diumenge, 27 de desembre de 2009

DITA DE LA SETMANA

Aquell que no entén una mirada tampoc entendrà una llarga explicació. (Proverbi àrab)

EL TEMPS

Descriu un cercle eternament igual,

el temps, segons el seu antic costum,

pel seu camí, que és sord i cec;

la criatura humana, refiada,

espera sempre del següent moment

una imprevista, estranya, nova sort;

el sol passa i torna a aparèixer,

ve la lluna i tomba la nit,

les hores fan transcòrrer les setmanes,

i les setmanes les estacions,

mai des de fora no es renova res,

en tu portes el temps canviant,

en tu només la sort i l’aventura.

Ludwig Tieck

YOU'VE GOT A FRIEND


Aquest és un tema clàssic entre els clàssics. Es tracta de “You’ve got a friend”, original de Carole King i que han cantat moltíssims artistes, entre ells el seu ex-marit James Taylor. La versió en català és la que van fer Gossos per a la Marató de TV3 fa uns anys. També existeix una versió en català que va enregistrar Marina Rossell i també van fer una versió en castellà el grup basc Mocedades.

http://www.goear.com/listen/fa65b8d/youve-got-a-friend-carole-king

http://www.goear.com/listen/30cfc24/marat%C3%B3-tv3---tens-un-amic-gossos

YOU’VE GOT A FRIEND

When you're down and troubled and you need a helping hand
and nothing, oh, nothing is going right.
Close your eyes and think of me and soon I will be there
to brighten up even your darkest nights.

You just call out my name, and you know wherever I am
I'll come running to see you again.
Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call and I'll be there, yeah, yeah, yeah,
you've got a friend.

If the sky above you should turn dark and full of clouds
and that old north wind should begin to blow,
keep your head together, call my name out loud, yeah.
Soon I'll be knocking upon your door.
You just call out my name, and you know wherever I am
I'll come running (oh, yes I will) to see you again.
Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call and I'll be there yeah yeah yeah.

Hey, ain't it good to know that you've got a friend? People can be so cold.
They'll hurt you and desert you. Well, they'll take your soul if you let them,
oh yeah, but don't you let them.

You just call out my name, and you know wherever I am.
I'll come running to see you again.
(oh baby don't you know)
Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call, Lord, I'll be there,yes i will
you've got a friend. You've got a friend.
Ain't it good to know you've got a friend. Ain't it good to know you've got a friend.
Oh, yeah, yeah, you've got a friend.


TENS UN AMIC

Si et sents trist i emboirat
i necessites una ma
si les coses
les coses no et roden bé.
 
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.
 
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
 
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
 
Si la boira t'en revolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.
 
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d'entrar.
 
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
 
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.
 
La gent pot ser indiferent
quen sofreixes t'ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.
 
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
 
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
 
tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic

THE PAUL BUTTERFIELD BLUES BAND: “The Paul Butterfield Blues Band”


Paul Butterfield va ser un cantant i harmonicista nascut a Chicago i influenciat pels grans del blues de Chicago com Howlin’ Wolf, muddy Waters, Buddy Guy... que l’any 1963 va formar la seva pròpia banda, la The Paul Butterfield Blues Band. En la seva primera formació hi havia dos guitarristes que després farien carrera en solitari: Mike Bloomfield i Elvin Bishop. Aquesta banda va passar a la història de la música per ser la banda que va acompanyar a Bob Dylan a la seva actuació al festival de Newport, on Bob Dylan va passar de la guitarra acústica a la guitarra eléctrica i que li va costar el rebuig dels seguidors més folkis del cantant de Minnesota. Poc després d’aquesta actuació a Newport va aparèixer aquest primer disc de la Paul Butterfield Blues Band. Un altre del artistes que després es farien nom dintre del món de la música i va sorgir d’aquest grup d’afeccionats al blues va ser el teclista Mark Naftalin. En aquest disc apareixen temes mítics del blues com “I Got My Mojo Working” o “Shake Your Moneymaker” i interpretacions plenes de força com el mític tema “Born In Chicago”. Un disc molt recomanat a tots aquells als qui els agradi el blues, en especial el de Chicago.

MENTRE AGONITZO


William Faulkner esta considerat un escriptor difícil i ho és. La seva tècnica literària és complexa i les seves descripcions són crues, aspres i fins i tot poden arribar a ratllar en aspectes macabres. Les seves novel•les ens parlen de la vida quotidiana dels estats del sud dels Estats Units. A Mentre agonitzo, Faulkner narra el trasllat del cadàver d’una dona des del poble on ha mort fins al poble on ella desitjava ser enterrada. Aquest trasllat el duen a terme el seu marit i els seus fills. Aquesta novel•la està narrada des de diferents punts de vista, aquests diferents punts de vista són el de cada un dels fills i el del pare, i sovint l’autor utilitza el monòleg interior per a explicar que pensa cadascun del personatges que apareixen en aquesta novel•la. Mentre agonitzo és una de les millors novel•les de William Faulkner i una de les millors obres de la literatura universal. Com qualsevol obra de Faulkner no és una lectura fàcil, demana esforç, però aquest esforç es recompensat quan el lector arriba al final del relat i te la sensació que ha llegit una meravella tot i que també li queda una sensació de cansament per l’esforç realitzat i tot el que ha rebut de la lectura de Mentre agonitzo.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Dita de la setmana

“Honoraré el Nadal en el meu cor i procuraré conservar-lo durant tot l’any”

Charles Dickens

NADAL

“He anat morint en cada terra.”
Dient-ho, l’estranger pensa en un dolç país
que llagrimeja entorn de la memòria.
A l’hotel parla al maître i és l’argent
el que ara lluu en moltes mans distretes.

La neu cau sobre els cors,
sobre aquesta vida senzilla dels avis difunts.
El fred és divers i esbatana la porta dels pobres.

Si avui és Nadal, els llavis generosos
planyeran la tristesa d’aquest home.
Déu ho contempla, i creix la seva ira.

Joan Perucho

QUAN SOMRIUS


Aquesta setmana de Nadal, una nadala que es va fer famosa en un recull de nadales fa uns quants anys i on es reconeixen les veus, entre d’altres de Cris Juanico i Adrià Puntí.

http://www.goear.com/listen/17f1286/quan-somrius-varis

QUAN SOMRIUS

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que el fred du tants records
 
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
 
És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit és fa més freda
Quan t'abraces al meu cos
 
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
 
És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell llarg
 
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
 
És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos
 
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

DISCS NADALENCS



Aquesta setmana no recomanaré un sol disc sinó uns quants. Avui us recomanaré discs de nadales...però diferents!!!!! Disc de nadales no típics. Per a aquells a qui els agradin el guitarristes virtuosos us recomano el disc d’Steve Lukather (ex-Toto) & Friends anomenat “Santa Mental”. Per als qui els agradi el Rock & Roll potent recomano el disc de Brian Setzer (ex-Stray Cats) “Dig That Crazy Christmas”. Pels amants de la guitarra clàssica no us perdeu el disc d’un desconegut anomenat Dan Crary i el seu disc “Holiday Guitar”. Per aquells que els hi encanta el so de la guitarra acústica recomano el disc de la discogràfica alemanya “Acoustic Music” anomenat "Acoustic Christmas”. Per als fans del violí clàssic el disc d’Helmut Zacharias “Die schönen Weihnachtsmelodien”. Per tots aquells que són afeccionats a la música clàssica els hi recomano el disc “Music for Christmas. Es kommt ein Schiff, geladen...”. Els fans del jazz no es poden perdre el disc de Randy Greer & Ignasi Terraza Trio “Christmas Swings in Barcelona” i també el disc de The Big Band All Stars: “A Swingin’ Christmas”. Per aquells que els hi encanta el rockabilly més clàssic...el disc del Reverend Horton Heat anomenat “We Three Kings”. A aquells a qui els agradi la música celta i, en especial el so de l’arpa, els hi recomano el disc de Patricia Spero “Celtic Christmas Harp”. Per tot aquells més folkies el disc d’Odetta “Christmas Spirituals”. I pels bojos pel blues...el disc de la discogràfica Black Top Records “Blues, Mistletoe, & Santa’s Little Helper”!!!!! Bon Nadal musical a tothom!!!!!!!!!!!

LA CANÇÓ DE NADAL. Charles Dickens


La Cançó de Nadal és una petita novel·la que Charles Dickens va escriure l’any 1843. El protagonista és Mr. Scrooge, un vell avar tracta a un treballador que té com si fos un esclau, aquest és un noi jove i molt bona persona. Mr. Scrooge és una persona que no creu en l’esperit del Nadal i la nit de Nadal se li apareixen tres fantasmes: el fantasma del passat el porta a veure la seva infantessa perquè recordi tot allò que sentia de petit. El fantasma del present el porta a veure la casa i la família del noi que treballa per a ell i on a pesar de ser pobres viuen amb il·lusió el Nadal. El fantasma del futur li mostra la seva mort. Mr. Scrooge s’espanta tant que canvia el seu caràcter i recupera el sentit del Nadal. D’aquesta novel·la s’han fet moltes adaptacions al cinema, fins i tot pel·lícules de dibuixos animats. La Cançó de Nadal és una crítica a la nova societat industrial que començava a sorgir en aquella època i on la producció i els guanys estaven per damunt dels treballadors, la majoria pobres a qui s’explotava com si fossin esclaus.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Dita de la setmana

“La veritable amistat és com la fosforescència, resplandeix millor quan tot s'ha fet fosc” Rabindranath Tagore

DÓNA’M LA MÀ


Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguin amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copiador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


Joan Salvat-Papasseit

FOREVER YOUNG


Aquesta setmana penjo la cançó que sempre escolto només llevar-me cada dia del meu aniversari. M'anima a enfrontar-me a un any més. També hi ha la versió catalana que va aprèixer al segon disc del "Miralls de Dylan".


http://www.goear.com/listen/6c9da12/forever-young-bob-dylan

http://www.goear.com/listen/b9ab16c/per-sempre-jove-els-miralls-de-dylan-(g.quintana,-j.batist


FOREVER YOUNG

May God bless and keep you always,
May your wishes all come true,
May you always do for others
And let others do for you.
May you build a ladder to the stars
And climb on every rung,
May you stay forever young,
Forever young, forever young,
May you stay forever young.

May you grow up to be righteous,
May you grow up to be true,
May you always know the truth
And see the lights surrounding you.
May you always be courageous,
Stand upright and be strong,
May you stay forever young,
Forever young, forever young,
May you stay forever young.


May your hands always be busy,
May your feet always be swift,
May you have a strong foundation
When the winds of changes shift.
May your heart always be joyful,
May your song always be sung,
May you stay forever young,
Forever young, forever young,
May you stay forever young.


PER SEMPRE JOVE

Que un bon Déu et protegeixi
S'acompleixi el teu desig
Sàpigues ajudar als altres
I deixar-te fer feliç
Que arribis a les estrelles
Per l'escala que vas fent
Sigues Jove per sempre més
Sigues Jove per sempre més
 
Que les mans mai no et tremolin
I els teus peus siguin lleugers
I que mentre els vents canvien
Tinguis ferms els fonaments
Guarda sempre el cor alegre
I cançons per fer content
Sigues Jove per sempre més
Sigues jove per sempre més
 
Que creixis per ser més recte
Cada dia més sincer
Per conèixer la mentida
I la disfressa que ara té
Que no et falti mai coratge
Per lluitar contracorrent
Sigues Jove per sempre més
Sigues Jove per sempre més
 
Que les mans mai no et tremolin
I els teus peus siguin lleugers
I que mentre els vents canvien
Tinguis ferms els fonaments
Guarda sempre el cor alegre
I cançons per fer content
Sigues Jove per sempre més
Sigues jove per sempre més
 
Sigues Jove per sempre més
Sigues jove per sempre més
 

SHAKA BROTHERS :“BLUES BLOOD”


Els germans Tom i Bill Sciacca són dos músics aficionats al blues que van gravar el seu primer disc sota el nom artístic de 'The Shaka Brothers', en el qual americanitzen el seu cognom d'origen italià. Tom és guitarrista i cantant, un bluesman genuí que s'ocupa de la guitarra acústica; i Bill s'encarrega de tocar l'harmònica. Aquest duet el componen dos descendents d'emigrants sicilians que van arribar i es van instal·lar als Estats Units fa ja uns quants anys. Al llibret que s'inclou en aquest disc compacte que els ha editat el segell alemany Acoustic Music Records, a més dels agraïments de rigor, Tom explica els orígens de la seva família i les seves aficions bluseres. El guitarrista explica que la seva sang i el seu temperament són sicilians i relaciona aquest fet amb la seva afició al blues, una música amb temperament i molt sentiment.
Dels germans, Tom és el que porta més temps en l'escena musical, fa ja uns trenta anys que recorre les carreteres per portar el blues als llocs més recòndits. Unes vegades ho ha fet en solitari i d'altres acompanyant a músics, cantants i bandes de blues tan coneguts com, per exemple, els famosos Taj Mahal, Chiken Shak i Eric Burdon. Amb la seva guitarra és capaç d'acoblar la tradició més antiga i sons molt més moderns, aconseguint un resultat realment fantàstic. Bill Sciacca és un excepcional harmonicista, que ha viscut durant molts anys a New Orleans i Phoenix, Arizona. Ha realitzat llargues gires per tots els Estats Units i Europa, en les quals ha format part de diversos grups d'acompanyament de grans artistes com Robert Lockwood Jr.

Primer disc
Abans de l'enregistrament d'aquest primer treball, ja havien gravat un parell de sessions a mitjan els anys vuitanta, una d'elles a Austin, Texas, però cap d'elles no ha vist la llum. El disc va sorgir després que Tom hagués acompanyat, i ajudat en l'organització, a David 'Honeyboy' Edwards a la gira que va realitzar per Alemanya l'abril de l'any 2000.
Aquest primer disc de 'The Shaka Brothers' es titula 'Blues Blood' i conté setze temes. Tretze estan gravats en estudi, dels quals, cinc són originals d'ells o bé temes tradicionals amb arranjaments|reparacions de Tom i la resta de temes inclouen una mica de tot: Eddy Taylor, Memphis Minnie, Lightnin' Hopkins... Entre aquests últims destaca la versió que fan del tema més conegut de Cow Cow Davenport, 'Cow Cow Blues'. Els dos músics es deixen anar en una interpretació potent i molt creativa. La presència de tota aquesta força no implica en cap moment una pèrdua de qualitat i d'elegància. Tot allò que toquen en 'Blues Blood' és honest, autèntic blues acústic.
Les tres cançons restants van ser gravades en directe en el Dowtown Bluesclub d'Hamburg. En el tema 'Sweet Leg Girl' participa la guitarra del propi compositor del tema, Lousiana Red, un tipus a què encara no se li ha reconegut de manera suficient la seva categoria. Una de les llegendes vives del blues, David 'Honeyboy' Edwards, intervé en el tema 'Shake 'em On Down'. Aquest artista va arribar a tocar amb Robert Johnson i és un dels músics de blues de major edat en l'actualitat. 'Blues Blood' és un disc de blues acústic de màxima qualitat, una delícia per a tots els que coneixen i gaudeixen d'aquest estil.

EL PRÍNCIPE DE WEST END AVENUE

Alan Isler

Trad. Marcelo Cohen

Anagrama. Barcelona,1966

243 pàgs.

Alan Isler és un escriptor londinenc que va passar quasi tota la seva vida a Nova York, on va ser professor de literatura anglesa, fins que va tornar a Londres. El príncipe de West End Avenue és la seva primera novel·la, amb la qual va guanyar el National Jewish Book Award als Estats Units. En aquesta novel·la, Isler narra el present i el passat d’Otto Korner, un home de vuitanta-tres anys.

L’arribada d’una nova infermera a la residència on viu Otto, i els records que desperta en la seva ment, són les desencadenants del relat. Mitjançant el sarcasme, la ironia, la crueltat i la tendresa que es barregen en la narració, copsem l’atmosfera de la residència i les relacions que sorgeixen entre la gent que hi viu. També es narren els problemes dels components del petit grup teatral de la residència per portar a terme la representació d’Hamlet, obra que sembla ser que porta mala sort a aquell que la dirigeix.

Amb el pretext d’explicar-nos el veritable origen de la paraula Dadà, Otto ens trasllada al Zurich de començaments de segle XX, de Tristan Tzara i els seus companys dadaistes, cercle d’artistes amb el qual va tenir relació durant els anys de la Primera Guerra Mundial.

L’obra és un exercici de memòria, i ella mateixa –la memòria- és i va ser amb anterioritat el refugi del protagonista d’aquesta història. L’estil d’Isler és àgil: frases curtes, explícites i clares, i una prosa que se’ns mostra encertada en la descripció de personatges i en l’evocació de situacions.

dimecres, 9 de desembre de 2009

Dita de la setmana

La veritat és filla del temps, no de l’autoritat. (Francis Bacon)

CANÇÓ D’ALBADA

Desperta, és un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels quiets camins del fum.

No deixis res

per caminar i mirar fins al ponent.

Car tot, en un moment,

et serà pres.

Salvador Espriu. (Petita Antologia poètica) Estudis colomencs.

STRANGE FRUIT


http://www.goear.com/listen/106b8e0/Strange-fruit-billie-holiday

Aquesta setmana una cançó que va fer famosa Billie Holiday, però que va escriure Abel Meeropol i que denuncia els linxament de negres. Amb aquesta cançó acostumava a tancar els seus concerts Billie Holiday.

Southern trees bear strange fruit.
Blood on the leaves and blood at the root.
Black bodies swinging in the southern breeze.
Strange fruit hanging from the poplar trees
Pastoral scene of the gallant south
The bulging eyes and the twisted mouth
Scent of magnolias, sweet and fresh
Then the sudden smell of burning flesh
Here is fruit for the crows to pluck
For the rain to gather, for the wind to suck
For the sun to rot, for the trees to drop
Here is a strange and bitter crop

WOLFMOTHER: “Wolfmother”

Des d’Australia ens va arribar l’any 2006 el grup Wolfmother. El grup publicava el seu primer disc de llarga durada després d’haver publicat uns quants EP’s. El títol d’aquest primer disc és el mateix nom que el del grup: Wolfmother. El grup estava format per Andrew Sockdale (guitarra i veu), Chris Ross (baix i orgue) i Myles Heskett (bateria). Com es pot veure una formació de power-trio típica de finals dels anys seixanta i començaments dels anys setanta i fent una música on s’endevinen les influències de Led Zeppelin, Deep Purple, els primers Black Sabbat i d’altres grups de hard rock amb certs tocs psicodèlics dels setanta. Realment els Wolfmother es poden considerar, per aquest seu primer disc, una banda fora del seu temps. Aquest seu disc de debut es ple de força i de rock molt potent i és tota una joia per tots aquells aficionats al rock contundent anterior a l’explosió del Punk-rock.

LLIBRE DELS MINUTS



Gemma Gorga

Columna, Barcelona 2006

69 pàgs.

El Llibre dels minuts de Gemma Gorga va ser guanyador del premi Miquel de Palol 2006. És un petit llibre de poesia, però poesia escrita en prosa. És a dir prosa poètica. De tota manera la força poètica que trobem en aquest llibre et fa oblidar si estàs llegint prosa o versos, el que sents és estar envoltat de poesia. El que llegim en aquest llibre és la immensa força poètica d’allò quotidià, ens fa conscients de la poesia que ens envolta cada dia en moltes petites coses que se’ns escapen de les mans sense adonar-nos- en-. El llibre està format per seixanta textos o poemes que es corresponen als seixanta minuts que formen una hora. Poca cosa més a dir d’aquest llibre, és més un llibre per gaudir-lo que per parlar d’ell; és un d’aquells llibres que cada vegada que el tornem a llegir ens aporta coses i sensacions noves. He triat el poema 44 per que us podeu fer una idea del que trobareu en aquest fantàstic llibre:

44

ASCENDEIX del camp una olor flonja i lenta, olor

de pa, de missa, de divendres. Després de la plu-

ja, la peresa s’enfila per les atzavares i els bran-

quillons de fonoll s’inclinen sota el pes insu-

portable del propi perfum. Les ferides són tan

tendres que la realitat s’amaga sota terra, espan-

tadissa i retràctil com un cargol.