica gairebé alhora. Tots els temes que van apareixent són com diferents cares del country-blues més pur, però amb un aire especial que evita la monotonia que pot tenir alguns discs de blues acústic.

DISCOS OCULTOS


Juan Vitoria

Avantpress Edicions

205 pàgs

Discos ocultos és un llibre per a tot aquells aficionats al pop, al rock, al blues, al funk…etc. que no tenen prou amb tots aquells discos més coneguts que han tingut èxit entre la gran majoria del públic. En aquest llibre es poden descobrir veritables meravelles que van passar desapercebudes però que Juan Vitoria s’ha encarregat de recuperar i aconsellar-nos la seva audició. Juan Vitoria és un crític musical valencià que escriu per revistes musicals com “Rockdelux”, “Rock Espezial”, “Spiral” o “MondoSonoro”. També dirigeix i presenta el programa musical “Los 39 sonidos” al País Valencià. Ha escrit varis llibres sobre música i sobre músics. Discos ocultos està dividit per dècades des de la del cinquanta fins a la dels noranta. Al final d’aquestes dècades i ha un capítol dedicat a discos de grups espanyols. Cada disc del que es parla està classificat pel seu estil musical al que pertany i, amés a més, connexions amb altres grups perquè ens puguem fer una idea de la seva orientació. També es d’agraïr que de cada disc se’ns mostra la seva portada. En definitiva una petita joia on es poden trobar veritables meravelles que se’ns havien passat sense saber-ho.