diumenge, 27 de novembre de 2016

DITA DE LA SETMANA



La poesia s'ha d'entendre no com uns versets sinó com una actitud davant la vida. (Hugo Claus)

L’ART IMPERFECTE DE LA RENÚNCIA



Entra encara més endins
I al seu pas es tanquen les nou portes
(una dues tres quatre cinc sis set vuit nou).

Com és va oblidar
que són deu

els dits llarguíssims
amb què sempre truca
el desig?
                    Gemma Gorga

LILY OF THE VALEY



Aquest brevíssim tema, no arriba als dos minuts, apareixia al tercer disc que van fer els Queen, el genial “Sheer Heart Attack”. Una peça molt curiosa dins de la discografia d’aquest grup que va fer quatre discos esplèndids i després es va dedicar a fer música per radio fórmules.

LILY OF THE VALLEY
I am forever searching high and low
But why does everyone tell me 'no'?
Neptune of the seas, an answer for me please
The lily of the valley doesn't know

I lie in wait with open eyes
I carry on through stormy skies
I follow every course; my kingdom for a horse
But each time I grow old
Serpent of the Nile, relieve me for a while
And cast me from your spell, and let me go

Messenger from seven seas has flown
To tell the king of Rhye he's lost his throne
Wars will never cease
Is there time enough for peace?
The lily of the valley doesn't know

ALBERT KING:” Live Wire Blues Power”



Aquest disc de l’any 1968, potser és un dels millors que va enregistrar Albert King. Es va enregistrar en directe al Fillmore Auditorium de San Francisco i els sis temes que conformen el disc són tot peces instrumentals. La guitarra d’Albert King és la reina del disc, la veu del guitarrista només se sent quan es dirigeix al públic. El disc s’obre amb un tema de Herbie Hancock. “Watermelon Man”, per després tocar el tema que dona títol al disc i que durant deu minuts fa tota una demostració de la seva meravellosa manera de tocar la guitarra. És una llàstima que el disc només duri uns quaranta minuts, es fa curt. Com a curiositat dir que enlloc del disc apareix el nom dels músics de la banda que acompanya a Albert King.

LA PROSA DE LA VIDA Fragments filosòfics II



Joan-Carles Mèlich

Després de La lectura com a pregaria, ja tornem a tenir més fragments filosòfics de Joan-Carles Mèlich. Aquesta vegada, la majoria de pensaments filosòfics van precedits d’un fragment literari o del títol d’un llibre que han fet que l’autor aportés un pensament sobre el fragment o sobre el llibre en qüestió. Al començament del llibre hi apareix una reproducció del quadre de Goya “Autoretrat amb el doctor Arrieta”, i en acabar tots els fragments filosòfics, com a teló que tanca la sessió, trobem una esplèndida reflexió sobre aquest quadre de Goya. Si algú va gaudir amb La lectura com a pregaria, seguirà gaudint amb aquesta segona entrega de fragments filosòfics.